COM desenvolupem els projectes?

A vegades a l’aula hi ha discussions o dubtes sobre un mateix aspecte, sorgeixen conflictes entre l’alumnat que posen en evidència la motivació i els seus interessos en aquells moments; o simplement, al llarg d’una mateixa setmana, de manera espontània, els nens fan molta incidència a algun element com poden ser les formigues que hi ha al pati, les flors que comencen a néixer… És aleshores quan detectem que ha sorgit un estímul que pot desencadenar un treball d’investigació.

– Aquests treballs acostumem a iniciar-los amb una conversa de tot el grup-classe, on cadascú fa les seves hipòtesis al voltant de la qüestió que ens ocupa.

– Aleshores arriba el moment de comprovar aquestes hipòtesis; les comprovacions les realitzem en gran grup, en petits grups, individualment… depenent del que comportin i dels recursos que hi hagi. A vegades es necessita molt temps per fer alguna comprovació; per exemple quan vam plantar uns bulbs sense saber què eren i no sabíem què en sortiria, o quan vam plantar unes llavors de mandarina que un nen va trobar mentre se la menjava… Mentre dura aquesta espera pot ser que sorgeixin altres projectes i, llavors, es poden mantenir varis fronts oberts dins d’un mateix grup. S’intenta ser al màxim de flexibles en aquest sentit, adaptant-nos així a la vida i a l’ambient que es respira a l’aula.
Per desenvolupar aquest procés d’investigació tenim en compte tres aspectes fonamentals:
Col·laboració espontània dels infants portant coses de casa que ens ajudin a                     avançar en les nostres descobertes: llibres, objectes, fotografies…
Familiars experts en diferents temes disposats a participar i a ajudar-nos.
Experimentació a l’aula o a l’entorn més proper.

– Un cop tancada la investigació, arriba el moment d’exposar les nostres conclusions i de posar-les en comú. Ens reunim tots plegats i en parlem!

– Finalment, cal documentar el procés d’investigació i les conclusions a les quals hem arribat. Aquest procés de documentació té tres vessants:
Sobre paper: fotografies, dibuixos, escriptura de les paraules més significatives,                  transcripcions de les converses…
– Al mapa conceptual: a inici de P3 cal guiar-los moltíssim, però aquesta orientació               per part de la mestra cada vegada és més prescindible i mica en mica van                         guanyant autonomia a l’hora de situar-se en l’espai, de veure relacions entre                       conceptes…
– Al bloc: pensem que és una eina molt útil per a fer partícips a les famílies,                            perquè coneguin en quin moment estan els seus fills, perquè trobin sentit a les                    inquietuds que manifesten a casa, per ajudar a obrir una mica més la via de                        comunicació… i per intentar fer-los viure tant com sigui possible, tot allò que                        vivim a l’aula! Bloc Escola les Bases

SIGUEM CREATIUS – Metodologia

SIGUEM CREATIUS text2 – 3r ESO

Les preguntes inicials ( Sóc una persona creativa?, Sóc emprenedora?, Puc ser-ho?) donen lloc a tantes respostes com alumnes té el projecte.

La informació necessària per a desenvolupar el projecte depèn inicialment del tema triat per l’ alumne (demanem que aquest sigui de l’ entorn proper a l’ alumne). Les activitats treballades prèviament li han de servir per incorporar les eines, actituds i habilitats necessàries per desenvolupar el seu projecte. En tot moment el professor ha de guiar-lo en aquest procés perquè relacioni els coneixements previs, les competències treballades amb les diferents activitats i l’ objectiu final del projecte.

Totes les activitats proposades i informació addicional, de forma temporitzada, l’ alumne ho troba al curs moodle corresponent al qual s’haurà donat d’ alta a l’ inici del projecte.

A cada sessió, els alumnes elaboren un diari personal (“carpeta d’ aprenentatge”) on expliquen les activitats treballades, fan una valoració de què han après, les dificultats que han trobat i com les han resolt. També s’ auto-avaluen i, si han treballat en grup, avaluen els seus companys. Aquest diari és revisat i avaluat setmanalment pel professor amb la corresponent retroacció amb la intenció de buscar la màxima implicació de l’ alumne en el seu aprenentatge.

