Alguns aspectes propis de la societat actual com l’intens desenvolupament de les tecnologies audiovisuals, la ubiqüitat de la cultura visual, la realitat multicultural, la innovació constant en les concepcions i llenguatges artístics contemporanis… fan palès el risc que corre el treball a l’aula de quedar desfasat en relació a la societat. Aquest mòdul parteix de referents contemporanis per establir un procés d’ensenyament i aprenentatge que sigui capaç de posar l’alumnat en relació amb el seu context social i cultural i que, alhora, l’ajudi a desenvolupar estratègies d’interpretació i de creació d’acord amb les manifestacions artístiques actuals.

Les reflexions sobre l’educació artística postmoderna desenvolupades per Efland, Fredman i Stuhr (2003) són fonamentals a l’hora d’establir un marc de l’art postmodern, així com per actualitzar el currículum d’educació visual i plàstica segons les seves premisses. Podem afirmar que els canvis produïts en les concepcions artístiques més actuals ens proporcionen les pautes a seguir per desenvolupar una educació artística postmoderna.

La proposta per aquesta última categoria tractaria de pensar en la possibilitat de proposar als estudiants un exercici d’art d’acció. Pot tractar-se d’un happening o bé d’una performance. El happening implica la col·laboració dels espectadors per completar l’obra, mentres que la performance l’executa el propi artista.