EL NOSTRE HORT

Publicat el per
Respon

METODOLOGIA

Com a projecte d’Hort, vam tenir sempre molt present que la nostra programació seria només una base que ens guiaria en la pràctica diària però que l’aplicaríem de forma flexible,mantenint una ment oberta a canvis i adaptacions. Escoltar i respectar les iniciatives i les necessitats  de l’alumnat que anaven sorgint en les nostres dinàmiques diàries…

Sí vam considerar que mantindriem fixe unes certes rutines que ajudarien a crear uns hàbits de treball i que afavoririen la convivència i  la confiança en el projecte . També el nostre propòsit prioritàri i fonamental  era aconseguir una  cohesió del grup, convertir-lo poc a poc en una petita comunitat, que l’alumnat es sentís bé, estimat, confiat i en harmonia. Crear un clima distès, relaxat i de cooperació.

Al final de l’article hi posarem l’enllaç de tots aquells registres que metodològicament hem utilitzat amb l’alumnat perquè  anessin interioritzant hàbits, ordre i normes de convivència.

Les assemblees que es feien cada dilluns,  han estat una part fonamental perquè l’alumnat s’impliqués a  planificar i distribuir les tasques de la setmana, poder fer front als contratemps,  crear uns espais de reflexió, respondre a qüestions, resoldre conflictes i aprendre a gestionar emocions. També ens ajudava a lligar la pràctica de l’hort amb els continguts conceptuals que teníem previstos en  la programació i que els anaven adaptant segons els interessos del l’alumnat . Els alumnes mostraven dubtes, atres responien el que sabien, el professorat feiem preguntes  per pensar i buscar-ne solucions,etc. i desprès materialitzaven en un dossier el tema.

Hem treballat l’àmbit científic- tecnològic, àmbit lingüistic, àmbit matemàtic, àmbit personal i social i àmbit de cultura i valors.

S’han treballant temes com: La planificació de l’hort, com es fa un hort, eines i material, què és un hort ecològic, què cultivarem, per què aquestes plantes i no altres, quines propietats nutritives tenen, com hem de tenir cura d’una alimentació equilibrada, hàbit, hàbits alimentaris, salut i higiene, receptes de cuina, salut laboral, la importància de l’aigua i del sòl.

Tot i l’espai lliure no va ser cap impediment per portar a terme el que hem comentat. Vam habilitar una taula en un racó de l’hort, amb les seves cadires i ens va permetre poder fer les assemblees i la gestió  de l’hort:  prendre acta de les assemblees, omplir la graella de distribució de tasques, omplir el registre del temps i de l’hort, signar les assistències i fer les autoavalaucions diàries i compatir unes pipes o patates fregides que cada setmana li tocava a un de portar-ne. També hem tingut un bagul per poder guardar les eines i un espai per mantenir un cert ordre de treball. Vam disposar també d’una aula a l’escola de Sant Ignasi a la vora del nostre hort pels dies de pluja per poder treballar els dossiers temàtics.

Els professors de forma natural i discreta hem estat sempre a sobre utilitzant estratègies i tècniques de reforç, estratègies motivacionals, afavorint la interrelació i la cohesió, prevenint, mediant i gestionant conflictes  i de vegades amb ajut del propi grup.

En general el mètode s’anava instaurant poc a poc, els alumnes no es tallaven d’exposar els seus dubtes, de dir les seves idees prèvies, d’intentar respondre a  qüesitons, complementant, modificant i millorant, intentar resoldre els problemes entre tots, etc  i  sense adonar-nos  poc a poc  anaven  aprenent.. Per exemple, un preguntava com es podia saber on és el Nord sense bruixola, quin recorregut farà el sol per saber on tindrem l’ombra i poder posar la taula, quant costa un manat de cebes com els seus en el mercat i per què?, quant hem gastat per cultivar-los, i per què són més sanes? compartíem receptes, etc.

Crítica. Tot el que hem explicat ha estat una realitat que acabes veient al final del curs, quan fas l’anàlisi, la reflexió . Nosaltres creiem que es podia haver aconseguit més cohesió de grup, més motivació i entusiasme per part de l’alumnat.  El fet de tenir dos grups: 3r de l’ESO dilluns i divendres i els de 4t dimecres només, no ha facilitat que amb els de 4t es pogués assolir el mateix que amb els de 3r. Faltaven dies i fins i tot també amb els de 3r.  No s’ha arribat a la cohesió de grup desitjada però si acceptada com a favorable. Han hagut conductes d’alguns molt disruptives que ens ha costat molt gestionar-les i que ha calgut gairebé dos trimestres per poder anar veient els resultats positius de les intervencions. Seria convenient que el grup sempre fos heterogeni, que el propi grup pogués gestionar les conductes disuptives d’algun alumne, no que més de la meitat del grup donessin problemes conductuals. Cal treballar molt la paciència doncs la recompensa important que és la collita tarda uns mesos, i no acavaben de veure la gratificació de l’hort. Poc a poc ho han anat experimentant i finalment tots volen repetir l’hort el curs vinent.. Pensem que el  balanç ha estat  molt positiu. MAR I VISI

http://http://https://drive.google.com/drive/folders/0B2LRgQFdtIxVRnZkOHMxdVd5Q0k?usp=sharing

