ACTIVITAT 13

Publicat el per
Respon

QUÈ ÉS MÉS IMPORTANT PELS PEIXOS RECORREGUT LLARG PERÒ AMB POCA AIGUA (POC PROFUND) O RECORREGUT CURT AMB MOLT AIGUA (PROFUND)?

-Formulem la pregunta als nens i tenen clar que el més important pels peixos és que hi hagi molta aigua perquè la necessiten per viure.

Fem l’experiment i utilitzem un peix de plàstic que ens ha portat un nen de la classe. Observem que on hi ha molta aigua, el peix pot fer més coses, nedar cap amunt, cap avall i té més espai per moure’s; en canvi, on el recorregut és més llarg però té poca aigua veiem que el peix no pot fer moltes coses.

-Hugo: “ Donde hay más agua es más profundo”.

-Sara: “ Así se puede mover mejor el pez”.

-Gabriella: “ Como nosotros en la piscina que tenemos más espacio”.

-Mestra: Llavors que passa aquí que hi ha menys aigua?

-Àlex: “ Que no se pueden mover los peces”.

-Mestra: Per què?

-Àlex: “Porque tienen que moverse donde hay agua , si hay menos agua tienen menos trozo para moverse”.

-Hugo S. :” Es menos profundo.

-Dídac: “ Es como nosotros cuando nos bañamos en la bañera.”

-Mestra: Què passa a la banyera?

-Dídac: “ Que hay poca agua y no podemos hacer muchas cosas”.

 

-Com ha sortit el concepte PROFUND/ POC PROFUND fem l’ experimentació amb ells. Ens imaginem que la classe és el fons del mar i nosaltres som peixos.

-Hugo S.:” Toda la clase es agua”.

-Mestra: “Exacte, és molt profund i tenim molt espai.

Nedem com si fóssim peixos per tota la classe.

Ara ens imaginem que estem en un lloc poc profund amb poca aigua. Ens fiquem sota la taula.

-Mestra: “ Què ha passat? On hem estat millor dels dos espais?

-Àlex: “ En el mar porque teniamos más espacio para movernos”.

-Hugo: “ Donde había mucha agua”.

-Kayla: “ Si es verdad, el sitio profundo, porque debajo de la mesa no cabiámos”.

-Dídac: “ Claro, no cabíamos porque era poco profundo”.

-Mestra : Què vol dir poc profund?

-Hugo: “ Que hay menos agua”.

-Àlex: “ Y no podemos movernos tanto”.

-Sara: “ Los peces necesitan mucha agua para moverse”.

 

En el moment de viure l’experiència per ells mateixos han vist més clarament les necessitats dels peixos.

Activitat 12

Publicat el per
Respon

ELS PEIXOS VIUEN ON HI HA AIGUA, SEGUR?

-Parlem entre tots d’on viuen els peixos i sorgeix la idea que viuen on hi ha aigua però el Mehdi recorda que un altre dia vam parlar i vam dir que a la piscina no vivien els peixos perquè no era aigua natural.

Llavors busquem informació i trobem rius grans, petits, mars grans i petits i un mar que té un nom que crida l’atenció: “ Mar Mort “i ens preguntem perquè es deu dir així:

-Àlex: “porque hay muertos”

-Mehdi: “ porque debe ser agua mala y si te bañas allí te mueres”.

-Mirem quins peixos viuen en el mar Mort i descobrim que NO viuen peixos per l’alta concentració de sal.

-Hugo S.:” El otro dia probamos el agua del mar y estaba muy mala. Si tiene mucha sal los peces no pueden vivir allí.

-Kayla: “ Entonces los peces no viven donde hay agua, sinó donde estan mejor”.

Han fet relació d’idees d’aprenentatges i conceptes sorgits d’altres sessions. Això ajudarà a que el nou aprenentatge es vagi assentant.

-Acabem de reforçar aquesta idea i sorgeix una altra vegada la idea preconcebuda que en el riu viuen peixos petits i en el mar peixos grans.

