El 883 o 884, els musulmans es van sentir amenaçats per l’expansió de Guifré el Pelós, que va voler establir la frontera entre els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona, per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels quals es fixava la població.

La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per Besora, Tentellatge i Correà; la de Berga, per Sorba, Gargalla i Serrateix; i la d’Osona per Cardona, Manresa i Montserrat. Quan els sarraïns van fortificar Lleida, Guifré ho va veure com una provocació i va atacar la ciutat,  que estava governada pel valí de la família dels Banu Qasi, Ismail ben Musa. L’atac no va sortir bé. L’historiador Ibn al Athir diu que els àrabs van fer una gran mortaldat entre els atacants.

El successor d’Ismail,  Llop Ibn Muhammad, va  atacar Barcelona uns quants  anys després i Guifré va morir en la lluita l’11 d’agost de 897,  a la Valldora,  al Solsonès.  Les seves despulles romanen al monestir de Ripoll.

La llegenda de les Quatre barres explica que en el temps de Guifré el Pelós, al s. IX, Catalunya era una terra de frontera entre l’imperi carolingi (de l’emperador Carlemany) i l’imperi musulmà (de l’Al-andalus àrab). En una batalla, van ferir Guifré, que era comte de Barcelona. Carlemany va posar quatre dits a la ferida i els va escampar sobre l’escut daurat del comte. Segons la llegenda, aquest  és l’origen de la bandera de Catalunya.

L’any 1997 es va commemorar el 1.100è aniversari de la mort del comte Guifré. El comte Guifré va ser el primer comte hereditari del territori català. Va iniciar una tasca repobladora a l’actual Catalunya central i es va enfrontar als àrabs, en un procés que va permetre, amb el temps, constituir una estructura política pròpia. Una llegenda molt postarior a la seva existència li atribueix l’origen de les quatre barres de la senyera catalana.

Lluis Companys va néixer l’any 1882.  Va ser el segon germà de vuit. Després d’acabar el batxillerat ben jove, es va traslladar a Barcelona on va estudiar dret a la Universitat. Companys va estar influït per les idees republicanes,  catalanistes i socials, en el marc sociopolític de la crisi de la Restauració Borbònica i va optar per la participació en la vida política del país. El 13 d’agost de 1940 Lluis Companys va morir afusellat.

“La petja romana” és un reportatge de televisió que tracta de l’arribada dels romans a la Península Iberica; més ben dit, a les futures terres Catalanes. L’any 210 a.C., Anníbal, general cartaginès, va travessar el riu Ebre per atacar la Roma des del Nord, durant les guerres Púniques. L’any 49 abans de Crist, Cèssar va vèncer els partidaris ilergetes en una batalla a prop de Lleida.Pel que fa als orígens llatins del català, el llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l’evolució de la seva versió vulgar en van sorgir les llengües romàniques que sobreviuen avui dia.