Els comentaris dels i de les cineastes de “Camins, silencis i somriures”

PRESENTEM EL CURT A L’IES DE CELRÀ

Dimarts, 7 de setembre de 2010

El primer dia de classe a l’institut,  en la lliçó inagural del nou curs escolar, hem presentat i projectat el nostre curt.

Hi havia els alumnes de primer i segon d’ESO amb els seus professors.

Tot i els nervis per ser el primer dia per a tots nosaltres a l’institut, ens ha fet molta il·lusió poder explicar el projecte de cinema de la nostra escola.

Tanquem així el nostre bloc 2009-2010 de cinema a l’escola de Bordils.

Molta sort a tots els companys que aquest curs faran sisè!!!

ies-curt-small

PRESENTACIÓ DEL FILM FINAL

El passat, 1 de juny, vam presentar el nostre film final (que podeu veure a l’apartat film final) a altres nois i noies que com nosaltres han participat en el taller de Cinema en curs. L’estrena del curt va ser a L’Institut Francès de Barcelona.

També volem presentar-lo en el nostre bloc i us convidem a què el veien a l’apartat de film final.

PRESENTACIÓ DEL CURT

CAMINS, SILENCIS I SOMRIURES


Vam començar la història del nostre curt amb una pluja d’idees que va ocupar tota la pissarra. La idea que vam triar va sorgir d’una vivència viscuda a la classe feia poc. Un company havia marxat al país dels seus pares, Gàmbia. Com que feia pocs dies que havia passat, ho teníem molt proper i recordàvem molt bé les emocions viscudes.

Els protagonistes de la nostra història serien dos amics, el que marxa i el que es queda. Per a la seva creació cada un del 25 alumnes que som va proposar una o més característiques que podien tenir els personatges.

La història es va dividir en sis seqüències que a l’hora del rodatge van ser cinc. De cada una decidírem, on passaria, a quina hora del dia gravaríem per la llum que volíem, l’estat emocional de les actrius i com se sentien en cada seqüència.

Per les localitzacions, com que Bordils és un poble molt bonic, teníem molts espais per triar. Havíem de pensar molt bé les localitzacions perquè s’identifiqués i lligués amb les emocions que havien de sentir els personatges.

Durant uns dies anàvem portant fotos per comentar-les a classe i anàvem fent propostes de localitzacions però no va ser fins a la planificació amb la Meritxell, la nostra intervenant, que vam anar als llocs escollits i ho acabàrem decidir.

Al llarg de tot el curs, hem anat veient diferents extrets que ens han servit i inspirat a l’hora de decidir els plans i els moviments de la càmera, alguns d’ells són:

“Innisfree” ens va inspirar a l’hora de fer el moviment emocional.

“Males Terres” que ens va ajudar molt en les panoràmiques tant per presentar l’espai com en el descentrament.

“On és la casa del meu amic” i “L’estiu d’en Kikujiro” a l’hora de fer els plans/contraplans en el lloc especial i en l’habitació i

“Pobre de mi” a la presentació dels personatges quan van en bici. Primer es veu tot en flou, tot i que no tant com en la pel·lícula i a mida que es van acostant les protagonistes es va veient més nítid fins que al final se’ls hi veu totalment la cara.

Una tasca difícil va ser triar les actrius perquè molta gent volia actuar. Cada un de nosaltres va respondre a dues preguntes: Quin nen o nena crèiem que es sabria posar a la pell dels protagonistes i si volíem o no fer d’actrius o extres i perquè. Llegint el que havíem escrit tots ens va semblar que la Irene i la Mar sabrien interpretar els personatges. Com hem pogut comprovar en el rodatge i el resultat final, pensem que la decisió va ser justa i encertada.

Cada grup va gravar la seqüència que havia planificat i durant el rodatge, els alumnes hem fet tots els càrrecs, han estat rotatius: Director, ajudant, càmera, sonidista, script, claqueta i foto fixa). D’aquesta manera hem acabat de conèixer totes les feines d’un rodatge.

Vam rodar durant dos dies i un matí. Cada grup va sortir a gravar la seqüència que havia planificat.

Com tots sabem aquest any a cinema en curs el tema principal és el moviment de càmera, és per això que a la nostra pel·lícula des del començament els hem tingut en compte.

En el nostre curt els tràvelings, els plans/contraplans i les panoràmiques són molt importants.

A l’hora de gravar els tràvelings vam haver de buscar un cotxe prou gros i que les portes de darrera s’obrissin lateralment. Un cop superat aquest obstacle havíem d’aconseguir que la conductora del cotxe anés a la mateixa velocitat de les actrius. El fet de no gravar so era un gran avantatge, podíem parlar i donar indicacions a les actrius.

Les panoràmiques ens han servit molt per presentar l’espai que gravàvem. Les vam haver de repetir unes quantes vegades ja que ens semblava que no ens sortien prou perfectes.

Els plans/contraplans els vàrem treballar força sobretot per poder relacionar l’amiga amb la protagonista. Ens van ser molt útils a l’hora del muntatge.

En acabar de gravar-ho tot, va arribar el moment de fer el muntatge. Teníem molt material gravat i per tant moltes possibilitats tant amb els tràvelings com amb els pla/contraplà. Podíem triar quins posàvem o quins quedaven millor. El que va ser difícil va ser decidir els plans que tallàvem o els que posàvem perquè el muntatge funcionés.

Al final com que el curt durava més del temps establert vam haver de suprimir alguns plans i altres els vam haver de retallar. Ens va saber greu per la gent que els havia gravat però ens han explicat que en totes les pel·lícules passa que es graven plans o seqüències que després no es munten.

Triar la música tampoc ha estat fàcil ja que teníem moltes opcions. En descartàrem moltes començant per les més comercials o conegudes i d’altres perquè no sabíem el que volia dir la lletra o no era adequada per a la nostra història. La mestra de música de l’escola, ens va buscar unes quantes músiques que després nosaltres vam escollir.

Només quedava decidir el títol i déu n’hi do!! Vam fer un munt de propostes, una altra vegada la pissarra plena d’idees. Analitzàrem començant a eliminar les que no ens agradaven. En vam suprimir molts de macos però donaven pistes del que passava.

Com que no ho teníem clar i ja era hora d’acabar la classe ho vam deixar per l’endemà tornar-ne a parlar fins que vam decidir: Camins, silencis i somriures.

Pensem que ha valgut la pena l’esforç que hem fet durant tot el procés i estem molt contents del resultat final, també del que hem fet durant el rodatge del curt i durant tot el taller de cinema en curs.

Alumnes de sisè

Curs: 09-10

ENTREVISTA A COM RÀDIO

Dimarts, 8 de juny 2010

com-radio4com-radio2

grup-com-radiocom-radio1

Avui, dimarts 8 de juny, la Marta, l’Anna, la Carme i jo, hem anat a Barcelona a una entrevista al programa “Digues Com” de COM Ràdio. L’entrevista seria referent al taller de cinema que hem estat fent a l’aula durant aquest curs.

Hem sortit de l’estació de Bordils, direcció Barcelona, a les 9:20h del matí. Durant el trajecte la Carme ens ha dit que hauríem d’agafar el Metro, per anar a l’edifici de la Maternitat, on hi ha els estudis de COM Ràdio. També hem repassat algun text, per recordar tot el procés del taller, i així poder-nos expressar millor a l’hora de parlar pel micròfon.

Quan hem arribat al destí, l’estació de Sants, hem pujat escales i hem corregut passadissos fins trobar la línia tres del Metro. Hi hem pujat i ens hem dirigit cap a les Corts.

Un cop fora de l’estació hem preguntat a un home si sabia cap on era el camp del Barça, i ens ha dit que tot recte. Hem seguit la direcció indicada fins a trobar l’edifici de la Maternitat, just al costat del Camp Nou.

Quan ja hem estat situats, hem mirat els bars i cafeteries del voltant per mirar si trobàvem la gent que ens acompanyaria a l’entrevista: 3 ex-alumnes de Cinema en Curs, de l’IES Bellvitge, 2 intervenants del taller i les directores del curs.

Tota la colla hem entrat als estudis de COM Ràdio i ens ha rebut la responsable de producció, que es cuida de programar l’entrevista i que tot vagi coordinat. Ens hem dirigit cap a la sala on es faria l’entrevista, però com que en Miquel Giménez encara no havia arribat hem anat a la sala d’espera. (en Miquel és el locutor del programa)

Mentre ens esperàvem per ser entrevistats, en Pablo, l’intervenant del Fort Pius, ens ha tirat floretes del nostre film i també li hem resolt algunes preguntes que tenia sobre el curt.

Llavors, encara en espera, se’ns ha despertat la curiositat per veure com funcionava la sala de control del programa i com es coordinaven amb la peixera, en Pep, l’intervenant del Mestre Morera, que ens sabia una mica més que la resta, ens ha explicat de manera molt breu com funcionava i també com anava els aparells de la sala de control.

No havien passat ni dos minuts que ha arribat la directora del programa DIGUES COM i ens ha fet una xerrada, ens ha dit que estiguéssim tranquils i que el locutor només ens preguntarien coses que ja sabíem.

Tot seguit ha arribat en Miquel, i hem entrat a la peixera per fer la entrevista, la que ens havia rebut, ens ha dividit en dos grups i ens ha col·locat a la taula per fer l’entrevista.

A mi m’ha tocat el segon torn, juntament amb la Carme, la Núria, la Marta, l’Anna, en Pablo i en Pep.

Quan no ens tocava parlar estàvem asseguts a les cadires de dins el plató, per així poder escoltar el programa.

Quan ens ha tocat el torn, que era de mitja hora, ha començat l’entrevista la Carme, i l’havia de tancar en Pablo però no hi ha hagut temps suficient.

Durant l’entrevista m’ha preguntat quina era la meva pel·lícula preferida, li he contestat que cap, perquè no vaig gairebé mai al cinema, però li anava a respondre Camins, silencis i somriures, que és el film que hem gravat els alumnes de Bordils.

M’ha encuriosit que el locutor preguntés coses del cinema en general i no del taller: preguntava quina pel·lícula t’agradava més, que havies après durant el taller, però no preguntava de què anava la pel·lícula que havíem fet, que ens havia semblat el taller, en què ens havíem inspirat, quins paràmetres havíem utilitzat,…

No m’ha agradat gens que als nens ens digués pollastres, ho trobo una mica despectiu.

He trobat que el locutor no tenia gaire clar de què anava aquest taller, es pensava que estava relacionat amb el cinema actual, però la veritat és que no, durant el curs hem treballat des dels minuts Lumière fins el film final, treballant aspectes bàsics en el cinema; però alhora fent llengua i també treballar en equip.

Sortint de l’entrevista, hem tornat a fer el recorregut, però aquesta vegada al revés, ens hem aturat a Sans a fer un mos.

Amb la panxa ben plena hem tornat cap a Bordils.

M’ha agradat molt anar a la ràdio, perquè he vist tot el funcionament i he pogut estar dins un plató. M’ha fet molta il·lusió anar amb Metro, perquè era una experiència nova per mi.

Crec que aquest dia em quedarà a la memòria per sempre.

Guillem

COM RADIO – PROGRAMA “DIGUES COM”

A ¼ de 10, ja érem tots quatre a l’estació. El meu estat emocional, eren només nervis però sobre tot, alegria. A mesura que el temps anava passant, els nervis també anaven marxant, perquè ja m’anava fent a la idea del que seria tot allò, de ben segur que seria un gran dia on aprendria coses sobre la ràdio. Quan el tren es va aturar a l’estació de Sants, vaig al·lucinar, aquella estació era immensa, per allà hi passava l’AVE, els ferrocarrils de Catalunya(que per cert aquell dia feien vaga), el metro i el tren. Ja hi havia estat alguna vegada, però no ho recordava del tot bé.

Per arribar a l’edifici de la Maternitat, que era on estava ubicada la ràdio, vam agafar el metro, tant en Guillem com jo, no havíem utilitzat mai aquest mitjà, aquella seria la primera vegada. Em va sorprendre que el metro anés tant ràpid. Abans, no m’havia fet a la idea de la velocitat en què aniria, de la gent que hi hauria, si seria gran o petit, ni el recorregut que faria… Havíem deixat una parada i ja venia l’altre, allò era continu, havies d’estar ben atent. També em va sorprendre que cada dos minuts, aproximadament, en passés un.

Vam baixar a la parada de les Crts, de la línea verda. A prop d’aquest edifici on anàvem, al Maternitat, hi havia el Camp Nou, que tampoc l’havia vist mai de fora.

Per allà a prop hi havia un bar, hi vàrem trobar la Laia i la Núria, en Pablo i en Pep que són dos intervanants, a tres noies que l’any passat havien fet Cinema en Curs, de l’IES Bellvitge, i a la seva mestre, érem 12!

Al costat de l’edifici de la Maternitat hi havia un institut: Les Corts, el seu edifici era molt bonic i possiblement força antic.

