Sia de tots coneguts que nosaltres, en Bernat Cantull i en Guillem Bos, coneixem a tu, n’Arnau de Puig, que duem una comanda teva en el present viatge que realitzem per Romania (Imperi Bizantí), trenta lliures en moneda de Barcelona invertides en mitja part de tota la mercaderia que portem al vaixell, que consisteix en draps de França, oli, paper… De tots els guanys que Déu permeti de treure a la teva comanda, tinguem nosaltres la quarta part i tu en rebis les tres restants.

Activitats

1- Assenyala qui és en aquesta societat el soci capitalista (aporta els diners) i qui són els mercaders.

2- Per què n’Arnau Puig ha de rebre tres quartes parts de la inversió i els altres dos socis, una quarta part?

3- Quan creus que s’acabarà aquesta societat?

Sigui conegut de tots els homes que jo, Berbega, comtessa d’Arlès, dono a vós, Ramon Berenguer, comte de Barcelona, la meva filla, de nom Dolça per muller, amb tots els territoris que foren de Gibert, comte, pare de la núvia, perquè els tingueu i els posseïu vós, els vostres fills i descendents.

3 de febrer de 1212

Activitats

1- Quina conseqüència van tenir per al comtat de Barcelona aquests acords?

2- Quins mitjans, a més dels que presenta el document, feien servir els comtes de Barcelona per engrandir el seu territori?

3- Coneixes algun altre exemple d’acord matrimonial dels comtes de Barcelona?

4- Què devia pensar el rei de França d’aquest acord matrimonial?

En un judici celebrat a la vila de Tuixén l’any 1081, davant d’un tribunal presidit per Bernat, bisbe d’Urgell, i format pel senyor Guillem Regimon i Albert, jutge, i altres optimats de la cúria episcopal, el bisbe urgellenc va reclamar a la pagesa Bonadona i als seus fills la tasca que devien per l’alou que, segons el prelat, retenien injustament i que era propietat de la seu i la seva canònica.

Bonadona i els seus fills van respondre a l’acusació: “Això no ho hem pagat mai ni ho hem de pagar perquè la terra és alou nostre propi.”

El jutge va manar llavors a Bonadona que demostrés el seu dret per judici de Déu mitjançant examen de l’aigua bullent. Bonadona, presa de terror, va respondre: “Oh senyor meu! És el meu pecat! Reconec que he actuat indegudament, amb egoisme. Prego a la misericòrdia de Déu, a la Santa Verge Maria i a vostra mercè que sigueu indulgent amb mi i jo en el futur faré el que vulgueu. Pagaré puntualment la tasca.”

El bisbe, satisfet amb això, no la castigà.

Aquesta és la pau confirmada pels bisbes i abats, comtes i vescomtes, senyors i cristians temerosos de Déu, en l’any 1033.

Que d’ara endavant ningú no assalti les esglésies ni les cases que siguin edificades a l’entorn, fins al circuit de trenta passes.

Així mateix s’ordena que ningú no atropelli clergues que vagin desarmats, igual que monjos i monges.

Que ningú no faci presa de cavalls i eugues o dels seus pollins fins a l’edat de mig any, ni de bous, vaques i dels seus vedells, ni d’ases ni mules o de les seves cries, ni d’ovelles, moltons, ni anyells, ni cabres i dels seus cabrits.

Qui violi aquesta treva quedarà excomunicat i foragitat de les santes esglésies de Déu i quan mori, cap sacerdaot li donarà sepultura.

Pau i treva aprovada a Vic l’any 1033, sota la presidència del bisbe i abat Oliba.

Activitats

1- Què és una assemblea de Pau i Treva?

2- Hi ha en el text cap referència a les sagreres? Quina?

3- Quin és l’objectiu del document?

El bisbe ha de percebre la meitat dels drets del mercat i del forn. El bisbe obté de les cases de Sanaüja, llenya, cols, bledes, formatges, ous. En són una excepció les cases dels sacerdots i dels cavallers. Si un animal entra a la reserva senyorial del bisbe, l’amo l’haurà de rescatar pagant tants diners com peus tingui l’animal. Ningú pot caçar al bosc del bisbe; l’home de Sanaüja que gosi agafar un conill al bosc haurà de donar al bisbe un bou, un porc i nou parell de conills vius.

Tots els homes de Sanaüja han de treballar per al bisbe en la construcció dels seus edificis i li han de donar servei de transport, amb excepció dels sacerdots, dels cavalelrs i dels mercaders. Els homes de Sanaüja han de dur les cartes i els missatges del bisbe on aquest vulgui manar.

Activitats

1- Classifica les càrregues que patien els habitants de Sanaüja en quatre grups, segons que siguin pagaments en metàl·lic, pagaments en producte, prestacions de treball o altres serveis i càrregues.

2- Tots els habitants de Sanaüja havien de pagar drets feudals?

Jo, Borrell, per la gràcia de Déu comte i marquès, dono llei, seguretat i llibertat al castell de Cardona i als seus termes i a tots els seus habitants presents i futurs, i als seus descendents, amb relació a totes les coses que posseeixen i a tot el que pertany a l’ús comú.

Si algun home maligne prengués o robés alguna cosa de la propietat d’aquells habitants, el que s’ho trobés a faltar que se’n prengués el doble de la propietat d’aquell home maligne.

El que amb ajuda de déu els seus habitants poguessinguanyar en tots els llocs, ho conservin i posseeixin amb pacífic dret.

No estigueu obligats a pagar cap cens a ningú, sinó solament a la Santa Església.

Treballeu, també, cada setmana fent les obres del castell, o sigui, les torres, les muralles, els terraplens i les fosses que cavareu ben fondes.

I si us sobrevingués algun gros perill, tots vosaltres disposareu lliurement, segons vegeu com és necessari, per defensar-vos dels vostres enemics.

Borrell II, 23 d’abril del 986 (adaptació)

Si cliques en la petita fotografia de la Carta de Població de Cardona, en podràs veure una mostra original i un breu text explicatiu.

Activitats

1- Què és una carta de població?

2- Quines característiques pròpies de les cartes de població identificaries en aquest document?

3- Enumera els privilegis que el comte concedí als futurs habitants de Cardona.

4- A què estaven obligats els futurs habitants de Cardona?

La independència de Catalunya

En nom del rei Hug al comte Borrell

Si voleu, doncs, conservar la fidelitat tan sovint oferta pels vostres enviats a nós i als nostres predecessors, a fi que no ens vegem privats, en arribar al vostre país, de l’esperança de la vostra ajuda, al moment en què sabreu que el nostre exèrcit ha acampat a Aquitània us presentareu a nosaltres amb poca gent per confirmar-nos la fidelitat promesa. Si preferiu obrar d’aquesta manera i obeir més aviat a nosaltres que els musulmans, envieu-nos abans de Pasqua uns legats que ens assegurin la vostra fidelitat.

Carta d’Hug Capet al comte Borrell (988)

Activitats

1- Qui era el rei Hug? Quina ordre envià al comte Borrell?

2- Quina va ser la resposta del comte Borrell? Quines conseqüències va tenir la reacció del comte?