Author Archives: Carmen Garcia Herrera

Cassandra

Us en recordeu de Cassandra, filla de Príam, rei de Troia, que tenia el do de la profecia però també la maledicció de que ningú creia en allò que deia. Escolteu aquesta canço d’Ismael Serrano Casandra. Què penseu? Se semblen aquestes dues Cassandres? Són diferents?

El lament de Dido

Desprès de llegir en el cant IV de l’Eneida  el patiment de Dido quan és abandona per Enees aquí us deixo aquesta versió no lírica de l’aria Whem I am laid in earth que canta el personatge de Dido. És un aria de l’opera de  Henry Purcell, Dido and Aeneas. La cantant es diu  Alison Moyet espero que us agradi.

El llatí llengua a l’ajuntament d’Almacelles

El títol d’aquest article ho diu tot. Si aneu a la pàgina de l’ajuntament d’Almacelles a la comarca del Segrià (Lleida) trobareu 7 llengües en les que l’ajuntament presenta la seva ciutat, una d’aquestes és el llatí. Us deixo aquí el link per visitar aquesta pàgina:

http://almacelles.ddl.net/llat/index.html

Aneu i gaudiu del llatí com una llengua ben viva.

Quin mite és?

A classe hem estat veien mites de transformacions que podem trobar a les Metamorfosis d’Ovidi, els últims que hem treballat són les transformacions en arbres o flors. Aquí us deixo dos quadres, el primer de Waterhouse i el segon de Caravaggio, que tracten el mateix mite. Quin?

eco-y-narciso-waterhouse

narcis-caravaggio

Éssers fabulosos: La Serena


Hem començat a veure alguns éssers fabulosos de la mitologia grega. El primer en aparèixer  han estat les Harpies, ja coneixeu el significat de Ser una harpia. I encara apareixeran alguns més a les classes i a les lectures que anirem fent.

Però no només hi ha éssers fabulosos als mites grecs. Tots els pobles tenen els seus personatges. Entre aquestos éssers fantàstics uns que es repeteixen a moltes  cultures són aquells que s’emportaven els nens que no es portaven bé, o que vivien al bosc i feien desaparèixer el primer que passava per allà. Els podem trobar amb aparences molt diverses, les més habituals serien meitat bèstia meitat home o dona.

Un d’aquestos personatges viu a la serra de Pàndols, a la Terra Alta. La Serena, aquest és el seu nom, té cos d’ocell, unes grans ales i cap de dona, s’emportava als homes que passaven per allà, els atreia amb la seva  música.

Joan Perucho en el seu llibre Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís recull una petita cantarella que parla de la Serena:

Cerena de riu

devorà en Feliu

Cerena de prat

devorà en Servat

Cerena de vol

devorà un mussol

A Gandesa podeu trobar aquesta escultura de la Serena al carrer de Miravet.

Coneixeu algun ésser meitat ocell, meitat dona que amb la seva música atregui als homes?

Any Maragall

Avui fa 150 anys del naixement de Joan Maragall, segur que a classe heu llegit La fageda d’en Jordà o la Vaca cega, però no tan coneguda és l’obra de teatre que va escriure sobre Nausica.

Sabeu qui és  Nausica? Alumnes de 1r de grec.  Aquí us deixo aquest video d’un grup que es diu En Veu Alta. Són de Reus.
Montserrat Auqué posa veu a un fragment de l’obra amb imatges de la coreografia “Les jeunes filles en fleurs” de l’espectacle sobre Proust de Roland Petit.

Nausica de Joan Maragall

El llatí una llengua morta?

Quan el curs passat els alumnes de 3r d’ESO havien de triar les optatives pel curs següent , els professors que impartim les diferents matèries vam fer una exposició de que treballarien, com funcionava la classe i vam respondre als seus dubtes. Un tutor, crec que com una broma, va parlar del llatí com una llengua morta i avui recordant la frase també he recordat la conferència que el professor Miraglia va fer a les IV Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques i on en un moment va dir que el llatí no era una lingua morta sed lingua aeterna. Si una llengua morta és aquella que no es parla, el llatí no ho és. Us deixo aquest vídeo on el llatí compleix amb la primera funció d’una llengua: comunicar.

Què heu entes?

L’origen de Roma

A classe hem explicat l’origen de Roma, com ho fa el mite i com ho tracta la història. El quadre que teniu aquí de Jacques-Louis David i que podeu veure al museu d’Orsay a Paris, representa un moment del mite.
Podeu dir quin?