Author Archives: CRISTINA

Europa en crisi

A mitjan segle XIV es va acabar l’etapa d’expansió econòmica dels segles XI, XII i XIII i s’inicià una etapa de depressió. Els historiadors fan servir l’expressió crisi baixmedieval per a referir-se a aquest període de depressió i dificultats que es viurà a Europa durant els segles XIV i XV.

Expansió i depressió

L’expansió es caracteritza per…

La depressió es caracteritza per…

Creixement de la població

Disminució del nombre d’habitants

Augment del consum

Reducció del consum

Increment de la producció

Estancament o disminució de la producció

Ampliació del comerç

Estancament o disminució del comerç

Expansió territorial

Pèrdua de força militar

Un exemple de crisi social: la Jacquerie

Les males collites, la pressió exercida pels senyors feudals sobre els pagesos i la puja d’impostos decretada per molts reis van afavorir l’esclat de nombroses revoltes pageses arreu d’Europa.

Revolta pagesa a París, La Jacquerie

Un de les revoltes més importants va tenir lloc al nord de París l’any 1358, i es coneix amb el nom de Jacquerie, un nom despectiu que utilitzaven els nobles per referir-se als pagesos. Va ser una revolta violenta contra els nobles, provocada per l’oposició dels pagesos al pagament d’impostos feudals. La revolta va ser reprimida durament. Segons textos històrics, els pagesos consideraven els nobles com a traïdors i apostaven per destruir-los a tots. Armats amb bastons i ganivets, atacaven les cases dels nobles, els robaven, els hi cremaven les cases i mataven els nobles.

Una crisi política: la Guerra dels Cents Anys

La guerra dels Cents Anys va ser un conflicte que enfrontà Anglaterra i França entre el 1337 i 1453. La guerra s’originà arran de la mort de Carles IV de França, que no deixà successió. Les institucions franceses van atorgar la corona a Felip de Valois. El rei d’Anglaterra, que era a la vegada vassall del rei francès, no acceptà aquesta decisió i va reclamar per a ell el tron del regne francès.

Davant la negativa dels francesos a acceptar el rei anglès, els anglesos envaïren França i arribaren a dominar més de tres quartes parts del territori, fins i tot la capital, París. Després de més de cent anys de conflicte, la victòria fou per als francesos, que obligaren els anglesos a anar-se’n.

El final de l’Imperi Bizantí

Durant la Baixa Edat Mitjana (XIV-XV) va sorgir una nova potència a l’Europa oriental: l’Imperi otomà o turc. Es tractava d’un Estat musulmà que s’estava expandint a costa dels regnes cristians dels Balcans. Les conquestes turques van culminar l’any 1453 amb l’ocupació de Constantinoble i la caiguda de l’Imperi Bizantí.

Europa al final del segle XV

Activitats

1- Quines causes van provocar la Jacquerie?

2- Quin fet destacat va protagonitzar l’Imperi Otomà al final de l’Edat Mitjana?

3- La Baixa Edat Mitjana va ser una etapa d’expansió o una etapa de depressió?

Comanda comercial

Sia de tots coneguts que nosaltres, en Bernat Cantull i en Guillem Bos, coneixem a tu, n’Arnau de Puig, que duem una comanda teva en el present viatge que realitzem per Romania (Imperi Bizantí), trenta lliures en moneda de Barcelona invertides en mitja part de tota la mercaderia que portem al vaixell, que consisteix en draps de França, oli, paper… De tots els guanys que Déu permeti de treure a la teva comanda, tinguem nosaltres la quarta part i tu en rebis les tres restants.

Activitats

1- Assenyala qui és en aquesta societat el soci capitalista (aporta els diners) i qui són els mercaders.

2- Per què n’Arnau Puig ha de rebre tres quartes parts de la inversió i els altres dos socis, una quarta part?

3- Quan creus que s’acabarà aquesta societat?

Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània

Les principals ciutats europees eren centres del gran comerç, és a dir, nuclis d’intercanvi de mercaderies procedents de terres llunyanes, com les espècies. L’ús de monedes d’or i plata i d’instruments com la lletra de canvi van facilitar aquest comerç.  També en aquesta època es van crear les comandes comercials, societats que tenien com a objectiu vendre en un port llunyà un volum de mercaderia determinada. Aquestes societats eren formades per una persona que hi aportava diners, un mercader i un capità d’embarcació, i els beneficis es repartien al final del viatge, segons el pacte acordat.

