Llegiu el poema que la Sàlvia ens presenta en el seu Bloc Bibliopoemes. La poetessa Teresa Delgado en aquest poema fa una versió molt personal i actual de la famosa faula. La recordeu, oi?
-A vosaltres quina versió us agrada més?
-Què en dieu de les il·lustracions ? Són de Macarena Rioseco Castillo.
Em quedo amb la faula popular, tot i que en aquest món on vivim n’hi ha de cigales… però obtenen tanta felicitat com ens volen vendre? Ai las! Si no hi ha un treball (que el fas perquè t’agrada a més de per guanyar-te les garrofes) no crec que es pugui gaudir massa de la vida o… potser sí?
Ei, les il.lustracions “tope guais”. Aquestes sí que m’agraden més que les que jo he vist fins ara en la faula tradicional (tampoc és que n’hagi vist gaires)
A mi, aquesta versió, m’agrada. Encara que em toqui de fer de formigueta m’agradaria ser cigala i viure’n. Què seria la vida sense música?