FEM PROJECTES A 1r d’ESO: LA METEOROLOGIA

Publicat el per
Respon

Al llarg de tot el projecte, es té en compte i es valora la seva participació, les seves inquietuds i s’intenta fomentar la curiositat.

En finalitzar el projecte els fem omplir un qüestionari de valoració. En general observem que preferirien que hi hagués menys sessions de continguts de la fase d’exploració, que hi hagués més sessions a l’aire lliure, i poder disposar de més temps per la fase de realització. També els agradaria poder triar els grups de treball amb ells.

En general, la valoració que fan és positiva i ho recomanarien de seguir fent amb els seus companys.

FEM PROJECTES A 1r D’ ESO: LA METEOROLOGIA

Publicat el per
Respon

Per avaluar el conjunt del projecte es tenen en compte els següents criteris:

  • Fase d’exploració (40%): Treball individual (15%), Elaboració del dossier dels continguts treballats (15%), Qüestionari corresponent als continuts (10%).
  • Fase de realització (60%): Treball en grup (20%), Projecte final (20%), Exposició oral (10%), Autoavaluació i coavaluació (10%).

S’utilitzen rúbriques i fulls de càlcul per calcular la nota final. Aquesta nota final es té en compte en el butlletí, i també s’inclou un 20% a cadascuna de les matèries que hi són representades: Matemàtiques, Socials, Experimentals i Tecnologia.

FEM PROJECTES A 1r D’ ESO: LA METEOROLOGIA

Publicat el per
Respon

El projecte té una durada d’un quadrimestre. 2 grups-classe dividits en 3 subgrups de 20 alumnes el desenvolupen de setembre a febrer. I els altres 2 grups-classe, també dividits en subgrups de 20 alumnes de febrer a juny.

Hi destinen 4 hores setmanals repartides en dues sessions de dues hores. Els continguts que es treballen fan referència a les àrees de: Matemàtiques, Socials, Experimentals i Tecnologia.

Durant la fase d’exploració es treballa alguns continguts de forma individual, d’altres en parelles, altres en grups de 4. I durant la fase de realització s’estableixen grups de treball de 4 o 5 persones i aquests es mantenen fins que acaben el projecte.

 

COM desenvolupem els projectes?

Publicat el per
Respon

A vegades a l’aula hi ha discussions o dubtes sobre un mateix aspecte, sorgeixen conflictes entre l’alumnat que posen en evidència la motivació i els seus interessos en aquells moments; o simplement, al llarg d’una mateixa setmana, de manera espontània, els nens fan molta incidència a algun element com poden ser les formigues que hi ha al pati, les flors que comencen a néixer… És aleshores quan detectem que ha sorgit un estímul que pot desencadenar un treball d’investigació.

– Aquests treballs acostumem a iniciar-los amb una conversa de tot el grup-classe, on cadascú fa les seves hipòtesis al voltant de la qüestió que ens ocupa.

– Aleshores arriba el moment de comprovar aquestes hipòtesis; les comprovacions les realitzem en gran grup, en petits grups, individualment… depenent del que comportin i dels recursos que hi hagi. A vegades es necessita molt temps per fer alguna comprovació; per exemple quan vam plantar uns bulbs sense saber què eren i no sabíem què en sortiria, o quan vam plantar unes llavors de mandarina que un nen va trobar mentre se la menjava… Mentre dura aquesta espera pot ser que sorgeixin altres projectes i, llavors, es poden mantenir varis fronts oberts dins d’un mateix grup. S’intenta ser al màxim de flexibles en aquest sentit, adaptant-nos així a la vida i a l’ambient que es respira a l’aula.
Per desenvolupar aquest procés d’investigació tenim en compte tres aspectes fonamentals:
– Col·laboració espontània dels infants portant coses de casa que ens ajudin a                     avançar en les nostres descobertes: llibres, objectes, fotografies…
– Familiars experts en diferents temes disposats a participar i a ajudar-nos.
– Experimentació a l’aula o a l’entorn més proper.