Rutes comercials medievals

L’expansió de la Corona d’Aragó va fer de la Barcelona dels segles XIII i XIV una de les grans potències comercials de la Mediterrània. La força comercial de Barcelona va portar el rei Pere el Cerimoniós (1336-1387) a bastir unes drassanes i a ampliar l’antiga muralla. També es van construir bona par dels edificis que avui formen el Barri Gòtic de la ciutat.

Per defensar els interessos dels mercaders catalans es va crear el consolat de mar, un organisme que resolia problemes comercials i marítims i que va recollir les lleis i els costums del comerç marítim català en el Llibre del consolat de mar. També es van establir cònsols d’ultramar a les principals ciutats on es negociava.

A mitjan segle XV els comerciants catalans que actuaven a la Mediterrània occidental començaren a ser arraconats per genovesos i marsellesos, alhora que els turcs en dificultaven el comerç per la Mediterrània est.

Principals rutes comercials que sortien de Barcelona als segles XIII i XIV

Nom de la ruta

Principals ports

Exportacions

Importacions

Mediterrània occidental

Barcelona, Mallorca, Sicília, Bugia, Tunis, Alger, l’Alguer

Teixits, oli, armes

Cereals, plata, or, esclaus

Mediterrània oriental

Constantinoble, Alexandria, Damasc

Teixits, metalls, oli, fruites seques, armes

Espècies, perfums, teixits de seda

Atlàntic nord

Sevilla, Lisboa, Anvers, Bruges

Espècies, armes, seda, perfums

Teixits, metalls

Activitats

1- Què era el Consolat de mar?

2- Quins productes importava Barcelona als segles XIII i XIV?

3- Per què l’imperi comercial català va decaure al segle XV?

4- Quin rei català ordenà la construcció de les drassanes?

Els acords matrimonials entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença

Sigui conegut de tots els homes que jo, Berbega, comtessa d’Arlès, dono a vós, Ramon Berenguer, comte de Barcelona, la meva filla, de nom Dolça per muller, amb tots els territoris que foren de Gibert, comte, pare de la núvia, perquè els tingueu i els posseïu vós, els vostres fills i descendents.

3 de febrer de 1212

Activitats

1- Quina conseqüència van tenir per al comtat de Barcelona aquests acords?

2- Quins mitjans, a més dels que presenta el document, feien servir els comtes de Barcelona per engrandir el seu territori?

3- Coneixes algun altre exemple d’acord matrimonial dels comtes de Barcelona?

4- Què devia pensar el rei de França d’aquest acord matrimonial?

El somni occità

Des del segle XII, els comtes de Barcelona van ampliar els seus dominis cap a Occitània i cap a Provença. Els mitjans utilitzats van ser les armes, si bé altres vegades es van fer servir les aliances matrimonials (Busca a l’etiqueta Documents l’entrada Acords matrimonials entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença) o els pactes de vassallatge.

Cap a l’any 1200, bona part d’Occitània estava integrada dins la Corona d’Aragó, que es convertí, així, en un dels estats més poderosos d’Occident. Aquesta força provocà el recel dels reis francesos, que aspiraven a ampliar els seus dominis cap al sud.

Aprofitant la propagació de l’heretgia càtara per terres occitanes, el rei de França, aliat amb el papa, va envair aquests territoris amb el pretext de lluitar contra els heretges. Davant l’agressió als seus vassalls, Pere I, nét de Ramon Berenguer IV, rei de la Corona d’Aragó, els va defensar, però el 1213 va ser derrotat i mort a la Batalla de Muret.

Mapa de la Corona de Aragón y Occitania por esos tiempos. Mapa d´a Corona d´Aragón y Oczitania por aquelas engüeltas meyebals.

La derrota catalana va significar la pèrdua d’Occitània que, d’aleshores ençà. va quedar en mans dels francesos. Al nord dels Pirineus els catalans només van mantenir el domini sobre els territoris del Rosselló i la Cerdanya.

