En aquest apartat tractarem el procés d’implementació del projecte, tant de la posada en pràctica com dels dubtes i preguntes que van sortint.

Com ens organitzem?

• Organització horària:

La primera part del projecte es va fer durant tots els matins de dues setmanes. Es dedicaren totes les hores al projecte. A partir de la tercera setmana s’utilitzaren les hores de les àrees instrumentals per realitzar les diferents activitats que quedaven pendents.

• Organització dels alumnes:

Les classes es van organitzar per grups de treball de 4-5 alumnes. Apliquem els rols i estratègies pròpies de l’organització de treball cooperatiu, que els alumnes ja coneixen.

• Organització dels mestres i suports:

Els tutors estaven a l’aula en tot moment i sempre hi havia algun suport per part dels mestres especialistes o altres adscrits al cilce. D’aquesta manera garantíem que hi haguessin dos mestres a l’aula per poder atendre les necessitats dels grups de treball.

• Atenció a la diversitat:

El nostre centre compta amb el suport d’una aula USEE on s’atén aquell alumnat que presenta greus necessitats educatives especials (NEE). A cicle superior, hi ha tres alumnes que són atesos en aquesta aula.

Tenint en compte aquest perfil d’alumnes es van adaptar totes aquelles activitats i objectius del projecte seguint el seu pla individualitzat (PI) amb la finalitat de facilitar la seva participació en el projecte.

En algunes hores destinades al treball del projecte l’alumnat de l’USEE va comptar amb suport específic per tal de potenciar la seva inclusió dins l’aula i de l’activitat plantejada.

Producte final adaptat per a l’alumnat de l’USEE.

ELS ALUMNES DESENVOLUPEN EL PROJECTE

1.- ACTIVITAT DE MOTIVACIÓ (notícia sobre pobresa energètica, refugiats i energia…) (Qüestionari sobre nivell ecològic de cada alumne…):

2.- ACTIVITATS DEL PROJECTE I PRODUCTES FINALS QUE HAURAN DE PRESENTAR:

El format de presentació serà el Padlet.

Activitats i productes finals:

1.1.- Dur a terme una cacera del Tresor sobre el tema.

Productes finals de la cacera del tresor.

1.2.- Experimentació: Efecte hivernacle..

Els alumnes veuen un vídeo sobre el mètode científic i el resumeixen en un esquema per poder-lo aplicar després al seu experiment.

Els alumnes recullen dades de l’experiment per poder redactar el seu informe.

1.3.- Resoldre activitats matemàtiques.

EL METRE CÚBIC [m³].

Quan parlem de despesa d’aigua sovint parlem de m³  [metres cúbics]. Amb tubs i colzes de ferreteria heu de construir l’esquelet d’un metre cúbic.

Alumne experimentant amb el metre cúbic.

LA FACTURA DE L’AIGUA.

Molta gent pateix les conseqüències de la sequera mentre nosaltres fem un ús de l’aigua no sempre assenyat. Saps quina quantitat d’aigua consumim diàriament? Mensualment? Anualment?

Busqueu a casa vostra una factura de l’aigua i analitzeu quines dades inclou.

 

SOM CONSCIENTS DE LA QUANTITAT D’AIGUA QUE CONSUMIM?
COM ETS D’ECOLOGISTA?

En aquesta activitat pretenem que tinguis algunes informacions i calculis i reflexionis sobre l’ús que fas de l’aigua.

Producte final dels alumnes. Activitats matemàtiques.

1.4.- Desprès d´haver treballat els continguts sobre el tema els demanarem que amb allò que han après resolguin una situació concreta; hauran d’utilitzar tot el que han après per poder donar resposta a allò que els demanem: Campanya publicitària adreçada als ciutadans de Badalona per conscienciar-los de la importància i necessitat d’estalviar energia.

Exemples de tríptics fets pels alumnes:

1.5. Redactar unes conclusions i unes propostes de millora en relació a l´estalvi energètic (aquí es podria demanar un decàleg) a partir de tot el que saben i han après.

Conclusions redactades per una alumna de 6è.