En aquesta entrada final de resum-síntesi-avaluació de les meves pràctiques voldria expressar sobretot la positivitat d’haver-les dut a terme amb tot l’esforç, dificultats i experiències apreses que això inclou.

El repte de treballar en un camp totalment desconegut per mi com és l’àmbit educatiu d’una ONG i a més amb la missió de creació de materials educatius m’ha engrescat des de l’inici. Ara bé això també ha comportat dificultats, desconeixement, fer i desfer, sentiment de solitud…. però tots aquests handicaps penso que els haig d’incloure en la motxilla de l’aprenentatge de psicopedagogia ja que ara formen part del bagatge d’experiències que m’ajudaran en el futur si puc dedicar-me a treballar en el món de la psicopedagogia.

Un cop expressat l’àmbit més emocional que han representat les pràctiques també m’agradaria fer balanç autoavaluatiu, una mica com si fos una rúbrica d’autoavaluació, de tot el procés.

1.-Respecte el disseny del Plà de treball:

Les diferents fases amb els seus objectius, continguts…m’han servit molt de guia però el calendari previst ha calgut anar-los retocant en funció de les dificultats trobades i sobretot del volum de feina que ha representat la fase 3 de creació pròpiament del material.

I també m’ha mancat temps per poder posar en pràctica el material de la manera que em semblava més adient per fer-ne una avaluació real. Tot i que he buscat la manera de poder-ho fer més sintèticament i el resultat ha estat molt gratificant.

2.-Respecte el contingut:

El nivell de dificultat ha estat més elevat del què esperava ja que l’enfocament educatiu d’Intermón (Educació ) parteix i treballa amb uns objectius i metodologies força diferents a les que jo coneixia pel món educatiu escolar. Això ha comportat un reformulament constant de les activitats. Evidentment aquest malgrat ha estat el pas amb més entrebancs alhora és el que més aprenentatges i experiències noves m’ha donat. És a dir, el més enriquidor com a assessorament psicopedagògic del pràcticum.

3.-Respecte la participació i gestió:

En totes les pràctiques m’he sentit plenament recolzada per l’equip educatiu d’IO, ajudant-me en totes les dificultats trobades. Quan a l’inici d’aquesta entrada parlo de solitud em refereixo a què és un pràcticum enfocat a un àmbit molt diferent als que generalment els companys tant dels pràcticums com de l’entorn escolar on treballo realitzen. De manera que a vegades m’hauria agradat poder comentar petites coses de les meves pràctiques o veure en els blocs algú que realitzés un procés semblant i això no ho he trobat.

4.-Conclusió:

Malgrat que he treballat molt per realitzar les pràctiques amb un rendiment que jo volia que fos molt alt sóc conscient que encara em queda un llarg camí d’aprenentatges a recórrer. Però que la noves perspectives que m’ha ensenyat han estat molt gratificants i portadores de ganes de seguir caminant pel món.

A continuació us exposo el material de síntesi que comentava en l’entrada anterior que m’ha de servir d’avaluació en un context d’aula de cicle inicial de primària real. Aquesta setmana és la “proba de foc”…

ACTIVITAT DE SÍNTESI

1.-Explicació del conte resumit “Les llavors màgiques”

Maria és una nena de Bogotà, Nicanor un nen d’un poble andalus. Ambdos es troven unes llavors màgiques, que al sembrar-les les porten a un  jardí encantat, on Tallogán (una planta nova que encara no saben quin fruit donarà), els convida a que l’ ajudin a buscar un fruit bo per totes les persones i pel planeta. Així, Maria, Nicanor i Tallogán van investigant sobre aliments, menús i  els seus propis hàbits, i se n’adonen que potser hi ha una relació entre el que consumim i la justícia alimentaria.

2.-Reflexionem conjuntament sobre: Que mengen els personatges, quantes vegades mengen al dia, els menjars preferits… i parlem de com ens alimentem nosaltres: mengem tot el que volem, horaris, menjars preferits, on comprem el menjar, etc. Intentant conscienciar els alumnes vers on comprem el menjar, valorant els aspectes positius i negatius, comuns i diferents dels seus hàbits de consum, y la relació amb el consumo responsable, etc. Per fer-ho podem preguntar-nos:

• Mengem bé?
• Menjar molt significa estar ben alimentat?
• Que necessitem menjar per viure be?
• Tot el que mengem es imprescindible o bo per la nostra salut?