LA VOLTA AL MÓN: METODOLOGIA

Hi ha diversitat d’activitats: individuals, en parelles i en grup. Els grups són  heterogenis basats en l’observació prèvia que s’ha efectuat durant la fase d’exploració. Els grups es basen en un líder, el suport del líder i dos col·laboradors. L’assignació de rols és lliure, ja que dins del grup ells decideixen de forma consensuada quin rol tindrà cada alumne.

La temporització estarà definida pel professorat, les tasques estan mínimament pautades de tal manera que l’alumnat pugui fer en funció dels seus interessos.

Les activitats del projecte estan dissenyades en dues fases ben diferenciades:

  • La fase d’exploració: Lectura del llibre (fil conductor), documental de l’Unai (iniciació), passaport (contextualització), activitats dels països a on transcorre l’acció del llibre (treball cooperatiu en grup) i activitats d’autoavaluació.
  • La fase de realització:  pluja d’idees, recerca de models, realització del producte final, exposició, autoavaluació i coavaluació.

La recerca s’introdueix a partir de la fase d’exploració i s’allarga fins la fase de realització. Les activitats són pautades però obertes a possibles derivacions i modificacions. Malgrat ser pautades, hi ha un ventall de possibilitats, oportunitats i eleccions ampli. 

Els espais per compartir el procés, els dubtes i les posades en comú són a l’aula mateixa i a través del Drive, tant entre ells com entre ells i el professorat. Es fan exposicions setmanals per compartir els resultats de cada grup.

Escoles Verdes i Solidàries (Metodologia)

Per tal de dur a terme el nostre projecte d’Escola Verda i Solidària utilitzem diferents canals i metodologies considerant que som un centre molt gran i que per tant ens resulta difícil poder reunir tan sovint com voldríem el Comitè Ambiental per a coordinar les nostres accions.

1r Partim del Pla d’Acció Anual, el qual és un document que concreta les línies definides en el Pla d’Educació per a la Sostenibilitat, que es renova cada 4 anys. En la 1a reunió d’inici de curs, cada professor membre del comitè revisa la concreció de les activitats referents a la seva àrea en el pla d’acció i ho comparteix amb els seus companys de departament/seminari.

Cada departament col.labora com a mínim en un dels 6 grans punts que hem definit a la planificació (Sensibilització, Sortides Ambientals, Parlament Verd, Hort-Jardineria, Solidaritat, Ecoàrees- Residus i Sostenibilitat del Centre segons aquest organigrama:

  1. Dept de català, castellà i francès, col·laboren sobretot en el punt 1 de Sensibilització per exemple a través de:

    – Edició d’entrades per al blog d’Escola Verda i Solidària

    – Lectura d’entrades a l’hora de Pla lector (entrades que hagin fet alumnes d’altres nivells, ex els de 1r llegeixen una activitat que han fet els de 2n i se n’assabenten).

    – Traducció d’entrades per donar més projecció exterior al nostre blog

    – Activitats de comunicació com edició d’anuncis en format vídeo que es pengen al Canal de Youtube d’Escola Verda i Solidària.

    – Lectura de contes de temàtica ambiental editats pel departament de Territori i Sostenibilitat.

    – Activitats adreçades als alumnes de l’Aula d’Acollida.

  2. Tot el centre en general a través de la Comissió de Festes i de manera particular el Dept d’Educació Física, dept de Geografia i Història i dept de Ciències Experimentals, col·laboren sobretot en el punt 2 Sortides Ambientals per exemple a través de:

    – Jornada Verda, activitat de coneixement dels diferents espais de l’Anella Verda de Manresa a través de 6 recorreguts (un per a cada curs d’eso i per a cada curs de Batxillerat).

    – Sortides al Museu Molí Paperer

    – Sortides a espais naturals com Montserrat, Montcau a on es fan activitats d’educació ambiental.

