Música i dansa

“Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més tancat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics.

Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.”

( Lluís M. Panyella )

Aquest estiu farà vint-i-cinc anys de la mort d’en Xesco Boix. Per això s’estan fent i es faran molts actes per recordar qui va ser en Xesco, pioner de l’animació infantil a Catalunya, i de la introducció de les cançons “folk” en català.

Nosaltres, des de l’àrea de música i dansa, farem tot un seguit d’activitats per recordar i descobrir una petita part de l’enorme feina que va portar a terme en Xesco, i que encara continua vigent.

Escoltarem cançons que cantava en Xesco i les aprendrem i cantarem a la nostra manera. Sabrem coses de la seva vida, dels discs que va gravar i dels llibres que va escriure. En aquest bloc podreu anar seguint tot allò que anem fent. I encara en sentirem a parlar!

Continuem assajant aquest ball de bastons i anem introduint variacions.

Escoltant aquesta audició, ballem de puntetes amb el so de pizzicato del violí i movem els braços amb el so de la flauta travessera. Quina colla de ballarins i ballarines!

Com ens agrada cantar aquesta cançó d’en Xesco i  fer bombolles!

Ja ens la sabem força bé, aquesta cançó. La girafa Marta és més aguda i l’elefant Joan és més greu.

El Dia Internacional de la Dansa fou instituït pel Comitè de Dansa de l’Institut Internacional del Teatre de la Unesco el 1982, a partir de la proposta del mestre rus Piepor Gusev de Leningrad, de retre homenatge  al gran innovador del ballet clàssic, el coreògraf francès Jean Georges Noverre, nascut el 29 d’abril de 1727.

La idea de commemorar el Dia Internacional de la Dansa va ser acollida pràcticament a tot el món i cada any es dóna a conèixer en aquesta data, un missatge especial signat per alguna personalitat de renom mundial a la dansa.

El missatge d’aquest any és del ballarí i coreògraf Akram Khan:

“Aquest dia tan especial està dedicat al llenguatge que tothom pot parlar en aquest món, el llenguatge inherent dels nostres cossos i les nostres ànimes, dels nostres avantpassats i dels nostres fills.

Aquest dia està dedicat a cada déu, guru o avantpassat que ens va ensenyar i ens va inspirar cada cançó, cada impuls i cada moviment.

Està dedicat als infants que desitgen moure’s com el seu ídol. I a la mare que diu: tu pots fer-ho.

Aquest dia està dedicat als éssers de tota religió, color i cultura que transformen les tradicions del seu passat en històries del present i en somnis per al futur.

Aquest dia està dedicat a la dansa, als seus milers d’expressions i a la seva immensa capacitat d’expressar, transformar, unir i delectar.”

Cada vegada ens surt millor aquesta peça que estem instrumentant, encara que hem d’aconseguir no accelerar-nos i interioritzar bé la pulsació.

Ara estem estudiant aquesta peça.

Seguim aprenent estrofes del Gripau Blau i també hem vist com la tocaven i cantaven els Ara va de bo fa 35 anys.

Dum-ba-dum-ba-dum-ba-da-ba-dum… Continuem fent l’esquimal.