Al bosc obscur i profund

Un esquirol veig passar

Amb un aire juganer

Sempre ell em ve a saludar.

Al bosc fosc i tenebrós

Caçador espera la presa

A cada cantó amagat

Et vigilen amb destresa.

Al bosc verd i calorós

Les abelles ballen

Amb les flors de tots colors

On elles sempre treballen.

Al bosc obscur i profund

On el vent bufa entre les branques

Dels pins i dels verds arbustos

És on tu i jo ens vam conèixer.

El meu amor cap a tu

És etern com d’univers

i en el temps inesgotable

el meu vers se’n va amb el vent.

Picachu, 3r ESO

EL POEMA ESCOLLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:

UN BELL I DOLÇ RAIG DE MATÍ 

Un bell i dolç raig de matí

em fa tancar les ferides.

Dins seu es resguarda el verí,d

e mort blanca van vestides. 

Raig d’arribada a la meta

raig de llum, més calor d’estiu,

lleugera va l’orenetamentre reconstrueix el niu. 

Raig de mirades perdudes

 raig de llum, ets al mig,

tardor,ja moltes fulles caigudes

bolets ens esperen al bosc. 

Un fosc raig a punt de vespre

tenyeix el cel de morat,

se’ns en va per la finestra,

i molt cansat pren comiat. 

Raig de somnis creats amb gel

raig de llum, ets malvat, hivern,

no em deixes veure un tros de cel,

tu, tan fred, contrari al cruel infern. 

Raig de sentiments dins del cor

raig de llum, de primavera,

la primavera fruit de flors

em duus rams de casa teva. 

Un lluent raig de mitja nit

ja ens il·lumina la lluna,

vés-te vestint, raig adormit,

d’estrelles en queda una. 

Raig, un any amb quatre estacions,

un dia ple d’alegria,raigs,

sou poema en trenta dos raigs,

versos de fantasia. 

TÍTOL : Un bell i dolç raig de matí

GÈNERE : Poesia

PSEUDÒNIM : Gota de mel

CURS : 3r ESO

Cada dia és una fantasia.

Et lleves sense saber què passarà.

Ets una ànima entre milions que hi ha al món,

Però tu tens alguna cosa diferent.

Pots somiar com ningú no ho fa,

Pots viure com ningú no s’ha atrevit,

T’enfrontes cada dia a l’aventura de la vida

Que et fa somiar, que et fa viure, que et fa sentir.

Creus en tot el que t’emociona, que et diverteix,

Creus en l’amor, un sentiment que ningú no és capaç de fer explotar com tu.

Creus en tot el que et faci creure que continues sent un nen

que no ha crescut,

que encara és petit,

que se sent poderós,

que se sent estimat,

que creu que pot fer–ho tot

que és el rei del món.

Però hi ha situacions a la vida que et fan canviar

i ets sents trist,

ets sents aclaparat,

ets sents cansat,

ets sents impotent…

Ja has crescut, que la vida t’ha empès a créixer,

Però encara penses que la vida no és poder, que és voler.

I que per dins no has crescut, encara ets un nen

que jugava,

que reia

i que podia sentir.

Bebe, 2n ESO

AQUEST POEMA TAMBÉ VA SER L’ESCOLLIT PEL JURAT I ÉS EL QUE CONCURSARÀ ALS JOCS FLORALS DEL DISTRICTE PER PRIMER CICLE D’ESO

Viure

Viure, per mi,

és un patiment,

no puc sortir

del meu amor etern.

La vida ja és dura,

però la meva encara més.

Si tu em traguessis

d’aquesta tortura,

seríem feliços per sempre més.

Cadascun dels teus somriures

són un batec del meu cor

i cada llàgrima de tristesa,

un cop de dolor.

La teva mirada perduda

és la meva font d’inspiració

i el teu tacte suau

em fa perdre l’horitzó.

La teva veu tan dolça

em fa recordar

i el teu caràcter amable

m’ha ensenyat què és estimar.

Tu ets el far que fa il·luminar

les nits de tempestat

i m’empenys a navegar

durant les hores de soledat.

Sense tu no podria veure-hi clar

Ni sabria estimar.

Tampoc sabria el que és somiar

Ni em podria emocionar.

El meu cor s’aturaria

I la meva inspiració també.

Només tu em faries reviure

I recordar-me tot el que he de fer.

Doni, 1r ESO

EL POEMA ESCOLLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:

La vida d’un Warhammer 

D’una caixa vaig sortir

i “prou de dormir!” em van dir.

Em van muntar i pintari

molt guapo vaig quedar. 

A un prestatge em van posar

i preparat per lluitarjo vaig estar. 

Monstres grans,

monstres petits i elefants,

 i reis amb vestits elegants. 

Tots anaven arribant

més lents o més de pressa,

però sense fer la més mínima fressa. 

Però el temps va passar

i de pols ens vam colgar,

i tot això sense lluitar. 

I del menjarno cal ni parlar, 

som de plàstic, i ja està! 

És època de pau?

O és que el nostre amo

se’ns ha fet gran? 

La vida d’un WarhammerJimmy JamPoesia          1r d’ESO

Sóc diferent,

ho puc reconèixer davant de l’oient.

