Pel que fa al ball DEU, amb la mai més ben dit “marxosa “ marxa Radetzky de Johann Strauss pare, tan coneguda per tothom i tant lligada a la celebració de Cap d’Any amb totes les il·lusions i bons desitjos pel futur, sembla haver estat triada a propòsit com a música d’un ball per a gaudir del nostre aniversari d’escola on tots desitgem tot el millor pel que hagi de venir.Els nens de cinquè van disfrutar de valent, tant en la il·lusió de poder trepitjar l’escena d’un teatre tant especial com és el Liceu i al mateix temps van gaudir i molt el fet de poder treballar amb la Bàrbara, lligada a l’escola i a molts de nosaltres (com a mestra de mestres). Això va donar lloc a un vincle molt maco entre els nens i ella. Com a resultat, el ball va ser efectivament una manifestació de l’alegria del moviment. Què mes podem demanar…?

Victòria Buil