  3. Tots els alumnesdel centre en general a través dels Delegats de Classe (Parlamentaris) està representat al Parlament Verd.

    – Aquest òrgan es reuneix setmanalment i és l’equivalent pel que fa als alumnes del Comitè Ambiental que és l’òrgan de professors que coordina el projecte i que es reuneix també setmanalment a nivell de Comissió (grup més reduït de professors) i mensualment a nivell de Comitè (grup més ampli)

    – El Parlament Verd dóna veu als alumnes i col·labora en activitats que es gestionen des de Tutoria, que en el nostre centre és una matèria avaluable titulada Ecologia i Responsabilitat (vertebrant el caire ambiental i social d’aquest projecte).

  4. El Seminari de Ciències i el dept de Psicopedagogia col·laboren en el punt 4 Hort i Jardineria a través de:

    – La Jardineria del pati, que va a càrrec dels alumnes del NEP (aula oberta) de 4rt d’eso.

    – L’hort escolar, que va a càrrec dels alumnes d’aquest projecte (que s’explica més extensament en un altre apartat d’aquest mateix blog del Lluís de Peguera).

  5. El Dept de Geografia i Història (que inclou Economia), el dept de Francès i el dept de Música col·laboren de manera especial en el punt 5 Solidaritat a través de :

    – Tallers i activitats que es contracten amb la Casa Flors Sirera.

    – Exposicions i calendari solidari.

    – Organització de recollida d’aliments

    – Xerrades i lectures de llibres d’Economia Responsable.

    – Elaboració de raps per la Pau

  6. El Dept de Matemàtiques, el dept de Tecnologia, el Dept de Visual i Plàstica i el dept de Música col·laboren sobretot en aquest punt a través de :

    – Explicar als alumnes quins diferents materials renovables i no renovables existeixen.

    – Conscienciació de la importància de minimitzar l’ús dels recursos.

    – Confecció de manualitats reciclades a totes les tutories per Nadal.

    – Elaboració de projectes de Visual i Plàstica i de Tecnologia amb materials reciclats.

    – Recull de dades estadístiques referents al consum de diferents recursos materials o energètics (paper d’alumini, paper, aigua, llum, gas).

    – Registre informàtic d’aquestes dades i tractament gràfic de les mateixes a Informàtica (dept de Tecnologia).

    – Confecció de decorats per a obres musicals com Els Pastorets o el musical de 4rt d’ESO amb materials reciclats.

La xocolata

L’espai de referència per treballar per projectes és l’aula tot i que en aquest projecte concret hem utilitzat molt l’hort que tenim a l’escola. Forces estones som dos mestres a l’aula i això facilita fer diferents agrupacions.

18Hem donat importància a les converses de tot el grup on els alumnes tenen la possibilitat d’escoltar les opinions i reflexions dels altres i on és un bon moment per fer-se bones preguntes que esdevindran el camí del projecte. També hem utilitzat diferents agrupacions de l’alumnat amb la intenció d’afavorir el treball cooperatiu.

8

FEM PROJECTES A 1r D’ESO: LA METEOROLOGIA

El tema del projecte és escollit pel professorat, i es proposa als alumnes un objectiu final, que és la construcció d’un aparell meteorològic. A partir d’aquí iniciem i recollim una pluja d’idees per part dels alumnes, on ells exposen els coneixements previs que creuen que haurien d’adquirir per poder fer la construcció del seu aparell (per exemple: què és la pressió, la humitat, com es formen els núvols, en què consisteix la predicció del temps, com són els mapes del temps …)

 

Durant la realització del projecte, els alumnes han de realitzar tres fases:

