Els professors aprenents…

De la mateixa manera que el nostre alumnat ha criticat i valorat el seu treball mitjançant un portfoli, també nosaltres, els professors, volem deixar constància del nostre aprenentatge al llarg d’aquest projecte. En primer lloc, la pràctica en sí ens ha demostrat que organitzar treballs acadèmics cooperatius és molt més productiu que subratllar les individualitats.

Els grups confeccionats ens han ensenyat que ells, els alumnes, saben organitzar-se, distribuir-se els rols, prendre consciència de les seves fortaleses o mancances i treballar de manera autònoma, crítica, reflexiva i competent. Igualment, hem comprovat l’eficàcia de les tecnologies per resoldre problemes com ara la no disponibilitat d’hores suficients per confeccionar o revisar contínuament els productes dels alumnes. Així, el treball on-line ens ha permès substituir les hores compartides en un mateix espai físic.

Per descomptat, remarquem el treball interdisciplinari que hem desenvolupat per tal de pensar els objectius comuns, la metodologia o les rúbriques d’avaluació.

Ara bé, com sabem que qualsevol tasca està oberta a una revisió i millora, som conscients que també la nostra ho està i, per això, hem pensat que potser, en un futur, hauríem de tenir més en compte al nostre alumnat no sols per a realitzar el projecte en sí i avaluar-se; sinó que, a més a més, podrien participar en la cerca dels objectius essencials que s’haurien d’assolir a la tasca; la tria de la metodologia idònia, la temporització del projecte i els seus criteris d’avaluació.   

Dubtes, pors i bones sensacions

Una de les qüestions que més ens preocupava a l’inici del projecte era la capacitat o no de demostrar que el treball interdisciplinar és realment possible. De fet, pensem que a dia d’avui, aquesta continua sent una de les matèries pendents que l’educació actual encara no ha acabat de superar.

No obstant això, el treball cooperatiu entre el professorat participant al grup s’ha vist caracteritzat per una implicació constant, desde el plantejament dels objectius fins a les valoracions i reflexions finals. En aquest sentit, cal dir que les periòdiques sessions de treball organitzades, sempre s’han distinguit per l’aportació d’idees diverses, el debat i la búsqueda continua de línies comunes entre tots. És a dir, hem tractat desde el plantejament de la pràctica d’actuar com un grup capaç d’aportar els trets distintius de cada matèria o especialitat sense oblidar l’ojectiu comú. Així doncs, un cop el·laborat i avaluat el projecte, estem en disposició d’afirmar que la integració de matèries diverses en una única pràctica interdisciplinar és possibe.

Tanmateix, defenem la idoneïtat del treball cooperatiu no sols per part dels alumnes, sinó també per als docents. És més, aquest projecte ens ha demostrat la viabilitat de traçar uns objetius comuns a tots, una metodologia compartida i uns instruments d’avaluació perfectament respectables per cadascuna de les disciplines integrades.

Com ens hem organitzat els profes?

Els professors implicats en aquest projecte pertanyen a diferents àmbits:

– Llengües (català, castellà i anglès)

– Ciències socials

– Ciències (tecnologia, matemàtiques i ciències naturals)

Aquells professors del grup impulsor que no imparteixen classe a 1r d’ESO fan suport intraula (sempre que l’horari els ho permeti) i participen elaborant rúbriques d’avaluació, corregint portfolis… En definitiva, donen suport als professors que participen directament en el projecte, és a dir, els que estan amb els alumnes de 1r d’ESO.

Es dedicaran dues hores setmanals al projecte, de manera que cada setmana tindran una hora fixa de socials alternant amb una de llengües i una de ciències.

Reflexions diverses

Les necessitats educatives de cada alumne són diferents, i per aquest motiu, una organització temporal basada en sessions i autonomia de treball dels alumnes ha estat clau per al bon funcionament del grup i també del treball final.

La integració de diverses matèries en un mateix projecte, fa que els alumnes treballin diverses vessants d’una mateixa assignatura.

L’ús de les TIC a l’aula és una necessitat per poder continuar evolucionant en el procés de l’aprenentatge i què millor que començar des de les primeres etapes de l’educació secundària.

El professorat implicat en el projecte ha aportat la seva formació pertinent al seu àmbit educatiu i això ha fomentat encara més la cohesió entre el grup docent.

Amb aquest primer pas, esperem poder continuar aplicant l’ensenyament per projectes, l’aprendre a aprendre i que els nostres alumnes ampliïn els seus coneixements d’una manera autònoma en el seu procés diari.