-Mirem per Internet i veiem que en el mar hi ha peixos de totes mides. Agafem la mida del Tauró i la mesurem (260cm). Veiem que correspon a dos nens estirats a terra. Dibuixem a mida real un tauró.

20160212_094209 20160212_094932 20160212_095116

20160212_100836 20160212_102858
 20160212_102659

Mirem quins peixos viuen en el riu i descobrim que també hi ha de totes mides. Agafem el peix més gran de riu “Dofí Rosa” que mesura 250 cm i el comparem amb el Tauró. Veiem que aproximadament són iguals.(correspon a dos nens estirats a terra sense contar les mans). També dibuixem a mida real el Dofí Rosa.

-Hem comparat els dos dibuixos i es quedaven molt sorpresos de veure que mesuraven aproximadament el mateix. Hem agafat la cinta mètrica i ho hem tornat a mesurar veient que era molt llarg.

-Amb la mesura ha sortit la idea que ells a casa també tenen una cinta mètrica per mesurar la paret quan el papa vol penjar un quadre o quan la mama els mesura per veure si han crescut.

Llavors ens hem mesurat i hem vist que el que mesuràvem nosaltres no era igual que el tauró o el dofí rosa.

20160212_103043 20160212_103103 20160212_103123 20160212_103314

A partir del treball amb els peixos hem comprés la utilitat d’una eina de mesura.

– Si en el riu viu el dofí rosa que és molt gran…penseu que en el riu hi ha molta o poca aigua?

-Hugo S.: ”Haurà rius amb molta i rius amb poca aigua depenent dels peixos que visquin”.

–Ha fet una conclusió després d’haver comprovat tota una sèrie d’informacions.

-Relació d’idees.

-Amb aquesta activitat  s’han trencat idees preconcebudes, s’han  fet moltes relacions diverses que han ajudat a anar ampliant el nou aprenentatge i que aquest es vagi assentant.

 

SESSIÓ 11

Publicat el per
Respon

DIFERENCIA ENTRE AIGUA DE RIU I AIGUA DE MAR.

-Entre tots recordem què necessita un peix per viure i ho enumerem.

-S’obté que les necessitats de l’entorn que coneixen per haver participat activament al introduir-les en la peixera ( algues, plantes…) les tenen molt presents ja que estan basades en l’experiència. El menjar,l’aigua i respirar s’han deduït.

 

 

-Ens endinsem en quina diferencia hi ha entre aigua de riu i aigua de mar i surten idees com:

-Hugo S.: Al mar hi ha més aigua que al riu.( s’ha de demostrar que no és real).

-Àlex: el mar és de color verd/ blau i el riu només és blau.

-Sara: Al mar hi ha peixos grans i al riu petits. ( s’ha de demostrar que no és real).

-Gabriella: El mar és salat i el riu no.

-Mestra: Com ho saps?

-Gabriella. “ El otro dia tu dijiste que los peces de mar bebían agua porque el agua es salada y tenian que beber”.

-A partir d’aquí , mirem per Internet i veiem que l’aigua del riu normalment és d’un color més intens que el del mar ( independentment dels fons marí que hi hagi).

Decidim experimentar : posem 2 gots d’aigua de l’aixeta ( surt la idea que l’aigua de l’aixeta ve del riu Besòs). Un got el deixem tal qual i a l’altre li posem sal. Veiem que quan remenem la sal desapareix i fa canviar el color de l’aigua.

El pot amb aigua dolça és transparent i net.

El pot amb aigua salada és opaca.