  • Fase d’introducció: on s’introdueixen les diferents tècniques de treball en grup cooperatiu, com per exemple: la lectura compartida, el llapis al mig, tècnica 1-2-4, trencaclosques, el full rotatori, el mapa conceptual, etc.
  • Fase d’exploració: on es desenvolupen els temes que han aparegut a la pluja d’idees i que els alumnes creuen necessaris per poder realitzar el seu projecte. Un cop desenvolupats tots els temes es crea un mapa conceptual relacionant tots els conceptes treballats.
  • Fase de realització: on els alumnes construeixen el seu aparell meteorològic, i, paral·lelament porten un diari de treball i una planificació prèvia on es tenen en compte totes les sessions de les que disposen i com s’han d’organitzar a l’hora de portar el material, de planificar la construcció…

 

Finalment, un cop construït l’aparell, es fa un registre de dades meteorològiques i es presenta el projecte final davant els companys. Se’ls demana als alumnes també que realitzin i entreguin una memòria tècnica del projecte.

L’Origen dels mites: Metodologia

En les primeres sessions comencem explicar les nocions bàsiques de l´univers.(planetes, satèl-lits, constel-lacions….).Utilitzem aquesta página com a referent:http://blocs.xtec.cat/elceldelsmites/.Complementem aquest objectiu amb la visita de l´observatori de Sabadell.http://astrosabadell.org/ca/

A partir d´aquí s´enllaça amb les explicacions dels mites de les constel-lacions, En les següents sessions estudiaran les diferents representacions dels personatges mitològics i bestiari en l´història de l´art.

Una vegada han vist els diferents mites de les civilitzacions antigues es proposa que inventin la creació d´un personatge i un mite.

 

 

 

 

L’evolució de l’home

Hem dissenyat activitats que cal resoldre de manera individual, en parelles i en petits grups. Aquests grups s’han format algunes vegades tenint en compte els interessos dels alumnes per temes concrets; d’altres per grups cooperatius on cada alumne té el rol d’expert en una activitat (com ara els experiments).

Hem dissenyat activitats obertes però amb unes pautes de realització. La intenció ha estat introduir als alumnes en la recerca guiada sobre un tema concret.13

Hem anat trobant preguntes noves, nous reptes, i nous interessos que hem incorporat al projecte.

L’aula ha estat l’espai de referència per posar en comú els aprenentatges, els dubtes, intercanviar idees. El reflex de tot aquest procés l’hem anant recollint en un gran mapa conceptual que va anar evolucionant al llarg de tot el projecte.9

El Lluïset de Cal Peguera

El treball en equip és fonamental a l’hora d’elaborar i desenvolupar diverses activitats. En el cas particular de la creació d’una “Revista Escolar” és primordial.

En aquest projecte es vol fer servir una metodologia activa i respectuosa, basada en el consens, en l’enriquiment d’idees i en les aportacions. Tot això s’assolirà explotant la diversitat que hi ha entre l’alumnat. Tots i cadascun dels participants tenen un rol dins del projecte de la revista. En aquest sentit, la perspectiva de cada alumne no només ajudarà a configurar un producte interessant sinó que a més a més això es considera un dels punts clau per a l’èxit pedagògic del mateix projecte.

Els alumnes quan observin els seus treballs publicats (articles, entrevistes, entreteniments etc.) podran comprovar el resultat del seu esforç. Això és molt atractiu i visual per a aquestes edats. D’aquesta manera gaudiran d’una dinàmica de retro-alimentació excel·lent.

També s’han planificat activitats destinades al coneixement d’aquest mitjà de comunicació i a la creació de la nostra revista escolar. Per exemple, es preveu que hi haurà visites d’alguns personatges d’interès públic (esportistes, gent del món de l’espectacle, periodistes, etc.) així com que també s’organitzarà sortides fora del centre que estimularan un aprenentatge més vivencial.

Per a l’elaboració física de la revista es durà a terme les següents fases:

  • Elaboració: On els membres del grup de treball s’adscriuen a un dels apartats en els que es divideix , per tal de recopilar, valorar i editar la informació aportada pels diferents sectors de la comunitat educativa.
  • Maquetació: Un cop tractada la informació s’encarregarà la seva maquetació informàtica.
  • Publicació: Un cop valorat i corregit el nombre maquetat.

