El rossinyol
Rossinyol
Rossinyol, canta i refila
de ta veu amb lo fil d’or.
Notes i notes enfila
d’alegria i de tristor.
(…)
Trobador de la boscúria,
jo com tu só enyoradís,
ta dolcíssima cantúria
me transporta al paradís.

A un rossinyol de Vallvidrera

Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat
que hi una gent molt ingrata:
diu que estima als aucellets
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.
Jacint Verdaguer. Barcelonines