La formació de la societat feudal (XI-XII)

De forma paral·lela a la consolidació de la Catalunya comtal, el sistema feudal va anar desenvolupant-se en la societat catalana. A la primera meitat del segle XI, Catalunya va deixar de ser una societat de pagesos aloers lliures i esdevingué una societat feudal. Els veguers foren els responables d’aquest important canvi: la revolució feudal que va tenir com a desenllaç l’emergència d’una multitud de petites senyories locals, hereves dels principats territorials d’època carolíngia.

El poder i la força dels comtes abans de l’any 1000 procedia de la possessió de terres i rendes públiques, és a dir, béns fiscals, els més importants dels quals, els castells, els cedien temporalment o a perpetuïtat als seus col·laboradors, clergues, vescomtes i veguers, perquè els administressin. No perdien per això el control superior d’aquests béns.

A partir del 1030, però els veguers, abans personae publicae, es van apropiar els castells que administraven i van esdevenir  senyors castellans. Van prescindir, doncs, de l’autoritat superior comtal, i van incorporar les terres fiscals del terme del castell i les rendes públiques satisfetes pels habitants del districte corresponent a la seva propietat. Fins i tot, els antics vicaris es van quedar la propietat dels alous dels pagesos. (Busca a l’etiqueta Documents el text que esmenta els drets del bisbe de Sanaüja i fes-ne les activitats)

feudalismepiramide.jpg
La piràmide social del feudalisme

El nou model social, basat en les relacions de vassallatge, situava el comte com a príncep al vèrtex de la piràmide social, fet que es fonamentava en la concessió de terres (feus) a canvi del jurament de fidelitat. Així, la guàrdia del castell i la zona sota el seu domini, anomenada jurisdicció, era atorgada pel comte al cap d’un llinatge nobiliari (veguer) que, al seu torn, delegava en un castlà el govern efectiu de les seves possessions.

Les normes i les diferents fonst jurídiques en què es fonamentava el nou ordre feudal es van agrupar, a partir del segle XII, en una compliació de lleis anomenades Usatges de Barcelona, que recollia les normes del dret romà, del dret germànic i els costums feudals i substituïa l’antic codi dels visigots, el Liber iudiciorum. Si voleu ampliar la informació sobre els Usatges, podeu visitar aquest lloc web: http://sites.google.com/site/futreee/

Activitats

1- Quin paper tingueren els veguers en la formació del feudalisme a la Catalunya Vella?

2- Què foren els Usatges de Barcelona?

L’administració dels comtats

Els comtes van dividir el comtat en districtes més petits. A cada districte hi feia construir un castell on hi vivia un delegat seu. Era el vicari o veguer, el qual, ajudat per cavallers (persones armades que posseïen un cavall), s’encarregava de governar i defensar el territori en nom del comte, i també de cobrar tributs als pagesos com a pagament de l’administració i la protecció.

El grup dirigent de la societat catalana s’anomenaven els senyors. Aquests no treballaven i vivien de les rendes de les seves propietats i dels impostos dels pagesos. Les seves ocupacions eren la guerra i la caça.

Activitats

1- Visita aquest enllaç i fes un llistat de les parts principals d’un castell medieval i escriu-ne el seu significat.

http://www.vegueries.com/monografics/cast_fortalezaCAT.asp

2- Ara visita aquest altre enllaç, fes una lectura acurada del text i fes-ne un resum d’unes 10-15 línies.

http://www.vegueries.com/monografics/cast_construccioCAT.asp

Carta de població de Cardona

Jo, Borrell, per la gràcia de Déu comte i marquès, dono llei, seguretat i llibertat al castell de Cardona i als seus termes i a tots els seus habitants presents i futurs, i als seus descendents, amb relació a totes les coses que posseeixen i a tot el que pertany a l’ús comú.

Si algun home maligne prengués o robés alguna cosa de la propietat d’aquells habitants, el que s’ho trobés a faltar que se’n prengués el doble de la propietat d’aquell home maligne.

El que amb ajuda de déu els seus habitants poguessinguanyar en tots els llocs, ho conservin i posseeixin amb pacífic dret.

No estigueu obligats a pagar cap cens a ningú, sinó solament a la Santa Església.

Treballeu, també, cada setmana fent les obres del castell, o sigui, les torres, les muralles, els terraplens i les fosses que cavareu ben fondes.

I si us sobrevingués algun gros perill, tots vosaltres disposareu lliurement, segons vegeu com és necessari, per defensar-vos dels vostres enemics.

Borrell II, 23 d’abril del 986 (adaptació)

Si cliques en la petita fotografia de la Carta de Població de Cardona, en podràs veure una mostra original i un breu text explicatiu.

Carta de població de la vila de Cardona

Activitats

1- Què és una carta de població?

2- Quines característiques pròpies de les cartes de població identificaries en aquest document?

3- Enumera els privilegis que el comte concedí als futurs habitants de Cardona.

4- A què estaven obligats els futurs habitants de Cardona?