Un cop vàrem ser dins de l’edifici de la Maternitat ens vàrem fer esperar dins d’un a sala que des d’aquesta, es veia el plató de ràdio en directe, i la persona que controlava el so i les músiques. El locutor que presentava el programa i el que hi havia controlant es feien gestos, per si una trucada durava massa, quan faltava perquè s’acabés el programa…

Nosaltres aniríem a una sala on gravaríem el programa, DIGUES COM” que era en fals directe i que s’admetria el dissabte de 4 a 6. Quan vam entrar a la sala on es gravava el programa, em va sorprendre perquè hi havien vidres i podies veure els altres plató de gravació que hi havia al final del passadís.

A la sala on es va gravar el programa, només hi havia 6 micròfons més el del locutor. Vàrem fer 2 torns. Mitja hora cada grup. Jo, em pensava que ens preguntaria més coses sobre el taller de Cinema en Curs, però ens varen preguntar coses de pel·lícules en general. Amb les coses que teníem per explicar!!

En acabat de la ràdio vàrem tornar a agafar el metro per anar fins a l’estació de Sants. Allà, vàrem buscar un bar – restaurant per anar-hi a dinar. Aquest que havíem trobat era com un bufet lliure. En acabat de menjar un gelat, ens vàrem esperar que passés una altre vegada el tren de retorn cap a Bordils. El tren que nosaltres volíem era un regional, que sortia de Sants a les 15:15 aproximadament. No ens vam haver d’esperar gaire perquè el tren va passar molt puntual.

Aquesta sortida a Com Ràdio, m’ha agradat molt, he pogut conèixer com es grava un programa de ràdio, he pogut anar en metro, cosa que mai havia fet, taquesta sortida he gaudit de valent!

Anna

Dimarts 8…

A COM RÀDIO

Tres nens de la classe hem anat a Barcelona amb la Carme a COM Ràdio.

Hem agafat el tren a Bordils i hem anat fins a Barcelona Sants, i després hem agafat el metro fins a la Travessera de les Corts on hi ha l’emissora de ràdio.

COM Ràdio està situat a l’edifici de la Maternitat, allà a les Corts, molt a prop del camp del Barça.

Ens hem trobat amb la Laia i la Núria, les directores de Cinema en Curs, dos intervenants, en Pep i en Pablo i tres exalumnes de Cinema en Curs de l’any passat, de l’IES Bellvitge, acompanyats per la seva mestra.

Ens han conduït a la sala d’espera, ja que el presentador anava tard.

El programa era un “fals directe”, que vol dir que es grava un dia i es passa un altre, però sense fer-hi modificacions ni res.

El fals directe era per passar el dissabte.

Com que érem força persones hem hagut de fer dos torns, però tots estàvem dintre de la sala de gravació.

Al primer torn parlaven els ex-alumnes, la seva mestra, la Laia i la Núria i al segon torn en Pablo, en Pep, la Carme, en Guillem, l’Anna i jo, la Marta.

Ens hem canviat en el torn de la publicitat.

El presentador parlava molt i no és que ens deixés parlar gaire.

A els nens i a les nenes els hi diu “pollastres”, no sé pas d’on ho ha tret, a la Carme “dire” i a les altres professores “senyo”. Ens ha fet preguntes que podrien haver contestat encara que no haguéssim fet Cinema en Curs, perquè eren tipus “quines pel·lícules t’agraden?” però és igual perquè ens ha agradat molt d’anar-hi.

Quan ha acabat l’entrevista hem agafat el metro i hem anat a l’estació, on hem dinat.

Hem agafat el tren de tornada i hem arribat a l’estació a les 5:10.


M’HA AGRADAT MOLT, I CREC QUE TAMBÉ ALS ALTRES QUE HAN VINGUT, I SI HAGUÉS VINGUT TOTHOM, TAMBÉ ELS HI HAGUÉS AGRADAT.

Marta

RODATGE DEL CURT FINAL

Les nostres reflexions del rodatge

ESTEL

La panoràmica de presentació de l’espai de la 1a seqüència ens va costar molt fer-la. En la gravació d’aquests primers plans, l’alegria dels extres i dels protagonistes s’encomanava. Hi havia tanta emoció que el so petava molt i l’havíem de regular.

Va ser molt interessant el pla que vaig fer de directora perquè vaig poder decidir l’enquadrament, el so, com posava la càmera i com havien d’actuar els personatges, encara que a vegades els actors no feien ben bé el que els hi deia. Aquest pla era fix però el vam haver de repetir unes quantes vegades perquè les actrius no passaven per on havien de fer-ho o miraven a càmera i un cop una extra va caure el pujar la vorera.

En el següent pla havia de fer una panoràmica que em va costar molt fer-la perquè es veia el cotxe i rectificava o no es veien els personatges o la feia massa despressa o abans d’hora, però el final va sortir a la perfecció.

El que mo vaig poder fer i m’hagués agradat és fer el so, per sentir els sons que hi havia i escoltar molt millor les veus de les actrius.

Vam acabar de gravar a les 2 de la tarda i no volíem acabar.

SERGI

El meu grup era el que gravava a l’habitació de la Martina. El pla on em vaig sentir més a gust, va ser el de que vaig fer de càmera perquè has de tenir molta paciència i serietat, cosa que jo no en tinc gaire i en canvi vaig aconseguir tenir-ne.

Quan vaig fer de so em va agradar molt perquè quan parlava algú del grup, la Carme o la Meritxell encara estava amb la perxa i els cascos posats i per això ho sentia tot.

També vaig entendre com funciona el so, com per exemple que has de mirar de no estar molt a prop de qui parla perquè si no peta. Cansa molt i algun cop he hagut de aixecar molt els braços perquè no es veies el micró en l’enquadrament que teníem i perquè no petes. Havia d’estar molt atent perquè al final el director em preguntaria si el so havia anat bé o malament.

JÚLIA

Hola a tots!

Vaig anar a gravar al dijous a la tarda, SORT! Perquè em vaig poder saltar mecanografia, el pitjor extraescolar que pots tenir, jeje…

Així que impacientment, acabat el dinar, vaig llançar-me a buscar la bicicleta de l’Elena que me la deixava.

Vam anar en un bonic lloc, en el ban, amb les bicis, vam parar i ara era el moment de triar en quin racó gravaríem, un lloc enmig dels arbres.

En el primer pla feia de so, no és gaire divertit perquè pesa molt la perxa… Sort de la Cristina que em va ajudar a aguantar-la (igualment em vaig cansar molt).

Després vaig fer d´scrip (o com es digui), i em va agradar perquè tracta d’escriure, tal i com diu el nom… Els plans eren molt “xulus”. M’ha agradat sobretot aquell en que hi ha una panoràmica cap als arbres perquè el vaig gravar jo, i em va agradar fer-lo.

El servei de catering era el MI-LLOR (gràcies Carme)

Bé, en general em va agradar molt tota la gravació, i a més també va venir TV3 a gravar-nos. Ah! i també vaig fer uns altres plans, un altre dia, dimecres 28 (o era 27?), aquest dia van venir els de TVGirona i també va ser divertit.

Adéu!

MARTA

Em va encantar fer el film final per molts motius: aprens cinema, practiques tot el que hem fet durant el curs, i a més a més és entretingut i divertit. I sobretot perquè és una experiència inoblidable.

El primer dia de rodatge, a mi no em tocava anar a gravar però feia d’extra. Em va agradar molt fer-ho perquè era divertit i alhora una nova experiència.

El que se’m va fer molt llarg va ser quan érem a classe , vestits del Bordils i no ens cridaven per anar al pavelló a fer el curt.

Al primer pla, casi que em quedo afònica, de tant cridar. Espero que hagi valgut la pena!!

En el 2n pla, vaig comprovar perquè deien que fer d’actriu era una mica pesat, vam haver de fer 7 preses!! Tot i això m’agradava igualment. Jo estava encantada de poder estar allà.

Després de fer el pla 3 vaig marxar a corre-cuita a ca l’àvia ja que eren la una i tenia piano a ¼ de 2. Vaig anar molt estressada i no vaig tenir ni temps de canviar-me.

Quan a mi no em tocava anar a gravar, tenia una espera immensa perquè estava nerviosa, volia que em toqués ja. Quan vaig saber que a l’hora que hi anava jo venien els de TV3, em va fer molta il•lusió, pensar que sortiria a la tele.

Al cap d’un dia d’espera, em va tocar anar a gravar!!!

Tenia moltes ganes de que ens cridessin, i al final,… ENS VAN CRIDAR!

Vam anar al Ban,… Al primer pla jo feia de directora, i em va agradar molt de fer-ho perquè a mi m’encanta decidir, i a més a més van venir els de TV3 en aquest pla! Ho estava disfrutant tot al màxim fins que em va entrar gana.

El meu pla era un pla generalíssim i apareixien la Mar i la Irene que semblaven piquets negres, i, crec que aquest pla va estar molt bé perquè una de les emocions havia de ser petita, i ja es veia.

Vam continuar la feina.

Semblava que les actrius estaven cansades perquè el primer pla era molt obert, i havien d’anar molt lluny.

Em va donar la sensació que era bona fent de directora, i després de fer de càmera, en el 2n pla, me’n vaig adonar que encara m’agradaria més fer de càmera i directora alhora, seria fet a la meva mida: Remenar i decidir, el que més m’agrada.

Fer de càmera està molt bé, però el pla que havíem de fer no m’agradava tant com el que jo havia fet de directora, per això penso que seria una bona idea ser càmera i directora. Per mi, fer de directora és difícil perquè quasi no pots tocar la càmera, no pots moure-la, ni res.

Per sorpresa, la Carme va venir amb berenar! Vam acabar el pla, vam menjar i vam continuar.

Vaig anar fent de tots els càrrecs, però no vaig arribar a ser claqueta. Ens faltaven alguns plans que no vam poder fer, per això el dimecres següent vam tornar-hi a la tarda.

Jo havia d’anar a música, però tot i això vaig fer de directora en el primer pla d’aquell dia. Vaig voler fer de directora perquè vaig pensar que era la feina que faria més cosa, ja que si hagués sigut càmera no hagués pogut fer res, i so tampoc. Van venir els de TV Girona, i em van entrevistar a mi!! Jo estava nerviosa, perquè ho vam saber al moment i no sabia què dir! Però tot i això crec que vaig dir coses força oportunes.

Després de l’entrevista, la Judith i jo, vam haver de marxar cap a música, i quan vam tornar, ens vam trobar que acabaven d’acabar l’últim pla!! Quina ràbia!!

Em va agradar molt el dia que vam sortir per la tele, tant per TV3 i per TV Girona, i molta gent em deia que m’havia vist per la tele.

Ara ens falta muntar-lo, i ara les hores d’espera no són per anar a gravar, si no per anar a muntar, cosa que també serà interessant i creatiu.

Espero que ens hagi quedat molt bé, i quan anem a veure tots els curts el dia 1 de Juny, que el nostre agradi a tothom!

Ha estat un rodatge divertit. Molt divertit! I inoblidable!!

Marta

ANNA

Em va tocar anar a gravar el dimecres 21 d’abril per diferents camins de Bordils. Al mig dia estava molt nerviosa, el temps em passava molt lent, perquè volia que arribés ja la tarda. Cap allà a les tres, vàrem agafar les bicicletes, i vam anar a gravar.

Vam començar pels tràvellings, em feia molta il•lusió. En vaig fer un: Quan la Mar i la Irene estaven molt eufòriques perquè havien guanyat un partit però de sobte la Mar, s’adona que aquella seva amiga marxa.

En aquest pla feia de directora. Em va costar molt triar-lo, però un cop el vam haver decidit, costava molt que elles anessin al mateix ritme que el cotxe, vam haver de fer moltes preses. Em va agradar molt fer-lo.

Fer de so, va ser divertit. Vaig fer aquest càrrec quan feiem la panoràmica del campanar. Em va moltestar molt, quan algú va venir i em cridar pel micròfon.

Feia temps que no feia de claqueta, durant la pràctica central, em va tocar fer-ho, i no ho dominava gaire, però aquest cop, em va sortir millor. He millorat!

Ha estat una experiència inoblidable.

GUILLEM

Entre el dimecres 21, dijous 22 i dimecres 28, vam estar gravant les diferents seqüències del Film Final.

Em va tocar amb el primer grup de rodatge, que gravava el dimecres 21, al matí.

El primer pla el vam fer al pavelló de Bordils, constava d’una panoràmica que relacionava l’espai amb els personatges, que estaven celebrant un títol de voleibol. En aquest pla el càrrec que em va tocar va ser de director, que era el que havia de decidir què farien els actors i les actrius, l’enquadrament, i altres coses bàsiques a l’hora de fer cinema.

Em va encantar fer de director del primer pla del film, perquè quan es projecta és el primer que es veu, i també perquè era molt difícil, hi havia molts actors i actrius, a més a més s’havia de fer una panoràmica de 180º, tot i això no va ser gaire difícil de gravar.

