• Quin és el protagonisme de l’alumnat abans i durant el projecte?

El passat febrer, l’escola Jungfrau va participar juntament amb altres escoles i institucions de Badalona, en una “Marató Energètica” per a conscienciar els alumnes del consum energètic que hi ha a l’escola. Aprofitant el treball fet durant aquest mes, ho vam lligar al tema del projecte que anàvem a començar. Després de tractar el tema a classe, els alumnes van mostrar molt d’interès i curiositat pel tema de l’energia. A més a més, el tema era adient a nivell curricular  i d’actualitat rellevant, escolten i veuen notícies pràcticament a diari.

A partir d’aquí, els mestres decidírem reunir-nos i plantejar les bases del projecte. Vam dissenyar un bloc on organitzarem tota la informació i les activitats per poder treballar amb els alumnes.

Els alumnes el van tenir de referència durant tot el projecte, allí podien veure les activitats, les rúbriques i altres documents que necessitàvem per poder-lo dur a terme.

Els hi vam donar eines per a què ells tinguessin el control, i poguessin ser autònoms i responsables amb les tasques que havien de desenvolupar. Els alumnes han sigut els principals protagonistes durant el projecte, s’havien de plantejar els seus objectius, repartir-se tasques, treballar en petit i gran grup, avaluar-se, compartir reflexions, col·laborar amb els companys, organitzar-se…

• Com ens hem coordinat com a equip de mestres i com s’han organitzat els alumnes/el centre?

Organització horària:

La primera part del projecte es va fer durant tots els matins de dues setmanes. Es dedicaren totes les hores al projecte. A partir de la tercera setmana s’utilitzaren les hores de les àrees instrumentals per realitzar les diferents activitats que quedaven pendents.

Organització dels alumnes:

Les classes es van organitzar per grups de treball de 4-5 alumnes. Apliquem els rols i estratègies pròpies de l’organització de treball cooperatiu, que els alumnes ja coneixen.

Organització dels mestres i suports:

Els tutors estaven a l’aula en tot moment i sempre hi havia algun suport per part dels mestres especialistes o altres adscrits al cicle. D’aquesta manera garantíem que hi haguessin dos mestres a l’aula per poder atendre les necessitats dels grups de treball.

Atenció a la diversitat:

El nostre centre compta amb el suport d’una aula USEE on s’atén aquell alumnat que presenta greus necessitats educatives especials (NEE). A cicle superior, hi ha tres alumnes que són atesos en aquesta aula.

Tenint en compte aquest perfil d’alumnes es van adaptar totes aquelles activitats i objectius del projecte seguint el seu pla individualitzat (PI) amb la finalitat de facilitar la seva participació en el projecte.

En algunes hores destinades al treball del projecte l’alumnat de l’USEE va comptar amb suport específic per tal de potenciar la seva inclusió dins l’aula i de l’activitat plantejada.

• Quina projecció té/ha tingut el projecte (dins la comunitat educativa/famílies/entorn)

El projecte va sortir dels mestres de cicle superior però ràpidament es va contactar amb els pares dels alumnes demanant-los la seva ajuda. Se’ls demanà intervenir de manera directa en el procés d’ensenyança – aprenentatge mitjançant la seva participació durant les classes.

En un primer moment es buscaren pares que tinguessin coneixements i algun tipus d’experiència amb les energies però no va ser possible trobar-ne. Més tard, durant el transcurs del projecte hi va haver activitats que van necessitar de la seva participació, com per exemple el càlcul d’aigua utilitzada en una dutxa o bany, o la interpretació de la factura d’aigua. Les famílies van ajudar en lo que se’ls hi va demanar però d’una manera més indirecta de la que es desitjava en un principi.

També vam fer una xerrada on va participar el meteoròleg Eloi Cordomí; ens explica com treballen per calcular la previsió del temps. Al final de la xerrada vam poder tractar el tema del canvi climàtic i d’aquesta manera relacionar-ho amb una de les parts del projecte.

Aquest pot ser un dels punts a millorar en un futur pròxim, la manera d’integrar més a les famílies i fer-les participes del projecte.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

• Quins objectius d’aprenentatge ens havíem proposat?

1. Desenvolupar i afiançar les habilitats dels nostres alumnes a l’hora de treballar cooperativament. L’any passat vam donar un primer pas i aquest any s’havia d’aprofitar aquesta primera experiència per millorar-ho i continuar avançant.
2. Aplicar els coneixements i les eines i estratègies treballades des de l’àrea de català i castellà al llarg del curs en relació a la comprensió, re-organització d’informació i redacció de textos (mapes conceptuals, quadres de doble entrada, esquemes). Aplicar-les de manera funcional en la cerca, selecció i re-organització de la informació amb la finalitat d’arribar a construïr el seu propi coneixement.
3. Aprofundir l’aplicació de l‘avaluació formativa.
   1. Incidir en el fet de compartir objectius amb els nostres alumnes en diferents moments del procés d’ensenyament-aprenentatge. La intenció és que els alumnes, d’aquesta manera, puguin dur a terme un aprenentatge més significatiu i més autònom. Potenciem així la competència d’ “Aprendre a aprendre”.
   2. Dedicar espais per reflexionar sobre el propi procés d’ensenyament-aprenentatge a partir de l’autoavaluació, coavaluació i les converses en gran i petit grup.

