Daily Archives: 27 març 2008

Un dia al Liceu (5è dansa)

L’11 de febrer, els de 5è (i tota l’escola) vam anar a el Liceu per celebrar els 10 anys de l’escola. Cada classe de dansa va fer un ball. Nosaltres, els de 5èA, vam fer un ball fet per la Bàrbara, i la música era la “Marxa Radezki” (Johan Strauss).

Al vestidor ens ho vam passar molt bé: llegint, jugant, mirant la pantalla… Darrere l’escenari vam veure a l’Albert Garrell i l’Anna Altés, que són uns ex-alumnes de l’escola, escalfant-se abans de fer la seva actuació: Jardí tancat. A l’hora de la nostra actuació, quan la gent va sentir la música, va començar a picar de mans i a nosaltres ens va entusiasmar. Al final es van apagar els focus i tothom va començar a aplaudir, xiular… Quan vam sortir suàvem molt i estàvem molt nerviosos.

Els de música també van actuar: van tocar a les seves orquestres i van fer un cant coral. Tots plegats vam tenir la sensació de sentir-nos molt importants.

Els 10 anys de l’escola al Liceu

Enguany l’ escola celebra el seu desè aniversari preparant un gran concert al Gran Teatre del Liceu de Barcelona . En aquest concert, que ara ja ha passat , vam actuar tots els alumnes des de 4t de primària fins els de 4t d’ ESO. Però també els nens de 1r, 2n i 3r estaven presents en uns vídeos molt bonics, ballant, cantant, en definitiva, fent música a l’escola amb un paisatge d’una platja de fons. La feina va ser força dura, les setmanes prèvies al concert vam tenir moltíssims assajos perquè ens havíem de preparar per aquest espectacle inèdit. Ens deien que veure el Liceu des de la visió d’ intèrprets impactava molt, per la grandiositat i la seva història com a teatre. El dia 11 al matí, doncs, vam agafar la roba de concert i l’ instrument,ens vam pujar al autocar i ens vam dirigir cap al Liceu.  Al arribar, un control de seguretat ens esperava a la porta, però no el vam passar. Vam entrar als camerinos i vam començar a assajar. Després, a les estones perdudes aprofitàvem per jugar, veure el que passava a l’ escenari… Al assajar, vam veure el Teatre. Era una sensació de sorpresa: el teatre era majestuós i preciós. Hi havia unes làmpades que quan s’ encenien quedaves perplex de la preciositat del teatre. Cada minut els nervis augmentaven ja que hi havia un moment que l’ orquestra simfònica parava i es quedaven soles les guitarres. Teníem micros i jo era la veu principal, que no sortia molt bé. El cansament era notable en nosaltres. Érem als camerinos esperant que ens toqués el torn de tocar. Vam sortir decidits i ens va sortir bé. Quan acabàvem de tocar ens canviàvem la samarreta i cantàvem una cantata anomenada “La música”. Al final tots vam acabar molt cansats però satisfets amb el concert. Ha estat una experiència inolvidable, tocar amb els companys d’escola al Liceu! Si poguéssim, ho repetiríem moltes vegades tots junts.

Antonio Rodríguez Noriega (6è)