-Sabeu quin és el Carnaval més antic ( vuicentista concretament) de Catalunya?
Pista 1: Caramel (Clica i escolta la cançó)
Pista 2: Vidalet (Clica i escolta aquesta altra cançó)
Com que ja ho has endevinat tot el que vols saber-ne en aquest enllaç Carnaval ?
Del blog de poesia de la Biblioteca de Cocentaina:
Hay que inventar utopías
(Lorena Guerra Nariño)
Hay que cubrir esta tierra
de nuevas palabras con sabor a sueños
retener el mundo en la palabra mundo
eternezar el árbol hay que decir “podemos”
para combatir la desesperanza;
hay que decir “tiene sentido”
para atravesar las sombras que opacan
cada nuevo intento;
hay que cazar segundos
para que el minutero del tiempo no nos pase en vano
y sembrar la paz a manos llenas
para romper esta guerra en mil pedazos.
Escolteu la cançó La Festa de la Pau de Dàmaris Gelabert. Veureu com la presentava, ara farà un any, la Sàlvia de Cocentaina per commemorar el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.
Ho dic amb paraules boniques. Manllevades de la poetessa Joana Raspall ( La rel).
Ho dic amb un poema visual de Joan Brossa (El pes del color).
Per què no us hi afegiu vosaltres?
Estimo la Terra!
La rel
La rel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.
El pes del color
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KO7O3GtiUUw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
La cançó forma part del CD Realidades paralelas i les lletres de les cançons les han escrit nois i noies amb la síndrome de Down. Ha estat idea de la neurobiòloga Mara Dierssen i impulsat per la Fundació Catalana de Sindrome de Down.
L’autora de Mundo de sueños és Ruth Arroyo i la música i veus del grup Crows&Butterflies.
Aquesta setmana el dossier de la revista Presència recull un ampli reportatge , de la periodista Mercè Miralles, sobre aquesta síndrome amb l’intenció de conscienciar-nos de la riquesa , singularitat i ganes de ser d’aquestes persones.
Llegiu el poema que la Sàlvia ens presenta en el seu Bloc Bibliopoemes. La poetessa Teresa Delgado en aquest poema fa una versió molt personal i actual de la famosa faula. La recordeu, oi?
-A vosaltres quina versió us agrada més?
-Què en dieu de les il·lustracions ? Són de Macarena Rioseco Castillo.
-Necessites una pista?
Només si és estrictament necessari perquè no en tens ni idea, clica la pista 1.
-Més pistes?
Pista 2 : Saps la dita del dia 31 de desembre?
Mira el primer comentari.
…I prou! Ara la solució.
Des de Els Munts, Lluçanès.
Ningú ho diria,
en veure la claror de mil llumetes
en el cel esclatant
d’avui.
Si hi ha un infant que plora
o mil·lers que no somriuen.
Diuen de la màgia del Nadal
i l’alegria d’una esperança,
quan prop d’aquí,
es malviu per sobreviure
en un cruel miratge.
Fins quan,
el nadó que ens salva,
voldrà néixer per Nadal?
Teresa Ribera i Icart
Sílvia Pérez i Immigrasons canten la cançó Menuda de Joan Manuel Serrat.
-Què és el Nadal per tu?
Una cançó de bressol?
Un estel brillant?
L’ esperança d’un món millor?
Joguines a cabassos?
Una taula ben parada?
És…