Treball en equip dels docents

En general, els continguts no es preveuran sinó que es donaran. La revista es vol enfocar força al que està passant en el moment del desenvolupament del projecte de manera que no totes les activitats estan pre-definides d’entrada. A més a més, també es té en compte els interessos dels alumnes participants, els quals no es poden determinar abans no hagi començat el projecte.

No obstant això, alguns continguts estan assegurats. Aquest és el cas per exemple de la redacció de noticies, crítiques o articles d’opinió, entrevistes, etc. amb els que hi ha una necessitat de conèixer les diferents tipologies textuals i emprar els diferents registres de la llengua per la correcta adequació a les diferents situacions.

En tot cas, els continguts que es treballin serviran per desenvolupar moltes de les competències dels diferents àmbits (lingüístic, matemàtic, científic-tecnològic, de la salut, etc.).

Els alumnes són capaços d’elaborar un bon producte final per si mateixos. Els professors tindran un rol d’acompanyament al llarg del qual es centraran en i) la motivació dels alumnes, ii) en provocar en els alumnat les preguntes adequades per conduir el seu aprenentatge, iii) en supervisar i avaluar de la feina setmanal i iv) en la correcció. En referència a l’últim punt, el professorat ha acordat que la revista és essencialment un producte fet pels alumnes, de manera que les correccions es limitaran únicament en l’aspecte ortogràfic deixant de banda l’estil i el registre que utilitzen els alumnes.

L’equip de professors es trobarà setmanalment per avaluar les sessions anteriors i planificar/tancar la planificació de les següents. L’equip també farà ús de la informàtica en núvol (Google Drive) per tal d’emmagatzemar, compartir i editar conjuntament la documentació relativa al projecte que es vagi generant.

LA MEVA MANRESA

“La meva Manresa” es podria considerar un projecte col·laboratiu i interactiu que té com a objectiu que els alumnes coneguin més a fons la seva ciutat.

 

El nom “La meva Manresa” parteix de la necessitat que aquest projecte suposi un aprenentatge significatiu per part de l’alumnat. El fet de partir dels punts de la ciutat amb els quals l’alumne està familiaritzat és molt important a l’hora d’assolir aquest aprenentatge significatiu. Al final del projecte, l’alumne ha de ser conscient que els horitzons de la “seva Manresa” s’han ampliat.

 Tot i que “La meva Manresa” és un projecte bàsicament cooperatiu, també ha combinat el treball en grup amb el treball individual.

Els alumnes van haver d’establir el punt de partida de forma individual. La reflexió duta a terme a l’hora d’elaborar la narració dels llocs que coneixien de la seva ciutat i a l’hora de dissenyar el seu propi mapa eren individuals, ja que cada alumne parteix d’una realitat diferent.

Tot i així, els alumnes estan distribuïts a l’aula en grups de quatre o cinc amb l’objectiu d’afavorir el treball cooperatiu. Aquesta distribució va afavorir la col·laboració entre alumnes a l’hora de dur a terme la narració i el disseny del mapa, malgrat es tracti d’activitats individuals.

A l’hora de trobar els punts d’interès de la ciutat i cercar-ne la informació en l’activitat “La Manresada” els alumnes van treballar en grup. Els grups eren els mateixos que a l’aula.

També es va treballar en grup a l’hora de redactar i reproduir la conversa en llengua anglesa sobre els punts d’interès treballats per part de cada grup.

Finalment, tot i que cada alumne va elaborar un Skyline, el disseny de cadascun es va dur a terme de forma cooperativa entre tots els membres del grup.

L’eix vertebrador de tot aquest projecte ha estat la plataforma Google Classroom. Mitjançant aquesta plataforma, els alumnes podien accedir a tota la informació necessària (proporcionada per part del professorat) per dur a terme les diferents activitats, com ara les pautes per dissenyar l’Skyline o un exemple per redactar la conversa en llengua anglesa. També s’hi poden trobar enllaçats tots els documents Piratepad en els quals els alumnes van elaborar les seves narracions, així com els enllaços als Google Map de cada alumne.

Captura Classroom