MINUTS GRAVATS
UN MOMENT DE TRANQUIL·LITAT
El muntage de l’equip va anar bé, va ser fàcil muntar-ho tot,
vam anar força ràpid i no ens va costar. Estàvem preparats però no venien mestres i ens estàvem posant nerviosos perquè ja ens pensàvem que no vindria ningú i que ho hauríem de repetir un altre dia.
Però , no, després en van entrar i vaig decidir començar a gravar.
A mig minut, va sonar el telèfon de l’escola, va anar bé perquè així hi va haver més moviment i més emoció, em va agradar aquell moment. En Ferran i jo estàvem rient tota l’estona no podíem parar de riure…! (en silenci)
Quan vam acabar de gravar el minut, van entrar dos mestres més i vam dir: llàstima!
Bé, felicito el meu equip perquè crec que sense ells no hagués pogut ser tan divertit!
Què he après, i què he practicat?
Jo ja sabia com es muntava la càmera, el so,…. però aquell dia vaig aprendre més, perquè era el meu minut i m’hi vaig fixar més.
Vaig aprendre a fer els nivells de so,…
Vaig practicar coses que ja sabia, així un altre dia que faci de càmera ja ho sabré fer i no hauré de preguntar.
Mar
MESUREN
Vaig canviar el lloc on havia pensat posar la càmera perquè es pogués veure la gent o els cotxes com passen pel carrer.
Un del nostre equip va haver de demanar a un paleta que parés la màquina i un altre estava mirant si passava algun cotxe per començar a gravar.
El pla va quedar més ple perquè van sortir més nens a mesurar. Vaig començar a gravar quan passava una dona amb cotxet i vaig tenir la sort que també va passar una forgoneta. Em sembla que es va veure un gos saltant per sobre la paret de una casa. (no ho sé segur, perquè quan estàvem preparant l’equip si que es va veure). Els nens de primer van anar mesurant i treballant com si noslatres no hi fóssim.
Cristina
ENTRADA DELS NENS DESPRÉS DE JUGAR
Divendres 13 de novembre a ¾ de 11h ( entrada del 1r pati)
Vaig filmar l’entrada a classe després del pati, dels nens i nenes de 6è, 5è i 4t.
Els alumnes anaven força separats, no com altres dies, i no entrava molta gent, la gent passava més per mig el pati que per les galeries.
Vaig posar la càmera una mica més desenganxada de la paret perquè es veiés el porxo de l’entrada del pati.
El so crec que no es va agafar gaire perquè la gent no passava gaire a prop de la Lua (que feia de so).
L’equip de rodatge ho va fer bé
Jo al principi tenia por de no tenir-ho tot apunt i que quan toqués el timbre els
nens vinguessin tard i no ho pogués gravar, però no va passar.
Quan estàvem a punt de gravar tenia molts de nervis, no volia equivocar-me en el pla ja que sabia que no es podia repetir i cada vegada em posava més nerviós.
Després de gravar vaig veure que ens havia sortit bé i que per sort creia que no m’havia equivocat .
Ferran
ENTRADA AL MENJADOR
Dimecres, 18 de novembre de 2009. Un quart de dues del migdia
Vam posar la càmera en diagonal a la finestra del menjador. Quan teníem la càmera i el so muntat vam haver de buscar el cronòmetre per cronometrar el minut.
Després vam mirar el so on l’havíem de posar i si l’havíem de baixar o pujar, vaig preguntar a les monitores de menjador si podrien recordar als nens que no miressin a la càmera.
Les monitores es van posar a davant de les files i els hi vam haver de dir que s’apartessin perquè ens tapaven tot el pla i no veiem els nens que feien files.
L’iris el vam haver d’obrir força perquè hi havia poca llum, però quan van acabar d’entrar els nens va quedar molt clar.
No sé si he fet un minut exacte perquè vaig tenir un problema amb el cronòmetre.
Sergi
PADRINETS DE LECTURA
Com ha anat el minut?
Hem trobat quasi bé el mateix pla del de la foto, però el so a darrera no ha pogut ser perquè no hi havia nens.
Sonava fluix i vam haver de pujar el nivell de so. Segons la tècnica de so va anar bé però es sentia molt una nena de les que llegia.
No ha passat res imprevist.
Els colors de l’arbre no han canviat gaire, i això m’ha agradat, perquè hi quedaven bé.
La càmera estava en diagonal, així es veien més nens, quasi no hi havia espais buits.
Hi havia més nens que quan vaig fer la foto.
Directora: Marta. So: Cristina. Càmera: Salifú. Fotografia: Guillem.
Crec que va quedar bé, molt bé!
Marta
LA FUSTERIA A L’ESCOLA
Vaig gravar el meu Minut Lumière el divendres 13 de novembre a dos quarts d’onze del matí.