El segon pla el vam fer davant de Can Xapa, es veia, en flou, com el grup d’amigues anava arribant amb bicicleta, llavors les dos protagonistes, passaven per davant de càmera i es veien ben nítides, en aquest pla vaig fer de càmera. Tot i que era un pla fix, va costar molt de gravar, vam fer 8 preses, perquè cada vegada hi havia possibles mirades a càmera de les dues protagonistes.

Aquest pla també em va agradar a l’hora de gravar-lo, perquè a mida que les actrius anaven acostant-se cap a càmera les veies completament flou, en canvi quan passaven pel lloc, ja marcat, les veies completament nítides, era sorprenent el canvi d’enfocament.

El tercer pla també era davant de Can Xapa, i s’havia de fer una panoràmica de seguiment dels personatges, fins que es separessin les protagonistes de la resta, en un encreuament, llavors, les protagonistes marxaven carrer avall. En aquest cas vaig fer d’script, però com que vaig haver d’anar a aturar cotxes, no vaig poder apuntar res, només que havíem fet 4 presses i que l’última era la bona.

El quart i últim pla que va gravar el meu grup, era en un camí de Bordils, que es veia com les protagonistes s’allunyaven de Bordils. La directora va decidir posar una flor davant la càmera, però que es veies flou i que les protagonistes es veiessin nítides.

A mi em va tocar fer d’ajudant, i per tan em va tocat aguantar la flor, vam fer 3 preses, a la primera i la segona, la flor es movia massa, i vam decidir tallar-la i aguantar-la manualment.

Em va agradar molt aguantar la flor, perquè quan ho veus per la pantalla, veus que es va movent, en canvi quan l’aguantes penses que està ben quieta.

Aquests van ser els 4 plans que va gravar el meu grup, i que llavors el dimecres 28 vam muntar:

Em va agradar molt muntar, perquè veus en pantalla gran tot el que has gravat i has de decidir quines preses t’agraden més.

Llavors el dijous 22 van venir els de TV3 a gravar una notícia pel comarques, em van entrevistar, i quan va sortir per la televisió, tothom em deia que m’havia vist.

El migdia del dia 28, els que encara els hi faltava fer algun càrrec, vam anar a gravar dos plans al pont de la Sèquia, per veure com la protagonista que es queda a Bordils en la història, marxa de casa de la seva amiga. En el primer pla vaig fer de so, que em va agradar molt, ho sents tot, l’aigua, el ocells, els cotxes, el soroll de les passes,… Al segon pla vaig fer d’ajudant.

Em van encantar estar gravant el curt final i muntar-lo, perquè treballes molt en equip amb els companys, i perquè és molt divertit i m’agrada molt fer cinema.

Crec que anar-nos repartint les feines és una bona manera d’aprendre les diferents tasques o feines d’un rodatge de cinema.

JUDITH

En el meu pla es veia la cara de la Mar en primer pla perquè era un camp/comtracamp. Va ser força difícil perquè hi havia arbres al darrere i no podíem posar el trípode.

Em va agradar molt anar a gravar el curt perquè fas totes les “feines”. També perquè vaig anar a un racó del Ban que no coneixia. Una cosa que em va fer “molta gràcia” va ser que allà mateix hi havia els arbres de l’avi de la Marta i en un hi havia un lloro que havia fet ella.

Vaig trobar força curiós que es posi la claqueta al revés, quan no s’ha pogut posar al començament del pla.

Em va agradar molt fer de càmera perquè la “remenes molt”. No em va agradar gaire fer d’script perquè s’ha descriure molt.

L’últim dia de rodatge va venir TV Girona a gravar-nos, van entrevistar a la Marta i a mi. Quan em vaig veure per la “tele” no em va acabar de convèncer el que vaig dir. Si em preguntessin el mateix ara diria una altra cosa, va ser tot improvisat perquè no sabíem què ens preguntarien.

Va ser genial gravar el curt!

VIOLETA

En els tres primers plans del curt vaig fer d’extra, era el que volia. En el primer pla em vaig cansar una mica perquè havíem de cridar i ho vàrem repetir moltes vegades.

Va ser un matí de molta calor..

El dijous al matí ja no feia d’extra vaig fer de tot però el que em va agrada més fer, és de càmera, director i so.

Vaig ser el càmera en un pla que era de detall, quan donava el braçalet la Irene a la Mar, vaig haver de fer una panoràmica i em va costar però al final va sortir, vam haver de fer quatre o cinc preses.

Encarregar-te del so és interessant perquè ho sents tot,… i de director m’agrada perquè pots triar tot el pla tu i ningú et pot dir a on has de posar la càmera, les actrius…. però si que et donen opinions… que ja m’agrada perquè tot es pot millora.

En un pla les actrius no paraven de riure perquè l’Alba havia d’aguantar un paper blanc per la llum i com que feia cares rares elles reien tota l’estona.

En general ha anat tot molt i molt bé!

MAR

Va ser arribar dimecres i començar el RODATGE!

Quan vam arribar en el pavelló vell la Carmen ens va dir a l’Estel i a mi que anéssim a guardar una cosa en el malatero del seu cotxe, i quan i vam obrir el malatero se’ns va alegrar el dia perquè va veure: galetes, i suc,…!! mm,..!

En el primer pla que vam gravar pel curt, tots estàvem una mica nerviosos, però quan el vam haver de repetir més cops, tothom es queixava per si era bona o dolenta!

Aquest primer pla em va agradar molt! I ja em va agradar eh repetir-lo.

Els següent pla va ser una mica pesat perquè, si en una presa, una nena no sortia a càmera, en l’altra havia de passar més a prop de la càmera, en una l’altra una queia a terra……! buf! Oh en el director no li AGRADA!! “jaja”.

Tot teníem gana i volíem anar a dinar però fins a les dues del migdia no hi vam poder anar!!!

Encara que tampoc volíem parar de gravar.

En el paper d’actriu, per fer-lo has de tenir una mica de sentiments, i també sobretot per transmetre les emocions, perquè l’espectador les senti i la pel•lícula tingui més emoció, i més sentit.

També, has de pensar qui veurà aquest curt i que quan estàs gravant no és el mateix gravar un curt, que gravar un paisatge, un partit de vòlei,…

Ser actriu tothom es pensava que era molt fàcil però un cop vas rodant seqüències i plans i els vas repetint se’t fa una mica pesat i també molt CANSAT!

Bé però sempre te n’emportes un bon record.

Quan vam gravar, a casa la Martina i la Joana, vaig ser directora, perquè en aquell pla no havia de sortir. També em va agradar perquè vaig poder triar el pla i dir que havia de fer l’actriu.

Després vaig fer so ambient a l’habitació de la Martina un cop amb la finestra tancada i l’altre amb la finestra oberta.

A mi m’agrada molt ser actriu ,encara que a vegades tinc una mica de vergonya. Sort que també vaig poder fer de director i de so!

Abans saber que seria actriu estava molt nerviosa, tenia por de que no em toqués ser-ho! Però si no m’hagués tocat no passava res, segurament hauria estat una mica trista ja que sempre havia pensat que m’agradaria ser actriu en el curt final, potser ja no tornarè a fer cap més curt!

Però aquest cop he tingut sort i m’ha tocat el que volia fer, prota i actriu!!!

Ser actriu m’ha agradat molt perquè m’agrada molt actuar i sortir en pel•lícules.

VISCA EL CINEMA!

CRISTINA

Vaig estar molt contenta durant el rodatge del curt i em vaig entendre bé amb el grup. En canvi vaig trobar avorrit quan vam haver de crear els personatges i la història.

Em va agradar molt gravar el curt perquè en les altres pràctiques no havia fet de so i aquí sí.

Vaig aprendre més de cinema, saber triar bé un pla, saber el que diu la claqueta, utilitzar millor el micro i la càmera…

JUDIT

A mi em va agradar molt fer de so, tot i que em vaig cansar molt perquè aquell dies anava amb crosses.

Se sent tot i és molt divertit perquè fins i tot se senten les rodes de les bicicletes de molt lluny.

Quan vaig fer de director vaig haver d’estar molt de temps de peus i ja no podia més. M’hagués agradat fer de càmera però no ho vaig poder fer, també m’hagués agradat fer d’extra però amb les crosses no podia anar amb bici.

Quan vam gravar el segon pla va ser molt complicat perquè la protagonista havia de passar per sobre unes herbes i l’actriu no ho feia, el vam repetir vuit vegades!

El primer pla va petar el so perquè van cridar massa, també vam fer una panoràmica que va costar molt.

El que em va agradar més va ser fer d’scrip perquè estava assentada, ho veia tot i no em cansava. Vaig tenir mala sort de fer-me mal al peu justament aquest dies.

ELENA

El dimecres 21 d’abril, a la tarda, em va tocar anar a gravar. El que més em va agradar va ser fer de directora i de càmera a dos tràvelings. Al primer tràveling vaig fer de directora, la Samira de càmera i l’Àlex d’ajudant.

Va ser mol divertit perquè al ser amb el cotxe no hi havia so i podíem anar parlant entre nosaltres i amb la Carme que portava el cotxe per si havia d’anar més ràpida o més lenta!!

També em va agradar mol fer de càmera al tràveling de la Mar i la Irene quan anaven amb bicicleta perquè a la Carme li costava anar tota l’estona a la mateixa velocitat que elles que anaven a vegades més ràpides i a vegades més lentes. Havíem d’anar dient:

-Avanceu, avenceu, molt bé aneu a aquest ritme! Ah, que us perdem més endavant…- I feia molt de riure!

FERRAN

El rodatge del film final crec que va estar molt ben repartit, encara que confesso que no em feia gaire gràcia fer-ho a la tarda perquè l’altra grup havia acabat molt tard.

Un cop allà vam preparar-ho i muntar-ho molt ràpid, i vam poder començar a gravar. Crec que era bona idea això de fer el quadre amb els càrrecs que feia cada un a cada pla, així no hi havia discussions.

Durant el rodatge vam tenir algun petit dubte però com tots els grups suposo, sobretot a l’hora de muntar o preparar els plans.

Amb va fer una mica de pena no poder fer de director, però en canvi vaig poder fer de “claqueta”, so i càmera que són les que m’agraden més després de director.

CHRIS

Rodar el curt final m’ha agradat molt.

El que havíem de gravar el meu grup, era el lloc especial i vam fer quatre plans. Aquell lloc era molt maco.

Hi havia moltes aranyes que en Ferran no les suportava i mirava cada minut que no tingues una aranya al peu o mà.

El primer pla era quan la amiga i la protagonista arriben al lloc especial i després es senten i parlen, el segon pla era de la amiga i protagonista parlant, el tercer és molt semblant i es veu com la protagonista marxa i l’últim pla és quan la protagonista marxa amb la bicicleta i l’amiga diu et trobaré a faltar.

Va ser una mica difícil trobar el pla . El trípode no era el de l’escola, era un de diferent i no sabia muntar-lo. Aquesta vegada em va agradar fer de tot, també de so. Mentre gravàvem el primer pla van venir els de tv3 i ens va grava, i vam sortir a la televisió.

ANAMARIA

A mi em va agradar molt gravar a casa la Martina. Vaig fer de tot i el que més em va agradar va ser fer de directora i de càmera!!!

Vam haver de repetir molts plans perquè les protagonistes reien, algu feia algun soroll…

Crec que la Martina estava molt il•lusionada per gravar a la seva habitació.

Vam haver d’anar-hi aviat perquè voliem veure el sol per la finestra de l’habitació i també per la llum.

El rodatge al Ban de Bordils ens va costar molt de triar el lloc. Hi havien molt d’animalets que ens picaven a tots, bé a mi no!!!

Van venir els de TV GIRONA a gravant-se i van entrevistar a la Marta i la Judith.

Quan a mi em va tocar fer de claqueta hi havia una flor a mig del pla i jo la vaig trepitjar, cosa que no havia fer però ho vam solucionar.

IRENE

Estava neguitosa perquè m’esperaven dos dies de gravació molt intensos.

Primer de tot vam anar al pavelló vell per gravar el primer pla, ens van fer cridar molt i ja em pensava que em quedaria sense veu, però per sort no va ser així. En el segon pla vam haver de fer moltes preses perquè no sortia de cap manera, que si sortíem de pla, que si miràvem a càmera, que si parlàvem poc,… Quan vam acabar vaig poder fer de so a un so ambient. Va ser una matí molt calorós.

A la tarda vam fer molts travellings amb el cotxe de l’Isaac i vam acabar a quarts de 8 o les 8h. Tot un dia rodant i encara no havia vist quasi res del que havíem gravat però tenia el pressentiment de què estàvem fent molt bona feina!!!

En el pla de ca la Martina i la Joana vaig fer de directora per primera vegada i per sort només vam haver de fer dues preses.

A la tarda, quan vam anar al Ban em van fer cansar una mica perquè ens feien anar amunt i avall amb les bicis…També van venir els de TV3 i van entrevistar a en Guille, a la Mar i a mi. Durant la tarda no vam haver de fer moltes preses. Els plans també eren una mica més llargs.

