METODOLOGIA:
En un principi, cada alumne tria quin serà el seu paper, tot i que hi ha d’haver ballarins/es, cantants, actors/actrius, ajudants de tècnics de llum i so, decorats, etc. Així d’aquesta manera tothom pot ser partícip del procés dins les seves capacitats i habilitats.
És molt important destacar que hi ha una gran part de treball individual (cada paper de cada actor/actriu, els balls o les cançons podran ser individuals per parelles o en grup, preparar el disseny de l’escenografia…). Però cal tenir en compte que el resultat final serà un treball cooperatiu on tots hauran de fer la seva part i ajudar a que la resta funcioni. Sense això, el projecte no tindrà els resultats esperats.
En el cas que s’hagin de formar grups, aquests han de ser el més natural possible encara que farà falta la intervenció del professor per a que tothom tingui un lloc al grup que li correspon. Sempre convé que a cada grup hi hagi algú que mostri habilitats i que pugui ajudar a la resta a assolir el treball que s’estigui fent, el treball per experts serà una bona eina. Cada grup, així, necessita d’un coordinador i del seguiment del professor per a resoldre dubtes que puguin anar sortint.
Les tasques dels grups es distribuiran per petits fragments o actes dins de l’obra. A mesura que un fragment o acte es vagi resolent, l’obra anirà avançant tenint en compte que tot plegat forma part d’un tot: l’obra musical final.
La recerca és necessària, ja que poden necessitar l’ajuda en el vestuari, en l’adequació del personatge, en la cerca de diferents versions, de com ajustar el personatge, de com dissenyar l’escenografia. Així doncs, es poden anar trobant amb situacions que requereixin de parlar amb persones de l’àmbit teatral, de buscar versions per Internet per resoldre entrebancs interpretatius o d’escena que es puguin trobar. Pot passar que el projecte tingui derivacions no previstes segons els alumnes, les seves propostes o la comoditat en la qual es puguin sentir (invenció de personatges, d’escenes noves, adaptacions de lletres o cançons, etc). Sempre i quan pugui tenir un paper en el desenvolupament òptim del projecte, aquests dubtes i propostes es recolliran en pro del funcionament i del bon resultat del projecte. I d’aquesta manera podrem adaptar molt més el projecte a les necessitats i gustos dels nostres alumnes.
Sabem des de l’inici que volem arribar a una qualitat professional o molt propera a ella, per aquest motiu els alumnes han de treballar buscant aquest resultat a través de la recerca que sigui necessària.
A mesura que avança el projecte i el treball cooperatiu, els problemes que puguin sorgir de funcionament s’ha de resoldre entre tots, buscant quins són els motius i com es poden solucionar. El diàleg és molt important per tirar endavant un grup i per crear una cohesió de grup tan necessària per un projecte d’aquestes característiques, així que qualsevol problema de dinàmica i funcionament, s’ha de resoldre al mateix moment i de forma dialogada per evitar que es tornin a repetir. El tracte i la cooperació humanes són essencials en el projecte i s’han de cuidar, de forma que també hem de cuidar la relació entre els nostres alumnes i que valorin el respecte i l’escolta activa com a eina de creixement individual i com a via de treball. La coavaluació és molt important per entendre que el projecte és comú i no individual. L’autocrítica i la construcció de comentaris és un procediment que els alumnes han d’anar interioritzant.
Cada dia hem d’anar repassant la feina feta i anar una mica més endavant, un curs és curt si volem acabar amb un bon producte final. Així que a l’inici de les sessions sempre convindrà fer un petit recordatori d’allò que hem treballat.
Com farem públic allò que ha passat a l’aula i durant el procés? El resultat es farà visible a tothom que vingui al teatre. Perquè tot i que el procés és important, el projecte és un producte final.