En general tot va anar força bé, tot i que, com que al fer la foto vaig col·locar la càmera (de fotos)“a través del portal”, quan vaig voler col·locar la càmera amb el trípode, no hi cabia allà on volia que estigués, al final, vaig decidir canviar un mica la posició de la càmera, agafant un pla força semblant al que estava previst.
Algunes idees que tenia no van poder ser, perquè no feia tant de sol com esperàvem i les ombres no es veien gaire. Crec que amb el so em vaig equivocar, perquè vam gravar com els nens serraven les fustes i no se sentien les veus de les nenes com parlaven, i és el que teníem en primer pla.
L’idea que em va agradar més (que no tenia pensada abans) va ser, que, com que era el canvi d’hora, vaig esperar a veure passar als nens de 6è mentres anaven a “plàstica”, i així gravar-los. També, sense pensar-hi van passar els nens de P-3 que tornaven del pati gran
Durant el minut estava molt nerviosa,recordo que estava al costat de la Lua i em feia por de caure i tirar la càmera i el trípode a terra. Però per sort, no va passar.
Amb l’equip de rodatge tot va anar molt bé, crec que ens enteníem molt, amb la llum, el so…
Judith M.
Amb l’equip de rodatge vam anar al lloc escollit. però el camió no hi era, per això vàrem haver de tornar al cap d’una hora, tal com ens van dir els paletes.
Ho teníem tot a punt esperant el camió. Crec que va anar força bé, però vam tenir un petit problema, que va ser que la Carme em va dir: Lua, tu decideixes quan comences a gravar i resulta que jo ja havia començat. Esperem que amb el soroll del camió no se senti.
Vaig aprendre més coses sobre l’equip de rodatge de les que sabia. Conec més bé com funciona el so.
LUA
ELS NENS DE 1r PINTEN
El rodatge del meu minut va anar molt bé per què el so se sentia bé i ningú va mirar a la càmera.
He après a gravar en grup. El treball en grup és molt important per a mi, a mi no em sortia la boleta però ara sí. La Joana ho va fer molt bé amb el micro i l’Anna també a la càmera, són molt bones ajudants.
A l’hora de gravar estava emocionada, tenia nervis i també una mica d’intriga.
Alba
JUGANT A VÒLEI
He tingut una mica de nervis al començament però després no. Primer hem començat a buscar el pla, per què el pla que vaig triat, tenia problemes de llum i d’ombra, els nens que estaven al sol és veien massa clar i els d’ombra es veien bé.
Després hem muntat la càmera. Hem fet balanç de blanc, hem enfocat però ens vam descuidar de fer boleta.
La gravació no m’ha sortit com volia jo, van parar el joc i en aquell moment les nenes parlaven i no va haver-hi molta acció.
En aquest minut he après que haig de pensar bé el moment quan vull començar a gravar. També escollir més bé el pla.
Estic content del meu minut. La gravació ha anat bé.
Chris
A RECOLLIR!
Ha anat molt bé! jo pensava que els nens petits trigarien més d’un minut a recollir les pales i les galledes i no han trigat ni 60 segons. Hi ha hagut un problema i és que les mestres crec que no se sentiran gaire quan diuen recollir. No van cridar com altres vegades.
Vaig agafar l’enquadrament del pla una miqueta més a la dreta que quan vaig fer la foto, perquè hi havien més nens jugant.
Jo estava molt nerviosa i em pensava que quedaria malament.
L’equip de rodatge em van ajudar molt . La de so li vaig dir que es quedés quieta i s’hi va quedar, l’Estel que era la de càmera em va deixar veure la pantalla. Jo havia de tocar el braç a qui feia de càmera i ho vam aconseguir ens vam entendre per fer-ho bé.
Judit L.
TREBALLEN A P-3:
He optat per canviar d’enquadrament, ja que així, hi ha hagut més acció, han passat més coses.
En el pla que havia triat primer s’hi veien alguns nens/es en els espais, i en aquest enquadrament que he triat, s’hi ha vist en primer pla nens i nenes fent braçalets i, al fons, nens i nenes amb la mestra ensenyant un cuc.
En algun moment s’hi ha vist un nen que li demanava a la mestra per anar al lavabo, i llavors s’ha vist com hi anava. Que això també ha quedat bé!
Hi ha hagut molts pocs nens que miressin a la càmera.
En el meu minut, hi ha hagut força acció.
El so, ha anat molt bé, no s’ha sentit petar.
He triat un pla general, però no tots els nens s’han vist.
Estic satisfeta del meu minut, canviant d’enquadrament, m’ha agradat més!
