Les nostres reflexions del rodatge
ESTEL
La panoràmica de presentació de l’espai de la 1a seqüència ens va costar molt fer-la. En la gravació d’aquests primers plans, l’alegria dels extres i dels protagonistes s’encomanava. Hi havia tanta emoció que el so petava molt i l’havíem de regular.
Va ser molt interessant el pla que vaig fer de directora perquè vaig poder decidir l’enquadrament, el so, com posava la càmera i com havien d’actuar els personatges, encara que a vegades els actors no feien ben bé el que els hi deia. Aquest pla era fix però el vam haver de repetir unes quantes vegades perquè les actrius no passaven per on havien de fer-ho o miraven a càmera i un cop una extra va caure el pujar la vorera.
En el següent pla havia de fer una panoràmica que em va costar molt fer-la perquè es veia el cotxe i rectificava o no es veien els personatges o la feia massa despressa o abans d’hora, però el final va sortir a la perfecció.
El que mo vaig poder fer i m’hagués agradat és fer el so, per sentir els sons que hi havia i escoltar molt millor les veus de les actrius.
Vam acabar de gravar a les 2 de la tarda i no volíem acabar.
SERGI
El meu grup era el que gravava a l’habitació de la Martina. El pla on em vaig sentir més a gust, va ser el de que vaig fer de càmera perquè has de tenir molta paciència i serietat, cosa que jo no en tinc gaire i en canvi vaig aconseguir tenir-ne.
Quan vaig fer de so em va agradar molt perquè quan parlava algú del grup, la Carme o la Meritxell encara estava amb la perxa i els cascos posats i per això ho sentia tot.
També vaig entendre com funciona el so, com per exemple que has de mirar de no estar molt a prop de qui parla perquè si no peta. Cansa molt i algun cop he hagut de aixecar molt els braços perquè no es veies el micró en l’enquadrament que teníem i perquè no petes. Havia d’estar molt atent perquè al final el director em preguntaria si el so havia anat bé o malament.
JÚLIA
Hola a tots!
Vaig anar a gravar al dijous a la tarda, SORT! Perquè em vaig poder saltar mecanografia, el pitjor extraescolar que pots tenir, jeje…
Així que impacientment, acabat el dinar, vaig llançar-me a buscar la bicicleta de l’Elena que me la deixava.
Vam anar en un bonic lloc, en el ban, amb les bicis, vam parar i ara era el moment de triar en quin racó gravaríem, un lloc enmig dels arbres.
En el primer pla feia de so, no és gaire divertit perquè pesa molt la perxa… Sort de la Cristina que em va ajudar a aguantar-la (igualment em vaig cansar molt).
Després vaig fer d´scrip (o com es digui), i em va agradar perquè tracta d’escriure, tal i com diu el nom… Els plans eren molt “xulus”. M’ha agradat sobretot aquell en que hi ha una panoràmica cap als arbres perquè el vaig gravar jo, i em va agradar fer-lo.
El servei de catering era el MI-LLOR (gràcies Carme)
Bé, en general em va agradar molt tota la gravació, i a més també va venir TV3 a gravar-nos. Ah! i també vaig fer uns altres plans, un altre dia, dimecres 28 (o era 27?), aquest dia van venir els de TVGirona i també va ser divertit.
Adéu!
MARTA
Em va encantar fer el film final per molts motius: aprens cinema, practiques tot el que hem fet durant el curs, i a més a més és entretingut i divertit. I sobretot perquè és una experiència inoblidable.
El primer dia de rodatge, a mi no em tocava anar a gravar però feia d’extra. Em va agradar molt fer-ho perquè era divertit i alhora una nova experiència.
El que se’m va fer molt llarg va ser quan érem a classe , vestits del Bordils i no ens cridaven per anar al pavelló a fer el curt.
Al primer pla, casi que em quedo afònica, de tant cridar. Espero que hagi valgut la pena!!