3.-Elaborar la nostra recepta preferida .La dibuixem i dibuixem també tots els ingredients que necessitem per elaborar-la. A partir d’aquí a la fitxa de cada ingredient investigarem d’on prové, com s’elabora, on el comprem… Per exemple   els  ingredients per fer-la haurien de tenir en compte:

• Que siguin ecològics, cultivats sense pesticides.
• Procedent de llocs propers.
• Comprats en botigues de proximitat o petits productors
• De temporada
• Amb el mínim d’embolcalls
• Que s’aprofiti al màxim

4.-Podem construir entre tots un pòster de la nostra recepta final enganxant els dibuixos del plat acabat, els dels ingredients especificant perquè és just i responsable, i les instruccions per preparar-la.

5.-Podem proposar als alumnes com fer que la nostra recepta la conegui molta gent. Els podem ajudar amb suggeriments del tipus:

• L’expliquem a tota l’escola
• Proposem al menjador escolar que ens la deixin preparar perquè tothom la tasti
• La repartim a les famílies de l’escola
• La preparem a classe i la compartim amb d’altres aules

Tal com vaig planificar en el la fase 3 del meu pla de treball estic organitzant a la meva escola que es pugui provar alguna de les activitats del material que hem creat en una classe de primer cicle de primària. M’ esta resultant difícil, aquestes dates de fi de trimestre es fa complicat enquibir una activitat extra en qualsevol aula, per tant potser haurà de ser  només en tres sessions.Em sembla, però,  molt interessant fer-ho encara que sigui de forma reduïda ja que és una practica contextualitzada real per l’àmbit per on ha estat dissenyada.

Així doncs he pensat en fer unes activitats síntesi que englobin els objectius i continguts més importants que es plantegen en el material però reduït en dues o tres sessions. Unes per exposar i realitzar les activitats i l’altre per avaluar-la conjuntament amb els alumnes. Així mateix posteriorment faré una avaluació amb la mestra.

Crec que així serà possible valorar força acuradament l’eficàcia del material a l’aula i rebre tant per part dels alumnes com del docent certs indicadors que m’ajudin a fer-ne una avaluació qualitativa  i de satisfacció.

En la fase 4 per mantenir els objectius proposats faig un canvi important, en comptes de que re elaborin la recepta triada amb criteris de consum responsable que busquin una recepta del plat que han investigat i recordant tot el treballat fins ara que ofereixin recomanacions concretes per assegurar que els ingredients s’usin o que la seva forma de consum sigui respectuosa amb el medi ambient i justa amb les persones.aquesta tasca es podrà fer per grups de manera que generem diverses receptes. I posteriorment inspirar amb una pluja d’idees accions per donar a conèixer aquest receptari just.

I la darrera fase , la 5, la mantinc igual ja que el seu principal contingut era assumir el compromís de intentar alimentar-nos amb els criteris que hem treballat sobre consum responsable i divulgar-ne aquestes idees a través del nostre receptari.

Amb tots aquests canvis, que evidentment he exposat en aquesta entrada de manera molt sintètica ja que a nivell del material són més extenses i impliquen alhora la creació d’alguns exemples d’activitats que aquí no detallo, donaré amb un marge de pocs dies ja acabada la fase 3 del Pla de treball que era la elaboració del material i em centraré a la 4 consistent en l’avaluació del projecte.

A partir del treball autoavaluatiu que he explicat en l’entrada anterior he redefinit ja una sèrie d’activitats del material que estic creant.

Per un costat em sembla adequada la suggerència que se’m va fer per part de l’equip educatiu d’IO sobre la potser no conveniència del quadern de l’alumne. I per tant, el que he fet és incloure aquells exemples d’activitats, d’exercicis, propostes de treballs,…. en una sèrie de annexes al final de la guia didàctica pel professorat.