Crec que aquest curt quedarà fantàstic!!! Amb aquesta intervenant tant bona que tenim…!!

JOANA

-A la seqüència 2 en el pla 6 em va agradar molt fer de càmera pel fet de gravar un tràvelling. Em va costar molt fer servir la càmera amb moviments suaus,com que perdíem molt els personatges feia anar la càmera molt ràpid.

-Quan una altre vegada vaig fer de càmera ja vaig procurar de no fer la panoràmica massa ràpid; em sembla que aquesta vegada ho vaig fer millor.

-Els plans que em van agradar més van ser els 6 i el 7 de la seqüència 2 perquè tots dos eren un travelling i era molt xulo pujar dalt del cotxe tots apilats.

-El so que vaig gravar més van ser sons ambients, però no era tan divertit perquè no es gravava imatge. Em va agradar molt fer de so en un pla on l’important era el so de les bicicletes perquè les podia seguir amb la perxa, això si, no se’m podia veure

EL RODATGE DEL NOSTRE CURT

AGERMANAMENT

ESCOLA MESTRE MORERA-ESCOLA DE BORDILS

El dijous 8 d’abril, arribaren els alumnes de sisè de l’escola Mestre Morera. Van arribar a les cinc, amb tren des de Girona. Nosaltres els vàrem anar a esperar a l’estació. El primer que vam fer va ser ensenyar-los l’escola, jugar un partit de futbol i començar a coneix-se’ns fins l’hora de muntar les tendes al pati de l’escola .

Uns quants mestres de l’escola ens van fer el sopar i la nit va ser molt llarga ja que la majoria vam dormir poc.

A mig sopar, vam tenir una sorpresa: ens van regalar uns ous de xocolata boníssims i dos llibres: un que es deia “El Àrbol Rojo” i l’altre “Els colors Oblidats” els estem llegint a la classe, de moment a tothom li està agradant moltíssim.

A l’endemà vam fer una bona caminada i passejada amb bici per Bordils i els seus voltants.

Després, al tornar a l’escola vam estar parlant de cinema en curs i arribava l’hora de marxar, ells cap a Barcelona i nosaltres cap a casa.

Pensem que tothom s’ho va passar molt bé i esperem tornar-nos a veure el dia de la projecció dels films finals a Barcelona.

Si voleu llegir el que hem escrit sobre aquesta trobada aneu a:

http://blocs.xtec.cat/classesise/

hpim5335-small2img_1495-small1

img_1517-smallimg_1616-small

img_1538-smalldsc04632-small

ESTAT EMOCIONAL DELS PROTAGONISTES

Ens ha anat molt bé descriure l’estat emocional en què es troben els nostres protagonistes en cada seqüència i pensem que servirà als actors o actrius quan rodem.

SEQÜÈNCIA

PERSONATGES

ESTAT EMOCIONAL PROTAGONISTA

HORA RODATGE

(per llum si escau)

1

CARRER

JÚLI

Se sent feliç, eufòric, emocionat, excitat, accelerat…

Matí

2

CAMINS

Al començament Alegre, content, juganer .

Després de la mirada. Pensatiu, reflexiu, preocupat, trist, nostàlgic, angoixa.

Matí/ migdia

3

LLOC ESPECIAL

JÚLI

Cansat, insegur, preocupat, trist, absent, pensatiu, estrany, angoixat, nervios, mogut per dins, se li fa un nu a la gola, impotent i amb por de no tornar a tenir un amic així, aquesta por augmenta quan parlen del viatge i quan marxa l’Àlex

Migdia, llum forta amb ombres

4

CAMÍ

ÀLEX

Se sent petit, estrany, trist, confús, preocupat, insegur, nervió, no sap què passarà, té angoixa, estar segur que té un bon amic, enfadat amb els pares

Migdia

5

HABITACIÓ

JÚLI

Insegur, no sap què fer ni què dir, tris per ell i per l’amic, emocionat, augmenta la tristesa, por a no tornar-lo a veure i que l’oblidi, se sent bé després d’haver-lo abraçat, té por de plorar no vol que l’amic el vegi trist.

Tarda

6

TRAJECTE FINAL

JÚLI

Nostàlgic, trist, se sent estrany, buit, petit, pensatiu, sol i perdut

Capvespre

HISTÒRIA DEL NOSTRE CURT

Després de definir els dos personatges de la nostra pel·lícula i després de parlar molt de situacions en què experimentem diferents emocions, hem anat creant la història que ens agradaria que els hi passés aquests  dos amics o amigues que s’han de separar per motius de feina dels pares.

Com podeu veure hem omplert la pissarra d’idees i de moltes EMOCIONS!!

pissarra

Els dos protagonistes,  surten d’un partit molt important que acaben de guanyar.

Tot l’equip, en aquell moment, està molt eufòric, tots marxen cap a casa seva però ells dos, se’n van junts amb la bici ,per un altre camí..

Estan molt contents, van fent bromes i van jugant, però per un instant en Juli es queda pensatiu i s’atura un moment, pensant que d’aquí poc un dels seus grans amics haurà de marxar lluny , i potser ja no el tornarà a veure mai més.

En Juli porta a l’Àlex a un lloc especial. A l’arribar en aquell lloc, tots dos, es van estirar a terra per sentir la natura, i viure-la una mica després d’aquell partit esgotador.

Estirats a terra, es van mirant però mai coincideixen amb la mirada, només alguns cops, sense dir-se res.

Comencen a marxar i quan l’Àlex ja és lluny en Juli diu fluixet:- et trobaré a faltar,… i després l’Àlex es gira per veure’l, però en aquell instant ja no hi ha ningú.

Un altre dia, en Juli va a casa de l’Àlex per donar-li una carta que li ha escrit. Quan arriba, el veu a l’habitació estirat amb la maleta oberta a mig fer. Es miren, i després perden la mirada, en Juli s’asseu el seu costat.

L’Àlex per un moment se’l mira, i li diu:- té, et dono el meu braçalet de la sort, guarda’l bé, i sempre que el miris te’n recordaràs de mi. En Juli , se’l mira i li dóna les gràcies, estan un minut en silenci, i s’abracen amb molta força i amb molt d’afecte.

S’acomiaden i sense que ell se n’adoni deixa la carta sobre el llit.

En Juli, trist, i enfadat torna anar aquell lloc especial. Quan hi arriba s’asseu i veu el seu rostre reflectit a l’aigua i també el de l’Àlex, però després aquell reflexe va desapareixent i només queda el d’ell, sol i trist.

Hem construït entre tots la història i per grups planificarem i farem les localitzacions.

PROJECTES FOTOGRÀFICS

guillem-03-smallmar-i-anna-0-1-smallchris-06-small

alb-i-jud-01-small

irene-0-small salifu-05-small

ferran-2-small ferran-1-small estel-005-small

estel-001-small marta-01-small marc06-small

irene-6-small foto5-small marta-012-small

salifcu-06-small anamaria-i-cristina-09-small julia-04-small

vi-ari-0-5-small martina-joana-001-small1 martina-joana-000-small

Hem estat experimentant amb la càmera fotogràfica i el moviment durant uns quants dies. Individualment o per parelles hem realitzat el nostre projecte fotogràfic. Primer vàrem enviar la nostra selecció de fotos a la Meritxell i ella ens va contestar amb una proposta de projecte i molts comentaris per millorar-lo, completar-lo i continuar fent altres fotos. Vam establir un diàleg que ens va anar molt bé per poder conèixer les diferents possibilitats de moviment que podíem fer.

La Carme penjava les fotos en un pàgina web del Dropbox, la Meritxell les veia i contestava penjant el seu comentari.

El dilluns 8 de febrer  vam fer una sessió a classe amb la Meritxell i només ens va quedar ajuntant-hi un text i un títol.

Si voleu veure els nostres projectes acabats cliqueu a cada títol:

ELS LLUMS DE CADA DIA

BARCELONA, BORDILS I LLUMS

DEL COLOR AL MOVIMENT

LA LLUM DE LA NIT

IMITANT EL QUADRE DE BACON

LA LLUM MÉS BONICA, LA LLUM DE LA NIT

ESTRELLES DE COLORS

LLUM A LES TENEBRES

PARALITZANT EL MOVIMENT

LLUMS IMAGINATIVES

VELOCITAT DE COTXE

LLUMS DE DIFERENTS COLORS

ANEM DE FESTA


MINUTS GRAVATS

UN MOMENT DE TRANQUIL·LITAT

El muntage de l’equip va anar bé, va ser fàcil muntar-ho tot,

vam anar força ràpid i no ens va costar. Estàvem preparats però no venien mestres i ens estàvem posant nerviosos perquè ja ens pensàvem que no vindria ningú i que ho hauríem de repetir un altre dia.

Però , no, després en van entrar i vaig decidir començar  a gravar.

A mig minut, va sonar el telèfon de l’escola, va anar bé perquè així hi va haver més moviment i més emoció, em va agradar aquell moment. En Ferran i jo  estàvem rient tota l’estona no podíem parar de riure…! (en silenci)

Quan vam acabar de gravar el minut, van entrar dos mestres més i vam dir: llàstima!

Bé, felicito el meu equip perquè crec que sense ells no hagués pogut ser tan divertit!

Què he après, i què he practicat?

Jo ja sabia com es muntava la càmera, el so,…. però aquell dia vaig aprendre més, perquè era el meu minut i m’hi vaig fixar més.

Vaig aprendre a fer els nivells de so,…

Vaig practicar coses que ja sabia, així un altre dia que faci de càmera ja ho sabré fer i no hauré de preguntar.

Mar

cristina-smallmarsmallmar-2small

MESUREN

Vaig canviar el lloc on havia pensat posar la càmera perquè es pogués veure la gent o els cotxes com passen pel carrer.

Un del nostre equip va haver de demanar a un paleta que parés la màquina i un altre estava mirant si passava algun cotxe per començar a gravar.

El pla va quedar més ple perquè van sortir més nens a mesurar. Vaig començar a gravar quan passava una dona amb cotxet i vaig tenir la sort que també va passar una forgoneta. Em sembla que es va veure un gos saltant per sobre la paret de una casa. (no ho sé segur, perquè quan estàvem preparant l’equip si que es va veure). Els nens de primer van anar mesurant i treballant com si noslatres no hi fóssim.

Cristina

ENTRADA DELS NENS DESPRÉS DE JUGAR

ferransmallsergismall

Divendres 13 de novembre a ¾ de 11h ( entrada del 1r pati)

Vaig filmar l’entrada a classe després del pati, dels nens i nenes de 6è, 5è i 4t.

Els alumnes anaven força separats, no com altres dies, i no entrava molta gent, la gent passava més per mig el pati que per les galeries.

Vaig posar la càmera una mica més desenganxada de la paret perquè es veiés el porxo de l’entrada del pati.

El so crec que no es va agafar gaire perquè la gent no passava gaire a prop de la Lua (que feia de so).

L’equip de rodatge ho va fer bé

Jo al principi tenia por de no tenir-ho tot apunt i que quan toqués el timbre els

nens vinguessin tard i no ho pogués gravar, però no va passar.

Quan estàvem a punt de gravar tenia molts de nervis, no volia equivocar-me en el pla ja que sabia que no es podia repetir i cada vegada em posava més nerviós.

Després de gravar vaig veure que ens havia sortit bé i que per sort creia que no m’havia equivocat .

Ferran

ENTRADA AL MENJADOR

Dimecres, 18 de novembre de 2009. Un quart de dues del migdia

Vam posar la càmera en diagonal a la finestra del menjador. Quan teníem la càmera i el so muntat vam haver de buscar el cronòmetre per cronometrar el minut.

Després vam mirar el so on l’havíem de posar i si l’havíem de baixar o pujar, vaig preguntar a les monitores de menjador si podrien recordar als nens que no miressin a la càmera.

Les monitores es van posar a davant de les files i els hi vam haver de dir que s’apartessin perquè ens tapaven tot el pla i no veiem els nens que feien files.

L’iris el vam haver d’obrir força perquè hi havia poca llum, però quan van acabar d’entrar els nens va quedar molt clar.

No sé si he fet un minut exacte perquè vaig tenir un problema amb el cronòmetre.

Sergi

PADRINETS DE LECTURA

Com ha anat el minut?

Hem trobat quasi bé el mateix pla del de la foto, però el so a darrera no ha pogut ser perquè no hi havia nens.

Sonava fluix i vam haver de pujar el nivell de so. Segons la tècnica de so va anar bé però es sentia molt una nena de les que llegia.

No ha passat res imprevist.

Els colors de l’arbre no han canviat gaire, i això m’ha agradat, perquè hi quedaven bé.

La càmera estava en diagonal, així es veien més nens, quasi no hi havia espais buits.

Hi havia més nens que quan vaig fer la foto.

Directora: Marta. So: Cristina. Càmera: Salifú. Fotografia: Guillem.

