Biografia:
Va néixer a Palestina l’any 270 i va morir l’any 303 a Bitínia, va ser un militar romà cristià, i va morir màrtir, perquè com ell era cristià i no volia adorar a déus romans, el van matar. Va ser un dels sants més populars durant l’edat mitjana.
La llegenda de Sant Jordi:
La llegenda de Montblanc diu:
Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s’esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure’s pel cel, per la terra i per l’aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l’olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s’oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rebatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d’ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s’ha fos neix un roser de roses rojes com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l’ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d’aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi. I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n’oblidaren.”
La diada de Sant Jordi:
A Catalunya, a part del dia de Sant Jordi, els nois regalen roses vermelles, a les seves parelles, perquè és un costum o una mena de tradició i perquè diuen que aquella rosa va sortir de la sang del drac, quan Sant Jordi va matar al drac, però també els nois reben regals, les noies regalen llibres als nois en honor de Miguel de Cervantes, que va morir aquell mateix dia. A part d’aquella tradició hi ha el concurs dels jocs florals, un concurs literari, on els guanyadors guanyen una rosa i un llibre.
Dites i poemes:
No diguis hivern passat
que Sant Jordi no hagi estat.
Bon Sant Jordi i Santa Creu,
hi haurà vi per tot arreu.
Per Sant Jordi
vigila ton ordi;
si en veus una espiga ací,
altra espiga allà,
ves-te’n a casa
que prou ordi hi haurà.
LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)
A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n’he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d’esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Conclusions:
A mi especialment, m’agrada molt la festa de Sant Jordi, perquè és una festa bonica i molt curiosa, perquè en aquell dia es pot fer de tot, es pot rebre roses, llibres, pots guanyar els Jocs Florals, pots fer teatre…
Aquest any farem a l’escola els Jocs Florals i espero guanyar, perquè m’he esforçat molt i no sé com m’han quedat els textos.
Aquest any jo no regalaré un llibre a ningú, com els altres darrers anys.
El que més m’agrada de Sant Jordi, són els Jocs Florals, perquè en aquell dia, estic molt nerviosa i molt emocionada.
En el meu país no existeix Sant Jordi.
Jo voldria que tots poguessin celebrar aquesta fabulosa diada de Sant Jordi.
Jénnifer
