La setmana prèvia a la realització del projecte, a l’àrea de tecnologia van dedicar dues sessions en cada grup de 1r d’ESO a la construcció de l’àbac, que després farien servir per aprendre a sumar i restar, i a utilitzar-lo a la representació final.
CONSTRUIM UN ÀBAC
- Objectiu: Construir un àbac per realitzar operacions matemàtiques senzilles.
- Fonament teòric: Un àbac és un instrument de càlcul aritmètic senzill, sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels senzilles.
Consisteix en un requadre de fusta amb barres o fils paral·lels pels quals llisquen unes boles.
El seu origen es remunta a l’antiga Mesopotàmia. Utilitzat per mercaders a l’Edat Mitjana a través de tota Europa i el món àrab. Encara es fa servir avui dia al Medi Orient, Rússia, Xina, Japó i Corea.
L’àbac és considerat precursor de la calculadora digital moderna.
- Material i eines
Material:
- Caixa de maduixes
- Fil de ras negre
- Boles de fusta
- Xinxetes
- Pintura
Eines:
- Pinzell
- Tisores
- Serra de Marqueteria
- Paper de vidre
- Barrina
- Celo
- Llapis
- Regle metàl·lic
- Procediment de construcció:
1r pas: Serrar amb la serra de marqueteria les potes de la caixa de maduixes perquè no sobresurtin dels laterals de la caixa.
2n pas: Llimar amb paper de vidre les potes fins deixar la superfície llisa i els perfils de la caixa.
3r pas: Marcar una línia al centre de la superfície dels laterals de la caixa de maduixes per fer-la coincidir amb les línies centrals de les plantilles annexades.
4t pas: Enganxar amb celo les plantilles als laterals de les caixes.
5è pas: Foradar amb la barrina on indica la plantilla. Cal vigilar que els forats quedin totalment paral·lels.
6è pas: Llimar els forats amb paper de vidre fins que quedin polits.
7è pas: Pintar les caixes.
8è pas: Passar els fils verticalment amb les 6 boles per cada forat. Al acabar, fixar el fil amb una xinxeta.
9è pas: Passar el fil horitzontalment encreuant-t’ho amb els verticals, de tal manera que formin un zig-zag entre les boles 2na i 3a de tots els fils verticals.
10è pas: Fixar l’extrem del fil amb una xinxeta.
- Valoració de costos:
| Quantitat |
Descripció |
Preu unitari |
Total |
| 1 metre |
Fil de ras |
|
|
| 48 |
Boles de fusta |
|
|
| TOTAL |
|
|
|
Aquesta taula es va fer amb l’objectiu que l’alumnat coneguin les despeses produides en l’elaboració.
Les caixes de maduixes les vam anar a buscar un dimarts a l’hora d’esbarjo (amb l’ajuda de 4 alumnes de 3r d’ESO) a una parada de fruita del mercat de la Font dels Capellans, que és el mercat del barri.
Per a la construcció de l’àbac ens hem organitzat d’una manera especial, per la impossibilitat de re agrupar les classes de tecnologia segons els grups de treball del projecte, així que ho hem fet de la següent manera:
Les classes de 1r d’ESO de la matèria de tecnologia estan organitzades en 4 grups de 15 alumnes ocupant 2 hores seguides al taller.
Aquest grups estan constituïts per alumnes de 1A i alguns de 1AF, sent grup 1A i alumnes de 1B amb alguns de 1AF, sent grup 1B.
Seguint aquesta distribució, hem fraccionat en dos etapes el procés de fabricació de l’àbac, una etapa que consisteix en preparar la caixa de maduixes (serrar potes, llimar, foradar i pintar)
i una segona etapa d’acabats ( passar fils, boles i assegurar).
Doncs bé, la primera etapa es fa en les 4 primeres hores, es a dir, 1r grup A fa 6 caixes, i 1r grup B fa 5 caixes. i les darreres hores dels grups A i B, les quatre restants, els acabats.
Els punts febles d’aquesta metodologia són un parell:
-un, que els alumnes no poden veure totes les etapes del procés, ja que o fan la primera o fan la segona i segon, que els àbacs que faran servir al final del projecte possiblement no seran els construïts per algun membre del seu grup. Encara que aquest últim es podria veure com un factor positiu més que negatiu pel fet de que prenguin consciència de la realitat d’un treball cooperatiu.
Resultat dels àbacs:
