Author Archives: Teresa Ribera i Icart

About Teresa Ribera i Icart

M'agrada escriure...i també filosofar. M'ho passo bé explicant contes als alumnes. Però, a vegades, m'enrotllo com una persiana! Quan puc i estic inspirada escric poesia. De moment he pogut editar un llibre de poemes, un de contes i he participat en un llibre col·lectiu que és un recull literari de deu anys de Vetllades Literàries a Olost.

Cançó de benvinguda…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pdlvAvC4Tw4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

… o de comiat . Benvinguda al nou curs amb les seves novetats i en una escola gran, molt gran. Benvinguda a la imaginació i a les ganes d’aprendre compartint.

I adéu a les vacances d’estiu i a les meravelloses vetllades amb els amics compartint temps i vivències.

I com diu en Sisa :

Oh benvinguts, passeu passeu!

De les tristors en farem fum,

que casa meva és casa vostra,

si és que hi ha

cases d’ algú.

Us deixo al Mar amb en Manel

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Tf1mRxLOFpU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Mentrestant seré fora uns quants dies.

Us agrairé que de tant en tant feu una visita en Jerri que últimament no es mou de la cova. Cuideu-lo, si us plau.

Si no coneixíeu aquest bloc i us ha agradat, voteu-lo. Al capdavall de la columna d’enllaços hi trobareu l’enllaç als Premis Bloc Catalunya.

Gràcies per endavant i arreveure.

Descobertes d’estiu : Pipilotti Rist a la Fundació Miró

L’artista suïssa Pipilotti Rist exposa els seus videoarts a la Fundació Miró.

Tot un univers suggeridor, trencador i també relaxant. Només cal deixar-se dur.

Una mostra en la ressenya de TV3, aquí

Des del passat 8 de Juliol es pot veure,i fins l’ 1 de Novembre de 2010, a la Fundació Miró.

I a la Fontana d’Or de Girona fins el 7 de Novembre, també, d’enguany.

“Els ulls de la Marina”, un conte de la Mercè Escardó

ELS ULLS DE LA MARINA Tothom diu que la Marina té uns ulls molt alegres i bonics.No els té ni massa grans ni massa petits. Els ulls de la Marina són bonics perquè tenen un color molt especial. Mentre cull flors al prat, són de color verd amb taques liles i vermelles. Si mira un camp de blat gronxat pel vent, són de color de mel. A la nit quan, panxa amunt, mira el cel, són foscos i plens d’estels. A la tardor, quan juguem plegats al bosc, són de color de castanya torrada. Els dies de pluja, quan plou a poc a poc, són de color gris aigualit. I quan em mira a mi, com que m’estima… Tenen tots els colors de l’Arc de Sant Martí. MERCÈ ESCARDÓ “Els ulls de la Marina”

Aquest conte, que ens el regala la mateixa Mercè, ha donat peu a uns quants treballs escolars. La Mercè ens els mostra.

A mi m’agrada molt el treball realitzat pels pares i mares de l’escola Oriol Martorell. Parlen dels ulls dels seus fills i de les seves filles de Primer. Per veure’l cliqueu aquí

Però, el treball realitzat, amb motiu de Sant Jordi 2010, pels alumnes de l’escola Vora Mar del Garraf, ha estat guanyador del Premi La Mostra 2010 de l’Xtec, en la modalitat fotografia. Es tracta d’un projecte de biblioteca de Poesia visual anomenat “Els ulls diuen, les mans expliquen”. Tots els alumnes de Primària de l’escola hi participen. . Entreu al seu bloc de biblioteca Un Mar de Llibres i en gaudireu.

Gràcies, Mercè.

-Ep, trepa! Sóc a la cova!

Hola a tothom,

Sóc a la cova. La cova d’en Jerri, naturalment. Encauat tot l’estiu amb els meus llibres. Viatjant virtualment per internet. Descobrint i gaudint en aquesta cova màgica dels meus avis i rebesavis.

M’agradaria alguna visita de tant en tant…sinó és molt tristoi. Des de que vaig sortir de l’ou enyoro els nens i les nenes de l’escola.

La millor hora de trobar-me és l’hora del sol fort, l’hora de la migdiada…. L’hora més recomanable per encauar-se.

Molts petons lleugers, de vent i de paper

Jerri

La cançó de l’estiu versió monistrolenca

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tklKK8zbF1U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Qui diu que el jovent no té idees? Qui diu que no sabem passar-nos-ho bé? Qui diu que hem d’anar a l’estranger per fer vacances?

Els de Monistrol de Calders si que en saben.

La creativitat és el més emocionant que hi ha i compartida no té preu.

El solstici d’estiu

El solstici d’estiu ens tanca un cicle o més ben dit un curs. Ens obre un nou camí : el de les vacances d’estiu. Pels nens i nenes de l’escola gairebé tan llarg com aquest temps de calor i de lleure. Però pels grans també. L’estiu és aquell temps promés per fer allò que durant l’any no podem fer: llegir, reposar, viatjar, fer tertúlia amb els amics, caminar, pintar, endreçar,…i tot allò que més en agrada.

Abans, però, necessitem fer neteja si volem gaudir plenament d’aquest regal meravellós que són les vacances. Hem de posar ordre, tot parant-nos en la feina ben feta. Guardant els millors moments viscuts en el nostre secreter particular i cremant a la foguera de Sant Joan tot allò que ens entrebanca i ens posa de mal humor. Així acomplert amb aquest ritual ancestral l’estiu és tot nostre. Temps d’arreplegar els fruits de la nostra suor i de descobrir-nos per d’altres camins.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/79foFSDoOxY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]