No em preocupo pel que dirà la gent

crec que és més important

que cadascú tingui el seu talent.

Ni la marca de la roba

ni el barri on viu

fan la persona o fan el que diu.

No m’agrada que em donin consells

doncs sento que em volen canviar

És com si m’estiressin dels cabells

No sé si em podré controlar!

No m’agradaria que em discriminessin,

Igual que jo no faig

No importa el que diguin

Si ets persona de veritat

Cada cop penso més

si he de canviar

I  quan hi penso és

com si estigués a punt d’explotar

Potser sóc diferent als altres

perquè jo no em canso de la gent

Però moltes persones d’aquest món

si s’ho repensessin un moment

sabrien veure les coses bones de la gent.

Fosc, 6è B

EL PREMI ESCULLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:

Hivern

Mirant per la finestra

sentint com cau la tarda,

noto el fred gelat que entra

i la foscor que em fa basarda.

 Veig persones que fugen

del fred i de la negror,

no sé on van, però es refugien

sota l’abric d’un trist color.

Veig els arbres sense fulles

que em diuen Hola! amb la mà,

tu vent, ets qui despulles

les branques amb qui jugar.

Em sento encongida

per la poca claror que hi ha,

però alhora estic contenta

de poder-ho contemplar.

Mirant per la finestra

noto com ja és el vespre,

la son al cos ja m’entra

i la sensació queda per sempre

Vidre entelat, 6è B

Una amiga de veritat,

és la que et somriu quan et veu,

la que t’ajuda quan tens un problema,

i la que t’envia cartes per correu.

Una amiga de veritat,

és la que sempre et fa costat,

és aquella que t’ha ajudat

i la que sempre t’ha estimat.

Una amiga de veritat,

és aquella que es preocupa quan no et veu al seu costat,

i la que els dies de festa, et truca per telèfon per saber com t’ha anat.

Una amiga de veritat,

és amb la que et diverteixes, i també amb la que t’avorreixes,

però amb la que sempre has estat.

Ella és la que mai t’ha enganyat,

i la que sempre diu la veritat,

i per això a qui li he dedicat aquest poema tan sensat,

és a una amiga de veritat.

Per tu “cuchi”!!

m&m, 6èA

Sempre brut i fastigós, estic horrorós.

Se’m coneix com a l’esborrador,

i estic a les mans del professor.

Sempre treient el guix, el meu pitjor enemic,

embrutant-me tot el vestit, que abans estava net i polit.

Sense cura ni carinyo m’agafen pel cap

com si fos un brut i miserable drap.

Em tiren al terre, em xuten molt fort,

Volo pels aires i em tornen al lloc.

Ja n’hi ha prou d’aquest color !

jo sóc l’esborrador.

mitjons pudents, 5è B

Jo tenia una tortuga

molt petita i més poruga.

La tortuga anà menjant

i mica en mica es va fer gran.

Ulls de gat, urpes de tigre

jo la miro i ella em mira.

Quina panxa més bonica!

Neda i juga una mica.

Quan m’hi acosto amaga el cap

sembla ser que l’he espantat.

Vaig pensar que sola estava

i una joguina li comprava.

Primer ni se la mirava,

però després s’hi enamorava.

A mi això em va fer pensar

que ella algú volia estimar.

La vaig donar a un criador,

pensant que això seria el millor.

La tortuga ha marxat

però jo no l’he oblidat.

Allà on és té companyia,

segur que això li dona alegria.

Robinson, 5è A

He tingut un somni horrorós

pelut i fastigós.

Monstres i dracs

també ratpenats,

i cares rares

mortes i penjades.

Voldria canviar-lo

per un final feliç,

fades i follets

unicorns i rius estrets.

Criatures màgiques

i d’altres coses més.

O…un príncep i una noieta

que s’han enamorat

amb una rialleta.

El cas és

que no el tornaré a somiar més

perquè no m’ha agradat gens!

Charlote Star, 4t B

            Sempre estarem juntes

al món de la felicitat,

per ajudar-nos una a l’altra

i aconseguir més amistat.

Si no saps de qui parlo,

no es de cap amiga

ni cap col·lega:

és de la meva germana Dina,

Diana en realitat,

a qui cuido com la porcellana

i com a millor persona d’aquesta

espurna que li diem món.

Juntes tenim les nostres ànimes,

el nostre cor, la mirada digna

d’una bona germana

i la nostra  gran llibertat.

De vegades hi ha una baralla

que es va fent més gran,

i d’altres una que és petita…

I a terra ens tirem

d’un tip de riure que ja no pots parar.

Aleshores ens donem la mà

i anem a jugar.

Mitjó brut, 4t A

Els seus ulls em recorden al mar,

els seus cabells a la nit,

i els seus llavis enrogits,

em fan un bes adormit.

Al mirar la seva cara m’emociono,

i l’ estimo tant,

que no ho puc expressar,

ni parlant, ni cantant.

No te’ n vagis, amor meu,

no em deixis sol,

no marxis, per favor,

o no tindré consol.

Els seus ulls em recorden al mar,

els seus cabells a la nit,

i els seus llavis enrogits,

em fan un bes adormit.

La mar blava, 3r B