El nostre diari: avaluació

L’avaluació del nostre projecte s’ha basat majoritàriament en la pròpia realització del diari i la seva construcció en format paper, què ha estat el producte final. Juntament amb la coavaluació aquestes han estat activitats avaluades de manera grupal. S’han valorat de manera individual el seguiment diari del treball, la carpeta d’aprenentatge i la presentació oral del projecte.

La ponderació dels ítems avaluats són:

– Continguts: realització del diari (40%)

– Rúbrica de la Graella de Coavaluació (10 %)

– Graella Seguiment de treball diari (20%)

– Carpeta d’aprenentatge (10%)

Rúbrica de la Presentació Oral del Projecte (20%)

La carpeta d’aprenentatge ha estat una de les innovacions introduïdes enguany. Cada dia al final de cada sessió havien d’omplir una graella amb cinc qüestions: recull de quines han estat les tasques realitzades, quins materials has fet servir, com t’has organitzat, que ha anat bé i què cal millorar. Amb el seu ús preteníem que fossin conscients del que han après cada dia, d’aprendre dels errors i què han fet per millorar. Però no hem aconseguit els nostres objectius. És una eina que caldrà revisar de cara al curs vinent.

Com a positiu destacar la presentació oral del projecte. Els aspectes a comentar havien estat compartits amb els alumnes i els objectius s’han aconseguit.

La veu dels alumnes: L’Anella Verda

IMG_20170323_104029

Al llarg del desenvolupament de la fase de realització, els diferents grups tenen un diari de treball on poder anotar tots els progressos i les reflexions que creguin oportunes en relació a tot allò que van assolint o superant. A més d’això, durant la darrera sessió del projecte es realitza també una sessió d’avaluació del projecte en sí, lliurant un qüestionari que pretén mesurar diferents paràmetres tals com l’interès que la temàtica ha suscitat entre l’alumnat, la valoració d’allò après, l’estructuració de les sessions, o altres elements. També es cerquen suggeriments per part de l’alumnat pel que fa a cadascuna d’aquestes dimensions, així com propostes de millora de cara endavant.

En general, però, potser caldria aprofundir en les vies per tal que la veu dels alumnes, i la seva capacitat de decisió en allò a treballar, s’incrementi en la mesura del possible. Alguna de les propostes reiterades per part dels alumnes passa per augmentar la seva capacitat de tria i lliure albir pel que fa a les temàtiques d’estudi o de treball, si bé també és cert que segurament també ens cal reflexionar sobre si la seva curiositat intel·lectual, motor del treball per projectes, presenta la millor de les saluts possibles després d’anys d’ensenyament dirigit i en un entorn on la implantació d’aquesta nova metodologia no passa d’ocupar un 15% del total d’hores que destinen al centre.

Avaluació: L’Anella Verda

IMG_20170623_101526

A l’hora d’avaluar la globalitat del projecte, es tenen en compte les diferents fases del mateix, les diverses dimensions del treball a desenvolupar (individual i en grup) i les tasques assumides.

Els alumnes intervenen en la seva avaluació mitjançant l’auto i la coavaluació del projecte, unes eines de gran importància reflexiva en què se’ls convida a valorar objectivament la seva feina, actitud i progrés i la dels seus companys. Sorprèn gratament la seriositat i maduresa amb què els alumnes fan ús d’aquesta eina, assignant-se notes i valoracions meditades i d’acord a l’esforç real que cadascun d’ells ha fet.

A banda dels diversos resultats que el professorat hem anat obtenint de cadascuna de les sessions realitzades, i de la valoració de les sessions de la fase d’exploració lliurades pels alumnes, cobra una especial rellevància la presentació oral, exercici en el qual els diferents alumnes han de comunicar uns coneixements i aprenentatges que difícilment es poden transmetre positivament si no han estat significativament assolits. Evidentment, la millor o pitjor consecució del seu objectiu final, és a dir, de la qualitat del producte final assolit pel grup, és també un dels pilars bàsics de l’avaluació del projecte.

Producte final: L’Anella Verda

Els diferents grups de treball han de triar un producte a desenvolupar durant la fase de realització que culminarà el seu treball per projectes. Partint dels blocs i temàtiques treballats durant la fase d’exploració, els diferents integrants de cada grup han de fer una pluja d’idees sobre possibles productes finals a realitzar, i avaluar-ne diferents aspectes com la viabilitat, les habilitats i informacions necessàries, o els possibles materials a utilitzar. Un cop avaluades les diferents dimensions de cada possible producte, i amb coordinació amb el professor, acaben triant un dels productes proposats.

Durant les sessions de la fase de realització, doncs, els alumnes destinaran el seu temps a la consecució d’aquest objectiu. Per fer-ho, els equips es distribueixen els diversos rols per tal d’organitzar l’equip: coordinador, portaveu, responsable de material… i planifiquen les tasques a realitzar per dur assolir l’objectiu del producte final.

Els productes finals poden anar des d’una exposició mural a una maqueta de fusta, passant per una revista en paper, un audiovisual, un joc de taula, una pàgina web o qualsevol altre suport o materialització del coneixement i l’aprenentatge assolits al llarg del projecte.

Els avenços dels diferents grups es van narrant en un diari de grup, i finalment es planifica una sessió d’exposició davant de tot el grup classe en què, a banda de compartir el producte final amb la resta de companys, el professor també prendrà nota de la qualitat de la presentació i exposició oral de cada alumne.