Anna
PLANTEN FAVES
Les meves ajudantes han estat l’Ire i la Vi. Crec que ho han fet molt bé, però llàstima que ens despitéssim i no féssim la boleta, suposo que ens ha quedat una mica tort.
El que he après és que abans de gravar no ens hem de oblidar de fer boleta. Cal que repassem que ho hem fet tot abans de començar la gravació.
Com que les finestres, de plàstica estava el cantó de l’hort, la de so que era la Vi em va dir que se sentia els nens que hi havia a l’aula de plàstica com parlaven. Però crec que quedarà divertit, perquè se sentirà, els nens que estan amb la Carmeta, i els nens/es de plàstica.
Ariadna
TREN QUE PASSA PER BORDILS
Hem anat a Flaçà amb el cotxe de la Carme, allà hem esperat el tren i mentre esperàvem hem anat fent algunes coses com posar la càmera en el trípode. També hem repassat tot el que hauríem de fer quan pugéssim al tren. Teníem poc temps!!
Hem entrat i ens hem posat molt, però molt nervioses (érem la Martina, l’Anna i jo, ah i la Carme). Hem fet boleta, cosa que no hem pogut fer fins que el tren s’ha parat a Bordils. Perquè un tren és un tren i es mou!.
El balanç de blanc no ha estat un problema, el so tampoc. Hem començat a gravar al precís instant que les portes s’anaven a tancar. Uf, s’ha vist el que volia que és veiés, naturalment mentre es gravava, suposo, que anava bé.
Em sembla que ha quedat fenomenalment bé per tenir tan poc temps.
Júlia
PER FI, UN CARRER I NO UN CAMÍ
Avui, dia 14 de desembre del 2009 he gravat el meu minut.
Asfaltaven, per fi una carrer i no un camí al carrer Almeda.
Hem anat dos vegades a on treballaven, a la primera hem hagut de marxar perquè els treballadors se n’anaven a esmorzar i al cap de mitja horeta hi hem tornat i llavors hem gravat. A la segona vegada hem hagut d’anar a corre-cuita perquè si no les màquines acabaven el treball, i si no hauria d’haver buscat un altre minut i seria complicat.
Mentre asfaltaven feia molta pudor i ens ha costat filmar-ho,
El pla estava bé, es veia la màquina verda que posava l’asfalt i després els homes que l’escampaven i passaven “màquines xafadores”.
Hem tingut problemes amb el so, primer l’hem hagut de pujar i després baixar perquè teníem les màquines més a prop, i petava molt i molt.
FANALETS A P5
El dijous, 26 de novembre del 2009, vaig anar a gravar a P5. Em van ajudar a gravar l’Ire que feia de càmera i l’Ari que feia de sonista.
Crec que el minut va quedar molt bé, els nens de P5 no van mirar a la càmera per res, es van portar molt i molt bé… en general em va agrada molt, m’ho vaig passar molt i molt bé i vaig aprendre coses de la càmera, de so,…
Una cosa que va passar és que no els hi vam dir que estàvem gravant i quan ja havíem parat de gravar en Ramon els va proposar que cantessin la cançó dels tres reis però ja vam acabar de gravar. Crec que no podria haver anat millor, la de so deia que no es sentia bé però després vam pujar el volum i tot perfecte!
Violeta
PUNT DE LECTURA
Ha anat molt bé, m’ha encantat gravar. M’ha ajudat la Mar, la Violeta i la Carme.
Al principi del minut, per dintre estava molt nerviosa per com sortiria . Els nens i nenes que anaven entrant a la biblioteca també estaven molt nerviosos.
Algunes persones van mirar a la càmera. Vaig tenir sort que van venir forces persones al punt de lectura.
A l’hora de muntatge de l’equip no me’n recordava com es feia la boleta i ara sí.
Fer el minut també m’ha servit per aprendre millor com funciona el so.
Anamaria
CALIBRAR
L’Àlex, la Júlia ,la Joana i jo vam anar a la cooperativa Girona Fruits, on treballa el meu pare. Allà ens vam haver d’esperar molt fins que va venir en Jordi i ens va fer posar unes bates blanques .
Vam haver de triar molt bé el lloc on posar la càmera. Prop de la màquina calibradora i on treballors i treballadores posen les pomes en caixes. Vaig haver de pujar molt el trípode per veure-les. Estava dalt d’una caixa per poder veure la pantalla.
Per poder començar a gravar ens vam haver d’esperar que la màquina s’engegués.
El micro el vam posar a prop de les dones per poder sentit com parlaven, però se sentia molt el soroll de les màquines.
El minut va sortir molt bé, hi havia molt de moviment i això era bo, però sempre feien el mateix i m’hauria agradat més que hi hagués altres moviment com el dels toros.
He après que és important que en el minut hi ha d’haver molt de moviment i que es vegi diferents coses.