En el 2n pla, vaig comprovar perquè deien que fer d’actriu era una mica pesat, vam haver de fer 7 preses!! Tot i això m’agradava igualment. Jo estava encantada de poder estar allà.
Després de fer el pla 3 vaig marxar a corre-cuita a ca l’àvia ja que eren la una i tenia piano a ¼ de 2. Vaig anar molt estressada i no vaig tenir ni temps de canviar-me.
Quan a mi no em tocava anar a gravar, tenia una espera immensa perquè estava nerviosa, volia que em toqués ja. Quan vaig saber que a l’hora que hi anava jo venien els de TV3, em va fer molta il•lusió, pensar que sortiria a la tele.
Al cap d’un dia d’espera, em va tocar anar a gravar!!!
Tenia moltes ganes de que ens cridessin, i al final,… ENS VAN CRIDAR!
Vam anar al Ban,… Al primer pla jo feia de directora, i em va agradar molt de fer-ho perquè a mi m’encanta decidir, i a més a més van venir els de TV3 en aquest pla! Ho estava disfrutant tot al màxim fins que em va entrar gana.
El meu pla era un pla generalíssim i apareixien la Mar i la Irene que semblaven piquets negres, i, crec que aquest pla va estar molt bé perquè una de les emocions havia de ser petita, i ja es veia.
Vam continuar la feina.
Semblava que les actrius estaven cansades perquè el primer pla era molt obert, i havien d’anar molt lluny.
Em va donar la sensació que era bona fent de directora, i després de fer de càmera, en el 2n pla, me’n vaig adonar que encara m’agradaria més fer de càmera i directora alhora, seria fet a la meva mida: Remenar i decidir, el que més m’agrada.
Fer de càmera està molt bé, però el pla que havíem de fer no m’agradava tant com el que jo havia fet de directora, per això penso que seria una bona idea ser càmera i directora. Per mi, fer de directora és difícil perquè quasi no pots tocar la càmera, no pots moure-la, ni res.
Per sorpresa, la Carme va venir amb berenar! Vam acabar el pla, vam menjar i vam continuar.
Vaig anar fent de tots els càrrecs, però no vaig arribar a ser claqueta. Ens faltaven alguns plans que no vam poder fer, per això el dimecres següent vam tornar-hi a la tarda.
Jo havia d’anar a música, però tot i això vaig fer de directora en el primer pla d’aquell dia. Vaig voler fer de directora perquè vaig pensar que era la feina que faria més cosa, ja que si hagués sigut càmera no hagués pogut fer res, i so tampoc. Van venir els de TV Girona, i em van entrevistar a mi!! Jo estava nerviosa, perquè ho vam saber al moment i no sabia què dir! Però tot i això crec que vaig dir coses força oportunes.
Després de l’entrevista, la Judith i jo, vam haver de marxar cap a música, i quan vam tornar, ens vam trobar que acabaven d’acabar l’últim pla!! Quina ràbia!!
Em va agradar molt el dia que vam sortir per la tele, tant per TV3 i per TV Girona, i molta gent em deia que m’havia vist per la tele.
Ara ens falta muntar-lo, i ara les hores d’espera no són per anar a gravar, si no per anar a muntar, cosa que també serà interessant i creatiu.
Espero que ens hagi quedat molt bé, i quan anem a veure tots els curts el dia 1 de Juny, que el nostre agradi a tothom!
Ha estat un rodatge divertit. Molt divertit! I inoblidable!!
Marta
ANNA
Em va tocar anar a gravar el dimecres 21 d’abril per diferents camins de Bordils. Al mig dia estava molt nerviosa, el temps em passava molt lent, perquè volia que arribés ja la tarda. Cap allà a les tres, vàrem agafar les bicicletes, i vam anar a gravar.
Vam començar pels tràvellings, em feia molta il•lusió. En vaig fer un: Quan la Mar i la Irene estaven molt eufòriques perquè havien guanyat un partit però de sobte la Mar, s’adona que aquella seva amiga marxa.