Crec que va quedar bé, molt bé!

Marta

LA FUSTERIA A L’ESCOLA

judithsmallluasmall

Vaig gravar el meu Minut Lumière el divendres 13 de novembre a dos quarts d’onze del matí.

En general tot va anar força bé, tot i que, com que al fer la foto vaig col·locar la càmera (de fotos)“a través del portal”, quan vaig voler col·locar la càmera amb el trípode, no hi cabia allà on volia que estigués, al final, vaig decidir canviar un mica la posició de la càmera, agafant un pla força semblant al que estava previst.

Algunes idees que tenia no van poder ser, perquè no feia tant de sol com esperàvem i les ombres no es veien gaire. Crec que amb el so em vaig equivocar, perquè vam gravar com els nens serraven les fustes i no se sentien les veus de les nenes com parlaven, i és el que teníem en primer pla.

L’idea que em va agradar més (que no tenia pensada abans) va ser, que, com que era el canvi d’hora, vaig esperar a veure passar als nens de 6è mentres anaven a “plàstica”, i així gravar-los. També, sense pensar-hi van passar els nens de P-3 que tornaven del pati gran

Durant el minut estava molt nerviosa,recordo que estava al costat de la Lua i em feia por de caure i tirar la càmera i el trípode a terra. Però per sort, no va passar.

Amb l’equip de rodatge tot va anar molt bé, crec que ens enteníem molt, amb la llum, el so…

Judith M.

Amb l’equip de rodatge vam anar al lloc escollit. però el camió no hi era, per això vàrem haver de tornar al cap d’una hora, tal com ens van dir els paletes.

Ho teníem tot a punt esperant el camió. Crec que va anar força bé, però vam tenir un petit problema, que va ser que la Carme em va dir: Lua, tu decideixes quan comences a gravar i resulta que jo ja havia començat. Esperem que amb el soroll del camió no se senti.

Vaig aprendre més coses sobre l’equip de rodatge de les que sabia. Conec més bé com funciona el so.

LUA

ELS NENS DE 1r PINTEN

El rodatge del meu minut va anar molt bé per què el so se sentia bé i ningú va mirar a la càmera.

He après a gravar en grup. El treball en grup és molt important per a mi, a mi no em sortia la boleta però ara sí. La Joana ho va fer molt bé amb el micro i l’Anna també a la càmera, són molt bones ajudants.

A l’hora de gravar estava emocionada, tenia nervis i també una mica d’intriga.

Alba

JUGANT A VÒLEI
chrissmalljuditsmallanna1

He tingut una mica de nervis al començament però després no. Primer hem començat a buscar el pla, per què el pla que vaig triat, tenia problemes de llum i d’ombra, els nens que estaven al sol és veien massa clar i els d’ombra es veien bé.

Després hem muntat la càmera. Hem fet balanç de blanc, hem enfocat però ens vam descuidar de fer boleta.

La gravació no m’ha sortit com volia jo, van parar el joc i en aquell moment les nenes parlaven i no va haver-hi molta acció.

En aquest minut he après que haig de pensar bé el moment quan vull començar a gravar. També escollir més bé el pla.

Estic content del meu minut.  La gravació ha anat bé.

Chris

A RECOLLIR!

Ha anat molt bé! jo pensava que els nens petits trigarien més d’un minut a recollir les pales i les galledes i no han trigat ni 60 segons. Hi ha hagut un problema i és que les mestres crec que no se sentiran gaire quan diuen recollir. No van cridar com altres vegades.

Vaig agafar l’enquadrament del pla una miqueta més a la dreta que quan vaig fer la foto, perquè hi havien més nens jugant.

Jo estava molt nerviosa i em pensava que quedaria malament.

L’equip de rodatge em van ajudar molt . La de so li vaig dir que es quedés quieta i s’hi va quedar, l’Estel que era la de càmera em va deixar veure la pantalla. Jo havia de tocar el braç a qui feia de càmera i ho vam aconseguir ens vam entendre per fer-ho bé.

Judit L.

TREBALLEN A P-3:

He optat per canviar d’enquadrament, ja que així, hi ha hagut més acció, han passat més coses.

En el pla que havia triat primer s’hi veien alguns nens/es en els espais, i en aquest enquadrament que he triat, s’hi ha vist en primer pla nens i nenes fent braçalets i, al fons, nens i nenes amb la mestra ensenyant un cuc.

En algun moment s’hi ha vist un nen que li demanava a la mestra per anar al lavabo, i llavors s’ha vist com hi anava. Que això també ha quedat bé!

Hi ha hagut molts pocs nens que miressin a la càmera.

En el meu minut, hi ha hagut força acció.

El so, ha anat molt bé, no s’ha sentit petar.

He triat un pla general, però no tots els nens s’han vist.

Estic satisfeta del meu minut, canviant d’enquadrament, m’ha agradat més!

Anna

PLANTEN FAVES

ariadnajuliasmallmohamadousmall

Les meves ajudantes han estat l’Ire i la Vi. Crec que ho han fet molt bé, però llàstima que ens despitéssim i no féssim la boleta, suposo que ens ha quedat una mica tort.

El que he après és que abans de gravar no ens hem de oblidar de fer boleta. Cal que repassem que ho hem fet tot abans de començar la gravació.

Com que les finestres, de plàstica estava el cantó de l’hort, la de so que era la Vi em va dir que se sentia els nens que hi havia a l’aula de plàstica com parlaven. Però crec que quedarà divertit, perquè se sentirà, els nens que estan amb la Carmeta, i els nens/es de plàstica.

Ariadna

TREN QUE PASSA PER BORDILS

Hem anat a Flaçà amb el cotxe de la Carme, allà hem esperat el tren i mentre esperàvem hem anat fent algunes coses com posar la càmera en el trípode. També hem repassat tot el que hauríem de fer quan pugéssim al tren. Teníem poc temps!!

Hem entrat i ens hem posat molt, però molt nervioses (érem la Martina, l’Anna i jo, ah i la Carme). Hem fet boleta, cosa que no hem pogut fer fins que el tren s’ha parat a Bordils. Perquè un tren és un tren i es mou!.

El balanç de blanc no ha estat un problema, el so tampoc. Hem començat a gravar al precís instant que les portes s’anaven a tancar. Uf, s’ha vist el que volia que és veiés, naturalment mentre es gravava, suposo, que anava bé.

Em sembla que ha quedat fenomenalment bé per tenir tan poc temps.

Júlia

PER FI, UN CARRER I NO UN CAMÍ

Avui, dia 14 de desembre del 2009 he gravat el meu minut.

Asfaltaven, per fi una carrer i no un camí al carrer Almeda.

Hem anat dos vegades a on treballaven, a la primera hem hagut de marxar perquè els treballadors se n’anaven a esmorzar i al cap de mitja horeta hi hem tornat i llavors hem gravat. A la segona vegada hem hagut d’anar a corre-cuita perquè si no les màquines acabaven el treball, i si no hauria d’haver buscat un altre minut i seria complicat.

Mentre asfaltaven feia molta pudor i ens ha costat filmar-ho,

El pla estava bé, es veia la màquina verda que posava l’asfalt i després els homes que l’escampaven i passaven “màquines xafadores”.

Hem tingut problemes amb el so, primer l’hem hagut de pujar i després baixar perquè teníem les màquines més a prop, i petava molt i molt.

FANALETS A P5

anamariasmallvioletasmall

El dijous, 26 de novembre del 2009, vaig anar a gravar a P5. Em van ajudar a gravar l’Ire que feia de càmera i l’Ari que feia de sonista.

Crec que el minut va quedar molt bé, els nens de P5 no van mirar a la càmera per res, es van portar molt i molt bé… en general em va agrada molt, m’ho vaig passar molt i molt bé i vaig aprendre coses de la càmera, de so,…

Una cosa que va passar és que no els hi vam dir que estàvem gravant i quan ja havíem parat de gravar en Ramon els va proposar que cantessin la cançó dels tres reis però ja vam acabar de gravar. Crec que no podria  haver anat millor, la de so deia que no es sentia bé però després vam pujar el volum i tot perfecte!

Violeta

PUNT DE LECTURA

Ha anat molt bé, m’ha encantat gravar. M’ha ajudat la Mar, la Violeta i la Carme.

Al principi del minut, per dintre estava molt nerviosa per com sortiria . Els nens i nenes que anaven entrant a la biblioteca també estaven molt nerviosos.

Algunes persones van mirar a la càmera. Vaig tenir sort que van venir forces persones al punt de lectura.

A l’hora de muntatge de l’equip no me’n recordava com es feia la boleta i ara sí.

Fer el minut també m’ha servit per aprendre millor com funciona el so.

Anamaria

CALIBRAR

L’Àlex, la Júlia ,la Joana i jo vam anar a la cooperativa Girona Fruits, on treballa el meu pare. Allà ens vam haver d’esperar molt fins que va venir en Jordi i ens va fer posar unes bates blanques .

Vam haver de triar molt bé el lloc on posar la càmera. Prop de la màquina calibradora i on  treballors i treballadores posen les pomes en caixes. Vaig haver de  pujar molt el trípode per veure-les. Estava dalt d’una caixa per poder veure la pantalla.

Per poder començar a gravar ens vam haver d’esperar que la màquina s’engegués.

El micro  el vam posar a prop de les dones per poder sentit com parlaven,  però se sentia molt el soroll de les màquines.

El minut va sortir molt bé, hi havia molt de moviment i això era bo, però sempre feien el mateix i m’hauria agradat més que hi hagués altres moviment com el dels toros.

He après que és important que en el minut hi ha d’haver molt de moviment i que es vegi diferents coses.

Estel

RECORREGUT D’UN TORO A GIRONA FRUITS

estel2joanasmallestels

Quan vam arribar a la cooperativa de Girona Fruits ens vam haver d’esperar molt abans no ens vinguessin a buscar. Per entrar ens van fer posar unes bates blanques enormes, deien que si no els contaminaríem la fruita.

Primerament vam gravar el minut de l’Estel i després amb l’ajuda del seu pare vaig decidir gravar el recorregut que feien dos toros i al mateix temps com una màquina etiquetava les pomes i les posava amb caixes de dos en dos.

La idea em va agradar molt i vam posar la càmera de tal manera que es veiessin les dos coses. Ho vam preparar tot i vam esperar perquè primerament es veiés un toro agafar les caixes i després un altre quan sortia. A continuació el primer toro deixava les pomes en un altre lloc molt a prop de la càmera.

Durant la gravació ha estat una sort que la porta s’obrís una segona vegada just quan s’estava a punt d’acabar el temps, ( ha estat un imprevist molt positiu ja que el que m’agradava era veure com es tancava la porta del fons ).

Ens va costar molt que l’Àlex que feia el so no es veiés per això vaig decidir d’amagar-lo rere unes caixes de pomes.

Els companys i companyes que em van ajudar a gravar el minut van ser:

l’Estel ( com a càmera ), l’Àlex ( com a so ) i la Júlia feia fotografies.

Joana

ARRIBADA DE L’AUTOBÚS

El dimarts 1 de desembre del 2009, vam gravar el meu minut Lumière, l’arribada de l’autobús al matí, a l’escola.

Com que havíem de preparar el pla, el so,…,vaig haver d’anar a les 9h a l’escola, mitja hora abans de començar les classes. També hi havia els companys que serien el meu equip de rodatge: l’Anna, la Judith i la Ire.

Llavors vam anar a preparar el minut, lògicament jo era el director i havia de triar el pla, la llum,… l’Anna feia de càmera, la Ire de so i la Judith, feia fotografies del procés.

Minuts abans de començar a gravar, pel meu cap només hi passaven cabòries de com quedaria la gravació,…, suposo que tot plegat eren els nervis.

Per fer parar el bus allà on volíem, vam deixar la bossa del trípode al terra com a senyal.

Poc després vam començar a gravar, potser una mica massa aviat fins i tot, al cap d’un minut vam parar de gravar. No vaig aconseguir que baixessin tots els nens i que es veiés com marxava l’autobús que era el que tenia previst al principi.

Guillem

LES GALLINES GOLAFRES

Dimecres 18 de novembre del 2009

La veritat és que el dia que havia de gravar el minut tenia la sensació que no quedaria bé perquè era la primera vegada que gravava, però em feia molta il·lusió.

Com que tampoc havia estat mai a dins del galliner, encara tenia més ganes de fer-lo allà.

L’enquadrament va ser perfecte per veure com arribaven els nens, donaven el menjar a les gallines i anaven a buscar el ous. La Mar, que era la del so, ens va dir que s’havien sentit molt bé les gallines, les passes i les veus dels nens.

A part d’això, em vaig precipitar amb el  temps: vam prémer el botó “stop” del cronòmetre abans d’hora, i per això el càmera, que en aquest cas era la Judith, va haver d’espavilar-se en saber quin temps havia transcorregut.

La gravació del minut va anar molt bé en general. Després, d’això ja no em sentia tan nerviosa, tot al contrari, estava molt satisfeta del que acabava de fer.