A mida que anem posant sal, arriba un punt que la sal ja no es dissolt i baixa al fons del pot. ( es satura= mar mort)

20160205_095959

20160205_100000 20160205_100247 20160205_100253 20160205_100310 20160205_100500 20160205_100637 20160205_100639 20160205_100743 20160205_100745 20160205_100909 20160205_101012 20160205_101313 20160205_101739 20160205_101912 20160205_101943 20160205_101949 20160205_101952

Tastem l’aigua dolça de riu i l’aigua salada i observem que no ens agrada i que ens fa tenir més set i més ganes de veure aigua. Ho relacionem amb la idea que va sorgir la setmana anterior on els peixos de riu no beuen però els de mar sí. ( Relació d’idees, construcció d’esquema mental)

Tianyu: “ Tengo sed, como los peces de mar”.

Mehdi: “Por eso los peces del mar beben agua , por la sal”.

-Yasser: “ ¡Es verdad!”

Un cop ja hem arribat a aquesta conclusió experimentant ( tastat l’aigua) la principal diferència entre aigua dolça i aigua salada; anem a veure si l’afirmació del color de l’aigua és certa o no.

-Posem una gota de colorant alimentari a cada recipient d’aigua. Remenem amb la cullera i observem que en el pot d’aigua dolça el color és viu i intens i en canvi en el pot d’aigua salada és més apagat i no nítid.

-Àlex: “ Aquí esta la diferencia. Es lo que decia yo”.

-Mehdi: “ la sal hace cambiar el color”.

-Kayla: “ Es verdad, yo también lo estoy viendo”.

Certesa a partir d’una observació prèvia i posterior experimentació.

20160205_102913

SESSIÓ 10

Publicat el per
Respon

ENTORN DEL PEIX A LA PEIXERA

20160119_102229

20160119_111857

-Recordem entre tots què necessita la nostra peixera perquè sigui el més semblant possible a l’entorn natural dels peixos.

-Recordem els elements que hem comprat: pedres grans, pedres petites, plantes i els toquem i observem.

20160129_09404420160129_094106

Fem la pregunta : “Què passarà quan introduïm la pedra dins l’aigua?”

Fem hipòtesis:

-Hugo S: “Se irá para el suelo porque pesa”

-Gabriela: “ Se irá hasta el suelo para que los peces puedan nadar”

Comprovem què passa: Què caurà abans un paper o una pedra?

Els nens diuen el què creuen que passarà i després ho verifiquem i veiem que la pedra cau primer al terra perquè pesa més. Donem a cada nen la pedra i el paper perquè s’adonin què pesa més.

– Introduïm tots els elements dins la peixera i que la dibuixin tal qual.

20160129_09525020160129_095706 (1) 20160129_095753 20160129_110950

Sorprèn que nens que a nivell de llenguatge oral fan bones relacions, bones  hipòtesis i saben explicar perfectament tot el què passa o succeirà,  a l’hora de fer la representació a partir d’un dibuix, aquest és més senzill o més esquemàtic . En canvi nens que no saben expressar-ho correctament o mostren dificultats,  a l’hora de dibuixar-ho ho fan molt descriptivament demostrant que també han arribat al coneixement i ho poden demostrar amb una altra eina que no és la verbal.

 

-Representació

-Relació d’idees

-Imaginació

 

 

 

SESSIÓ 9

Publicat el per
Respon

QUÈ NECESSITA UN PEIX PER VIURE?

-Entre tots pensem coses que necessiten els peixos per viure recordant la nostra experiència amb els peixos durant aquests dies. Surten algunes idees però veig que sempre parlen els mateixos. Dividim el grup- classe en petits grups i que parlin sobre el tema i després ho posem en comú. Surt el següent:

– Necessiten: menjar, beure aigua, aigua, respirar, algues, plantes , roques…

Hem anat a la biblioteca de l’escola per veure si els llibres que tracten de peixos i tenen informació també ens deien el mateix i hem vist que sí.

D’aquí hem fet la pregunta de sí havíem vist algun peix beure aigua. Com no ho sabien amb certesa hem buscat i hem descobert que si viuen al mar beuen aigua per la sal i si viuen al riu no. Hem parlat de com és l’aigua del riu i la del mar.