En aquest pla feia de directora. Em va costar molt triar-lo, però un cop el vam haver decidit, costava molt que elles anessin al mateix ritme que el cotxe, vam haver de fer moltes preses. Em va agradar molt fer-lo.
Fer de so, va ser divertit. Vaig fer aquest càrrec quan feiem la panoràmica del campanar. Em va moltestar molt, quan algú va venir i em cridar pel micròfon.
Feia temps que no feia de claqueta, durant la pràctica central, em va tocar fer-ho, i no ho dominava gaire, però aquest cop, em va sortir millor. He millorat!
Ha estat una experiència inoblidable.
GUILLEM
Entre el dimecres 21, dijous 22 i dimecres 28, vam estar gravant les diferents seqüències del Film Final.
Em va tocar amb el primer grup de rodatge, que gravava el dimecres 21, al matí.
El primer pla el vam fer al pavelló de Bordils, constava d’una panoràmica que relacionava l’espai amb els personatges, que estaven celebrant un títol de voleibol. En aquest pla el càrrec que em va tocar va ser de director, que era el que havia de decidir què farien els actors i les actrius, l’enquadrament, i altres coses bàsiques a l’hora de fer cinema.
Em va encantar fer de director del primer pla del film, perquè quan es projecta és el primer que es veu, i també perquè era molt difícil, hi havia molts actors i actrius, a més a més s’havia de fer una panoràmica de 180º, tot i això no va ser gaire difícil de gravar.
El segon pla el vam fer davant de Can Xapa, es veia, en flou, com el grup d’amigues anava arribant amb bicicleta, llavors les dos protagonistes, passaven per davant de càmera i es veien ben nítides, en aquest pla vaig fer de càmera. Tot i que era un pla fix, va costar molt de gravar, vam fer 8 preses, perquè cada vegada hi havia possibles mirades a càmera de les dues protagonistes.
Aquest pla també em va agradar a l’hora de gravar-lo, perquè a mida que les actrius anaven acostant-se cap a càmera les veies completament flou, en canvi quan passaven pel lloc, ja marcat, les veies completament nítides, era sorprenent el canvi d’enfocament.
El tercer pla també era davant de Can Xapa, i s’havia de fer una panoràmica de seguiment dels personatges, fins que es separessin les protagonistes de la resta, en un encreuament, llavors, les protagonistes marxaven carrer avall. En aquest cas vaig fer d’script, però com que vaig haver d’anar a aturar cotxes, no vaig poder apuntar res, només que havíem fet 4 presses i que l’última era la bona.
El quart i últim pla que va gravar el meu grup, era en un camí de Bordils, que es veia com les protagonistes s’allunyaven de Bordils. La directora va decidir posar una flor davant la càmera, però que es veies flou i que les protagonistes es veiessin nítides.
A mi em va tocar fer d’ajudant, i per tan em va tocat aguantar la flor, vam fer 3 preses, a la primera i la segona, la flor es movia massa, i vam decidir tallar-la i aguantar-la manualment.
Em va agradar molt aguantar la flor, perquè quan ho veus per la pantalla, veus que es va movent, en canvi quan l’aguantes penses que està ben quieta.
Aquests van ser els 4 plans que va gravar el meu grup, i que llavors el dimecres 28 vam muntar:
Em va agradar molt muntar, perquè veus en pantalla gran tot el que has gravat i has de decidir quines preses t’agraden més.
Llavors el dijous 22 van venir els de TV3 a gravar una notícia pel comarques, em van entrevistar, i quan va sortir per la televisió, tothom em deia que m’havia vist.
El migdia del dia 28, els que encara els hi faltava fer algun càrrec, vam anar a gravar dos plans al pont de la Sèquia, per veure com la protagonista que es queda a Bordils en la història, marxa de casa de la seva amiga. En el primer pla vaig fer de so, que em va agradar molt, ho sents tot, l’aigua, el ocells, els cotxes, el soroll de les passes,… Al segon pla vaig fer d’ajudant.