Martina

DIBUIXEN EL PATI PETIT

Em va agradar molt el meu minut perquè em va sortir com jo volia però va haver-hi un problema ja que en aquell moment van sortir pocs nens a dibuixar i el pati petit es veia una mica solitari. La resta en va sortir molt bé.

Jo no gravo molt sovint, només a classe per això m’ho vaig passar bé quan gravàvem

Samira

SORTIDA D’UN DIA DE PLUJA


He hagut d’esperar molt per gravar el meu minut. El mes de desembre no va ploure i aquest segon trimestre el dia que plovia no podíem.

El dia de la gravació , es va posar a ploure, vam decidir gravar el minut i tot va anar una mica precipitat però va quedar perfecte.

Just quan arribava la gent on érem nosaltres amb la càmera, es va acabar el temps i vaig pensar que m’hauria agradat gravar més, però no podia ser.

En general i amb l’equip de rodatge que em va ajudar, el treball en grup va anar molt bé i ens vam saber organitzar. Les úniques coses que van fallar va ser que no vam fer fotos i com que vam haver de quedar-nos a les galeries i no vam poder sortir amb el micròfon a fora només se sentia els nens de les galeries i no la gent que arribava pel pati amb els paraigües.

Àlex

PREPAREM ELS MINUTS

LA FUSTERIA DE L’ESCOLA

judith-1-smallEl meu minut el gravaré quan els nens de 4t fan “fusteria”. L’hora serà entre tres quarts de deu i les deu del matí perquè és quan hi van .

Gravaré des del pati gran, o des de dins del portal i jo a fora.

He escollit aquest minut perquè tinc curiositat per saber què hi fan, de què parlen… També perquè a aquella hora hi ha forces ombres i el sol fa una llum força blanca, i això fa que ho trobi molt bonic. Un altre motiu, és perquè aquest és el primer any que tenim aquest racó a l’escola.

Idees:

-Moure la taula de l’altre costat perquè es vegin els dos grups treballant.

-Hauria de ser en un dia de sol

-La càmera hauria d’estar dins del “portal” i jo fora per poder agafar el pla tant semblant possible a el pla de la foto.

- Si tinc sort pot passar algun nen o mestre per les galeries

M’agradaria que se sentís els nens com parlen.

Judith Marcè

ENTRADA DELS NENS DESPRÉS DE JUGAR

ferran-smallGravaré a les galeries del pati petit.

Posaré la càmera casi enganxada a la paret de la classe de 6è. I es veurà la galeria de davant de 6è, 5è, lavabo de les nenes, sala de professors i al final la classe de 4t.

Gravaré quan entrin a la classe els nens de 6è, 5è i 4t, i al fons de l’enquadrament a l’esquerra es veuria l’entrada al pati petit, dels nens que van més tard.

Crec que també podré agafar les nenes que entren i surten del lavabo i els professors que surten de la sala de mestres.

M’agradaria agafar els so de les passes sobre de les pedres perquè se senten molt i com parlen els nens.

Gravaré a l’entrada del pati i serà entre ¾ menys cinc minuts de dotze, uns minuts després que hagi tocat el timbre d’entrar. Començaré a gravar quan els nens siguin cap a la meitat del pati petit .

Ferran

UNA MICA DE TRANQUILITAT PER VEURE EL CAFÈ I MIRAR EL DIARI.

mar-smallA mi m’agradaria fer el minut a la sala de mestres.

Posaria la càmera en el cantó de la “fotocopiadora” , així es veuria la cafetera i com fan el cafè. En aquest espai segur que hi ha força moviment . També es veuria la taula que és on s’assenten, miren el diari i es veuen el cafè.

Si tinc sort! Es pot veure com van entrant altres mestres. (és important avisar que no mirin a la càmera si queden sorpresos en veure la càmera.)

Dins el meu enquadrament també hi agafaré la finestra, puc obrir les cortines i així es veuria els nen/es com passen per les galeries.

De so hi haurà les converses dels mestres i també se sentiran els nens i les nenes com criden al pati.

Mar

ARRIBADA DE L’AUTOBÚS A ST. MARTÍ VELL

irene-2-smallGravar l’arribada de l’autobús si és possible des de que surt al revolt fins que marxa.

Es tractaria de gravar un dia que baixés tothom, el màxim són 6 nens menys jo que aquell dia estaré gravant, per tant seran 5.

M’agradaria agafar tots els pares o avis que venen a esperar els nens i també algun cotxe que passés per darrera.

Podríem posar la càmera des d’una costat de manera que enquadréssim des del revolt i fins allà on es para l’autobús.

Hauria de ser cap a ¾ menys 5minuts de 5 que és l’hora que arriba l’autobús escolar a St. Martí Vell.

Se sentirien els sorolls de l’autobús i els dels cotxes si és que en passés algun i els pares i avis que parlen mentre esperen als nens.

Necessitaríem algú que es posés al revolt per indicar-nos quan arriba l’autobús que és quan començaria a gravar.

Irene

PATI PETIT

judit-l-smallEl pati petit quan toca el timbre per entrar

Gravaré uns segons abans de què toqui el timbre.

Jo vull que es vegi el sorral, el tobogan vell, el tub i les mestres cridant: A recollir.

Crec que se sentiran les mestres cridant a recollir, el soroll de les galledes, les pales quan les posen als cubells, els nens que parlen o criden i el timbre.

Judit López

ENTRADA AL MENJADOR

sergi-smallHe pensat fer el Minut Lumière, a l’entrada dels alumnes dels segon torn al menjador, a un quart de dues.

Posaré la càmera, en diagonal a la finestra del menjador, així podré gravar totes les tres files i la porta d’entrada. Quan totes les tres files hagin entrat de fons potser es veurà alguns nens petits que juguen i l’arc de la galeria.

Es sentirà els nens i nenes de la fila, la monitora i també els nens petits que juguen al pati.

En aquest Minut hi haurà força moviment

Sergi

JUGANT A VÒLEI

cris-smallJo vull gravar a l’hora de pati quan juguen a vòlei.

La càmera la posaria a la paret del pavelló per veure com juguen a volei els de 6è. Crec que també es veurà una mica quan juguen a futbol els de quart, alguns nens a la taula de ping pong i una mica el pati petit o com nens entren al pati gran.

Hi haurà molt moviment.

Es sentirà els crits dels nens , alguna conversa, quan els de sisè diuen a, e, i, o, u, que és el que diuen quan juguen a vòlei.

Chris

EL GALLINER

martina-smallJo vull gravar un minut mentre els nens de 3r van a donar menjar a les gallines(cap allà tres quarts de tres); més o menys quan nosaltres entrem a la tarda.

Col·locaré la càmera més o menys en un extrem del galliner, martina-4-smallper poder agafar un enquadrament més o menys general que es vegi la porta del galliner.

D’aquesta manera podré veure els nens quan entren, com van a posar el menjar en el bol(els-hi diré que no mirin a la càmera). martina-6-smallEl dia de la foto vaig poder veure com les gallines s’acosten de seguida cap el bol i això farà que el meu minut quedi força bé.

Sobre el so:

Se sentiràn les passes dels nens, i les gallines.

Martina

EL JOC


anna-smallM’agradaria gravar mentres els nens estan a als espais jugan, així, podrien passar moltes coses.

Intentaré fer un pla general, que es vegi tota la classe, així es veuran molts dels nens i les dues mestres. Hi haurà moviment, quan els nens juguen,van a la biblioteca, escriuen en una pissarra petita, van a la cuineta…

Si aconsegueixo que els nens, fan com si nosaltres no hi fossin, podrem escoltar, les seves converses, com parlen amb les mestres, com es barallen per una joguina…

Perquè el minut em quedi millor, hauré de treure aquest objecte, de color blau, que hi ha aqui a la cantonada, i poder, estaria bé començar a gravar quan un grup d’alumnes estigués a la taula amb la mestra, com fan sempre.

M’agradaria que els nens no miressin a la càmera, però com que són tant petits, no sé si ho aconseguiré.

M’AGRADARIA QUE EL MINUT EM SORTÍS BÉ!

Anna

ARRIBADA DE L’AUTOBÚS


guillem-smallEl que voldria gravar és com arriba l’autocar al matí a l’escola a dos quarts de deu del matí, quan s’obre la porta i tot seguit que baixin alguns nens.

L’enquadrament que a mi m’agradaria és que quan l’autocar va arribant es veiés el davant i el costat de la porta per on baixen els nens, llavors quan l’autobús es para que es veiés la porta de perfil que s’obre i els nens com baixen, també de perfil.

De so se sentirà el motor de l’autocar, com frena i el soroll que fa la porta quan s’obre, també, si épossible, altres nens que no van amb transport quan arriben a l’escola.

Guillem

TREBALLANT

salifu-smallJo vull gravar al costat de l’ajuntament i de la pista vella, an
treballen per arreglar el carrer.

Vull que surti la màquina arreglant
el carrer i alguna persona que passi amb bici o caminant

Se sentirà el soroll de la màquina i potser dels homes que hi
treballen.

Salifú


PADRINETS DE LECTURA


marta-smallEls dimecres a la tarda els nens de 2n fan la funció de padrins de lectura als nens de P-4. Aniré a gravar al passadís a on ho fan.

L’enquadrament del meu minut serà des d’una de les parets del passadís, i serà una mica de costat perquè es vegin millor els nens.

El dia que gravi el minut hi haurien d’haver una parella de nens al costat de les caixes liles, i així sortirien en un primer pla.

Crec que el dia que gravi el minut hauré de procurar que hi hagi una mica més de llum perquè ha quedat massa fosc el primer terme.

M’agradaria que es sentís els nens com llegeixen, i per això hauré de posar el micròfon a una parella de nens i procurar que no surti dins el pla.

Si tinc sort passarà algun nen, cotxe, o alguna cosa imprevista a fora i serà un imprevist i seria fantàstic.

Queda molt bé el color de les fulles de l’arbre i potser canviarà, espero que no.

Marta

MESUREN


cristina-smallEl meu minut el gravaré quan els nens de 1r mesuren cordes, a la pista del pati gran.

A mi m’agradaria que el dia que vagi a gravar el meu minut es veiés un altra parella de nens que facin la mateixa activitat.

El que se sentirà serà el que diuen els nens mentre mesuren. Compten i parlen de com ho faran per mesurar.

Mesuren de diferents maneres com: amb els peus i les mans.

Cristina

PLUJA


alex-smallJo faré el Minut Lumière des del portal que comunica els dos patis, l’obrirem tot i gravarem els pares quan entren a buscar els seus fills un dia de pluja a 2/4 de 5.

He escollit aquest moment perquè m’agrada la pluja, volia que sortissin els pares i em sembla que mai s’ha fet un minut plovent.

Alguns dies de pluja he vist com cau l’aigua del teulat del pavelló i quedarà molt bé.

Suposo que se sentirà la pluja com cau, els pares quan parlen i es so que fan quan caminen.

Àlex


PAVELLÓ


marc-small1Jo faré el minut al pavelló Torrentó, amb els nens de P4 quan fan psicomotricitat .

L’enquadrament per la llum crec que serà complicat, l’haig de triar molt bé

M’agradaria que estiguéssim acontrallum, és a dir que la part de darrera estigui mirant la cortina blava del pavelló.

Vull gravar un joc com ara el pilla pilla , amb certs límits perquè surtin el numero més gran de nens possibles perquè surti millor i quedi més bonic. Crec que serà una mica complicat de gravar perquè els nens són molt petits i haurem de posar la càmera molt avall.

Marc

PUNT DE LECTURA


anamaria-smallJo he triat, gravar en el Punt de Lectura.

Gravaré l’entrada quan no hi ha ningú i després quan entren nens , nenes i pares(algú em farà un senyal per quan comencen a entrar). I He triat aquest lloc perquè em sembla maco gravar a la biblioteca de l’escola en una hora que també hi poden venir pares, avis i altre gent del poble. I també perquè no s’ha gravat mai un minut en el Punt de Lectura.

Ho faré un dimarts o un dijous, a les 5:00 de la tarda, que és l’hora i els dies que s’obre,

Anamaria


FORMIGÓ


lua-smallJo primer vaig triar unes obres que estaven fent davant del casal, però van acabar molt aviat i ja no el podia fer.

Un matí , estàvem en una classe de mates quan la Carme va dir:

Fora el carrer, estant posant formigó a l’entrada de l’escola, ves a mirar per si t’agrada pel teu minut.

Vaig anar a fora, vaig observar des de diferents angles i em va agradar. Vaig que podia gravar com el camió deixava anar el formigó i els paletes l’escampaven.

Se sentiria el soroll del camió i el dels paletes. Potser també els paletes que parlen.

Lua


FANALETS A P5

violetasmallJo al començament volia gravar el minut de quan entraven els nens i les nenes a l’escola però la Carme em va comentar que aquest minut s’havia fet cada any i em va proposar continuar pensant en un altre minut.

