Ho dic amb paraules boniques. Manllevades de la poetessa Joana Raspall ( La rel).
Ho dic amb un poema visual de Joan Brossa (El pes del color).
Per què no us hi afegiu vosaltres?
Estimo la Terra!
La rel
La rel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.
El pes del color