– Un cop tancada la investigació, arriba el moment d’exposar les nostres conclusions i de posar-les en comú. Ens reunim tots plegats i en parlem!

– Finalment, cal documentar el procés d’investigació i les conclusions a les quals hem arribat. Aquest procés de documentació té tres vessants:
– Sobre paper: fotografies, dibuixos, escriptura de les paraules més significatives,                  transcripcions de les converses…
– Al mapa conceptual: a inici de P3 cal guiar-los moltíssim, però aquesta orientació               per part de la mestra cada vegada és més prescindible i mica en mica van                         guanyant autonomia a l’hora de situar-se en l’espai, de veure relacions entre                       conceptes…
– Al bloc: pensem que és una eina molt útil per a fer partícips a les famílies,                            perquè coneguin en quin moment estan els seus fills, perquè trobin sentit a les                    inquietuds que manifesten a casa, per ajudar a obrir una mica més la via de                        comunicació… i per intentar fer-los viure tant com sigui possible, tot allò que                        vivim a l’aula! Bloc Escola les Bases

Com s’originen les investigacions dels nostres projectes?

Publicat el per
Respon

Els nostres projectes parteixen d’una activitat inicial que té la funció de generar, d’una manera vivencial, els estímuls que provocaran el desenvolupament del projecte. Aquest curs l’hem iniciat a partir d’una proposta d’experimentació lliure amb elements de la tardor, la qual ens ha portat a recollir allò que més va interessar als infants i a desgranar-ho en un mapa conceptual, formant-ne les diverses categories. És a partir dels conflictes cognitius que han anat sorgint que hem anat avançant en el projecte.

Creiem en aquest enfocament del treball per projectes perquè pensem que un dels principals aspectes que dóna significat al procés d’ensenyament-aprenentatge és la continuïtat i la globalització de tots els continguts que es van desenvolupant. És important doncs, que les descobertes estiguin contextualitzades (relació amb l’activitat inicial – punt de partida) i també que s’enllacin les unes amb les altres. A més, pensem que és molt bo per als infants que aquestes interrelacions les plasmin ells mateixos a nivell visual. El mapa conceptual, doncs, és una eina que ens ajuda a assolir aquests objectius, ja que és on es van plasmant les progressives descobertes i les relacions entre elles, conformant així la nostra guia per saber en cada moment d’on venim, on hem arribat i les possibilitats que tenim encara per abordar.
Aquest fet comporta que el projecte iniciat a principi de curs sigui com un engranatge que va avançant i derivant cap a diferents camins, depenent dels interessos que els infants manifestin; així doncs, no es dóna per tancat fins a final de curs.

Pel que fa a la planificació per part del mestre, considerem que aquest tipus de treball no es pot programar prèviament. És per això que vam decidir portar un registre de les activitats que van sorgint i, paralel·lament, dels continguts que treballem amb cada activitat. Aquest registre ens serveix com a orientació en el desenvolupament de la nostra tasca.

SIGUEM CREATIUS – Metodologia

Publicat el per
Respon

SIGUEM CREATIUS text2 – 3r ESO

Les preguntes inicials ( Sóc una persona creativa?, Sóc emprenedora?, Puc ser-ho?) donen lloc a tantes respostes com alumnes té el projecte.

La informació necessària per a desenvolupar el projecte depèn inicialment del tema triat per l’ alumne (demanem que aquest sigui de l’ entorn proper a l’ alumne). Les activitats treballades prèviament li han de servir per incorporar les eines, actituds i habilitats necessàries per desenvolupar el seu projecte. En tot moment el professor ha de guiar-lo en aquest procés perquè relacioni els coneixements previs, les competències treballades amb les diferents activitats i l’ objectiu final del projecte.

Totes les activitats proposades i informació addicional, de forma temporitzada, l’ alumne ho troba al curs moodle corresponent al qual s’haurà donat d’ alta a l’ inici del projecte.

A cada sessió, els alumnes elaboren un diari personal (“carpeta d’ aprenentatge”) on expliquen les activitats treballades, fan una valoració de què han après, les dificultats que han trobat i com les han resolt. També s’ auto-avaluen i, si han treballat en grup, avaluen els seus companys. Aquest diari és revisat i avaluat setmanalment pel professor amb la corresponent retroacció amb la intenció de buscar la màxima implicació de l’ alumne en el seu aprenentatge.

SIGUEM CREATIUS – Implementació

Publicat el per
Respon

El projecte està pensat en unes tasques per treballar el lideratge, el treball en equip, la comunicació efectiva, la creativitat, la innovació, l’ especialització en el treball, de manera que prepari l’ alumnat per poder desenvolupar la seva idea i poder-la analitzar fins a portar-la a terme.

