Visca la música!

Cliqueu a sobre dels instruments…

Cal un món on els animals tranquils puguin viure

on el pas de l’any serà marcat pel ritme natural.

Cal deixar-los ben tranquils, cal que visquin lliurement.

Si els fem por marxaran per sempre més.

Tenen dret a sobreviure

hem de fer que sigui així.

Ens hi hem de posar tots,

hem de salvar el nostre món.

No podem esperar,

no hi ha pas temps per dubtar.

Entre tots, tu també, ho hem de fer.

Cal un món on els arbres creixin alts i gegants,

on el verd, les flors i els fruits marquin el ritme de tot l’any.

Cal deixar-los ben tranquils, cal que vigilem el bosc.

Si els fem fora tot el món serà un sorral.

Tenen dret a sobreviure

hem de fer que sigui així.

Ens hi hem de posar tots,

hem de salvar el nostre món.

No podem esperar,

no hi ha pas temps per dubtar.

Entre tots, tu també, ho hem de fer.

Cal un mar on els peixos, els més grans i petits,

solquin llestos les onades, al seu temps, de Nord a Sud.

Cal deixar-los ben tranquils, cal que nedin al seu grat.

I que juguin dins de l’aigua sense por.

Tenen dret a sobreviure

hem de fer que sigui així.

Ens hi hem de posar tots,

hem de salvar el nostre món.

No podem esperar,

no hi ha pas temps per dubtar.

Entre tots, tu també, ho hem de fer.

Cal un cel on tots els ocells hi volin lleugers.

On ningú no els aturi ni els ataqui amb males arts.

Cal deixar-los ben tranquils, cal que facin el seu niu.

I que busquin noves terres si els convé.

Tenen dret a sobreviure

hem de fer que sigui així.

Ens hi hem de posar tots,

hem de salvar el nostre món.

No podem esperar,

no hi ha pas temps per dubtar.

Entre tots, tu també, ho hem de fer.

Era pel temps de la prehistòria,

ara deu fer dos-cents mil anys,

va venir al món, inflat d’eufòria,

un parent dels orangutans.

Dret amb les potes del darrere,

lluint eslips, fets de visó,

volia conquerir la terra:

era l’home de Cromanyó.

L’home de Cro, l’home de ma,

l’home de nyó, l’home de Cromanyó.

L’home de Cromanyó

no està fet de llautó ni de ferro colat.

Plom, plom, plom, plom,

plom, plom, plom, plom.

Portava una destral de pedra

de vint-i-dos quilos i mig,

caçava l’ós i la pantera,

amb molt canguelo i ple de por,

davant l’enorme diplodocus

semblava un nano petarrell,

i en començar de caure “cocos”

prou somiava amb un fusell.

L’home de Cro, l’home de ma,

l’home de nyó, l’home de Cromanyó.

L’home de Cromanyó

no està fet de llautó ni de ferro colat.

Plom, plom, plom, plom,

plom, plom, plom, plom.

Tenia estones de poeta

i a voltes feia el saberut;

deia a la seva Marieta:

“Ets més bonica que un mamut;

si vols venir a la meva cova

hi veuràs pintures murals,

més bones que les d’en Picasso,

que ni en Dalí en pinta d’iguals”.

L’home de Cro, l’home de ma,

l’home de nyó, l’home de Cromanyó.

L’home de Cromanyó

no està fet de llautó ni de ferro colat.

Plom, plom, plom, plom,

plom, plom, plom, plom.

Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)

Sant Jordi és tot de ferro, la rosa és d’un jardí,
el drac no menja pomes, la princeseta sí.
Si! Si! Si!
Sant Jordi és tot de ferro, la rosa és d’un jardí.

Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)

El drac té molta gana, ja és hora de dinar,
s’empassa tres gallines amb un bon tros de pa.
Pa! Pa! Pa! Pa! Pa!
El drac té molta gana, ja és hora de dinar.

Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)

La rosa i la princesa són molt bones amigues,
però mai no es fan petons per por de les espines.
Ui! Ui! Ui!
Per por de les espines.

Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)