Hugo S.: Pot ser els del mar necessiten beure aigua perquè en el mar hi ha més aigua i en el riu poca. ( S’ha de demostrar que això no és així).

  • Amb la idea que necessiten respirar per viure ha sortit que no tenen nas i ho fan amb la boca . Les bombolles són aire.

Hem buscat si era veritat que no tenien nas i hem descobert que no tenen nas però brànquies si i amb això respiren. (Hem d’aprofundir més en aquest aspecte.)

  • Ha sortit la idea que necessiten moltes coses semblants a les nostres. Hem fet un llistat de similituds i diferencies amb nosaltres.

 

Observo que parlar en gran grup va bé quan ja tenen una idea però per pensar o informar-se veig que funciona millor en petit grup i que posteriorment ho posin en comú.

  • Extreure informació de llibres.
  • Comparació = similituds/ diferencies dels peixos amb nosaltres.

 

 

SESSIÓ 8

Publicat el per
Respon

ON HAN ANAT ELS PEIXOS MORTS QUE VAM TIRAR PEL FORAT?

-Recordem entre tots què vam fer amb els peixos morts ( tothom ho recorda!).

– Mostrem a la PDI un mapa de Santa Coloma on apareix l’escola, el riu i el mar i fem la relació que de l’escola han anat a parar al mar.

20160122_114621 (3) IMG-20160118-WA0027 (1)

– Gabriela: porque allí estarà con su familia y amigos.

  • Faig la pregunta:

On viuen els peixos?

-Òscar:  “ On hay agua”

-Sara: “ a la piscina , al mar, al riu”.

-Nayelis: “ donde hay agua hay peces”.

-Jo : “ Heu vist peixos quan aneu a la piscina?”

– Hugo S.: “No, a la piscina no hay peces pero en los rios y en el mar si.”

-Àlex: “ Es verdad, en la piscina no hay peces”.

  • Agafen la certesa que els peixos només viuen als rius i al mar.

-Àlex: “ Al riu viuen peixos petits i al mar peixos grans”.

  • Per què?

-Hugo S.: “ Porque en el rio hay poca agua y en el mar hay mucha”

-Àlex: “ El tiburón no cabría en el rio”.

  • Agafen un altra certesa: riu poca aigua= peixos petits

mar molta aigua: peixos grans.

Han de descobrir que no és cert!

 

 

-Quan acaben la conversa expliquem la feina de la fitxa. Tenen molt clar que el riu s’uneix al mar i els peixos han retornat al seu hàbitat natural.

A l’acabar la fitxa voluntàriament , uns quants nens es posen davant la PDI i expliquen als nens del voltant el recorregut que van fer els peixos morts i la unió del riu amb el mar.

-Relació d’idees: de la claveguera al riu i al mar perquè és on està la seva família.

-Representació: traç del recorregut.

[youtube]https://youtu.be/PtFh81mj0gM[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/Ic7XMVbvs6U[/youtube]

 

 

Encara no ha sortit la idea d’aigua dolça i salada.

SESSIÓ 7

Publicat el per
Respon

RESPOSTA DE L’EMAIL DE L’EXPERT

Recordem  entre tots l’email que vam escriure a l’expert i quines eren les preguntes que li vam fer:

  • Comes diu el metge d’animals?
  • Per què han mort els peixos?

Estem a l’expectativa de saber si ens ha respòs o no i veiem que Si. Llegim l’email i apuntem a la pissarra la resposta del per què han mort:

-No s’han adaptat a la peixera perquè el seu entorn és diferent al de la peixera.

– El metge d’animals es diu VETERINARI.

emasil

Decidim cercar informació de com és l’entorn en el fons del mar i del riu i veiem que els peixos, per viure, tenen: roques, plantes, sorra, algues…

Ens adonem que la nostra peixera no té res d’això i decidim que ho comprarem perquè:

  • Estiguin més còmodes (Gabriela)
  • Para que los otros peces no mueran tambien (Àlex).
  • Para que se parezca al sitio donde viven los peces (Sara).

