Jo, quan vaig venir a Catalunya, em vaig trobat molt difícil amb la llengua.
Però després d’un mes, vaig conèixer quatre paraules de castellà, però després vaig anar a l’institut i vaig estudiar la llengua catalana; però l’any passat sabíem parlar una mica de català, però a mi em feia vergonya de parlar, perquè vaig trobat que parlo malament, però ara parlo més bé que
l’any passat. Ara estic estudiant més llengües: català, castellà i anglès.
Ara he d’estudiar més, però jo a casa parlo romanès i quan surto al carrer, parlo català o castellà, però hi ha gent que em parla en castellà i jo no sé parlar gaire bé castellà, però el parlo com puc.
Festes de Nadal
Plat de periogi |
Les festes de Nadal, o Swieta, són a Polònia els dies 24, 25 i 26 de desembre.El dia 24 al matí, vam decorar un arbre de Nadal. La meva mare i jo vam cuinar sopa, pierogi, krokiety, etc. Tant els pierogi com els krokiety són menjars fets amb pasta de farina cuita. Els pierogi són una panades semicirculars farcides de formatge tendre i els krokiety són canelons de pasta de pa farcits amb una barreja de col i bolets.El meu pare va fregir el peix (una karp, que és una carpa de riu). Jo vaig parar la taula amb els plats, gots, forquilles, etc. La meva mare va enfornar la coca. A les 6, tots vam seure a la taula i vam menjar. L’endemà jo vaig dormir fins a les 12 del matí. La meva mare i el meu pare van cuinar bigos (els bigos són una barreja, un poti-poti, de col i salsitxa o botifarra estripada o de carn picada de porc). A les 4 de la tarda, la meva mare i el meu pare van anar amb cotxe a Ripoll a veure el seu amic. Jo vaig mirar la televisió polonesa i vaig jugar en una pàgina d’Internet a chinczyk . El meu germà va escoltar música –rap i hip-hop.El dia 26 de desembre al matí, jo vaig parlar amb les meves amigues de Polònia per Internet, amb l’Skype. El meu pare i el meu germà van mirar salts d’esquí a la televisió polonesa. A les 5, nosaltres vam anar a Vic, a visitar uns amics vigatans del pare.
Nadal en família
Aquestes vacances m’ho vaig passar molt bé, perquè van venir els meus avis des de Romania. Vaig anar a la muntanya, a la Molina, als Pirineus, amb els meus pares i la meva germaneta petita. Em vaig passar el temps mirant la televisió romanesa i, la major part dels dies, em connectava al Messenger,a través de l’ordinador. El dia que va nevar, vaig sortir a la nit amb les meves amigues i la meva cosina per jugar amb la neu; vam tirar moltes fotografies i ens ho vam passar molt bé. La nit de Nadal, vaig anar a casa de la meva tieta amb la meva familía i ens vam quedar allà fins a la una de la nit; després, vam tornar a casa i jo vaig parlar amb les meves amigues de Romania a través del Messenger i vaig mirar la televisió en romanès. L’endemà de Nadal, Sant Esteve, vaig anar a celebrar l’aniversari de la meva amiga. A la nit de Cap d’any, em vaig quedar tota la nit mirant la televisió romanesa i parlant amb els meus amics d’allà per Messenger. A Romania, per Cap d’any, fan Revelion, revetlla; unes quantes famílies s’adjunten, mengen i canten i ballen. A les 12 de la nit, surten al carrer, beuen cava i celebren les 12 campanades sense menjar raïm, com es fa aquí. El dia de Reis, vam anar tota la familía a seguir la cavalcada fins a la pista poliesportiva del poble, on arriben, i ens vam quedar allà una estona i després vam anar a casa.. I aixì van passar les festes de Nadal.
Vaig fer de patge dels reis!
A mi, aqustes vacances de Nadal, em van agaradar molt perquè va nevar i vaig passar el Nadal amb la meva família. Vaig anar a celebrar l’aniversari de la meva cosina, a casa seva, i em va agradar molt, perquè vam ballar. El dia de Nadal, vaig fer servir el Messenger per parlar amb amigues meves de Romania i vaig celebrar la festa amb la família, fins tard, fins cap a les 2 de la matinada. Miràvem la televisió espanyola -Antena 3-, ens vam menjar un pastís de nata i maduixa i vam parlar del nostre país.Quan em vaig llevar, vaig mirar la televisió -PCA, una sèrie d’un institut, a Antena 3. També vaig tornar a estar a l’ordinador i amb el meu germanet vam mirar fotografies.Al cap de pocs dies, va arribar el meu 13è aniversari, el 31 de desembre, el dia de cap d’any, i m’ho vaig passar molt bé, perquè vaig celebrar l’any nou amb la meva cosina i el meu germanet i el dia següent, el dia d’any nou, vaig celebrar el meu aniversari amb els meus tiets, els meus pares, la meva cosina i el meu germà. I una cosa: jo i la meva cosina havíem estat despertes xerrant, fent fotos i escoltant música, fins a les 7 del matí.El dia de reis, jo era un dels patges que anava amb els reis i portava una torxa encesa.Un dia, un senyor va venir al pati de l’institut i ens va demanar si volíem fer de patges. Jo i dues amigues romaneses vam dir que sí. Ens van dir que el dia 15 anirem a un karting, de no sé on. Estic molt contenta i va ser molt divertit!
