SIGUEM CREATIUS – Implementació

El projecte està pensat en unes tasques per treballar el lideratge, el treball en equip, la comunicació efectiva, la creativitat, la innovació, l’ especialització en el treball, de manera que prepari l’ alumnat per poder desenvolupar la seva idea i poder-la analitzar fins a portar-la a terme.

SIGUEM CREATIUS text4 – 3r ESO

A la sessió inicial s’ explica l’ objectiu del projecte, es comparteix amb l’ alumnat els criteris d’ avaluació, la temporització de les sessions i es fa la inscripció al curs de moodle on hi ha totes les activitats que es duran a terme, així com les tasques que hauran d’entregar de cada sessió (activitats programades, diari personal i de grup, auto-avaluació i co-avaluació). Cada setmana es revisen els diaris i es dóna retroacció a l’ alumne a través del moodle i a l’ inici de la següent sessió.

La forma de treballar depèn de l’ activitat, en algunes treballen individualment, en d’altres en parelles o en grup. El projecte final és en grup cooperatiu. La manera de triar els grups per aquest projecte és una combinació entre l’ autogestió i la intervenció del professorat buscant, en tot moment,  que el grup sigui el més heterogeni possible i evitant totes relacions que no afavoreixin un bon ambient de treball.

En la primera sessió del treball final, els alumnes trien el rol que volen assumir dintre del grup i defineixen les seves responsabilitats. Aquestes queden reflectides en el primer diari de grup. Aquest diari l’ elaboren a cada sessió explicant què han fet, qui ho ha fet, què els queda per fer, així com també avaluen el seu treball i el dels seus companys.

SIGUEM CREATIUS text5 – 3r ESO

Les activitats estan formulades a partir de preguntes (Pla d’ Activitats – adaptació d’ un Pla d’ Empresa) que l’ alumnat ha de respondre mitjançant la reflexió, la recerca autònoma i la posada en comú amb companys per tal que puguin desenvolupar-les de forma més adient.

LA VOLTA AL MÓN: IMPLEMENTACIÓ

El projecte de la volta al món està organitzat en tres fases.

  • La fase introductòria (2 sessions) on es treballa què és el treball cooperatiu, es donen a conèixer les eines informàtiques que s’hauran d’utilitzar durant el projecte i es procedeix al visionat del documental “El viatge de l’Unai”.
  • La fase d’exploració (17 sessions) on es duu a terme la lectura del llibre i activitats individuals i en grup sobre els països en els quals es desenvolupa la història. En les activitats en grup, els grups són heterogenis i es van canviant d’un país al següent per fomentar la cohesió i el treball cooperatiu.
  • La fase de realització (16 sessions) en la quals els alumnes han de desenvolupar el seu producte final. Es treballa amb grups heterogenis i equilibrats en els quals s’han de repartir els rols de treball.

La informació s’obté de diverses fonts i metodologies: la lectura del llibre, documentals, i de tot tipus d’eines TIC (drive, google maps, geocaching, navegadors…). La nova informació es relaciona amb els coneixements previs a través de la reflexió i deducció. Tots els coneixements es van relacionant entre ells i creem a l’alumnat la necessitat d’utilitzar els previs i els nous coneixements. Compten amb l’ajuda i la col·laboració del grup i amb el professorat. Els alumnes transfereixen continguts i competències de diferents àrees: Català, socials, tecnologia

Els alumnes documenten el propi procés de producció diàriament, tant en la fase d’exploració com realització. Totes les activitats i continguts treballats queden documentats en un dossier virtual o en un blog.

La xocolata

El projecte ha estat guiat per les mestres seguint els interessos i motivacions dels alumnes. En el dia a dia del projecte trobàvem la necessitat d’anar-nos coordinant molt sovint per assegurar-nos que el camí era el correcte.

Quan ens adonem que tenim força informació i que potser hauríem d’endreçar-la una mica. A algú se li acudeix fer un índex a la llibreta del que treballarem, com vam fer amb el projecte anterior. Decidim escriure les diferents preguntes que ens vam fer sobre la xocolata en començar el tema i ho copiem tots a la llibreta dels projectes.

