En un judici celebrat a la vila de Tuixén l’any 1081, davant d’un tribunal presidit per Bernat, bisbe d’Urgell, i format pel senyor Guillem Regimon i Albert, jutge, i altres optimats de la cúria episcopal, el bisbe urgellenc va reclamar a la pagesa Bonadona i als seus fills la tasca que devien per l’alou que, segons el prelat, retenien injustament i que era propietat de la seu i la seva canònica.

Bonadona i els seus fills van respondre a l’acusació: “Això no ho hem pagat mai ni ho hem de pagar perquè la terra és alou nostre propi.”

El jutge va manar llavors a Bonadona que demostrés el seu dret per judici de Déu mitjançant examen de l’aigua bullent. Bonadona, presa de terror, va respondre: “Oh senyor meu! És el meu pecat! Reconec que he actuat indegudament, amb egoisme. Prego a la misericòrdia de Déu, a la Santa Verge Maria i a vostra mercè que sigueu indulgent amb mi i jo en el futur faré el que vulgueu. Pagaré puntualment la tasca.”

El bisbe, satisfet amb això, no la castigà.