D’altra banda, en la fase 1 del material he canviat l’enfocament de les activitats que no siguin tant centrades en el conte que es llegeix sinó que a partir de la història es promogui el debat, l’expressió i la reflexió oral cooperativa a l’aula centrant-la en els continguts que en aquesta fase volíem treballar: el propi consum alimentari i la descoberta del consum alimentari d’altres companys, regions, països a partir dels personatges del conte, d’altres alumnes de l’escola de procedències diverses, de familiars, etc. I mantinc el poder plasmar tot això amb la construcció d’un mural.

I en la fase 2 en principi la mantinc igual que l’havia dissenyada perquè em sembla que s’adapta als objectius proposats. Ara bé en la fase 3 modifico un aspecte important de l’activitat i és que pugui escollir cada alumne el seu prat preferit per investigar-ne els ingredients i no triar-ne un de preferit entre tota la classe i que tots investiguessin a partir del mateix. així tindrem més diversitat de plats i d’aliments investigats per posteriorment poder-ne fer una lectura crítica basada en els aliments respectuosos i justs dins del consum responsable.

De moment estic en aquest punt en els canvis em resten les dues últimes fases i revisar-ho altre cop amb l’equip d’IO.

El treball que he estat realitzant aquests dies ha consistit en un anàlisi avaluatiu del material que he creat contrastant-lo amb els objectius i continguts que ens havíem plantejat que havia de tenir i que vaig sintetitzar en el quadre de l’ultima entrada al bloc. Per fer aquesta tasca i veure quins elements no encaixàvem estretament em vaig proposar autoavaluar-ho amb les següents premisses metodològiques bàsiques que haurà de complir com a material basat en l’educació per una ciutadania global:

-he partit en el disseny de les activitats de les experiències de l’alumnat relacionades amb el fenomen que anem a treballar?

-estem analitzant el fenomen que estudiem en funció de la seva realitat quotidiana?

-faig reflexionar l’alumnat sobre quina és la seva capacitat de transformació per generar canvis en la seva pròpia realitat?

-proposo diverses activitats per tal que els alumnes puguin posar exemples, preguntar i argumentar sobre la temàtica i puguin contrastar-ho amb les seves experiències i vivències properes?

-estic generant a través del material el coneixement de les necessitats alimentaries bàsiques humanes?

Tal com vaig comentar en l’entrada “Conclusions de la reunió” he elaborat un quadre general molt esquemàtic de tot el disseny del material perquè podem analitzar amb l’equip educatiu d’ IO quins continguts, activitats, etc… no s’ajusten perfectament als objectius que volem plantejar amb el nou material. Ara en farem una avaluació pormenoritzada i modificarem o retocarem allò que sigui necessari.

OBJECTIUS GENERALS

• Conocer y valorar el planteamiento del consumo responsable.
• Identificar los principales retos de la propia alimentación.
• Identificar los principales obstáculos que dificultan la Justicia Alimentaria.
• Explicitar formar de modificar el consumo para minimizar su impacto negativo, y tender al consumo responsable

Dins del meu procés de pràctiques en el camp de disseny de materials educatius en el context de la ONG Intermón Oxfam, la meva funció com a psicopedagoga s’està basant sobretot en proporcionar un assessorament enfocat a definir les característiques psicoevolutives i de capacitat d’aprenentatge dels alumnes als quals es dirigeix el material i també oferir una visió contextualizada molt concreta del disseny de les activitats en funció de l’àmbit d’aula.

És a dir, que els objectius educatius que l’equip educatiu d’IO vol treballar estiguin adaptats als alumnes als quals volem dirigir el material en els següents aspectes:

• les capacitats i el moment evolutiu d’ensenyament-aprenentatge de la franja d’edat 6-8 anys
• característiques de cada àrea curricular ( lectoescriptura i comprensió oral i escrita en la llengua, els continguts de medi natural…)
• que els continguts tinguin el disseny adient per poder ser treballats en l’  àmbit escolar 
• proposar metodologies adequades per aquestes edats i suggerir-ne propostes
• oferir una visió transversal per incloure els objectius i continguts del material que elaborem dins el currículum del primer cicle de primària

Aquesta tasca en certs moments m’ha costat i em costa força perquè no he separat suficientment el meu rol de mestra del de psicopedagoga i d’altres vegades per no saber traslladar amb claredat  a l’equip educatiu aquest assessorament. 