 

AVALUACIÓ FORMATIVA I FORMADORA

Com avaluem el que han aprés els alumnes? Quines evidències tenen els alumnes del que han aprés?

L’avaluació formativa i formadora ha estat un aspecte fonamental que hem tingut molt en compte durant la realització del nostre projecte. S’ha plantejat tenint en compte els següents aspectes:

1. Promoure el protagonisme de l’alumne en el seu propi procés d’aprenentatge.
2. Donar estratègies d’autoavaluació i coavaluació que els permetin fer aprenentatges transferibles a altres contextos o situacions d’aprenentatges.
3. Potenciar la reflexió sobre els propis processos i els dels altres.

A fi d’aconseguir aquests propòsits hem dedicat en diferents moments del procés espais per dur a terme l’avaluació, dissenyant diversos instruments:

1.Llibreta de projecte.

És l’eina de treball del projecte dels alumnes. En ella es recollirà tota la feina que es porti a terme: activitats del projecte, apunts personals, actes del dia a dia, informacions addicionals, reflexions personals, activitats d’avaluació…

Els mestres utilitzaran aquesta llibreta com a instrument d’avaluació de resultats.

2. Instruments per compartir objectius i criteris d’avaluació.

Planificació de la recerca.

Activitat amb tot el grup classe. Organitzats cooperativament. La mestra orienta els passos a seguir en una recerca d’informació que els ajudarà a respondre la gran pregunta: “Per què és tant important estalviar energia?”. Els alumnes amb guiatge de la mestra formulen els objectius a assolir.

Els proposem en gran grup fer aquesta planificació, els indiquem els passos, han d’explicitar en una graella què en saben del tema i què és el que necessitarien saber (aquest últim formulat com una pregunta).

Un cop formulades les preguntes, la mestra argumenta la relació que hi ha entre una pregunta i un objectiu a assolir. Darrera de qualsevol pregunta s’amaga alguna fita que es vol aconseguir. La conversa grupal s’orienta cap a la formulació dels objectius que es desprenen de cada pregunta i que són els referents que orientaran la seva recerca.

 

3. Graella autoavaluació

Instrument d´avaluació generat a partir dels objectius que es van compartir inicialment. Els alumnes revisen el seu producte final per millorar-lo en dos moments del procés (durant i al final).

  4.Instruments per avaluar el treball individual per mitja de la coavaluació.

És una graella que avalua el treball individual que ha portat a terme cada un dels alumnes. Recull aspectes referits a actitud, participació, treball realitzat, etc. S’aplica per mitja de la coavaluació i estableix el nivell d’assoliment de cada un dels indicadors proposats.

En aquest instrument es comparteixen alguns dels criteris d’avaluació del projecte. Els alumnes es coavaluen amb la següent graella.

5. Base d’orientació individual.

Es planteja de manera individual la realització d’una base d’orientació per dur a terme una recerca d’informació. Es tracta de comprovar que l’alumne ha interioritzat les diferents fases de la planificació d’una recerca d’informació, amb l’objectiu d’elaborar textos propis que els permetin adquirir nous coneixements.

6. Reflexió individual sobre el propi treball. Autoavaluació.

Els demana als alumnes que redactin una reflexió individual sobre el treball realitzat durant el projecte. És una autoavaluació sobre els resultats obtinguts i els demanem que valorin el seu nivell de satisfacció, què és el que han après, què és el que li ha resultat més útil, fer propostes de millora…

7. Redacció individual d’unes conclusions sobre el projecte.

Un cop acabat el projecte els alumnes han de redactar individualment unes conclusions. Els proposem seguir el següent guió.

AVALUACIÓ DE RESULTATS

I AMB TOT EL QUE HEM FET, QUÈ? COM I QUÈ AVALUAREM.

Un cop vam finalitzar la part de recerca, experiments i activitats matemàtiques vam veure que era necessari una aturada per avaluar resultats i recollir informació individual de cada un dels alumnes. Per tant, els mestres ens vam tornar a reunir per establir indicadors d’avaluació. Vam revisar la llibreta del projecte, els productes finals, les activitats d’avaluació formativa… Vam determinar uns indicadors d’avaluació que vam recollir en la següent graella.