Les meves vacances de Nadal
Aquestes vacances les vaig passar bé quan va nevar, és l’unic dia quan vaig sortir fora. Els altres dies, vaig jugar a l’ordinador, a internet, on vaig trobar un joc de estratègia. Durant totes les vacances, vaig jugar amb aquell joc, que es difícil però mol bo. La nit de cap de any, vaig passar-la amb els meus pares. Però quan ja era 2009 pensava que el 13 de gener és al meu aniversari i faré 15 anys.
Festes de Nadal
El dia de Nadal, vam celebrar la festa entre nosaltres, la família, però era molt trist perquè no va nevar, perquè a Romania cada any neva.
Vaig poder parlar amb la meva mare, que s’està a Romania, gràcies al locutori del poble, perquè el servei d’internet és més barat, costa un euro i vint cèntims cada hora. Hi vaig parlar a través del Messanger, junt amb la meva germana més petita, i després me’n vaig anar a casa i les meves germanes es van quedar una estona per parlar i després va arribar el meu tiet de Calldetenes i es va quedar per celebrar el Nadal amb nosaltres.
Vam menjar productes de Romania i vam ballar una estona i vam mirar a la televisió, perquè era molt divertida; vam beure suc i el meu pare i el meu tiet van beure cava i el meu tiet va trucar a casa de Romania per parlar amb la seva família i, a mi, em va portar un pare noel i llaminadures.
El dia 31 de gener, nosaltres, la família, vam menjar raïm a les 12 de la nit i només les meves germanes van sortir a fora per mirar com tiraraven els petards i no els van agradar gaire i van tornar a casa i vam menjar productes de Romania i el nostre pare va veure cava i nosaltres, que som més petits, vam beure suc i vam mirar la televisió, perquè era molt divertida. I el dia 6 de gener van nevar i van sortir molts romanesos a fora per jugar am la neu i jo i les meves germanes vam sortir però va arribar la Denisa i el meu germà i les meves germanes i la Denisa van anar a casa però jo i el meu germà ens vam quedar una estona per jugar més amb la neu i el dia 8 vaig comença escola i vaig anar a l’institut.
Una “colinda” romanesa pel Nadal
Per Nadal, a Romania, els nens van a casa dels amics i a altres cases i canten aquesta cançó de Nadal i els donen diners.
| Deschide usa crestine |
| Afara ninge linistit(A fora nevea poc a poc) |
El Comte Guifré
El 883 o 884, els musulmans es van sentir amenaçats per l’expansió de Guifré el Pelós, que va voler establir la frontera entre els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona, per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels quals es fixava la població.
La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per Besora, Tentellatge i Correà; la de Berga, per Sorba, Gargalla i Serrateix; i la d’Osona per Cardona, Manresa i Montserrat. Quan els sarraïns van fortificar Lleida, Guifré ho va veure com una provocació i va atacar la ciutat, que estava governada pel valí de la família dels Banu Qasi, Ismail ben Musa. L’atac no va sortir bé. L’historiador Ibn al Athir diu que els àrabs van fer una gran mortaldat entre els atacants.
El successor d’Ismail, Llop Ibn Muhammad, va atacar Barcelona uns quants anys després i Guifré va morir en la lluita l’11 d’agost de 897, a la Valldora, al Solsonès. Les seves despulles romanen al monestir de Ripoll.
La llegenda de les Quatre barres
La llegenda de les Quatre barres explica que en el temps de Guifré el Pelós, al s. IX, Catalunya era una terra de frontera entre l’imperi carolingi (de l’emperador Carlemany) i l’imperi musulmà (de l’Al-andalus àrab). En una batalla, van ferir Guifré, que era comte de Barcelona. Carlemany va posar quatre dits a la ferida i els va escampar sobre l’escut daurat del comte. Segons la llegenda, aquest és l’origen de la bandera de Catalunya.
Guifré el Pelós
L’any 1997 es va commemorar el 1.100è aniversari de la mort del comte Guifré. El comte Guifré va ser el primer comte hereditari del territori català. Va iniciar una tasca repobladora a l’actual Catalunya central i es va enfrontar als àrabs, en un procés que va permetre, amb el temps, constituir una estructura política pròpia. Una llegenda molt postarior a la seva existència li atribueix l’origen de les quatre barres de la senyera catalana.
Plat de periogi