“Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més tancat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.
A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.
Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics.
Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.”
( Lluís M. Panyella )
Aquest estiu farà vint-i-cinc anys de la mort d’en Xesco Boix. Per això s’estan fent i es faran molts actes per recordar qui va ser en Xesco, pioner de l’animació infantil a Catalunya, i de la introducció de les cançons “folk” en català.
Nosaltres, des de l’àrea de música i dansa, farem tot un seguit d’activitats per recordar i descobrir una petita part de l’enorme feina que va portar a terme en Xesco, i que encara continua vigent.
Escoltarem cançons que cantava en Xesco i les aprendrem i cantarem a la nostra manera. Sabrem coses de la seva vida, dels discs que va gravar i dels llibres que va escriure. En aquest bloc podreu anar seguint tot allò que anem fent. I encara en sentirem a parlar!