 -Extreure la informació important d’un text.

 -Entendre la idea de pregunta- resposta= COMUNICACIÓ

 -Relació de idees.

 

 

SESSIÓ 6

Publicat el per
Respon

EMAIL A L’EXPERT “ DOCTOR D’ANIMALS”

Recordem que encara no sabem perquè han mort els peixos i preguntem:

  • A qui li podem preguntar?
  • Tota la classe contesta: al metge d’animals.

Decidim escriure un email . Dividim la classe en petits grups i cada grup ha de pensar i decidir què li hem de dir a l’expert. Després ho posem en comú i entre tots decidim què li preguntarem a l’expert. Les idees que surten són:

  • Preguntar com és diu el doctor d’animals.
  • Explicar les hipòtesis que nosaltres pensàvem que havia estat la causa de la mort però que les hem verificat i no ho són.
  • Preguntar si amb les dades que li donem ell sap la causa real de la mort dels peixos.

Escrivim l’email i ara estem a l’expectativa de què ens respondrà.

Nom: DOCTOR D’ANIMALSRemitent: Classe dels Tigres – P4-A

Assumpte: Per què han mort els peixos?

Bon dia!!

Com estàs metge d’animals?

Som la classe dels tigres i tenim 2 problema:

1- ens pots dir com es diu el metge que cura i cuida als animals??

2- 3 peixos han mort i no sabem per què. Però sí sabem que:

– el tauró bala no els ha mossegat.

– si tenen aire per respirar.

– no tenen cap cop de cap.

– no han mort de gana perquè tenien menjar.

TU SAPS PER QUÈ HAN MORT ELS PEIXOS??

Moltes gràcies per la teva ajuda.

Adéu
 

NOTA:

  • Posar-se d’acord entre un grup reduït en què preguntar a l’expert.
  • Decidir entre tots què posar, què preguntar.
  • Funcionalitat de la llengua escrita per treure informació.
  • Observo que continua havent nens que no parlen o que no es troben actius en les activitats tot i mostrar interès. 

SESSIÓ 5

Publicat el per
Respon

QUÈ FEM AMB ELS PEIXOS MORTS?

Formulem aquesta pregunta en gran grup:

-Alex: Portar-los a l’hospital d’animals. – ( expliquem que a l’hospital hi ha animals vius no morts)

-Òscar: Portar-los amb el déu.

-Gabriella: Llençar-los a l’aigua perquè tornin amb la seva família i estiguin amb altres peixos.

Davant aquestes respostes, acordem posar en pràctica la de l’Oscar i la Gabriella (ja que la de l’Alex l’hem descartat). Proposem pensar un missatge d’acomiat que ficarem en un globus i pujarà al cel.

– Hugo S: Mi yayo también está en el cielo.

– Oscar: Si porque allí descansan en paz.

– Nayelis: Pues los peces también tienen que descansar en paz.

( és molt interessant observar com d’una experiència/fet que estan vivint ara ho relacionen i li donen més sentit amb allò seu – fent relació d’idees i buscant funcionalitat – sentit.)

Dividim el grup classe en petits grups perquè cada grup parli de quin missatge vol posar dins el globus per acomiadar-se dels peixos. Un membre del grup diu l’acord al que han arribat i ho anotem a la pissarra.

[youtube]https://youtu.be/dP1IZxxSU3c[/youtube]

Les frases que surten són:

– Bon cap de setmana (4)

– Adéu! (7)

-Adéu peixos! ( 7)

-Gràcies per tot! ( 7)

20160115_115405 20160115_115413 20160115_120409 20160115_120540 20160115_120622 20160115_120701

  • Fem votacions de quina és la que més ens agrada i entre tots l’escrivim en un paper. Quan ho tenim, posem dins un globus el paper, anem al pati i fem volar el globus acomiadant-nos.

