El fil d'Ariadna. Bloc de Cultura Clàssica

Com ja sabeu l’herència del món grecoromà és ben patent al nostre món, i especialment la mitologia ha estat una gran font d’inspiració per als artistes de totes les èpoques.

Us convido a veure aquest dos vídeos sobre dues conegudíssimes obres pictòriques: un sobre les Tres Gràcies de Rubens i l’altre sobre el Naixement de Venus de Botticelli.

A més a més si voleu intentar reconèixer els déus grecs en algunes de les obres més famoses, cliqueu aquest enllaç: ELS DÉUS GRECS A L’ART.

Amb els alumnes de 4t estem treballant alguns temes de mitologia. Aquests dies toca conèixer quins van ser els AMORS de  Zeus.

Zeus és el més poderós dels déus olímpics, tothom, déus i humans han d’obeir la seva voluntat o patir-ne les conseqüències. Els poetes grecs el descriuen com un déu de cabells i barba negres. Com que s’enamorava amb molta facilitat, tenia moltes amants i feia servir els seus poders per metamorfosar-se en qualsevol animal o persona, i acomplir  així els seus desitjos. Tot això feia enfurismar moltes vegades la seva esposa Hera que intentava castigar els fills i amants de Zeus.

En aquest enllaç: ELS AMORS DE ZEUS pots practicar i comprovar si et recordes amb qui va tenir relacions Zeus i en quins éssers es va convertir per aconseguir-ho.

També et convido a que cerquis a la xarxa les obres pictòriques dels autors més representatius de la Història de l’art que es van inspirar en aquests mites per pintar els seus quadres: Rubens, Tiziano, Klimt, Jean Baptiste Marie, etc.

Torna a estar de moda el tema dels vampirs amb l’estrena de la pel·lícula El Crepuscle, basada en la novel·la de Stephenie Meyer (veure trailer) .

El tema no és nou, segons la mitologia grega, la Làmia era la filla de Libia i Belus. Zeus es va enamorar d’ella i, Hera, gelosa del seu marit va castigar la pobre Làmia. I a partir d’aquell moment la Làmia estaria obligada a devorar els seus propis fills. I fins i tot dieuen que va començar a gaudir fent això i es va convertir en un ésser immortal que xuclava la sang dels nens.
La làmia pot apareixer representada amb pits i cap de dona i la resta del cos amb escates com una serp.

Les mares a l’antiga Grècia feien servir aquesta història per espantar els fills i obligar-los a portar-se bé.

Els romans també van incorporar aquest personatge mitològic i li van posar el nom de strix. En plural és strigae, que va passar a strega en italià amb el significat de bruixa.

El personatge de la làmia ha inspirat molts artistes. Horaci parlava d’una làmia a la seva Ars Poetica, Whitley Strieber ens va presentar a una a la seva novel·la L’ ànsia portada al cinema per Tony Scott.

Però no sols la làmia era considerat una mena de vampir a Grècia, Hècate era una deessa pagana relacionada amb inframón, es deia que era una mena de bruixa que sortia durant la nit als camins amb gran desig de sang.

Les empuses eren les filles d’Hècate, considerades una mena de dimonis amb el mateix desig de sang, amb la capacitat de transformar-se en éssers humans o animals.

El curs passat vaig realitzar un llibre digital a la Prestatgeria de l’XTEC com exercici en un del cursos telemàtics que oferia el Pla de Formació del Professorat

Des de la prestatgeria digital de la XTEC, els centres docents podeu crear tants llibres virtuals com necessiteu i els podeu assignar al professorat del centre. Per saber com són els llibres digitals i com funcionen us convido a visitar el meu llibre que es troba a l’espai de proves: ELS MITES GRECS I LA PINTURA

Si vols gaudir dels viatges i les fantàstiques aventures que van viure els herois Ulisses i Eneas, et convido a entrar a la pàgina en castellà de Palladium, on et convertiràs en Ulisses o Eneas i patiràs o gaudiràs dels seus destins.

Vigila amb Polifem i Circe, enamorat de la bella Calipso, i coneix millor com era el món d’aquests herois.

Palladium ofereix molts recursos i aplicacions tant per a matèries com Cultura clàssica com per a Grec i Llatí. És prou interessant!

Abans de començar a explicar als meus alumnes els aspectes més fonamentals de la religió grega, així com la creença dels grecs en els oracles i el destí inexorable del pobre Èdip, que es va convertir en parricida i incestuós sense saber-ho, vaig fer-los llegir un petit fragment de l’obra de Jostein Gaarder, El món de Sofia. En aquest text l’autor ens parla de com els grecs entenien el tema del destí i la importància de l’oracle, en especial el de Delfos.
Vaig intentar fer veure als alumnes que no estem tan lluny de les creences dels grecs, que hem heretat moltes coses d’ells i que des de què l’home és home s’ha preguntat pel seu destí. I això va ser el que els hi vaig preguntar:
- Penses que el teu destí està marcat des que neixes?
- Creus i consultes els signes zodiacals?
- De quines maneres actualment et poden predir el futur?
- Què creus que vol dir la màxima Coneix-te a tu mateix?
Em vaig admirar de l’impacte que havien causat aquestes preguntes entre l’alumnat. Tots vam voler participar i dir el que pensaven, fins i tot aquell que mai obre la boca i està amagat a un racó de la classe. El tema va despertar l’atenció, encara que em va sorprendre la resposta de la majoria:
SÍ, PENSO QUE ESTEM PREDESTINATS DES QUE NEIXEM.
No parlaven d’un destí a curt o mig termini, sinó el de la MORT! Trobo que aquesta generació és un xic pessimista!

Un cop Ariadna va lliurar el fil a Teseu, aquest va poder entrar al laberint i matar el Minotaure.

Esbrina què els hi va passar després als nostres protagonistes.