Reunió molt intensa el dilluns. Ens hem mirat, remirat el material que fins ara havia preparat i hem detectat certes asincronia amb els objectius que l’equip d’ IO creuen que han de ser els més visibles i importants a destacar. per tant hem començat per la fase 1  en la qual les activitats que jo plantejava pels alumnes sobre les llavors desplacen el fil conductor principal en el qual ens volem centrar, quedem que les traiem i ho reconvertim en una posada en comú a classe de presentació dels hàbits de consum alimentari dels alumnes guiat a través de diverses preguntes pel mestre/a.

Respecte les fases 2,3 i 4 que també ja estan preparades hi han diverses activitats que tampoc ens acaben de convèncer però abans de retocar res o treure-les hem quedat que plantejarem en una graella molt esquemàtica totes les fases amb els objectius, continguts i activitats i així d’un amb una visió global poder veure allò que no encaixa del tot.

Ja he començat a elaborar-la, de seguida que l’acabi la penjaré perquè s’entengui millor el que acabo d’explicar.

Com que imagino que es fa difícil visualitzar els meus dubtes sobre la tasca sinó se’n veu la producció us adjunto el material de la Guia Didàctica pel professorat per fer-ho més aclaridor. Com ja he comentat hi ha algunes coses de les que no estic del tot satisfeta i que demà amb la meva tutora de pràctiques i la resta de l’equip espero poder-ho millorar en la línia que volem.

FASE 3

Orientacions didàctiques

Aquesta fase també esta plantejada per  a dur-la a terme en tres sessions:

1º Sessió:

Insertar  text

Llegim i expliquem el conte. I comentem oralment quins són els nostres plats preferits i quins ingredients porten. Expliquem i comentem els plats preferits dels personatges del conte.

Activitats

Escollim entre tots un dels nostres plats preferits. El dibuixem i dibuixem també tots els ingredients que necessitem per elaborar-ho.

A partir d’aquí a la fitxa de cada ingredient investigarem d’on prové, com s’elabora, on el comprem… i podem escriure les principals conclusions. Per fer-ho també podem demanar ajuda a les famílies.

Posteriorment podem penjar alguna de les fitxes al nostre mural en construcció.

Activitats complementàries

Si es vol també es podrien portar a l’escola els ingredients del plat que hem triat i inclòs el propi plat.

  2ª Sessió

 Insertar  text

Lectura i visualització del conte. En aquest fragment del conte és molt important  conduir la reflexió de la comprensió del conte cap a les següents conclusions: insertar ANEXO 2 – Guía para orientar la discusión en clase

 -Pensar abans de comprar.

-Llegir les etiquetes dels aliments.

-Saber d’on provenen els aliments.

-Tenir en compte l’envasat.

-En quines diverses botigues podem trobar un mateix producte (mercat, botiga de barri, botiga de comerç just, supermercat…).

 Activitats

Podem fer petits grups perquè cadascun d’ells investigui un dels aliments de la recepta preferida que hem triat entre totes les proposades per la classe. Seria molt interessant que aquesta tasca la pogués fer cada alumne amb l’ajuda de la família.

Para l’ investigació es pot suggerir/assignar a las famílies buscar informació en diferents fonts: en las etiquetes, en las mateixes botigues, a internet, etc. o se’ls pot suggerir/assignar un “tipus” particular de producte a diferents famílies para assegurar que hi haurà diversitat de informació. (por exemple, tomàtec fresc, tomàtec en conserva, tomàtec orgànic, tomàtec fregit…, o xocolata de comerç just, xocolata blanca, xocolata de marca blanca…)

A part de les indicacions pels pares, pels alumnes els podem proposar un petit guió d’investigació: (veure fitxa en el quadern de l’alumne).

-D’ on prové aquest aliment

-És un aliment que s’anuncia?

-S’aprofita tot o no

-On el podem comprar

-Quin envàs porta

Després les recollirem i farem una posada en comú creant una única fitxa per cada aliment que també podem penjar al mural.

 3ª Sessió:

Insertar  text

 Llegim i expliquem el conte.

Activitats

La idea es tornar a llegir críticament algunes de les fitxes sobretot centrant-se en la reflexió d’aquells aliments que són respectuosos i justos.