Borrell II va casar-se amb Letgarda de Tolosa i tingueren quatre fills, entre els que destaca Ramon Borrell I (992-1017) que fou comte de Barcelona. Aquest es casà amb Ermessenda de Carcassona i tingué com a hereu del comtat de Barcelona a Berenguer Ramon I, el Corbat (1017-1035), el qual es casà amb Sança de Castella al 1021 i tingué com a hereu a Ramon Berenguer I, el Vell (1035-1076).
Però tornem enrere. A la mort de Ramon Borrell (1017), seguiren les successives minoritats de Berenguer Ramon I i de Ramon Berenguer I, durant les quals l’autoritat va ser exercida per la comtessa Ermessenda, vídua de Ramon Borrell.
És possible que llavors hi hagués una certa crisi de lideratge. Una prova del fet que la concepció pública del poder es perdia va ser el testament de Berenguer Ramon I (1035), que dividia els comtats entre els seus fills, disposició successòria que afeblia, encara més, l’autoritat comtal:
1) Ramon Berenguer I va rebre els comtats i bisbats de Girona i Barcelona en aplicació d’una clàusula de millora.
2) Els dos germans petits, Sanç i Guillem (juntament amb la seva mare Guisla), van heretar el Penedès, és a dir, la frontera de més enllà del Llobregat, amb la ciutat d’Olèrdola, i el comtat d’Osona, respectivament. Ambdós havien d’estar sota l’obediència (obsequium) i tutela (baiulia) del germà gran, Ramon Berenguer.
3) La vídua de Ramon Borrell, la comtessa-àvia Ermessenda, va detenir el condomini o govern compartit dels tres comtats. Aprofitant la minoritat dels tres germans, aquesta disposició testamentària va permetre a Ermessenda exercir el govern dels comtats amb l’ajut d’homes fidels, partidaris de l’ordre públic tradicional. Es podria dir que Catalunya, malgrat els esforços d’Ermessenda, va restar sense autoritat forta del 1017 al 1041.
Activitats
1- Què va significar el testament de Berenguer Ramon I per la fortalesa comtal catalana?
2- Qui fou Ermessenda de Carcassona i quin paper jugà en el govern dels comtats catalans?
