[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ZB3sd2BAxys[/youtube]La tragèdia de Shakespeare, tot un poema d’amor i de mort, és tragèdia perquè els protagonistes no van poder escapar dels designis dels seus enemics. La tragèdia, des dels càssics grecs, respon a un destí del qual no se’n pot fugir. A l’antiguitat grega, el destí el determinaven els déus, al Renaixement, el destí el determina la voluntat dels homes. En el cas de Romeo i Julieta, va ser l’enemistat de les respectives famílies que va determinar el destí dels amants. Shakespeare va reflectir la cultura renaixentista mitjançant el seu teatre: s’inspirava en els clàssics però situava la realitat en un context cultural propi del segle en què va viure.
Amb posterioritat, el tema de Romeo i Julieta va ser portat a l’òpera i al ballet. Va ser Charles Gounod qui va compondre l’òpera que s’estrenà a París l’any 1867. Piotr Ilich Txaikosvsky creà una partitura per a ballet, però va ser Sergéi Prokófiev qui va estrenar una nova composició del ballet Romeo i Julieta a Brno l’any 1938.