Feia molt de temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, perquè no només n’havia sentit a parlar força, sinó que a més a més, apareix com a llibre de referència en moltes de les novel·les que més m’han agradat. Era, per tant, de lectura obligada per a mi.

L’argument explica les vicisituds d’un jove adolescent que és expulsat del seu institut. No és la primera vegada que el fan fora del seu centre d’estudis, i és per això que abans de tornar a casa amb els pares decideix fer un petit viatge.

Durant aquest viatge, descobrim quins són tots els neguits d’aquest noi. Neguits que sovint ratllen la paranoia. I és que el protagonista té tantes preocupacions pel passat i pel futur, que sovint s’oblida de viure el present. És un llibre força entretingut, de lectura ràpida gràcies al trepidant ritme narratiu de l’autor. Pel tema podria dir que és una novel·la juvenil, però segurament els lectors d’aquesta edat quedaran fascinats pel llenguatge insultant del protagonista i per les bogeries que fa, sense arribar a fer-ne una reflexió posterior…

És una bona lectura.

Reconec que aquest llibre em va sorprendre molt per la manera com està escrit. Em va sorprendre tant, que encara no tinc massa clar si m’ha agradat o no. I és que no és massa fàcil acostumar-te a un narrador que se’t dirigeix directament a tu com a lector i espectador d’una història. I encara és més complicat si aquest narrador és la mort.

L’argument és força entretingut, sobretot per a aquells que us agradin les històries ambientades durant la Segona Guerra Mundial. En aquest cas trobareu un cas més de les atrocitats que van dur-se a terme a Alemanya en nom de Hitler, explicades a partir d’una família alemanya que no era partidària del partit nazi, però que es veure obligada a complir les normes per tal de sobreviure.