Viure

Viure, per mi,

és un patiment,

no puc sortir

del meu amor etern.

La vida ja és dura,

però la meva encara més.

Si tu em traguessis

d’aquesta tortura,

seríem feliços per sempre més.

 

Cadascun dels teus somriures

són un batec del meu cor

i cada llàgrima de tristesa,

un cop de dolor.

La teva mirada perduda

és la meva font d’inspiració

i el teu tacte suau

em fa perdre l’horitzó.

 

La teva veu tan dolça

em fa recordar

i el teu caràcter amable

m’ha ensenyat què és estimar.

 

Tu ets el far que fa il·luminar

les nits de tempestat

i m’empenys a navegar

durant les hores de soledat.

 

Sense tu no podria veure-hi clar

Ni sabria estimar.

Tampoc sabria el que és somiar

Ni em podria emocionar.

El meu cor s’aturaria

I la meva inspiració també.

Només tu em faries reviure

I recordar-me tot el que he de fer.

Doni, 1r ESO

EL POEMA ESCOLLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÃœENT:

La vida d’un Warhammer 

D’una caixa vaig sortir

i “prou de dormir!” em van dir.

Em van muntar i pintari

molt guapo vaig quedar. 

A un prestatge em van posar

i preparat per lluitarjo vaig estar. 

Monstres grans,

monstres petits i elefants,

 i reis amb vestits elegants. 

Tots anaven arribant

més lents o més de pressa,

però sense fer la més mínima fressa. 

Però el temps va passar

i de pols ens vam colgar,

i tot això sense lluitar. 

I del menjarno cal ni parlar, 

som de plàstic, i ja està! 

És època de pau?

O és que el nostre amo

se’ns ha fet gran? 

La vida d’un WarhammerJimmy JamPoesia          1r d’ESO