Aquestes vacances les vaig passar bé quan va nevar, és l’unic dia quan vaig sortir fora. Els altres dies, vaig jugar a l’ordinador, a internet, on vaig trobar un joc de estratègia. Durant totes les vacances, vaig jugar amb aquell joc, que es difícil però mol bo. La nit de cap de any, vaig passar-la amb els meus pares. Però quan ja era 2009 pensava que el 13 de gener és al meu aniversari i faré 15 anys.
El 883 o 884, els musulmans es van sentir amenaçats per l’expansió de Guifré el Pelós, que va voler establir la frontera entre els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona, per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels quals es fixava la població.
La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per Besora, Tentellatge i Correà; la de Berga, per Sorba, Gargalla i Serrateix; i la d’Osona per Cardona, Manresa i Montserrat. Quan els sarraïns van fortificar Lleida, Guifré ho va veure com una provocació i va atacar la ciutat, que estava governada pel valí de la família dels Banu Qasi, Ismail ben Musa. L’atac no va sortir bé. L’historiador Ibn al Athir diu que els àrabs van fer una gran mortaldat entre els atacants.
El successor d’Ismail, Llop Ibn Muhammad, va atacar Barcelona uns quants anys després i Guifré va morir en la lluita l’11 d’agost de 897, a la Valldora, al Solsonès. Les seves despulles romanen al monestir de Ripoll.
Lluis Companys va néixer l’any 1882. Va ser el segon germà de vuit. Després d’acabar el batxillerat ben jove, es va traslladar a Barcelona on va estudiar dret a la Universitat. Companys va estar influït per les idees republicanes, catalanistes i socials, en el marc sociopolític de la crisi de la Restauració Borbònica i va optar per la participació en la vida política del país. El 13 d’agost de 1940 Lluis Companys va morir afusellat.
“La petja romana” és un reportatge de televisió que tracta de l’arribada dels romans a la Península Iberica; més ben dit, a les futures terres Catalanes. L’any 210 a.C., Anníbal, general cartaginès, va travessar el riu Ebre per atacar la Roma des del Nord, durant les guerres Púniques. L’any 49 abans de Crist, Cèssar va vèncer els partidaris ilergetes en una batalla a prop de Lleida.Pel que fa als orígens llatins del català, el llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l’evolució de la seva versió vulgar en van sorgir les llengües romàniques que sobreviuen avui dia.
Aquest estiu, he anat a Romania, a la ciutat de Bare Mare, on vaig néixer. Ens hi va portar un home que tenia una furgoneta de tipus Mercedes Benz. Vam anar per l’autopista, vam parar cada 2 o 4 hores, vam fer 10.000 Km. Quan vaig arribar a Romania, no n’hi havia cap amic. Però vaig trobar l’Adi, que em va fer companyia. Un temps després, va marxar a veure la seva àvia. Jo em vaig quedar a casa jugant amb l’ordinador. L’endemà, vaig anar a casa de la meva àvia al cap de 5hores vaig anar a casa d’un amic de la meva germana.Al cap de setmana, vaig tornar a Catalunya.Hem fet una ruta molt llarga. Quan vaig tornar, vaig passar per Àustria, Alemanya, França i Catalunya, en el pople Vinyoles,carrer Major.