PRESENTACIÓ DEL FILM FINAL
El passat, 1 de juny, vam presentar el nostre film final (que podeu veure a l’apartat film final) a altres nois i noies que com nosaltres han participat en el taller de Cinema en curs. L’estrena del curt va ser a L’Institut Francès de Barcelona.
També volem presentar-lo en el nostre bloc i us convidem a què el veien a l’apartat de film final.
PRESENTACIÓ DEL CURT
CAMINS, SILENCIS I SOMRIURES
Vam començar la història del nostre curt amb una pluja d’idees que va ocupar tota la pissarra. La idea que vam triar va sorgir d’una vivència viscuda a la classe feia poc. Un company havia marxat al país dels seus pares, Gàmbia. Com que feia pocs dies que havia passat, ho teníem molt proper i recordàvem molt bé les emocions viscudes.
Els protagonistes de la nostra història serien dos amics, el que marxa i el que es queda. Per a la seva creació cada un del 25 alumnes que som va proposar una o més característiques que podien tenir els personatges.
La història es va dividir en sis seqüències que a l’hora del rodatge van ser cinc. De cada una decidírem, on passaria, a quina hora del dia gravaríem per la llum que volíem, l’estat emocional de les actrius i com se sentien en cada seqüència.
Per les localitzacions, com que Bordils és un poble molt bonic, teníem molts espais per triar. Havíem de pensar molt bé les localitzacions perquè s’identifiqués i lligués amb les emocions que havien de sentir els personatges.
Durant uns dies anàvem portant fotos per comentar-les a classe i anàvem fent propostes de localitzacions però no va ser fins a la planificació amb la Meritxell, la nostra intervenant, que vam anar als llocs escollits i ho acabàrem decidir.
Al llarg de tot el curs, hem anat veient diferents extrets que ens han servit i inspirat a l’hora de decidir els plans i els moviments de la càmera, alguns d’ells són:
“Innisfree” ens va inspirar a l’hora de fer el moviment emocional.
“Males Terres” que ens va ajudar molt en les panoràmiques tant per presentar l’espai com en el descentrament.
“On és la casa del meu amic” i “L’estiu d’en Kikujiro” a l’hora de fer els plans/contraplans en el lloc especial i en l’habitació i
“Pobre de mi” a la presentació dels personatges quan van en bici. Primer es veu tot en flou, tot i que no tant com en la pel·lícula i a mida que es van acostant les protagonistes es va veient més nítid fins que al final se’ls hi veu totalment la cara.
Una tasca difícil va ser triar les actrius perquè molta gent volia actuar. Cada un de nosaltres va respondre a dues preguntes: Quin nen o nena crèiem que es sabria posar a la pell dels protagonistes i si volíem o no fer d’actrius o extres i perquè. Llegint el que havíem escrit tots ens va semblar que la Irene i la Mar sabrien interpretar els personatges. Com hem pogut comprovar en el rodatge i el resultat final, pensem que la decisió va ser justa i encertada.
Cada grup va gravar la seqüència que havia planificat i durant el rodatge, els alumnes hem fet tots els càrrecs, han estat rotatius: Director, ajudant, càmera, sonidista, script, claqueta i foto fixa). D’aquesta manera hem acabat de conèixer totes les feines d’un rodatge.
Vam rodar durant dos dies i un matí. Cada grup va sortir a gravar la seqüència que havia planificat.
Com tots sabem aquest any a cinema en curs el tema principal és el moviment de càmera, és per això que a la nostra pel·lícula des del començament els hem tingut en compte.
En el nostre curt els tràvelings, els plans/contraplans i les panoràmiques són molt importants.
A l’hora de gravar els tràvelings vam haver de buscar un cotxe prou gros i que les portes de darrera s’obrissin lateralment. Un cop superat aquest obstacle havíem d’aconseguir que la conductora del cotxe anés a la mateixa velocitat de les actrius. El fet de no gravar so era un gran avantatge, podíem parlar i donar indicacions a les actrius.
Les panoràmiques ens han servit molt per presentar l’espai que gravàvem. Les vam haver de repetir unes quantes vegades ja que ens semblava que no ens sortien prou perfectes.
Els plans/contraplans els vàrem treballar força sobretot per poder relacionar l’amiga amb la protagonista. Ens van ser molt útils a l’hora del muntatge.
En acabar de gravar-ho tot, va arribar el moment de fer el muntatge. Teníem molt material gravat i per tant moltes possibilitats tant amb els tràvelings com amb els pla/contraplà. Podíem triar quins posàvem o quins quedaven millor. El que va ser difícil va ser decidir els plans que tallàvem o els que posàvem perquè el muntatge funcionés.
Al final com que el curt durava més del temps establert vam haver de suprimir alguns plans i altres els vam haver de retallar. Ens va saber greu per la gent que els havia gravat però ens han explicat que en totes les pel·lícules passa que es graven plans o seqüències que després no es munten.
Triar la música tampoc ha estat fàcil ja que teníem moltes opcions. En descartàrem moltes començant per les més comercials o conegudes i d’altres perquè no sabíem el que volia dir la lletra o no era adequada per a la nostra història. La mestra de música de l’escola, ens va buscar unes quantes músiques que després nosaltres vam escollir.
Només quedava decidir el títol i déu n’hi do!! Vam fer un munt de propostes, una altra vegada la pissarra plena d’idees. Analitzàrem començant a eliminar les que no ens agradaven. En vam suprimir molts de macos però donaven pistes del que passava.
Com que no ho teníem clar i ja era hora d’acabar la classe ho vam deixar per l’endemà tornar-ne a parlar fins que vam decidir: Camins, silencis i somriures.
Pensem que ha valgut la pena l’esforç que hem fet durant tot el procés i estem molt contents del resultat final, també del que hem fet durant el rodatge del curt i durant tot el taller de cinema en curs.
Alumnes de sisè
Curs: 09-10
Deixa una resposta