Em van encantar estar gravant el curt final i muntar-lo, perquè treballes molt en equip amb els companys, i perquè és molt divertit i m’agrada molt fer cinema.
Crec que anar-nos repartint les feines és una bona manera d’aprendre les diferents tasques o feines d’un rodatge de cinema.
JUDITH
En el meu pla es veia la cara de la Mar en primer pla perquè era un camp/comtracamp. Va ser força difícil perquè hi havia arbres al darrere i no podíem posar el trípode.
Em va agradar molt anar a gravar el curt perquè fas totes les “feines”. També perquè vaig anar a un racó del Ban que no coneixia. Una cosa que em va fer “molta gràcia” va ser que allà mateix hi havia els arbres de l’avi de la Marta i en un hi havia un lloro que havia fet ella.
Vaig trobar força curiós que es posi la claqueta al revés, quan no s’ha pogut posar al començament del pla.
Em va agradar molt fer de càmera perquè la “remenes molt”. No em va agradar gaire fer d’script perquè s’ha descriure molt.
L’últim dia de rodatge va venir TV Girona a gravar-nos, van entrevistar a la Marta i a mi. Quan em vaig veure per la “tele” no em va acabar de convèncer el que vaig dir. Si em preguntessin el mateix ara diria una altra cosa, va ser tot improvisat perquè no sabíem què ens preguntarien.
Va ser genial gravar el curt!
VIOLETA
En els tres primers plans del curt vaig fer d’extra, era el que volia. En el primer pla em vaig cansar una mica perquè havíem de cridar i ho vàrem repetir moltes vegades.
Va ser un matí de molta calor..
El dijous al matí ja no feia d’extra vaig fer de tot però el que em va agrada més fer, és de càmera, director i so.
Vaig ser el càmera en un pla que era de detall, quan donava el braçalet la Irene a la Mar, vaig haver de fer una panoràmica i em va costar però al final va sortir, vam haver de fer quatre o cinc preses.
Encarregar-te del so és interessant perquè ho sents tot,… i de director m’agrada perquè pots triar tot el pla tu i ningú et pot dir a on has de posar la càmera, les actrius…. però si que et donen opinions… que ja m’agrada perquè tot es pot millora.
En un pla les actrius no paraven de riure perquè l’Alba havia d’aguantar un paper blanc per la llum i com que feia cares rares elles reien tota l’estona.
En general ha anat tot molt i molt bé!
MAR
Va ser arribar dimecres i començar el RODATGE!
Quan vam arribar en el pavelló vell la Carmen ens va dir a l’Estel i a mi que anéssim a guardar una cosa en el malatero del seu cotxe, i quan i vam obrir el malatero se’ns va alegrar el dia perquè va veure: galetes, i suc,…!! mm,..!
En el primer pla que vam gravar pel curt, tots estàvem una mica nerviosos, però quan el vam haver de repetir més cops, tothom es queixava per si era bona o dolenta!
Aquest primer pla em va agradar molt! I ja em va agradar eh repetir-lo.
Els següent pla va ser una mica pesat perquè, si en una presa, una nena no sortia a càmera, en l’altra havia de passar més a prop de la càmera, en una l’altra una queia a terra……! buf! Oh en el director no li AGRADA!! “jaja”.
Tot teníem gana i volíem anar a dinar però fins a les dues del migdia no hi vam poder anar!!!
Encara que tampoc volíem parar de gravar.
En el paper d’actriu, per fer-lo has de tenir una mica de sentiments, i també sobretot per transmetre les emocions, perquè l’espectador les senti i la pel•lícula tingui més emoció, i més sentit.
També, has de pensar qui veurà aquest curt i que quan estàs gravant no és el mateix gravar un curt, que gravar un paisatge, un partit de vòlei,…
Ser actriu tothom es pensava que era molt fàcil però un cop vas rodant seqüències i plans i els vas repetint se’t fa una mica pesat i també molt CANSAT!