SIGUEM CREATIUS text4 – 3r ESO

A la sessió inicial s’ explica l’ objectiu del projecte, es comparteix amb l’ alumnat els criteris d’ avaluació, la temporització de les sessions i es fa la inscripció al curs de moodle on hi ha totes les activitats que es duran a terme, així com les tasques que hauran d’entregar de cada sessió (activitats programades, diari personal i de grup, auto-avaluació i co-avaluació). Cada setmana es revisen els diaris i es dóna retroacció a l’ alumne a través del moodle i a l’ inici de la següent sessió.

La forma de treballar depèn de l’ activitat, en algunes treballen individualment, en d’altres en parelles o en grup. El projecte final és en grup cooperatiu. La manera de triar els grups per aquest projecte és una combinació entre l’ autogestió i la intervenció del professorat buscant, en tot moment,  que el grup sigui el més heterogeni possible i evitant totes relacions que no afavoreixin un bon ambient de treball.

En la primera sessió del treball final, els alumnes trien el rol que volen assumir dintre del grup i defineixen les seves responsabilitats. Aquestes queden reflectides en el primer diari de grup. Aquest diari l’ elaboren a cada sessió explicant què han fet, qui ho ha fet, què els queda per fer, així com també avaluen el seu treball i el dels seus companys.

SIGUEM CREATIUS text5 – 3r ESO

Les activitats estan formulades a partir de preguntes (Pla d’ Activitats – adaptació d’ un Pla d’ Empresa) que l’ alumnat ha de respondre mitjançant la reflexió, la recerca autònoma i la posada en comú amb companys per tal que puguin desenvolupar-les de forma més adient.

El Lluïset de Cal Peguera

Publicat el per
Respon

Nosaltres sóm els alumnes de 4rt d’ESO i el nostre projecte, com ja molts sabeu, és de “produïr” la revista del “Lluïset de Cal Peguera”. Nosaltres, a cada sessió (dimecres de 12:30 a 14:30) hem anat generant cada secció d’aquesta per grups.

Xerrada Gerard Riu

Xerrada Gerard Riu

L’objectiu del projecte és aprendre, en part, l’organització per seccions d’una revista i fomentar un cop més el treball en grup.

Els alumnes creiem que aquest projecte ha estat correcte des del punt de vista d’ordre i treball, ja que ens ha ajudat a encarar-nos de cara al món professional, on facis la feina que facis necessites ordre i organització, cosa que el projecte ens ajuda a millorar a tots.

Potser en aspectes a millorar d’aquest seria l’estona que hi dediquem, potser fer 3 hores a la setmana ajudaria una mica més, i no fer-les totes seguides com ara que fem 2 hores cada  dimecres.

En fi, ens agrada l’orientació cap al món professional d’aquest projecte i també l’organització per “seccions” que ho fa més fàcil. Molt contents de participar en aquest projecte!

LA VOLTA AL MÓN: LA VEU DELS ALUMNES

Publicat el per
Respon

Els alumnes són la part fonamental del projecte perquè han de descobrir i adquirir coneixements en funció de les seves necessitats i curiositats.

Un cop finalitzat el projecte, és a dir, obtingut el producte final i presentat a la resta del grup classe, els alumnes han donat a conèixer la seva opinió sobre aquest.

En general, opinen que el projecte de la volta al món és un projecte molt obert. I com a conseqüència, valoren positivament poder escollir amb llibertat quin serà el seu producte final, tot i que també critiquen que no els deixéssim fer un bloc perquè ja l’havien treballat en altres matèries i en altres cursos.

Els ha agradat iniciar el projecte amb el visionat del documental “El viatge de l’Unai” perquè els ha ensenyat que amb molt poques coses es pot ser molt creatiu i que anant de viatge es poden aprendre moltes coses.

Creuen que les activitats de la fase d’experimentació són molt laborioses de fer i que és complicat acabar-les en el temps establert.

La lectura del llibre “La volta al món en 80 dies” és el que valoren més negativament, ja que en ser una lectura obligatòria (és el fil conductor del projecte) fa que la vegin en mals ulls, la trobin avorrida…

També s’han fet una autocrítica, ja que creuen que la implicació de l’alumnat en els projecte ha estat  molt desigual, és a dir, hi ha alumnes que han treballat i s’han esforçat molt i, altres que han fet el mínim per ajudar al grup. Per això creuen que en noves ocasions caldrà implicar-se més.

IMG_5169