    Llencem els peixos a l’aigua perquè tornin al seu entorn natural ( riu/ mar).

20160115_120922 20160115_121026 20160115_121103 20160115_121835 grup

[youtube]https://youtu.be/FOhcL_FGQ6g[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/AUTDGcOhKEQ[/youtube]

  • Quan arribem a la classe la Gabriela, l’Àlex i el Mehdi parlen entre ells i es diuen que enyoraran als peixos que han mort. Després m’ho diuen a mi.
  • A la tarda , a la classe érem dues mestres i a la Yolanda li expliquen tot el què han fet amb els peixos morts.

(Nens que pel matí no han parlat o ho han fet poc, a la tarda eren qui ho explicaven amb detall.)

SESSIÓ 4

Publicat el per
Respon

VERIFICACIÓ DE LES HIPÒTESIS DE LES POSSIBLES CAUSES DE LA MORT DELS PEIXOS.

Verificació a través de l’observació i experimentació amb els peixos morts.

Hem de comprovar si les hipòtesis que es van deduir a la sessió anterior sobre la mort dels peixos són correctes o no.

-Dividim el grup-classe en dos grups amb una mestra a cada grup:

GRUP 1

Observem, experimentem i busquem informació a l’ordinador per demostrar que les hipòtesis no són correctes.

1-Bombolles: Veiem que si els altres viuen és que no els ha faltat l’aire. Apareix la qüestió que ells respiren igual que nosaltres però ells no tenen nas i poden respirar sota l’aigua i nosaltres no.

Sorgeixen les preguntes:

–Com respiren els peixos?

-Similituds i diferències entre els peixos i nosaltres.

2-Cop al cap: amb la lupa no veiem res diferent al cap.

3-Molt menjar: observem la panxa amb la lupa i veiem que la tenen normal, no la tenen inflada (informació que hem tret d’Internet).

4-S’han quedat sense menjar: veiem que això no ho podem saber. ( No li han donat importància al fet de no obtenir resposta a aquesta pregunta).

5-El tauró ha mossegat: afirmen que sí perquè amb la lupa veuen una mica de sang a la panxa.

Mirem a Internet i aquest peix mort “ Tretazona” tenen una aleta vermella. Tornem a observar amb la lupa i amb l’ajuda d’unes pinces veiem que la taca vermella és l’aleta que estava enganxada. Es queden sorpresos i veuen que el tauró no ha mossegat. Estan al·lucinats i decepcionats.

  • Torno a formular la pregunta: “ Per què han mort?

Sorgeix la idea que a lo millor no els agrada la peixera, què deuen necessitar per viure i què els tres peixos morts eren iguals.

20160115_10334020160115_103345 20160115_103351 20160115_103416 20160115_112836 20160115_112938

GRUP 2

Fan la mateixa observació i experimentació amb els peixos morts però a l’hora de buscar per Internet descobreixen que a vegades els peixos:

-es donen cops quan estan a la peixera,

-tenen estrés,

-l’aigua ha d’esta molt neta,

-necessiten menjar una vegada al dia,

-necessiten plantes i sorra perquè els agrada. (acordem que ho comparem perquè estiguin millor).

  • No ha sortit la idea d’aigua calenta/freda.

 

Posem en comú les idees que han sorgit en els dos grups , tot explicat pels propis nens.

Les idees que surten ( molt superficialment) són:

– Necessiten sorra i plantes.

-El Tauró és un peix fort i els altres són dèbils i es posen malalts.

– Fort= peix gran Malalts – hospital d’animals – metge d’animals

-Dèbil= peix petit

Encara continuem sense saber amb certesa què ha passat amb els peixos morts. Hem comprovat que les hipòtesis que havíem pensat no eren correctes però seguim sense saber què ha passat.

Observo que això els genera fer més afirmacions relacionades amb vivències que ells han passat: han pogut morir de vells com el meu avi, han mort perquè estaven malalts com el tiet…