Activitats

1. Quins motius van impedir l’expansió catalana a Occitània?

2. Què és el catarisme? Pots ajudar-te t’aquest enllaç: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/22/de-l%E2%80%99expansio-ultrapirinenca-als-inicis-de-l%E2%80%99expansio-mediterrania/

3. Què va significar la Batalla de Muret?

Catalunya i Aragó

CATALUNYA I ARAGÓ

El cavall, galopant ja se’n va a Lleida…
Galopant se’n va el cavall… Galopant, galopant cap a Ponent.
El cavall, galopant ja se’n va a Lleida…
Galopant se’n va el cavall… Galopant, galopant i molt content.

Hi va a dalt el qui mana el nostre poble.
Visca el cavaller més noble del món, que al matí s’ha de casar!
Contemplem en Ramon Berenguer Quart amb
un vestit blanc i daurat de domàs, saludant-nos amb la mà.

Què en farà de la xica núvia, ai Senyor!
Què en farà de la xica núvia d’Aragó?
La durà cap a Barcelona, si a Déu plau.
La durà cap a Barcelona, al seu palau.

El cavall…

El Ramir, que n’és Rei d’Aragó, ha dit així:
“Vull tornar a ser monjo prior d’un monestir.
Si no us plau tenir reina donzella, com hi ha món,
casaré ma filla Peronella amb en Ramon”.

El cavall…

En Ramir, de monjo tot vestit, torna a parlar:
“En Ramon des d’ara heu de tenir per capità.
Obeïu el comte català, vostre senyor,
per fer grans per sempre Catalunya i Aragó”.

El cavall…

La unió amb Aragó

L’any 1134 morí sense descendència el rei d’Aragó Alfons I el Bataller, i la seva darrera voluntat de deixar el regne als ordes militars del Temple de l’Hospital i del Sant Sepulcre, van provocar una greu crisi successòria.

La disposició testamentària, de caràcter religiós, d’aquest monarca era contrària a la tradició, i, en conseqüència, viles, nobles i eclesiàstics es van resistir a acatar-la:

• Els navarresos, units a Aragó des del 1076, van aprofitar l’avinentesa per separar-se’n, i van elegir com a rei propi Garcia VI de Pamplona (1134-1150), senyor de Tudela.

• Els aragonesos, al seu torn, elegiren com a rei un germà del rei difunt, bisbe electe de Roda-Barbastre, que va governar amb el nom de Ramir II el Monjo (1136-1137).

• També el fillastre del Bataller, Alfons VII de Castella, va reivindicar l’herència aragonesa, alhora que iniciava una ofensiva cap a Saragossa i prenia possessió d’una bona part de la vall de l’Ebre inclosa la capital mateixa del regne d’Aragó.

Ramir II el Monjo, poc avesat als afers polítics i com que se sentia anatematitzat per la Santa Seu i amenaçat per Castella, va cercar alian

ces en els regnes i comtats veïns. Primer va iniciar un apropament fallit a Navarra, i seguidament s’apropà a Catalunya, on va establir una ferma amistat amb Ramon Berenguer IV, en qui va trobar un aliat per a enfrontar-se als seus enemics.

Al final del 1135, el rei aragonès es va casar amb Agnès de Poitiers, de qui tingué la infanta Peronella, que aviat es va convertir en l’hereva cobejada per totes les cases regnants de la Península: Castella intentà prometre-la en esposalles a l’infant Sanç per tal d’aconseguir el control sobre Arag

ó (tractat d’Alagó, 1136), però va prevaler l’opció d’una aliança amb Catalunya, materialitzada en l’enllaç de la infanta Peronella amb el comte de Barcelona.

D’aquesta manera, el 1137 es va pactar el matrimoni de l’hereva d’Aragó amb Ramon Berenguer IV. Un cop pactat el matrimoni, el rei Ramir va deixar el govern del regne d’Aragó en mans del comte de Barcelona i es retirà la vida monàstica.

La unió d’Aragó amb Catalunya va ser el resultat d’una unió dinàstica pactada en la qual els dos membres components de la Corona van mantenir sempre la seva pròpia identitat, és a dir, la integritat territorial, les lleis, els costums, les institucions i els governants. De fet, només el rei i els seus col·laboradors immediats eren comuns a Aragó i Catalunya, que, per la resta, mantenien la seva pròpia estructura de poder.


Activitats

1- Quin problema successori visqué el regne d’Aragó a principis del segle XII?

2- Per què Ramir II escollí el comte català com a futur marit de la seva única filla i hereva del tron, Peronella?

2- Què significà la unió de Catalunya i Aragó per ambdós regnes?