Com que a P5 estaven fent els fanalets, vaig anar a fer fotos i em va agradar.

Posaré la càmera de forma que es vegin els nens de P5 quan fan els fanalets i després en el fons del pla es veuria uns altres nens quan fan una altre activitat. També es veuria els globus, papers de colors, ampolles d’aigua,…

Es sentirà com en Ramon, que en aquell moment és el mestre, que parla amb els alumnes i els alumnes parlen entre ells…

Violeta


Tren que passa per Bordils


Primer vaig pensar de fer el meu minut a la classe de música quan els nens dansaven però no estava ben convençuda i amb ajuda de la Judith vam pensar fer-lo a dins del tren.

Agafaríem el tren a Flaçà , baixaríem a Celrà i filmaríem quan el tren passés per Bordils.

Quan soni la senyal de tancament de portes a Bordils començaré a gravar.

Haurem de preparar molt ràpidament l’equip de rodatge perquè només hi ha 5 o 4 min de Flacà a Bordils

He dibuixat com ens posarem i així podeu observar els llocs on ens col·locarem .

Júlia


Cooperativa

El minut que vull gravar és a la cooperativa quan posen les pomes a les caixes .

La càmera la posaré de manera que es vegi les noies i els nois com treballen i com que hi ha diferents cintes que fan el mateix, la vull posar de manera que es vegin totes les cintes.

El so l’he de posar a prop de les noies que treballaven, perquè si parlen d’alguna cosa vull que se senti, però potser que no sigui possible perquè hi ha molt de soroll de màquines o potser que no parlin.

Estel

PLANTEN FAVES


ariadnaVoldré gravar quan els nens de P5 planten faves a l’hort.

Posaré la càmera, de manera que es vegi l’hort i els nens amb la Carmeta. S’ha de veure com els nens enterren les llavors de faves, i com mesuren la distància dels forats on han de plantar.

Se sentirà com la Carmeta parla amb els nens.

Ariadna


PER FI, UN CARRER I NO UN CAMÍ


mohamadou

Gravaré el carrer Almeda el dia que asfaltin el carrer.

Vull que es vegi la màquina que asfalta i els homes com treballen.

Mohamadou



ELS NENS DE 1R PINTEN

albaGravaré el meu minut a l’aula de plàstica un dia que els alumnes de 1r vagin a pintar.

Vull que es vegi una taula amb els nens que pinten, potser també es veurà la Glòria i altres nens que es mouen per la classe.

Es veurà la finestra i potser algú que passa per les galeries.


Alba.


ENS PRESENTEM

Aquestes presentacions són les que vam enviar a la nostra intervenant, la Meritxell, per presentar-nos. També servirà perquè tots els que feu el taller de cinema en curs ens coneixeu una mica.

Primer vam fer un esborrany a la llibreta i llavors vam presentar-ho als companys de classe , ens vam ajudar a millorar el nostre text, ho vam imprimir, penjar i enviar.

IRENE

irene-winceEm dic Irene però tothom em diu Ire, i a mi m’agrada que m‘ho diguin. El meu germà bessó es diu Guillem i vivim a St. Martí Vell, un poble veí de Bordils que té aproximadament 200 habitants.

Faig atletisme perquè m’agrada molt córrer.

Tinc una gran obsessió per la Pantera Rosa! és com el meu símbol.

També tinc moltes més aficions, el color lila, el 6, els micos (que em faria molta “il·lu” tenir-ne un), el dibuix, xerrar amb les amigues… i sobretot quedar, quedar i quedar…

Em fa molta il·lusió fer el taller de Cinema en Curs perquè l’hem fet mai.

Trobo que el 6è d’aquest any hem estat molt afortunats a l’haver coincidit amb l’aniversari de l’escola perquè podrem fer una activitat més que els altres cursos no van fer.

Veig que tots els altres cursos de sisè s’ho han passat molt bé, espero que a nosaltres ens agradi molt i que ens ho passem tant o més bé que ells!

Crec que serà una experiència inoblidable!

Tinc moltes ganes de començar aquests nous projectes!

(Sóc la nº 2 de la foto)

JÚLIA

Em dic Júlia, visc a Llagostera, vinc aquesta escola aquí perquè el meu pare treballa a prop i abans vivíem a Bordils.

M’encanta dibuixar animals i Pokémon inventats per mi (fins i tot els puc posar a Internet a: http://foros.zonasafari.net/showthread.php?t=59098),

Tinc unes gates molt maques: la Linx, l’Esquitx i la Neri (el dibuix del gat està basat en la Neri).julia-wince1

Ja de petita feia animacions amb la videocàmera (que ja no tinc) dels meus pares, gravava, parava, movia el ninot i continuava i així successivament.

En els altres 6ès em sembla que els hi agradava fer el taller de cinema en curs i aquest any també espero que ens ho passem bé, sobretot a l’hora de fer el curt, que segurament serà una mica complicat… i em sembla que m’agradarà perquè el cinema m’agrada molt.

MARC

marc-winceEm dic Marc però em diuen Riquichi, vaig néixer a Barcelona, hi vaig viure 9 anys i a ra visc a Madremanya.

Els esports que m’agraden més són el futbol i el tennis.

No sóc molt xerraire , sóc molt nerviós i mogut , i el que no suporto és l’olor de la ceba i el de el pebrot vermell, en canvi m’agrada molt l’olor de maduixa

Parlo català, castellà, una mica de anglès i també una mica de francès per què la meva mare és francesa i vaig fer P3, P4 i P5 al Liceu Francès de Barcelona.

Tinc un gos que es diu Waldo, és molt carinyós.

M’agraden molt les pel·lícules de violència i acció. Em sorprèn el muntatge de les pel·lícules, els llocs i objectes que hi surten. M’agrada veure documentals que expliquen com es roden les pel·lícules i la pel·lícula que m’agrada més, és “Pirates del Carib”.

A casa meva tenim una càmera de vídeo que no faig servir casi mai i crec que en el taller de cinema aprendre a fer-la funcionar bé per poder gravar per exemple durant les vacances, quan anem a Mallorca amb el vaixell…..

VIOLETA

Em dic Violeta però prefereixo que em diguin Vi. violeta-wince

Des de P3 que vaig a l’escola de Bordils i aquest any l’hauré de deixar.

Fa poc que visc a Bordils, abans vivia a St. Martí Vell.

M’agrada estar ben acompanyada amb les amigues i sobretot xerrar i xerrar i quedar, és clar.

Aquest any faig dansa amb la Martina de la classe i també faré teatre amb l’Elena. De gran m’agradaria ser actriu de cinema i anar a Hawai… En taller de cinema en curs em fa la pinta que m’ho passaré teta perquè el tema de cinema, teatre i dansa m’encanta.

El meu germà, l’Arjuna també va fer el taller de cinema en curs i li va encantar suposo que nosaltres també ens ho passarem pipa. Recordo que em va explicar que al principi li va costar molt el tema de la càmera perquè és més complicada que la que tenim a casa. Em va explicar que havien d’enfocar des de molts punts i plans i que era una mica difícil.

Estic contenta perquè a més del taller de cinema en curs ,aquest any en el 75è aniversari de l’escola , investigarem com era l’escola abans, farem activitats, jocs , músiques,….

Crec que ens ho passarem “súper” bé !!!

ALBA

alba-winceA mi m’agrada parlar, però al principi sóc una mica callada i vergonyosa.

El meu animal preferit és el dofí.Faig un esport, que és el vòlei, m’encanta practicar-lo.

A casa tinc una càmera de vídeo que no faig servir mai Tinc ganes de començar “Cinema en Curs”.M’agraden les pel·lícules, d’acció, d’aventura, de dibuixos animats, de vampirs i d’homes llop, etc..

Penso que farem servir la càmera de fer fotos i la càmera de vídeo ,espero que sigui divertidíssim. Tinc moltes ganes de començar.

ÀLEXalex-wince

Tinc un germà petit que és pesadíssim.

Jugo a bàsquet amb el C. Joventut Celrà de base i toco la guitarra amb el meu professor Ferran des de fa quatre anys.

Sempre m’ha interessat el món del teatre i de l’actuació, jo mai he sigut vergonyós, m’agrada fer de protagonista.

Jo casi mai vaig al cine perquè hi ha crisis.

La idea de fer cinema en curs sempre m’ha encantat perquè sempre em pregunto com fan els efectes especials.

Del taller espero aprendre moltes coses del cinema, de la càmera de vídeo i la de fotos, (i també sortir en el curt). El meu ídol és en Peteer pan i m’encanta l’escate.

ANAMARIA

anamaria-winceEm dic Anamaria però em diuen Ana que ja m’agrada. Vaig arribar a l’escola a 3r , venia de Romania. La meva mare va venir primer que jo.

M’encanten els animals i sobretot els gats, en tinc 2 una gran i un petit.

M’agrada cantar, ballar quasi tot dia estic cantant. Vull formar un grup de música i ser la cantant.

Mai he fet cinema però segur que m’encantarà perquè ho van fer els de 6è dels altres anys i em va semblar que s’ho passaven molt bé i que aprenien moltes coses.

Em fa il·lusió aprendre a fer servir la càmera de gravar, perquè a casa en tenim una i no la se fer servir .

M’agraden les pel·lícules de :aventures, diversió, de vegades les de por i també de vegades la de dibuixos animats.

CHRIScris-wince

Sóc de Romania i visc a Bordils des de fa un any. Crec que sóc un nen molt simpàtic i bastant obert però a vegades sóc tranquil ,discret i una mica tímid i no em relaciono amb molta gent.

També sóc un nen molt actiu, faig coses diferents, m’agrada córrer, jugar a ping-pong, beisbol i una mica a bàsquet.

Tinc ganes de fer el taller de cinema en curs i crec que serà molt divertit. M’agradarà perquè potser és molt interessant i no l’he fet mai.

Serà una experiència nova perquè jo quan veig les pel·lícules em vaig preguntant com és fan moltes coses que surten.

ELENA

elena-winceEm dic Elena però prefereixo que em diguin “Elen”.A casa tenim un gos que es diu Bris.

Fa 5 anys que faig Tae Kwon-do a Salt, és molt divertit per què hi tinc a la Maria i a la meva millor amiga l’Anna de Bescanó (jo abans hi vivia), també faig teatre amb la Violeta . M’agrada molt actuar.

M’ho passo molt bé amb les meves amigues, parlant de les nostres coses, anar amb elles al “cine”, jugar, anar a casa seva o que vinguin,…

Com ja he dit m’agrada molt anar al cinema, miro tots els tipus de películ·les: de riure, d’amor, d’acció…(incloent les de por però la majoria de cops no m’atreveixo a mirar-les).

Quant m’avorreixo escolto música, casi sempre amb anglès i pocs cops amb espanyol perquè hi han cançons que la lletra no és gaire bona i és millor escoltar-ho amb anglès per no saber què diu.

Em fa molta il·lusió fer el taller de cinema perquè la meva germana el va fer a aquesta escola fa 3 anys i m’ha explicat que és molt divertit. També tinc curiositat per saber el procés de la gravació, del muntatge…

MAHAMADOUmamadou-wince

Em dic Mahmadou Sillah tinc 11 anys, sóc de Gàmbia.

Visc a Sant Martí Vell.

M’agrada jugar a futbol, anar en bici, mirar la televisió i els dibuixos de Doraemon i los Simpson,

M’agrada escoltar música d’en Michael Jackson.

Tinc moltes ganes de fer el taller de cinema en curs.

ARIADNA

ariadna-winceM’agraden els cavalls, anar a pescar,a buscar bolets i espàrrecs. Jugo a vòlei i sóc alevina. No suporto portar xandall, ni una cua però si portar texans i dues cues.

M’agraden molt les càmeres de filmar i les de fer fotos, però mai he provat de fer fotos o gravar amb càmeres antigues.

M’agrada anar el cinema i veure pel·lícules de riure. Sóc una mica sentimental, n’hi ha algunes que em fan plorar i d’altres llàstima.

I per acabar, crec que m’ho passaré bé fent el projecte de cinema en curs, utilitzarem càmeres de vídeo i de foto, i com ja he explicat m’encanta.

FERRANferra-wince

Visc a Bordils i a casa tenim un gos d’1 any que es diu Misto.

Jugo a handbol al club “Handbol Bordis” i també jugo a tennis, però m’agraden molts més esports, com ara: ping-pong, futbol, bàsquet…

Vaig al cine de tant en tant, sol ser els caps de setmana i les vacances.

Normalment vaig a veure pel·lícules d’humor o ciència ficció.

Tinc moltes ganes de començar cinema en curs per aprendre a fer funcionar la càmera ja que la de casa està espatllada, també vull aprendre a filmar correctament: amb el pla més adient en cada moment i a enfocar més bé la càmera del que ho faig ara.

També trobo divertit filmar els minuts Lumière i després veure els de tots perquè segur que seran molt diferents uns dels altres.

JUDIT

judit-lopez-winceVisc a Campdorà que és a les afores de Girona.