Bé però sempre te n’emportes un bon record.
Quan vam gravar, a casa la Martina i la Joana, vaig ser directora, perquè en aquell pla no havia de sortir. També em va agradar perquè vaig poder triar el pla i dir que havia de fer l’actriu.
Després vaig fer so ambient a l’habitació de la Martina un cop amb la finestra tancada i l’altre amb la finestra oberta.
A mi m’agrada molt ser actriu ,encara que a vegades tinc una mica de vergonya. Sort que també vaig poder fer de director i de so!
Abans saber que seria actriu estava molt nerviosa, tenia por de que no em toqués ser-ho! Però si no m’hagués tocat no passava res, segurament hauria estat una mica trista ja que sempre havia pensat que m’agradaria ser actriu en el curt final, potser ja no tornarè a fer cap més curt!
Però aquest cop he tingut sort i m’ha tocat el que volia fer, prota i actriu!!!
Ser actriu m’ha agradat molt perquè m’agrada molt actuar i sortir en pel•lícules.
VISCA EL CINEMA!
CRISTINA
Vaig estar molt contenta durant el rodatge del curt i em vaig entendre bé amb el grup. En canvi vaig trobar avorrit quan vam haver de crear els personatges i la història.
Em va agradar molt gravar el curt perquè en les altres pràctiques no havia fet de so i aquí sí.
Vaig aprendre més de cinema, saber triar bé un pla, saber el que diu la claqueta, utilitzar millor el micro i la càmera…
JUDIT
A mi em va agradar molt fer de so, tot i que em vaig cansar molt perquè aquell dies anava amb crosses.
Se sent tot i és molt divertit perquè fins i tot se senten les rodes de les bicicletes de molt lluny.
Quan vaig fer de director vaig haver d’estar molt de temps de peus i ja no podia més. M’hagués agradat fer de càmera però no ho vaig poder fer, també m’hagués agradat fer d’extra però amb les crosses no podia anar amb bici.
Quan vam gravar el segon pla va ser molt complicat perquè la protagonista havia de passar per sobre unes herbes i l’actriu no ho feia, el vam repetir vuit vegades!
El primer pla va petar el so perquè van cridar massa, també vam fer una panoràmica que va costar molt.
El que em va agradar més va ser fer d’scrip perquè estava assentada, ho veia tot i no em cansava. Vaig tenir mala sort de fer-me mal al peu justament aquest dies.
ELENA
El dimecres 21 d’abril, a la tarda, em va tocar anar a gravar. El que més em va agradar va ser fer de directora i de càmera a dos tràvelings. Al primer tràveling vaig fer de directora, la Samira de càmera i l’Àlex d’ajudant.
Va ser mol divertit perquè al ser amb el cotxe no hi havia so i podíem anar parlant entre nosaltres i amb la Carme que portava el cotxe per si havia d’anar més ràpida o més lenta!!
També em va agradar mol fer de càmera al tràveling de la Mar i la Irene quan anaven amb bicicleta perquè a la Carme li costava anar tota l’estona a la mateixa velocitat que elles que anaven a vegades més ràpides i a vegades més lentes. Havíem d’anar dient:
-Avanceu, avenceu, molt bé aneu a aquest ritme! Ah, que us perdem més endavant…- I feia molt de riure!
FERRAN
El rodatge del film final crec que va estar molt ben repartit, encara que confesso que no em feia gaire gràcia fer-ho a la tarda perquè l’altra grup havia acabat molt tard.
Un cop allà vam preparar-ho i muntar-ho molt ràpid, i vam poder començar a gravar. Crec que era bona idea això de fer el quadre amb els càrrecs que feia cada un a cada pla, així no hi havia discussions.
Durant el rodatge vam tenir algun petit dubte però com tots els grups suposo, sobretot a l’hora de muntar o preparar els plans.
Amb va fer una mica de pena no poder fer de director, però en canvi vaig poder fer de “claqueta”, so i càmera que són les que m’agraden més després de director.
