http://www.sindicat.net/n.php?n=11517
http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20100512/53925649355.html
FRANCESCA CREUS I QUEROL – Terrassa
Cada vegada que sento la paraula excel·lència, tan de moda al nostre departament, m´agafa tremolor. Sóc mestra d´escola de primària des de fa 30 anys. En 20 anys, la qualitat del sistema educatiu ha baixat en picat. Ara hi ha el doble de nens a les aules i no s´atenen les necessitats específiques dels nens amb necessitats educatives especials. Abans de l´aplicació de la sisena hora, tots els substituts d´infantil havien de tenir l´especialitat. Al 2010 arriba un flamant historiador per substituir la mestra de P3…
Doncs per mi, l´excel·lència era com s´atenien els nens de dos i tres anys a les escoles bressol, amb grans espais de joc, material adequat i personal qualificat. Les aules d´avui en dia, amb els nens asseguts hores, d´excel·lents en tenen poc, i si alguna cosa queda és gràcies a l´esforç dels mestres que intentem “fer veure” que això és normal. Excel·lència devia ser rebre material per treballar les ciències, llibres, mobiliari adequat, jocs… Excel·lència era quan no havíem de patir uns horaris nefastos a causa de la implantació d´una sisena hora que ha trinxat les escoles i ha buidat el pressupost d´Educació. Potser era excel·lència la implantació d´uns plans d´innovació educativa, que es veu que de tant excellents com eren, ja no s´han tornat a convocar mai més.
Excel·lència era quan la majoria de la societat respectava els mestres i era conscient de la importància de l´escola en l´educació dels infants, i sovint qui opinava sobre l´educació eren els mestres, no els tertulians. Excellents han estat tots els equips directius que, des dels setanta, han treballat per una escola pública, havent estat democràticament escollits pels claustres i els consells escolars dels centres, sense decrets de direccions.
Excel·lents són tots els mestres de la meva escola i tots els pares que, fa dos anys, un festiu Onze de Setembre, vam treballar durant dotze hores seguides, penjant pissares, traslladant mobles, muntant classes, perquè una escola nova pogués començar a funcionar i així el nostre conseller va poder sortir per la tele i dir-nos que el curs s´havia iniciat “sense incidències i caminant cap a l´excel·lència”.
Com excel·lents són els infants que es mereixen un sistema educatiu que no trontolli i que estigui ple de fets i no de sigles i de paraules buides.
Tanta excel·lència comença a rimar massa amb indecència. Espero que algú vegi que l´educació pública s´ensorra, però tinc por que sigui massa tard per arreglar tant desgavell.