Producte final: el nostre diari.

Amb el projecte el nostre diari, els alumnes havien d’arribar a produir el seu propi diari. L’objectiu inicial queda clarament vinculat amb el producte final, ja que aquest consisteix en plasmar en paper totes aquelles notícies i esdeveniments relacionats amb el seu entorn immediat, utilitzant les característiques pròpies de la premsa escrita. Aleshores, encara que d’una forma adaptada a les característiques del nostre alumnat, a la seva edat i als mitjans disponibles al centre, el repte plantejat era real.

Inicialment feien un esborrany d’aquelles noticies que consideraven més importants, tenint cura de l’ortografia i del registre a utilitzar. Tot seguit, aquesta informació la redactaven amb l’ordinador (amb unes característiques de mida i forma del text concretes) per, posteriorment, imprimir-ho en paper i enganxar-ho a un full DIN-A3. Tot seguit, els alumnes grapaven aquests fulls per la meitat i els doblegaven també per aquesta zona, de manera que el format final del producte era un diari en format DIN-A4.

La part final del projecte ha consistit en presentar els resultats a la resta de la classe, mitjançant l’exposició oral. Cada grup ha mostrat el seu propi diari i ha explicat, entre altres aspectes, l’estructura general que el conformava, les seccions que han escollit, els titulars més importants, com han recercat la informació, quins han segut els criteris d’elecció de les imatges… Finalment han fet una  valoració general del propi projecte.Producte final (1) Producte final (2) Producte final (3)

El nostre diari: la veu dels alumnes

Per tal de saber què opinen els alumnes del projecte, hem realitzat una petita enquesta de valoració personal per tal d’esbrinar: quins aspectes els han agradat més, quins millorarien, quines propostes de millora proposarien, què els ha semblat treballar en grup, com s’han sentit treballant d’aquesta manera, etc.

Els resultats de les seves aportacions han estat diversos, tot i que han coincidit en alguns punts fonamentals.

Gairebé tots els alumnes valoren molt positivament el fet de treballar en grup, malgrat alguns alumnes s’han queixat que només alguns alumnes s’implicaven i treballaven.

Pel que fa a allò que més els ha agradat de les tasques del projecte, ha estat fer entrevistes; la majoria d’alumnes coincideixen que els ha agradat molt poder anar a fer preguntes a professors i alumnes. En aquest punt, hem vist que hi havia una mancança de saber com cal preparar una entrevista, i és un aspecte que ens hem apuntat per millorar el curs vinent.

La tasca de recerca d’informació també ha estat molt ben valorada pels alumnes, malgrat hem observat que els costa molt fer tria de tota la informació que hi ha a internet.

La manca de temps ha estat un aspecte que tots han destacat com a aspecte a millora, ja que han hagut de presentar els resultats sense haver pogut acabar. Aquest és un altre aspecte que haurem de tenir en compte de cara a introduir millores.

Altres respostes eren més discrepants; d’una banda alguns deien que la visita al diari “Regio 7” no els ha agradat gens i altres deien que sí els havia agradat. En veure això, el professorat hem pensat que si segueix fent la visita al diari, aquesta ha de ser més engrescadora per l’alumnat i que les preguntes i inquietuds sorgeixin del propis alumnes.

Al teatre i a la cuina: avaluació

Les rúbriques han estat la base principal de l’avaluació del projecte i s’han utilitzat per valorar el producte final, l’exposició oral i el seguiment diari. Per complementar aquestes rúbriques s’ha utilitzat l’aplicació Class Dojo, més motivadora i atractiva per l’alumnat.

L’autoavaluació s’ha realitzat de manera regular després de cada sessió i la coavaluació s’ha introduït en el moment de presentar l’exposició del producte final. L’experiència ha estat molt positiva en aquests dos aspectes i enriquidora per a l’alumnat.

Al teatre i a la cuina: producte final

L’exposició o presentació oral és el mitjà escollit per fer la comunicació del producte final. A més, cada grup ha de presentar un objecte d’elaboració pròpia vinculat al projecte escollit.

Les presentacions es preparen amb un suport informàtic seguint una rúbrica que en pauta el contingut i detalla els aspectes valorats pel professorat.

Les presentacions són públiques i van dirigides als companys/es i els projectes s’exposaran a les famílies a través dels portals telemàtics del centre (web, clickedu).

Al teatre i a la cuina: implementació

Tal com hem comentat en anteriors articles, el procés s’ha dividit en dues fases principals, una de recerca i l’altra de creació del producte final. En el procés de recerca el projecte s’ha recolzat en dues exposicions guiades per experts en els dos temes centrals. Després d’aquesta recerca, l’alumnat ha pogut plasmar els coneixements adquirits en el producte final (exposició/taller).

Recull de fotografies d’una de les exposicions

A l’hora de planificar les tasques, la diversitat d’alumnat ha fet necessari pautar en diferents graus la realització del projecte. Des de situacions en les quals els alumnes s’han autoplanificat les tasques i objectius fins a altres casos en que ha estat necessari un acompanyament constant.

L’alumnat transfereix el contingut mitjançant els documents del procés de producció (dietari i documents amb la informació obtinguda), la presentació oral i el producte final. L’alumnat adquireix la consciència d’haver treballat diverses àrees segons el tema escollit al principi: alimentació (experimentals, educació física, plàstica) i teatre (llengües, plàstica). Per altra banda la tecnologia (informàtica) i l’expressió oral es treballen a nivell transversal.