La conquesta de la Catalunya Nova

Entre els inicis dels segle XII i la primera meitat del segle XIV, el comtat de Barcelona va ampliar-se territorialment seguint quatre direccions: cap al sud, conquerí territoris de l’al-Andalus; cap a l’oest, es va unir amb el regne d’Aragó; cap al nord, es vinculà a territoris occitans, i cap a l’est, inicià la gran expansió per la Mediterrània.

La conquesta de la Catalunya Nova va ser ràpida. El 1118, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III va ocupar Tarragona, i entre el 1148 i el 1149, Ramon Berenguer IV ocupà Tortosa i Lleida. La conquesta de la Catalunya Nova finalitzà el 1153 amb la reducció dels musulmans que resistien a la serra de Prades.

La coqnuesta significà el trencament de les fronteres que durant 200 anys havien separat la Catalunya Nova de la Catalunya Vella. En lloc seu, es fixà una nova frontera als ports de Beseit i el riu de la Sènia. L’expansió va fer que el comtat de Barcelona augmentés en més de 1000 km2 el territori. El  mateix va passar al comtat d’Urgell que passà de tenir 1000 km2 a tenir gairebé 3700 km2.

Activitats

1- Quines comarques actuals formen part de la Catalunya Nova?

2- Què va significar la Conquesta de la Catalunya Nova per als comtes catalans?

3- Qui va sortir beneficiat de la conquesta de la Catalunya Nova?

Judici a Tuixent l’any 1081

En un judici celebrat a la vila de Tuixén l’any 1081, davant d’un tribunal presidit per Bernat, bisbe d’Urgell, i format pel senyor Guillem Regimon i Albert, jutge, i altres optimats de la cúria episcopal, el bisbe urgellenc va reclamar a la pagesa Bonadona i als seus fills la tasca que devien per l’alou que, segons el prelat, retenien injustament i que era propietat de la seu i la seva canònica.

Bonadona i els seus fills van respondre a l’acusació: “Això no ho hem pagat mai ni ho hem de pagar perquè la terra és alou nostre propi.”

El jutge va manar llavors a Bonadona que demostrés el seu dret per judici de Déu mitjançant examen de l’aigua bullent. Bonadona, presa de terror, va respondre: “Oh senyor meu! És el meu pecat! Reconec que he actuat indegudament, amb egoisme. Prego a la misericòrdia de Déu, a la Santa Verge Maria i a vostra mercè que sigueu indulgent amb mi i jo en el futur faré el que vulgueu. Pagaré puntualment la tasca.”

El bisbe, satisfet amb això, no la castigà.

Ramon Berenguer I, la recuperació de l’autoritat comtal


Ramon Berenguer I va imposar-se sobre els altres comtats catalans i va sotmetre la noblesa feudal a la seva autoritat.

Mir Geribert rendint pleitesia a Ramon Berenguer I (Arxiu de la Corona d'Aragó)

Tot succeí a partir de la revolta del noble català del Penedès Mir Geribert l’any 1049, que en ser derrotat per Ramon Berenguer I va significà uns nous pactes entre el comte del Casal de Barcelona i els nobles. Així doncs, els nobles reconeixien el comte de Barcelona com el seu senyor i li juraven fidelitat; es convertiren, així, en vassalls seus. A canvi, el comte acceptava l’apropiació dels feus que havien aconseguit els nobles i la submissió dels pagesos a l’autoritat dels senyors feudals. Els únics comtats que en temps de Ramon Berenguer I no foren vassalls del comte van ser el Pallars i el Rosselló.

A tot això cal afegir-hi el cobrament d’un tribut anual en or, anomenat paria, que els regnes de taifes pagaven als comtats de Barcelona i Urgell per evitar ser atacats. Taifes com Dènia, València i Murcia pagaven les paries als comtes de Barcelona. El combrament de les paries va provocar que l’expansió territorial es limtés a l’ocupació d’alguns punts estratègics com Calaf (1015), Tàrrega (1056) o Agramunt (1070). L’or obtingut de les paries reforçà l’autoritat dels comtes de Barcelona, que van poder contractar i pagar prou soldats per poder controlar la noblesa feudal.

Miniatura que representa Ramon Berenguer I comprant al comte Guillem I de Cerdanya els seus drets sobre Caracassona.


Activitats

1- Com va sotmetre el comte català als senyors feudals?

2- Què en va fer del cobrament de les paries?