CHRIS
Rodar el curt final m’ha agradat molt.
El que havíem de gravar el meu grup, era el lloc especial i vam fer quatre plans. Aquell lloc era molt maco.
Hi havia moltes aranyes que en Ferran no les suportava i mirava cada minut que no tingues una aranya al peu o mà.
El primer pla era quan la amiga i la protagonista arriben al lloc especial i després es senten i parlen, el segon pla era de la amiga i protagonista parlant, el tercer és molt semblant i es veu com la protagonista marxa i l’últim pla és quan la protagonista marxa amb la bicicleta i l’amiga diu et trobaré a faltar.
Va ser una mica difícil trobar el pla . El trípode no era el de l’escola, era un de diferent i no sabia muntar-lo. Aquesta vegada em va agradar fer de tot, també de so. Mentre gravàvem el primer pla van venir els de tv3 i ens va grava, i vam sortir a la televisió.
ANAMARIA
A mi em va agradar molt gravar a casa la Martina. Vaig fer de tot i el que més em va agradar va ser fer de directora i de càmera!!!
Vam haver de repetir molts plans perquè les protagonistes reien, algu feia algun soroll…
Crec que la Martina estava molt il•lusionada per gravar a la seva habitació.
Vam haver d’anar-hi aviat perquè voliem veure el sol per la finestra de l’habitació i també per la llum.
El rodatge al Ban de Bordils ens va costar molt de triar el lloc. Hi havien molt d’animalets que ens picaven a tots, bé a mi no!!!
Van venir els de TV GIRONA a gravant-se i van entrevistar a la Marta i la Judith.
Quan a mi em va tocar fer de claqueta hi havia una flor a mig del pla i jo la vaig trepitjar, cosa que no havia fer però ho vam solucionar.
IRENE
Estava neguitosa perquè m’esperaven dos dies de gravació molt intensos.
Primer de tot vam anar al pavelló vell per gravar el primer pla, ens van fer cridar molt i ja em pensava que em quedaria sense veu, però per sort no va ser així. En el segon pla vam haver de fer moltes preses perquè no sortia de cap manera, que si sortíem de pla, que si miràvem a càmera, que si parlàvem poc,… Quan vam acabar vaig poder fer de so a un so ambient. Va ser una matí molt calorós.
A la tarda vam fer molts travellings amb el cotxe de l’Isaac i vam acabar a quarts de 8 o les 8h. Tot un dia rodant i encara no havia vist quasi res del que havíem gravat però tenia el pressentiment de què estàvem fent molt bona feina!!!
En el pla de ca la Martina i la Joana vaig fer de directora per primera vegada i per sort només vam haver de fer dues preses.
A la tarda, quan vam anar al Ban em van fer cansar una mica perquè ens feien anar amunt i avall amb les bicis…També van venir els de TV3 i van entrevistar a en Guille, a la Mar i a mi. Durant la tarda no vam haver de fer moltes preses. Els plans també eren una mica més llargs.
Crec que aquest curt quedarà fantàstic!!! Amb aquesta intervenant tant bona que tenim…!!
JOANA
-A la seqüència 2 en el pla 6 em va agradar molt fer de càmera pel fet de gravar un tràvelling. Em va costar molt fer servir la càmera amb moviments suaus,com que perdíem molt els personatges feia anar la càmera molt ràpid.
-Quan una altre vegada vaig fer de càmera ja vaig procurar de no fer la panoràmica massa ràpid; em sembla que aquesta vegada ho vaig fer millor.
-Els plans que em van agradar més van ser els 6 i el 7 de la seqüència 2 perquè tots dos eren un travelling i era molt xulo pujar dalt del cotxe tots apilats.
-El so que vaig gravar més van ser sons ambients, però no era tan divertit perquè no es gravava imatge. Em va agradar molt fer de so en un pla on l’important era el so de les bicicletes perquè les podia seguir amb la perxa, això si, no se’m podia veure
Deixa una resposta