Author Archives: Anna

Festes de Nadal

pierogi_07-01.gifPlat de periogi   

Les festes de Nadal, o Swieta, són a Polònia els  dies  24, 25 i 26 de desembre.El dia 24 al matí, vam decorar un arbre de Nadal.  La meva mare i jo vam cuinar sopa, pierogi, krokiety, etc. Tant els pierogi com els krokiety són menjars fets amb pasta de farina cuita. Els pierogi són una panades semicirculars farcides de formatge tendre i els krokiety són canelons de pasta de pa farcits amb una barreja de col i bolets.El meu pare va fregir el peix (una karp, que és una carpa de riu). Jo vaig parar la taula amb els plats, gots, forquilles, etc. La meva mare  va enfornar la coca. A les 6, tots vam seure  a la taula i vam menjar. L’endemà jo vaig dormir fins a les 12 del matí. La  meva mare i el meu pare van cuinar bigos  (els bigos són una barreja, un poti-poti, de col i salsitxa o botifarra estripada o de carn picada de porc). A les 4 de la tarda,  la meva mare i el meu pare van anar amb cotxe a Ripoll a veure el seu amic. Jo vaig mirar la televisió polonesa i vaig jugar en una pàgina d’Internet a chinczyk . El meu germà va escoltar música –rap i hip-hop.El dia 26 de desembre al matí, jo vaig parlar amb les meves amigues de Polònia per Internet, amb l’Skype. El meu pare i el meu germà van mirar salts d’esquí a la televisió polonesa.  A les 5, nosaltres vam anar a Vic, a visitar uns amics vigatans del pare. 

La llegenda de les Quatre barres

La llegenda de les Quatre barres explica que en el temps de Guifré el Pelós, al s. IX, Catalunya era una terra de frontera entre l’imperi carolingi (de l’emperador Carlemany) i l’imperi musulmà (de l’Al-andalus àrab). En una batalla, van ferir Guifré, que era comte de Barcelona. Carlemany va posar quatre dits a la ferida i els va escampar sobre l’escut daurat del comte. Segons la llegenda, aquest  és l’origen de la bandera de Catalunya.

 

Un cop d’ull a Polònia

escutpol.png banderapol.png

POLÒNIA

Polònia (en polonès, Polska), Capital: Varsòvia. Oficailment, la República de Polònia és un estat de l’Europa central. Limita amb Alemanya a l’oest, amb la República Txeca i Eslovàquia al sud, amb Ucraïna, Bielorússia, Lituània a l’est, i amb el mar Bàltic i l’óblast de Kalinigrad, un exclavament rús, al nord. La superficie total de Polònia és de 312.679km2; és el 69è estat més extens del món, i el 9è d’Europa. Govern: Democràcia parlamentària. Polònia té una població de més de 38 milions d’habitants; és el 33è país més poblat del món. Des del 2004, forma part de la Unió Europea.

Els Rius

Els rius més extensos són el Vístula (en Polonès: Wisla) amb 1.047km de llargària, L’Oder (en polonès: Odra) que forma part de la frontera occidental polonesa i amb extensió total de 845km; el seu tributari el Varta (en Polonès: Warta) amb 808 km i el Bug tributari del Vístual amb una extensió de 772 km El Vístula i L’Oder desemboquen Bàltic, així com altres rius de la Pomerània. Els rius polonesos, com ara el Regne Unit, Alemanya i Irlanda.

LLengua

La llengua oficial és el polonès una llengua eslava oriental. Fins fa poc, el rus era una llengua important i que s’estudiava com a segona llegua, però ha estat reemplaçat per l’anglès i l’alemany.

Religió

A causa de l’Holocaust i de la fugida i expulsió de les de la poblacions alemanyes i ucraïnes després de la Segona guerra mundial, Polònia ha esdevingut un país gairebé homogeni religiosament. La majoria població és catòlica romana, al voltant del 90%. Tot i que el percentatge dels catòlics practicants és molt menor que en el passat, Polònia encara és un dels estats més religiosos d’Europa. La llibertat religiosa està garantida en la constitució des de 1989.

Història

En el segle X, el príncep Miecislau I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès: el 966 va adoptar la religió cristiana com a nova religió oficial. Al 1772, la intervenció conjuta de prússia, Àustria i Continue reading