Iniciem el projecte amb una conversa on els alumnes es fan preguntes i busquen respostes activant els seus coneixements previs. En aquest moment les mestres es troben  i planifiquen quin serà el fil del projecte i quin serà l’objectiu final.

El projecte es va documentant en una llibreta individual on els alumnes van recollint vivències del projecte, fem murals i fotografies. Potser ens ha faltat compartir l’objectiu amb els alumnes però al llarg del procés hem aconseguit que els alumnes es facin bones preguntes que han esdevingut fil conductor del projecte i que hem pogut enllaçar amb el tema de “les plantes”.

Segons els interessos, motivacions, neguits dels alumnes anem investigant, descobrint, experimentant… nous coneixements i sobretot aprenem a treballar en grup, a respectar les opinions dels altres, a fer-nos bones preguntes i tenir curiositat per saber la resposta.

En descobrir que el cacau surt d’un arbre ens adonem que no tenim gaire clares algunes de les parts dels arbres, també descobrim que el fruit surt de la flor i, a partir de les observacions fetes a l’hort i alguna sessió més experimental anem descobrint els diferents tipus de plantes, les parts d’una flor, etc…

27

Com que la part del cacau amb la que es fa la xocolata és la llavor de la panotxa i un dia una alumna va portar llavors de maduixa, a partir d’aquest dia molts alumnes s’engresquen a portar llavors de diferents fruits i decidim fer una col·lecció. Un cop en tenim un bon número decidim plantar-les a l’hort i veure què passa. Després de setmanes d’anar a observar i veure que no passava res, un dia vam descobrir que la llavor de carbassa havia germinat!!! Amb aquest experiment ens hem adonat que plantar llavors i que germinin no és tan fàcil com sembla.

15

18b

L’evolució de l’home

Els alumnes cerquen la informació en l’entorn digital creat pels mestres. El resultat de les seves investigacions i documentacions es recolliran en un espai també digital compartit tant amb els integrants dels diferents grups com amb les mestres.19

Hem dissenyat activitats que impliquin a diferents àrees curriculars, com ara jocs dels romans dins d’educació física, nombres romans dins de matemàtiques, etc.

Durant aquest llarg procés la coordinació de l’equip de mestres ha estat una tasca important per ajustar les tasques a fer tant amb els alumnes com el rol que cada mestre calia desenvolupar.

8

L´Origen dels mites:implementació

El nostre punt de partida és el coneixement de tot allò que passa al cel ( fenòmens meterològics, planetes, constel-lacions). Aprofitem aspectes de la vida quotidiana o bé noticies d’actualitat ( efemèrides, cometes….) per despertar l’interés del alumnat inicialment. Dissenyem tasques enfocades a tenir informació prèvia, perquè sigui més fàcil trobar-la.

El producte final és un repte pel que fa a la creativitat de l’alumne. Un gran repte , ser capaç d’inventar un mite des de zero: crear els personatges implicats, la seva constel-lació, l’arbre geneològic, les aventures que passen, els valors que representen. No hi ha un únic model de projecte.El format de presentació del mite és totalment lliure, video, conte il.lustrat, còmic, obra de teatre…

El projecte moltes vegades ha tingut derivacions imprevistes, nosaltres ho hem enfocat sobretot al coneixement dels mites grecs i romans, alguna vegada els alumnes s’han centrat en la mitologia egípcia i nòrdica.

La Comunicació del producte final  és gràfica, fotografies, dibuixos, vídeo. Les representacions són públiques i van dirigides als professors i els seus companys.Les famílies poden tenir accés al producte final a través del Peguera’ s Night.

 

Utilització de l’àbac

Sessió 2 . Aprendre a fer operacions senzilles amb l’àbac i preparació de part de la sessió 3.

Es visualitzarà un vídeo sobre el funcionament d’un àbac. A continuació, es realitzaran exercicis pràctics amb l’àbac construït i es prepararan les tauletes gregues.