Estel
RECORREGUT D’UN TORO A GIRONA FRUITS
Quan vam arribar a la cooperativa de Girona Fruits ens vam haver d’esperar molt abans no ens vinguessin a buscar. Per entrar ens van fer posar unes bates blanques enormes, deien que si no els contaminaríem la fruita.
Primerament vam gravar el minut de l’Estel i després amb l’ajuda del seu pare vaig decidir gravar el recorregut que feien dos toros i al mateix temps com una màquina etiquetava les pomes i les posava amb caixes de dos en dos.
La idea em va agradar molt i vam posar la càmera de tal manera que es veiessin les dos coses. Ho vam preparar tot i vam esperar perquè primerament es veiés un toro agafar les caixes i després un altre quan sortia. A continuació el primer toro deixava les pomes en un altre lloc molt a prop de la càmera.
Durant la gravació ha estat una sort que la porta s’obrís una segona vegada just quan s’estava a punt d’acabar el temps, ( ha estat un imprevist molt positiu ja que el que m’agradava era veure com es tancava la porta del fons ).
Ens va costar molt que l’Àlex que feia el so no es veiés per això vaig decidir d’amagar-lo rere unes caixes de pomes.
Els companys i companyes que em van ajudar a gravar el minut van ser:
l’Estel ( com a càmera ), l’Àlex ( com a so ) i la Júlia feia fotografies.
Joana
ARRIBADA DE L’AUTOBÚS
El dimarts 1 de desembre del 2009, vam gravar el meu minut Lumière, l’arribada de l’autobús al matí, a l’escola.
Com que havíem de preparar el pla, el so,…,vaig haver d’anar a les 9h a l’escola, mitja hora abans de començar les classes. També hi havia els companys que serien el meu equip de rodatge: l’Anna, la Judith i la Ire.
Llavors vam anar a preparar el minut, lògicament jo era el director i havia de triar el pla, la llum,… l’Anna feia de càmera, la Ire de so i la Judith, feia fotografies del procés.
Minuts abans de començar a gravar, pel meu cap només hi passaven cabòries de com quedaria la gravació,…, suposo que tot plegat eren els nervis.
Per fer parar el bus allà on volíem, vam deixar la bossa del trípode al terra com a senyal.
Poc després vam començar a gravar, potser una mica massa aviat fins i tot, al cap d’un minut vam parar de gravar. No vaig aconseguir que baixessin tots els nens i que es veiés com marxava l’autobús que era el que tenia previst al principi.
Guillem
LES GALLINES GOLAFRES
Dimecres 18 de novembre del 2009
La veritat és que el dia que havia de gravar el minut tenia la sensació que no quedaria bé perquè era la primera vegada que gravava, però em feia molta il·lusió.
Com que tampoc havia estat mai a dins del galliner, encara tenia més ganes de fer-lo allà.
L’enquadrament va ser perfecte per veure com arribaven els nens, donaven el menjar a les gallines i anaven a buscar el ous. La Mar, que era la del so, ens va dir que s’havien sentit molt bé les gallines, les passes i les veus dels nens.
A part d’això, em vaig precipitar amb el temps: vam prémer el botó “stop” del cronòmetre abans d’hora, i per això el càmera, que en aquest cas era la Judith, va haver d’espavilar-se en saber quin temps havia transcorregut.
La gravació del minut va anar molt bé en general. Després, d’això ja no em sentia tan nerviosa, tot al contrari, estava molt satisfeta del que acabava de fer.
Martina
DIBUIXEN EL PATI PETIT
Em va agradar molt el meu minut perquè em va sortir com jo volia però va haver-hi un problema ja que en aquell moment van sortir pocs nens a dibuixar i el pati petit es veia una mica solitari. La resta en va sortir molt bé.
Jo no gravo molt sovint, només a classe per això m’ho vaig passar bé quan gravàvem
Samira
SORTIDA D’UN DIA DE PLUJA
He hagut d’esperar molt per gravar el meu minut. El mes de desembre no va ploure i aquest segon trimestre el dia que plovia no podíem.
El dia de la gravació , es va posar a ploure, vam decidir gravar el minut i tot va anar una mica precipitat però va quedar perfecte.
Just quan arribava la gent on érem nosaltres amb la càmera, es va acabar el temps i vaig pensar que m’hauria agradat gravar més, però no podia ser.
En general i amb l’equip de rodatge que em va ajudar, el treball en grup va anar molt bé i ens vam saber organitzar. Les úniques coses que van fallar va ser que no vam fer fotos i com que vam haver de quedar-nos a les galeries i no vam poder sortir amb el micròfon a fora només se sentia els nens de les galeries i no la gent que arribava pel pati amb els paraigües.
Àlex
Deixa una resposta