Referències cinematogràfiques en la publicitat

Autora: Assumpta Planas

Un dels aspectes que he trobat més interessants del curs és el fet de comprovar com la publicitat utilitza el cinema per a conseguir amb poc espai o poc temps transmetre un munt d’informació. Les al.lusions a pel.lícules poden resultar especialment efectives per vàries raons. L’audiència de certes pel.lícules és gran i el públic les pot veure a través de diferents canals de difusió (sales cinematogràfiques,vídeo, televisió…). A més a més l’anunci pot aprofitar tota la publicitat que es faci del cinema, mitjantçant campanyes publicitàries i referències a premsa i naturalment, tots els comentaris i opinions que es generin.En molts casos,fins i tot, l’audiència de les pel.lícules coincidirà en bona part amb la dels destinataris de l’anunci.

Així doncs,es crea un important fons de coneixement de referències que arriba a ser compartit per moltes persones. Creant-se com una mena de catàleg visual imaginari de l’espectador.

La influència o ús del cinema en l’elaboració d’espots promocionals es dóna en molts àmbits. Un d’els que n’ha fet més ús és el sector de l’automòbil. Un bon exemple és aquell espot on surt Steve McQueen conduïnt un Ford Puma pels carrers de Los Angeles. És una referència directa a la pel. pel·lícula  Bullitt (1968). Més endavant, la mateixa marca va treure un altre spot en que tornava a ressucitar l’actor per fer-lo còrrer amb un Ford Mustang per un circuit que havia fet un agricultor en mig d’un camp de blat de moro.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=e92CeDZLuc4&feature=player_embedded[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=UZzXHq7gKN8&feature=player_embedded[/youtube]

Moltes marques deportives també utilitzen alguns gèneres cinematogràfics per a vendre el seu producte, tot potenciant uns valors o qualitats pròpies del gènere. És el cas, per exemple, de la marca Nike amb el que podríem anomenar gènere èpic. En un d’aquests spots apareixen futbolistes mundialment coneguts jugant un partit, o millor dit lluitant contra el mal, representat pel dimoni mateix. L’indret on transcòrrer l’acció no és ni més ni menys que el Colisseum de Roma, lloc on es desenvolupa part de la pel.lículaGladiator. En l’altre estant jugant en una mena de presò, però es manté el to d’espectacle de circ romà, on la violència i la força en són els protagonistes.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=caVmerOHlCE&feature=player_embedded[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1EPO5WUgd4M&feature=player_embedded[/youtube]

Un altre cas clar,amb el cinema d’acció com a referent, és l’anunci de la mateixa marca que emula la pel.lícula de Missión impossible on els futbolistes fan el mateix que feien els lladres però utilitzant la pilota com a eina.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=VeRvpa-SB9Y&feature=player_embedded[/youtube]

També ens trobem amb anuncis que són com petites pel.lícules. És el cas de Rendezvousun anunci fet per Guy Ritchie (Director de la pel.lícula de Sherlock Holmes). La referència a pel.lícules d’espies com la saga de James Bond és prou clara. Jude Law, el protagonista, i una noia rossa juguen al gat i la rata per París, en un ambient retro,fosc i molt luxós, per acabar trobant-se davant de la tour Eiffel.L’escena final és formalment ben simètrica i estèticament molt cuidada.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=b8JsSkPOzrs&feature=player_embedded[/youtube]

No cal dir que molts altres cineastes han treballat en el món de la publicitat: des de Scorsese (que havia treballat molt amb Chanel), passant per Ridley Scot, Wim Wenders o la catalana Isabel Cuixet (amb anuncis tant coneguts com el d’aquest estiu de cervesa Damm).

Actualment estan passant un anunci a la televisió curiós: l’anunci de Gas Natural. És una clara referència a la pel.lícula El sexto sentido, en què el nen,enlloc de veure morts, veu” técnicos”, que, lógicament, no fan por sinó que fan la vida més fàcil i còmode.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NiDXs3RDPiM&feature=player_embedded[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Vm-8TDvHiJ4&feature=player_embedded[/youtube]

Un altre anunci que s’inspira en el cinema de terror i en concret amb la pel·lícula El exorcista és l’anunci de les aspiradores Dirt, que comença amb un aire d’intriga i acaba per fer-nos escaltar de riure.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=aGb8pMIeY6w&feature=player_embedded[/youtube]

Hi ha clàssics, com Hitchcock, als que la publicitat sempre recorre. Aquí tenim l’exemple d’un anunci de tonyina, que utilitza la pel.lícula de Los pájaros d’una manera prou aconseguida. Una tranquil.la escena de pícnic es converteix en un mal son. Amb un ús del so que serveix per a que l’espectador recordi el nom de la marca alhora que es reforça la tensió.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=YbDNJoTMdhA&feature=player_embedded[/youtube]

La referència a Hitchcock la tornem a trobar, d’una manera més subtil a l’anunci del mini de BMW.