Aquest serà l’últim any que seré a l’escola igual que tots els de la classe.

A l’hora del pati xerro amb l’Anamaria i l’Alba. De vegades a l’hora del menjador jugo a ping pong.

A mi no m’agrada gens portar ulleres, les porto des de 2n.

Els gossos i els gats són els meus animals preferits .

Em fa molta il·lusió fer el projecte de Cinema en curs, recordo que a 4t vam fer un curt d’animació amb la Núria i a tota la classe ens va agrada.

Jo no vaig gaire al cinema, i quan hi anem amb els pares, mirem pel·lícules de dibuixos o de riure, ja que em tenen prohibit veure pel·lícules de por.

M’han explicat que a classe veuríem talls de pel·lícules, que divertit!!! Que comenci ja!

LUAlua-wince

Em dic Lua però em podeu dir “lulu” si és més fàcil.

De gran vull ser actriu, crec que vaig per bon camí per què ja he fet d’extra a pel·lícules i sèries. Ah! per cert m’encanta actuar.

A mi m’interessa molt la indústria del “cine” i em fa il·lusió aprendre més coses i poder gravar un minut Lumière i un Curt (m’agradaria poder participar com actriu a la activitat de Cinema en Curt).

M’agradaria poder aprendre moltes més coses sobre la càmera, (com es fa quan es veu una persona bé i el que té al darrera no o al revés) i poder muntar pel·lícules amb l’ordinador i saber com funciona el muntatge del so. Segur que ho aprendrem!

MARTA

marta-winceJugo a volei, amb moltes nenes de la classe ja que és l’esport de les nenes a Bordils, els nens fan handbol. També estudio música, juntament amb la Judith, l’Àlex de la classe.

M’agrada anar al cinema però hi vaig poc sovint, no sóc gaire de pel·lícules, moltes no m’agraden. Les pel·lícules que miro, sempre (o quasi sempre) són pel·lícules de dibuixos animats. No m’agraden gens les de fantasia (Harry Potter i coses de l’estil).

Cinema en curs… què serà?

Crec que serà molt interessant el taller de cinema en curs perquè aprendrem moltes coses del cinema, ja que no hi entenc. Quan miro una pel·lícula només em pregunto: com s’ho han fet per rodar els efectes especials, no em fixo en els plans, fa poc que sé què són…

I a més a més he vist cada any el curt dels de 6è i estan molt bé… Crec que serà molt sorprenent fer-ho perquè serà la història inventada per nosaltres i serà emocionant veure el resultat final… Esperem que agradi a tothom i que nosaltres aprenem moltes coses.

CRISTINAcristina-wince

Visc en una casa gran i per això puc tenir animals: 4 gallines,1 xai, 1 cabrit i 1 gossa. Donen poca feina cuidar-los.

M’agrada anar a l’escola, estar amb les amigues i el meu esport preferit és el vòlei. Sóc endreçada i no deixo la feina a mitges. Sóc un mica tímida quan haig de parlar a davant de la gent. Per exemple quan recitem els poemes, quan exposem els projectes, i quan representem l’obra de teatre tot i que fer d’actriu és divertit.

Tinc un problema els ulls i no puc veure pel·lícules amb 3D. Amb el que m’agrada anar el cinema!

Crec que serà molt interessant fer el taller de cinema en curs. Treballar amb càmeres de vídeo i de fotos potser molt divertit, també fer els minuts Lumière i el curt. Espero que sigui molt emocionant. Vull que comenci JA..

SALIFÚ

salifu-winceEm dic Salifú però els meus amics em diuen Sali .

Tinc ganes de fer el taller del cinema perquè mai no l’he fet El meu germà Mamadou em va dir que era molt guai fer cinema en curs i ja tinc moltes i moltes ganes de començar.

Visc a Sant Martí Vell i tinc 8 germans un a Gàmbia i els altres cinc aquí.

La petita és diu Fatumata Bintu que ha començat a l’escola a quest any, l´altra que es diu Orogia va a 1r, la Fatu a 3r i jo a 6è . També hi ha en Mamadou a 2ESO i tres de més grans que fa poc que han vingut de Gàmbia.

GUILLEMguillem-wince

Visc a Sant Martí Vell i comparteixo casa amb els meus pares i amb la meva germana bessona, la Irene, però jo li dic Ire.

Les meves aficions són: menjar macarrons, jugar a futbol, divertir-me amb l’ ”Scalextric” i llegir còmics de “Mortadelo i Filemón”. No m’agrada gens que a l’escola ens posin deures d’un dia per l’altre, però si s’han de fer els faig.

La meva afició preferida, és el futbol, jugo a futbol amb el Girona, el dissabte 26 del mes passat vam començar la lliga a Cornellà de Llobregat, i vam perdre el partit per 3-1. El meu equip de futbol preferit és l’Athletic Club de Bilbao.

Vaig començar a l’escola de Bordils amb sis anys, a primer. Ara faig sisè de primària, aquest és l’últim any que hi sóc. El que més em va sorprendre d’aquesta escola quan hi vaig arribar, va ser la forma de claustre que té amb el patí al mig i també que només és d’un pis, perquè a l’escola que jo anava abans, el Màs Clarà de la Bisbal, era de dos pisos.

L’activitat de “Cinema en Curs” sembla bastant interessant, almenys pel que sé dels altres anys. Segur que aquest any aprendré moltes coses.

No he vist gaires pel·lícules, perquè vaig molt de tant en tant al cinema, això és perquè els partits i els entrenaments de futbol cada vegada m’ocupen més temps, igual que els deures.

JUDITH

judit-winceVisc a Bordils des de fa dos anys però vinc a aquesta escola des de primer.

Tinc un germà gran que es diu Joan, té 14 anys i va a 3r d’ ESO. Ell també va fer el taller de Cinema en Curs i li va agradar molt.

M’agrada molt: la música, sobretot el piano, que toco, el seu so m’encanta i el patinatge perquè el trobo molt divertit i maco. També m’agrada pintar, el color turquesa i la càmera de fotos. No sé perquè però m’encanta fer fotos, a casa em passo el dia fent-ne (la càmera de vídeo no m’agrada tant).

Tinc una gata que es diu Blanqueta, i al contrari de tots els gats que coneixo no és gens independent més aviat és tranquil·la i obedient, la seva germana bessona (la Daina) va morir enverinada fa dos anys; just quan vam venir a viure aquí.

No vaig molt sovint al cinema, tot i que m’encanta.

Pel que m’ha explicat el meu germà del Cinema en Curs, crec que m’agradarà. També, perquè abans de fer aquest taller ja havíem fet altres gravacions: el “Teletercero” , amb el que vam guanyar un premi i les animacions.

Em va encantar, fer-ho va ser molt divertit i vam aprendre moltes coses.

Crec que serà divertit aprendre bé com funciona la càmera, fer el curt i el minut Lumière, que per cert ja me’l he pensat

MARmar-wince1

Jugo a vòlei, un esport típic d’aquí Bordils que hi juguem les noies .

Sóc molt futbolera i el meu equip preferit és el Barça. Estic molt contenta pels títols de la temporada passada.

Aquest any és l’últim any que estudio en aquesta escola i és l’any que fem “cinema en curs”

A mi m’agraden les pel·lícules amb acció, de riure,… les que no m’agraden gens són les de por!!! No vaig gaire al cinema, però m’agrada molt anar-hi.

El taller de “cinema en curs” crec que serà una de les experiències més maques que hauré viscut, perquè és una cosa que només pots fer un any i tots els alumnes de 6è que l’han fet diuen que és molt guai!

Tinc moltes ganes de començar, i també de saber com funciona una càmera, i com fan tot allò que es veu en una pel·lícula i que no és real. Com es fa? Tinc moltes ganes de descobrir moltes coses en el taller cinema en curs”

Els “Minuts Lumière” jo ja n’he vist molts dels altres anys i com que aquest any em toca a mi fer-ne un, m’estic pensant a on el faré.

SAMIRA

samira-winceTinc una germana que va 4t i que no s’està ni un minut quieta i també tinc dos germans un que té 19 i l’altre 21anys.

Jo sempre vaig amb cua perquè no suporto portar els cabells deixats anar. No m’agrada gens anar amb texans m’estimo més anar amb xandall.

Els meus esports preferits són el futbol, el tennis i el bàsquet, però el que sempre jugo és el futbol.

M’agrada molt anar amb bicicleta i amb patins.

M’encantarà fer el taller de cinema en curs.

SERGIsergi-wince

Tinc una tortuga per mascota es diu Paquita, i té un any.

El meu millor amic és en Ferran i ens coneixem des de la guarderia de Bordils.

Jugo a handbol. M’agrada la roba esportiva i també dibuixar a la llibreta.

Sóc força simpàtic, alegre i m’agrada parlar pel Facebook amb els amics i amigues, sovint escolto un grup de música que es diu Green Day que és un grup francès però que canten en anglès.

M’encanten les pel·lícules d’humor perquè m’ho passo molt bé, últimament no hi he anat molt al cine però m ‘agrada molt.

Espero que a Cinema en curs aprengui sobre el cinema i que ens ho passem molt bé.

MARTINA

martina-winceEm dic Martina , tinc 11 anys i a casa som sis: la Nina, en

Namrud, la Joana que és la meva bessona, el pare i la mare. Visc a Bordils des del juliol, en una casa molt gran al cantó del rec gran.

Aquest any sóc nova a l’escola i, com que això del Cinema en Curs no ho he fet mai no sé ben bé com va.

Tot i això sembla força divertit fer-ho, ara jo de càmera de filmar no n’he fet servir mai, i no sé com es fa servir ni com funciona.

He fet teatre, dansa, m’agrada dibuixar i com que sóc molt hàbil m’grada fer gimnàstica, però de cinema no me n’han ensenyat mai.

M’agraden les pel·lícules d’aventures i les de riure. No vaig molt al cinema(bé hi vaig més aviat per les festes) perquè la majoria de pel·lícules les miro a casa.

Aquest taller m’agradaria molt que ens sortís bé,i inventar-nos un tema prou original per fer una “pel·lícula” com cal. I amb l’ajuda de la Meritxell estic convençuda que ens en sortirem prou bé.

ANNAanna-wince

Visc a Madremanya, un poble que està al costat de St. Martí Vell i he anat sempre a l’escola de Bordils.

El meu animal preferit són els gats negres, i l’esport que més m’agrada és la natació. M’encanta fer teatre i actuar.

Tinc dos germans, tots dos més grans que jo.

M’entusiasma anar al cinema, hi vaig poc, només a l’estiu i per setmana santa. M’agradaria anar-hi més sovint, però no tinc gaire temps. M’encanten les pel·lícules d’aventures i comèdia.

Ara tindré la sort, aquest curs de conèixer què hi ha darrera una càmera i els passos que s’han de seguir per fer un curt.

Espero que en el taller de cinema en curs ens ho passem molt bé. Serà una experiència inoblidable.

A casa tenim càmera fotogràfica i jo la faig servir per fer fotos en els gats i també quan anem a casaments, a batejos…

No tenim càmera de vídeo, l’única que he fet servir és la de l’escola.

Aquest any, m’anirà bé per aprendre el funcionament de les dues càmeres, veuré noves pel·lícules i coneixeré més coses sobre el cinema.

Espero que el curt final ens quedi “súper” bé, com els dels altres anys. Tinc moltes ganes de començar els Minuts Lumière.

ESTEL

estel-winceEl que em diverteix és cuinar, practico un esport que és el vòlei.

A casa tenim un gos, que es diu Colom, és un gos que queda molt bé a les fotos, però té poc pèl, no és gaire maco però l’estimo .

Les pel·lícules que m’agraden són : ciència ficció com en Harry Poter. Una pel·lícula que val la pena veure és “El misterioso caso de Bengemin Boutton” i un actor que em diverteix és l’Adam Sandler perquè és un còmic i em fa molta gràcia. Aquí a l’escola ja he fet servir la càmera de vídeo per gravar el “tele tercero” un telenotícies en castellà.

Espero que amb el taller de cinema en curs pugui distingir els plans i aprendre’ls. De moment he après que amb la càmera es pot aclarir o enfosquir. De moment m’està agradant molt fer anar la càmera i aprendre moltes coses que no sabia com el balanç de blancs que depèn del color que poses a davant es veu d’un color o de un altre.

JOANAjoana-wince

Abans vivíem a Fornells de la Selva, però des d’aquest estiu vivim a Bordils. És el primer i l’últim any que estudio aquí, però estic molt contenta perquè és l’any que m’han dit que fem un projecte anomenat cinema en curs. Jo, no sé ven bé que és això i ja m’ho han explicat una mica.

Espero que sigui interessant i divertit alhora, però no vull sortir davant de la càmera en cap moment.

M’agrada fer esport i sudokus però, no suporto parlar, actuar o sortir amb públic encara que sigui un públic petit.

Bé, espero que ens ho passem molt bé aprenent coses sobre el cinema.