  1. PROJECCIÓ DEL VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=GgM2DSTr3Sw

(   Google “Abaco suma y resta” / Vídeos /  -és la 1a entrada-   )

S2 vídeo àbac

  1. OPERACIONS SENZILLES AMB L’ÀBAC:
  • Indicar sobre l’àbac els següents nombres:

6, 9, 10, 15, 25, 512, 863, 1400, 3877, 85221, 732002, 1594437, 22584694.

  • Sumar:  a) 25 + 31        b)  99 + 11    c) 267 + 23
  • Restar:  a) 46 – 13      b) 521 – 25    c) 1001 – 61

El professor/a anirà passant pels diferents grups i demanarà a tots els membres que facin alguna operació.

S2 pràctica àbac II S2 pràctica àbac

  1. PREPARAR ESCRIPTURA DE COMERÇ:

Preparar elements d’intercanvi per comercialitzar i escriure a la sessió 3 i que posteriorment s’haurà de representar, cal apuntar-les a la carpeta d’aprenentatge.

  1. PINTAR TEULES GREGUES

A l’aula de VIP alguns membres de la civilització grega hauran de preparar les teules gregues, caldrà que les pintin amb pintura plàstica negre i les deixin assecar a l’aula de VIP. D’aquesta manera ja estaran preparades per la propera sessió.

S2 teules gregues III S2 teules gregues II

Recerca sobre civilitzacions antigues

Sessió 1 . Recerca sobre les civilitzacions i problemes d’edats amb nombres enters.

  • Es començarà a fer una recerca informativa sobre les diferents civilitzacions escollides mitjançant els ordinadors o els mòbils. Es tracta que es busquin dades rellevants, com ara, els vestits, les monedes, com calculaven…

S1 recerca info III S1 recerca info S1 recerca info II

  • Seguidament, s’hauran de resoldre els següents exercicis matemàtics sobre uns personatges històrics d’aquestes civilitzacions. Cada grup haurà de fer les seves dues civilitzacions.

Quan acabin, han d’entregar aquests exercicis al professor, en un full blanc amb el nom dels components del grup.

En un dels exercicis es demana que siguin ells els que plantegin i resolguin un problema similar amb dades d’un personatge històric real.

S1 problemes edats II S1 problemes edats

El Lluïset de Cal Peguera

La revista és un sol producte però depenent de l’alumnat que la produeixi tindrà una forma o una altra. A més a més, la revista serà molt transversal ja que recollirà materials periodístics de diferents àmbits.

La revista processarà la informació que es deriva de la vida al centre: alumnes, professors, events, successos i activitats en general. Tot això tindrà lloc duran l’execució del projecte, per tant la informació s’obté “en temps real” del sistema “escola” (alumnes, institut i successos).

Les diferents seccions de la revista porten a treballar totes les competències que es preveu desenvolupar. És a través de l’anàlisi de la informació i de l’elaboració dels textos de la revista que l’alumne transferirà les competències. Altres maneres seran les activitats: sortides, xerrades, entrevistes, etc.

Els alumnes documentaran igual que el professors amb la informàtica en núvol.

PROJECTE D’HORT

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE.

PUNT DE PARTIDA:

1ºEl professorat proposa que l’alumnat que hi participi  sigui de necessitats educatives especials i/o específiques, tot i que com a Institut verd ho fem extensiu a tota la Comunitat Educativa perquè hi col·labori. L’HORT ÉS DE TOTS!! També ve donat l’horari de dedicació i lloc. Dilluns, dimecres i divendres de 12.30h-14.30h aprop del barri amion.

2º Es fa una Assemblea de tot l’alumnat seleccionat i se’ls hi proposa la idea de participar en la creació d’un hort. Se’l hi comunica que és totalment voluntari  participar en aquest viatge. Donem informació de que es tractaria d’un hort ecològic, què vol dir ecològic i per què, també informem de l’horari i el lloc. Tot seguit passem a fer col·loqui, uns presenten més dubtes, formulen més preguntes, d’altres ja comencen a donar idees i es mostren més entusiasmats, observem els interessos i motivació en general. Molt elevat!!. Cap vol marxar del projecte.

3º Compartim el què farem, com ho farem, de quins recursos disposarem, què aprendrem i com avaluarem. En aquest últim punt, els alumnes es mostraven molt interessats, que  si això era institut…. i si també hi havia nota,…. etc.PUNT DE PARTIDA.

DEFINICIÓ DEL REPTE:

El nostre objectiu inicial com a professorat era  incrementar la motivació de l’alumnat vers els aprenentatges i poder treballar les competències bàsiques de forma global partint dels seus propis interessos. Però la realitat ha superat les expectatives, el projecte de l’hort ha anat més enllà, la implicació, la dinàmica que s’ha anat creant per si mateixa, l’armonia amb el medi, el contacte amb la terra, el sol, l’aire , la relaxació dels rols, etc. ha anat creant  una vinculació afectiva de grup i de pertinença que ens ha fet créixer a tots i  del que hem après moltes coses que no es poden progamar ni preveure i per la qual cosa  ens sentim molt orgullosos de ser la colla de l’hort.

Col·laboradors: L’AMPA ens dóna molta energia i il·lusió, sempre han cregut amb nosaltres i es senten orgullosos de  nosaltres i ens han facilitat DSC_0025 recursos materials imprescindibles per formar un hort, el seu representant Ermengol. També ens ajuda l’Associació d’Amics d’en Lluís de Peguera i l’ERA amb el seu representant,  Manel i la propietària Magda que gratuitament ens ha cedit les terres.

El repte  s’ha anat formulant sempre a curt plaç. Ells alumnes mateixos l’anaven marcant. La motivació inicial  de tots era plantar i regalar les hortalises a les seves mares. Desprès van anar sorgint d’altres.

EL REPTE PRIMER : com volem fer l’hort, una part col·lectiva i una individual? o tot col·lectitu, com el fem? bancals grans, petits, quadrats…? Com treballem, en parelles, o més persones..?  quines tasques hem de fer cadascun? Sorgien molts dubtes, els alumnes esperaven ser dirigits com és costum. Nosaltres els professors vam intentar donar confiança perquè sortissin iniciatives d’organització per part d’ells . SEGON: Van decidir que cadascú volia un bancal però que s’ajudarien amb els veïns el costat, i que serien estrets i llargs com es va veure en un video de l’horta ecològica mostrat pel Manel, que va agradar molt. També es va decidir que els professors tindrien uns bancals col·lectius per a formació. TERCER, Busquem informació, ens assessorem, com seria més treballable l’hort. Com cal que estigui la terra, quin tipus de terra tenim,què podem plantar millor,  com regarem, si podem alternar cultius, què fem amb els ocells, amb els cargols, etc. . Ens va portar força temps.

Mentre passava el tractor i abonava la terra, els alumnes exploraven les eines i les provaven. Nosaltres professors i col·laborador els hi mostraven, allà mateix, a la terra, en el nostre hort, l’hort de tots.  Visi i Marina.

DSC_0015DSC_0009DSC_0058

LA MEVA MANRESA

 

El projecte “La meva Manresa” es va iniciar el segon trimestre del present curs.

Per dur a terme aquest projecte no es va establir una temporització. L’activitat “La Manresada” va suposar “l’equador” entre les activitats relacionades amb la reflexió sobre la Manresa que coneixien els alumnes i les activitats relacionades amb la Manresa que van començar a conèixer després de “La Manresada”.

Totes les activitats es van dur a terme en diverses sessions dins la franja horària de les matèries d’Educació Visual i Plàstica, Tutoria, Ciències Socials, Ciències Naturals, Llengua Castellana, Llengua Anglesa, Tecnologia i Matemàtiques, ja que el professorat d’aquestes matèries forma part de l’Equip Impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques.