El Circ d'Infantil de Carnaval
Si perds el color
jo et diré on trobar-lo.
Has vist el sol
com neix a l’escola?
La tristesa més nova
se l’ha menjada un conill,
de paper,
sortit del barret resplendent
del mag aprenent!
Un lleó empaperat
te l’ha espantada!
I l’home vermell
te l’ha domada!
Cops de culs i rialles
pallassots virolats.
Oh, la mirada
d’un infant enjogassat!
Teresa Ribera i Icart
Carnaval de Victor Nizovtsev
-Què us diu aquesta il·lustració?
Ho dic amb paraules boniques. Manllevades de la poetessa Joana Raspall ( La rel).
Ho dic amb un poema visual de Joan Brossa (El pes del color).
Per què no us hi afegiu vosaltres?
Estimo la Terra!
La rel
La rel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.
El pes del color
Des de Els Munts, Lluçanès.
Ningú ho diria,
en veure la claror de mil llumetes
en el cel esclatant
d’avui.
Si hi ha un infant que plora
o mil·lers que no somriuen.
Diuen de la màgia del Nadal
i l’alegria d’una esperança,
quan prop d’aquí,
es malviu per sobreviure
en un cruel miratge.
Fins quan,
el nadó que ens salva,
voldrà néixer per Nadal?
Teresa Ribera i Icart