És precisament a partir d’aquest cartell publicitari d’on arrenca la meva proposta didàctica.

Constiria en utilitzar el cinema per anunciar un producte determinat. Però en comptes de fer un spot, on apareguéssin referències cinematogràfiques( treball que deixaríem pels professionals) es tractaria d’elaborar un cartell publicitari per a vendre un producte a partir d’un cartell ja existent que anunciï una  pel·lícula.

Activitat 1: (Pensada per fer en grups reduïts)

  • Triar un dels spots publicitaris que hem vist.

  • Comentar a quin gènere cinematogràfic han recorregut tot dient quins són els elements que l’identifiquen. (Personatges, context, història i ambientació).

  • Comentar els tipus de plans que apareixen i perquè.

  • Esbrinar quins moviments fa la càmara en el moment de filmar cada escena. (Travelling, panoràmica, zoom òptic…etc)

  • Comentar el tipus de muntatge.(Si és més fragmentat, amb successius talls o més continu, racord).

  • Valorar la importància del so. Si utilitzen la mateixa música que a la pel.lícula o no. Si emprent sons o sorolls o una música especialment pensada pel spot).

     

Activitat 2:

Primer faríem un visionat dels cartells de pel.lícules més coneguts. Des dels anys vint fins a l’actualitat. (Aquí en tenim alguns).

També hauríem comprovat que les tipologies de cartells, segons la composició i els colors emprats es repeteixen moltíssim. Sobretot si tenim en compte el cinema comercial.

Que segons el país aquests cartells a vegades varien una mica, tenint en compte les diferents cultures i maneres d’interpretar les imatges. Ho veiem, per exemple, en el cas dels cartells per a la pel.lícula que hem citat abans: Bullitt.

En alguns casos el concepte del cartell canvia radicalment. És el cas del cartell per la  pel·lícula Amèlie: el cartell europeu l’ocupa integrament el retrat de la protagonista, mentre que el japonès consisteix en un fons vermell amb el llit i ella al damunt,deixant una bona part buida.

A partir d’aquesta informació haurien de respondre, individualment, unes preguntes:

-Comentar com han evolucionat els cartells de pel.lícules al llarg del temps. ( Retrat dels personatges, utilització del color, de la llum , evolució de la composició i de la tipografia de les lletres).

-Esbrinar si la repetició de colors, composició i actitud dels personatges dels cartells actuals coincideixen amb unes classificació per gèneres o no. Intentar fer aquesta classificació.

-Pensar en el fet de que els cartells per a una mateixa pel.lícula varien segons el país i reflexionar entorn a la diversitat cultural.

(Finalment ho posaríem tot en comú, per tal d’exposar les diferents opinions i punts de vista).

Activitat 3:

Proposta per a fer un treball de disseny gràfic: disseny d’un cartell que anunciï un producte a partir d’un cartell d’una pel.lícula ja existent.

-Estudi del producte que es vol vendre. Àmbit,qualitats i característiques.

-Investigació sobre els consumidors potencials (target).

-Concreció del missatge que es vol donar.

-Recerca de pel.lícules i els respectius cartells que poden ajudar-nos a transmetre uns valors o a reforçar unes qualitats del producte. (Pot ser per semblança o per antítesis segons el to de l’anunci, si és més seriós o irònic).

-Crear, mitjantçant un fotomuntatge (que es pot fer amb la tècnica o programa informàtic que a cadascú li vagi millor) el nou cartell. La imatge serà fruit d’haver escollit una part de l’existent en el cartell de la pel.lícula, o d’haver-la modificat,segons ens convingui.

-Pensar en un bon eslògan que doni sentit a l’anunci, ja que aquest serà el principal responsable del canvi de significat del cartel original. Dissenyar una tipografia que estigui en sintonia amb el tipus de producte i tipus de cartell, ja que poden triar un cartell antic o actual.

(Aquesta activitat,logicament seria individual i pautada segons el tipus d’alumnat).

 

Quant a Montserrat Planella i Serra

Professora d'Educació Visual i Plàstica de l'IES Castell d'Estela d'Amer
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *