[
L´origen dels mites : producte final
Respon
Arxiu de la categoria: Centres docents
Escoles Verdes i Solidàries (Implementació)
El projecte d’Escoles Verdes i Solidàries es porta a terme a partir de les propostes d’activitats que es fan des de la Comissió i el Comitè d’Escoles Verdes i Solidàries i del Parlament Verd.
El marc d’actuació queda definit en el Pla d’Acció Anual, que s’incereix en el Pla d’Educació per la Sostenibilitat, el qual té una durada de quatre anys.
El Pla d’Acció Anual s’estructura en 6 punts:
1.-Sensibilització mediamental
2.-Sortides ambientals
3.-Constitució del Parlament Verd
4.-Implicació i millora de l’entorn: hort ecològic i jardineria
5.-Solidaritat
6.-Ecoàrees-residus i sostenibilitat del centre.
Cadascun dels departaments està implicat en la planificació i implementació d’aquests 6 punts, atès que en la Comissió i Comitè d’Escoles Verdes i Solidàries hi ha representació de professorat de tots els departaments. Tres o més professors dels diferents departaments es responsabilitzen de la concreció de cadascun dels punts indicats. Aquesta tasca es realitza al juny-juliol per tal de tenir-ho a punt per endegar el pla al setembre. S’informa de la planificació del projecte a l’equip directiu (coordinació d’ESO i batxillerat) i es fan les modificacions que calen. El projecte també es coordina amb la Comissió de Tutoria, els responsables del Parlament Verd (que ja són membres del Comitè) i la Comissió de Festes.
Algunes de les activitats dels diferents punts es realitzen a l’hora de classe, dins del marc d’una matèria en concret. Altres es desenvolupen a l’hora de tutoria. Algunes activitats impliquen tot el centre, com és el cas de la Jornada Verda de principis de curs, en la qual cadascun dels grups d’ESO i batxillerat realitza un itinerari específic de l’Anella Verda de Manresa. D’aquesta manera a l’acabar l’ESO i el batxillerat hauran tingut l’ocasió de descobrir i recórrer 6 itineraris.
Els departaments d’Educació Física, Geografia-Història i Ciències Experimentals col·laboren en les sortides ambientals. Per altra part, la constitució del Parlament Verd suposa la participació de tot l’alumnat del centre, a través dels delegats-parlamentaris que escullen com a representants de classe.
De la dinamització del punt 4 (hort ecològic i jardineria) se’n responsabilitzen el seminari de Ciències i el de Psicopedagogia i el porten a terme amb els alumnes de 4t. del NEP (jardineria) i amb els del projecte de l’hort.
El professorat dels departaments de Ciències Socials, Francès i Música són els responsables de la planificació del punt 5 (Solidaritat). Amb coordinació amb la Casa Flors Sirera per a la Solidaritat i la Pau es programen (finals de juny-principis de juliol) tot un conjunt d’activitats (tallers, xerrades, exposicions, cinefòrums, jocs de rol …) sobre temes de comerç just, el consum responsable, la situació en què viuen els infants del Sud i també en les zones de conflictes armats, les causes de la pobresa en el món d’avui, l’anàlisi d’algun conflicte actual(Palestina-Israel, per exemple), els interessos miners a la zona dels Grans Llacs Africans, la situació dels indígenes, la discriminació de la dona, la situació de les persones refugiades… Aquestes activitats formen part del Programa de Cooperació de l’Ajuntament de Manresa i el Consell Municipal de Solidaritat i les porten a terme persones de l’equip tècnic del Consell de Solidaritat-Flors Sirera. Moltes d’aquestes activitats es duen a terme a l’hora de tutoria i algunes a l’hora de Socials (Història, Economia), d’una forma esglaonada al llarg del curs, amb tots els grups d’ESO i 1r. de batxilerat.
El punt 6 (Ecoàrees-residus i sostenibilitat) es treballa, especialment des dels departaments de Matemàtiques, Tecnologia, Visual i Plàstica i Música. Es valora la utilització de materials reciclats de cara a la confecció de manualitats o dels decorats d’obres musicals. En la matèria de matemàtiques i tecnologia del 4t. NEP s’ha fet un seguiment sobre el consum de paper d’alumini entre l’alumnat del centre i s’han registrat informàticament aquestes dades.
Com a Escola Verda participem en les trobades de la Confint: “Tinguem cura del planeta”, que apleguen representants de les diferents Escoles Verdes de Catalunya, de l’Estat espanyol i, també, a nivell internacional. Aquestes trobades tenen la voluntat de ser una eina de coordinació i esdevenir un fòrum de debat de temes mediambientals.
L’avaluació en els projectes
Per tal d’avaluar els projectes que desenvolupem ens basem principalment en l’observació sistemàtica del dia a dia a l’aula, tenint en compte aspectes com la motivació que mostren els nens i nenes, la participació, l’esforç i el “feedback”.
A més, ens recolzem en les transcripcions de les converses on podem comprovar aspectes com la participació activa, l’aportació de noves idees, la formulació d’hipòtesis, la comprensió del procés que es desenvolupa, la capacitat de raonament en les seves justificacions… Tal com en els fulls de documentació on hi figuren els seus dibuixos i algunes paraules o frases significatives que escriuen per plasmar conclusions.
A final de curs també es realitza una petita autoavaluació on escollim 4 ítems que considerem bàsics. És fonamental fer conscients als alumnes dels objectius als quals donem importància i, alhora, deixar-los espai i temps de reflexió; per aquest motiu es realitza de manera individual amb la mestra. Cal dir que aquesta autoavaluació no és només sobre el projecte, sinó sobre el dia a dia a l’escola.
Finalment, destacar que en tots els casos l’avaluació es focalitza en l’observació de com ha evolucionat l’infant, més que en considerar els resultats de les seves produccions o del seu treball; aquest és el missatge que intentem transmetre als nens i nenes i a les famílies, en les entrevistes o a l’informe, redactant-ne els processos.
Documentem el nostre projecte!
En el treball per projectes la documentació n’és un aspecte molt important; la transcripció de les converses, dels debats i el seu anàlisis formen part del contingut del projecte, juntament amb les imatges i el mapa conceptual.
Quan s’enceta una conversa a l’aula hi ha molts matisos interessants que se’ns poden escapar; és per això que enregistrant-la i després transcrivint-la és com les mestres observem i prenem consciència de cap a on deriven els conflictes que es generen a l’aula o els interessos de l’alumnat, i així poder enfocar el projecte preparant-ne els estímuls i recursos necessaris perquè els infants puguin avançar en aquest sentit. Els debats sorgeixen de les mateixes converses, donant lloc a la formulació d’hipòtesis i a les demandes que fan els infants.
El mapa conceptual és una altra forma molt visual de documentar el projecte, que ajuda als infants a estructurar els seus aprenentatges. Allà és on es plasmen les connexions entre les descobertes que es van realitzant al llarg del projecte. Al repassar el mapa conceptual sorgeixen també conflictes cognitius que ajuden a continuar treballant i, per tant, a reestructurar els anteriors esquemes de coneixement. El mapa és viu i movible i creix a mida que evolucionen els aprenentatges dels infants. Aquí podeu veure el mapa conceptual final de P3 i el de P4.
Entenem, doncs, que tota documentació ha de servir per reforçar el significat d’allò que volem conèixer. Així doncs, els processos d’experimentació i les investigacions també es recolliran amb fotografies i amb els seus propis dibuixos i/o escrits; a final de curs s’emportaran tot el recull a casa per a compartir-ho amb les famílies.
Documentar ens ajuda a crear espais per a pensar.
SIGUEM CREATIUS – La veu dels alumnes
Com ja hem dit, en altres apartats, l ’alumne té el diari personal, com a eina fonamental, per a donar la seva opinió sobre cadascuna de les activitats realitzades i del treball en grup. D’ aquesta manera l’ alumne se sent més lliure i/o menys coaccionat a aportar qualsevol comentari. Hem constatat que és una eina primordial pel bon desenvolupament del projecte, sempre i quan la retroacció per part del professor sigui efectiva i ràpida.
A l’ última sessió, es fa una valoració del projecte en què els alumnes responen un qüestionari, on valoren cadascuna de les activitats i la tasca del professorat i, una posada en comú sobre què caldria millorar i com es podria fer. Pensem que és indispensable per aconseguir una millor definició i planificació del projecte, ens permet analitzar quines activitats han tingut un impacte favorable en el conjunt del projecte i quines no i que per tant s’ haurien de re-definir.
A continuació podeu trobar aquí el qüestionari de valoració que passem als alumnes així com el resum de les respostes de l’ última valoració.
SIGUEM CREATIUS – Avaluació
Per cada sessió avaluem:
- les activitats realitzades (individuals o en equip): tenint en compte els aprenentatges que van assolint.
- el diari personal (carpeta d’aprenentatge):
- valoració de la feina feta per part de l’ alumne on expliciten què han après, quines dificultats han trobat i com les han resolt.
- valoració personal o auto-avaluació.
- co-avaluació dels companys, en el cas de treballar en grup.
- observació – seguiment de l’ alumne per part del professorat
En l’ elaboració del projecte final també tenim en compte:
- el treball en equip (pla d’activitat 1-2-3) on avaluem els següents aspectes:
- la contribució al projecte
- la posada en comú
- l’ autonomia
- l’ exposició del projecte, què ens fixem en els ítems següents:
- aspecte formal de la presentació
- contingut
- llenguatge verbal i no verbal
- resposta a les preguntes que se’ls formula
- adequació del temps
A l’hora de calcular la nota final i, tenint en compte tots els aspectes anteriors, fem servir els criteris de qualificació següents:
- seguiment treball diari (30%) que integra:
- diari personal – 60%
- autoavaluació i coavaluació – 20%
- observació professorat – 20%
- activitats puntuables (15%)
- projecte final (40%)
- exposició oral (15%) que s’ obté de la següent manera:
- mitjana notes professorat (50%)
- mitjana notes co-avaluació de la resta de grups (25%)
- auto-avaluació (25%)
SIGUEM CREATIUS – Producte final
Com a producte final, els alumnes han d’ elaborar una activitat emprenedora (ja sigui un producte o un servei) que els sigui motivadora i propera. L’ activitat la fan en grups de 4 o 5 persones, i cada grup, tria el producte/servei que li sembla més adient, segons els seus interessos. La premissa principal és que l’ activitat es pugui portar a la pràctica i es comparteixi amb els altres (companys de classe, de curs, d’ amics, etc.). Per exemple, per guanyar diners pel viatge de final de curs de 4t d’ESO poden desenvolupar esmorzars alternatius; preparar gimcanes, tornejos, …; fer samarretes, photocall, també poden organitzar alguna activitat solidària, en col·laboració amb alguna entitat externa, o que potenciï el centre.
Els resultats de les activitats, del diari i del projecte es comuniquen a través del llibre de qualificacions del moodle on l’ alumne pot accedir-hi en tot moment i veure les seves notes. A l’ inici de cada classe es comenta la sessió anterior així com els resultats remarcant el què ha funcionat i què hauria de millorar.
Dediquem dues sessions a què els diferents grups presentin el seu treball davant de tots els companys que participen en el projecte Siguem Creatius i el professorat, a la sala d’ actes de l’ institut. Pensem que és molt important aquest fet perquè l’ alumne es posa fora de la seva “zona de confort” i això els permet donar-li més importància i seriositat a la presentació.
Les famílies podran tenir accés a les presentacions en la jornada de mostra dels projectes que organitza el centre. Tenim previst crear un bloc públic propi on penjar tots els materials elaborats pels alumnes a cada quadrimestre.
EL NOSTRE HORT ECOLÒGIC
AVALUACIÓ
Cada dia els alumnes s’autoavaluaven i els professors avaluavem posteriorment i cada dilluns en assemblea comentaven les diferències d’opinions, arguments, reforços, incentius, reflexió etc. El problema era que era inviable poder fer-ho tots plegats cada dia en acabar la feina i ens hem donat compte que el feedback que requeria l’alumne li arribava massa tard.
S’ha seguit el principi d’Avaluació segons normativa: global i integradora, participativa i democràtica, crítica, continua i contextualitzada. Els criteris d’avaluació bàsics que vam fer a l’inici de curs en la nostra programació us l’adjuntem en aquest article conjuntament amb els altres documents. Si us plau consulteu-los .
Molltes gràcies. MAR I VISI.
El nostre hort ecològic (la veu dels alumnes)
Aquí us deixem aquest vídeo que pretén ser “la veu” dels nostres alumnes. Reflecteix molt bé l’ànima de l’hort i tota la feina que hem tots plegats. . Gràcies MAR I VISI
EL NOSTRE HORT
METODOLOGIA
Com a projecte d’Hort, vam tenir sempre molt present que la nostra programació seria només una base que ens guiaria en la pràctica diària però que l’aplicaríem de forma flexible,mantenint una ment oberta a canvis i adaptacions. Escoltar i respectar les iniciatives i les necessitats de l’alumnat que anaven sorgint en les nostres dinàmiques diàries…
Sí vam considerar que mantindriem fixe unes certes rutines que ajudarien a crear uns hàbits de treball i que afavoririen la convivència i la confiança en el projecte . També el nostre propòsit prioritàri i fonamental era aconseguir una cohesió del grup, convertir-lo poc a poc en una petita comunitat, que l’alumnat es sentís bé, estimat, confiat i en harmonia. Crear un clima distès, relaxat i de cooperació.
Al final de l’article hi posarem l’enllaç de tots aquells registres que metodològicament hem utilitzat amb l’alumnat perquè anessin interioritzant hàbits, ordre i normes de convivència.
Les assemblees que es feien cada dilluns, han estat una part fonamental perquè l’alumnat s’impliqués a planificar i distribuir les tasques de la setmana, poder fer front als contratemps, crear uns espais de reflexió, respondre a qüestions, resoldre conflictes i aprendre a gestionar emocions. També ens ajudava a lligar la pràctica de l’hort amb els continguts conceptuals que teníem previstos en la programació i que els anaven adaptant segons els interessos del l’alumnat . Els alumnes mostraven dubtes, atres responien el que sabien, el professorat feiem preguntes per pensar i buscar-ne solucions,etc. i desprès materialitzaven en un dossier el tema.
Hem treballat l’àmbit científic- tecnològic, àmbit lingüistic, àmbit matemàtic, àmbit personal i social i àmbit de cultura i valors.
S’han treballant temes com: La planificació de l’hort, com es fa un hort, eines i material, què és un hort ecològic, què cultivarem, per què aquestes plantes i no altres, quines propietats nutritives tenen, com hem de tenir cura d’una alimentació equilibrada, hàbit, hàbits alimentaris, salut i higiene, receptes de cuina, salut laboral, la importància de l’aigua i del sòl.
Tot i l’espai lliure no va ser cap impediment per portar a terme el que hem comentat. Vam habilitar una taula en un racó de l’hort, amb les seves cadires i ens va permetre poder fer les assemblees i la gestió de l’hort: prendre acta de les assemblees, omplir la graella de distribució de tasques, omplir el registre del temps i de l’hort, signar les assistències i fer les autoavalaucions diàries i compatir unes pipes o patates fregides que cada setmana li tocava a un de portar-ne. També hem tingut un bagul per poder guardar les eines i un espai per mantenir un cert ordre de treball. Vam disposar també d’una aula a l’escola de Sant Ignasi a la vora del nostre hort pels dies de pluja per poder treballar els dossiers temàtics.
Els professors de forma natural i discreta hem estat sempre a sobre utilitzant estratègies i tècniques de reforç, estratègies motivacionals, afavorint la interrelació i la cohesió, prevenint, mediant i gestionant conflictes i de vegades amb ajut del propi grup.
En general el mètode s’anava instaurant poc a poc, els alumnes no es tallaven d’exposar els seus dubtes, de dir les seves idees prèvies, d’intentar respondre a qüesitons, complementant, modificant i millorant, intentar resoldre els problemes entre tots, etc i sense adonar-nos poc a poc anaven aprenent.. Per exemple, un preguntava com es podia saber on és el Nord sense bruixola, quin recorregut farà el sol per saber on tindrem l’ombra i poder posar la taula, quant costa un manat de cebes com els seus en el mercat i per què?, quant hem gastat per cultivar-los, i per què són més sanes? compartíem receptes, etc.
Crítica. Tot el que hem explicat ha estat una realitat que acabes veient al final del curs, quan fas l’anàlisi, la reflexió . Nosaltres creiem que es podia haver aconseguit més cohesió de grup, més motivació i entusiasme per part de l’alumnat. El fet de tenir dos grups: 3r de l’ESO dilluns i divendres i els de 4t dimecres només, no ha facilitat que amb els de 4t es pogués assolir el mateix que amb els de 3r. Faltaven dies i fins i tot també amb els de 3r. No s’ha arribat a la cohesió de grup desitjada però si acceptada com a favorable. Han hagut conductes d’alguns molt disruptives que ens ha costat molt gestionar-les i que ha calgut gairebé dos trimestres per poder anar veient els resultats positius de les intervencions. Seria convenient que el grup sempre fos heterogeni, que el propi grup pogués gestionar les conductes disuptives d’algun alumne, no que més de la meitat del grup donessin problemes conductuals. Cal treballar molt la paciència doncs la recompensa important que és la collita tarda uns mesos, i no acavaben de veure la gratificació de l’hort. Poc a poc ho han anat experimentant i finalment tots volen repetir l’hort el curs vinent.. Pensem que el balanç ha estat molt positiu. MAR I VISI
http://http://https://drive.google.com/drive/folders/0B2LRgQFdtIxVRnZkOHMxdVd5Q0k?usp=sharing