Es modifica la denominació i l’àmbit territorial de diversos serveis educatius del Departament d’Educació

Leave a reply
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

 ORDRE EDU/160/2010, de 18 de març, per la qual es crea i es modifica la denominació i l’àmbit territorial de diversos serveis educatius del Departament d’Educació. (Pàg. 23700) 

 ORDRE

EDU/160/2010, de 18 de març, per la qual es crea i es modifica la denominació i l’àmbit territorial de diversos serveis educatius del Departament d’Educació.

El Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d’Educació (DOGC núm. 1918, de 8.7.1994), defineix, en el seu article 3, els centres de recursos pedagògics (CRP) com a serveis educatius que en un àmbit territorial definit donen suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent dels mestres i dels professors.

A mesura que el Departament d’Educació procedeix a l’ampliació progressiva dels CRP es fa necessari redefinir i adequar la xarxa actual d’aquests serveis educatius a les necessitats específiques dels diferents àmbits territorials.

Atesa la conveniència d’ampliar els serveis actuals i, en conseqüència, també de redefinir i d’ajustar els àmbits territorials d’actuació dels centres de recursos pedagògics (CRP) existents a Catalunya, a proposta de la Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat,

Ordeno:

Article 1

Crear el centre de recursos pedagògics (CRP) que es detalla a l’annex 1, en l’àmbit territorial i emplaçament que s’indica.

Article 2

Atribuir una nova denominació i nou àmbit territorial d’actuació al centre de recursos pedagògics (CRP) que es detalla a l’annex 2.

Barcelona, 18 de març de 2010

Ernest Maragall i Mira

Conseller d’Educació

Annex 1

Centre de recursos pedagògics (CRP) que es crea:

Serveis Territorials:

 

Denominació:

 

Codi de centre:

Localitat:

Àmbit territorial d’actuació:

 Centre de recursos pedagògics (CRP) al qual s’atribueix nova denominació i nou àmbit territorial d’actuació:Tarragona.

Serveis Territorials:

Denominació:

Codi de centre:

Localitat:

Àmbit territorial d’actuació:

Reus.Reus43990102.CRP Reus (desglossament del CRP Baix Camp)

l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capafonts, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana, Vinyols i els Arcs.Annex 2Cambrils.43910499.CRP Baix Camp.Tarragona.

El Consell Escolar avala el decret d’autonomia de centres

Leave a reply

http://www.elperiodico.cat/default.aspidpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=698958&idseccio_PK=1021&h=

RAFA JULVE
BARCELONA

El Consell Escolar de Catalunya, principal organisme assessor del Departament d’Educació format per representants de l’Administració, la comunitat educativa i altres entitats socials, va avalar ahir per 27 vots a favor, quatre en contra i tres en blanc el decret d’autonomia de centres. Aquesta norma, una de les que desenvolupen la llei catalana d’educació (LEC), ha estat una de les que més polèmica han suscitat entre els docents, especialment entre els sindicats que els representen, que han mostrat insistentment el seu rebuig perquè consideren que aquest futur decret «desregula l’ensenyament públic» i suposa «un pas cap a la privatit-
zació».
USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC mantenen que la futura reglamentació «margina els claustres de professors en les decisions importants» i impedeix que s’efectuï «una gestió democràtica i participativa». La consellera, en canvi, defensa que el decret permetrà que cada escola i institut pugui dissenyar una normativa interna a la seva mida, cosa que millorarà l’organització i repercutirà en una formació més adequada per als alumnes. Els centres públics i els concertats, per exemple, seran sotmesos a un examen de resultats, efectuat per una agència d’avaluació de nova creació.

MOTIU DE VAGA / Aquest i altres aspectes del decret formen part dels motius que van portar els sindicats a convocar (amb escàs èxit) una vaga la setmana passada. Tampoc és del seu grat el decret de direcció de centres que Educació ja té preparat i amb el qual la conselleria pretén reforçar i prestigiar el càrrec de director, que serà considerat «autoritat pública».
Una vegada siguin designats, els directors exerciran de cap de personal, i podran incoar expedients i proposar llocs de treball. Seran avaluats anualment i ocuparan el càrrec durant quatre anys, que es podrà renovar fins a completar un període de quatre mandats seguits.
Tots els docents amb plaça de funcionari podran optar a aquesta funció, cobrant un 15% més el primer quadrienni, un 35% més el segon, un 55% més el tercer i un 75% més si compleix els 16 anys al càrrec. Educació negocia amb les universitats perquè ofereixin postgraus de direcció escolar.

Nous deures per als directors d’escola i institut

Leave a reply
PERE ALBERTÍ Director de l’IES Montilivi de Girona

L’avantprojecte de decret sobre la direcció dels centres educatius públics els atorga més reconeixement i responsabilitats

04/04/10 02:00 – Girona – MÒNICA CABRUJA  

Directors d’escoles i instituts amb més capacitat de decisió i reconeixement d’autoritat, però també amb més deures i responsabilitats. Aquesta és la conclusió bàsica que es pot extreure de l’avantprojecte de decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, que ja té un text escrit i que està pendent ara de ser examinat per la comunitat educativa. La columna vertebral del nou decret està força definida, però s’ha d’acabar de perfilar i concretar, amb les aportacions que es portaran a terme des dels centres escolars, associacions de pares i mares d’alumnes i sindicats. Aquest mes d’abril està previst que es facin reunions de directors per debatre el nou decret, que encara no té data concreta per començar-se a aplicar.

Enfortir la direcció dels centres educatius com a requisit per garantir l’autonomia dels centres i assumir responsabilitats que fins ara estaven restringides a la comunitat educativa. Aquests són alguns dels principis que es recullen en el nou decret. Els directors tindran més funcions de representació, de lideratge i de gestió, i una consideració d’autoritat pública. En l’avantprojecte de decret es preveu que els directors assumeixin unes responsabilitats que fins ara quedaven diluïdes i que facin funcions de cap de personal. Pel que fa al salari, tindran complements.

Els nomenaments seran per un període de quatre anys, amb possibilitat de renovar el mandat fins a quatre períodes consecutius. I hauran de passar una avaluació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva, que farà un informe cada quatre anys.

Els canvis que es preparen en les direccions dels centres escolars de Catalunya han fet aixecar veus a favor i en contra. Aquest avantprojecte de decret i el d’autonomia de centres van ser dos dels motius de la darrera vaga convocada pels sindicats, ja que es va considerar que les seves reclamacions no eren escoltades per Educació.

DIRECTOR DE L’IES MONTILIVI

Autoritat pública

En el nou decret que es prepara s’estableix que la direcció té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes. En l’exercici de les seves funcions, també és l’autoritat competent per defensar «l’interès superior de l’infant». Els directors poden requerir la col·laboració d’altres autoritats de les administracions públiques per al compliment de les seves funcions. Els inspectors d’educació, que també tenen la consideració d’autoritat pública, han d’adequar la seva actuació al règim d’autonomia dels centres.

Cap de personal

Entre altres qüestions, els directors tindran la funció com a cap de personal, com estableix el nou decret, de seleccionar el personal interí docent per cobrir substitucions temporals en el centre, que no abasten tot el curs acadèmic, entre candidats que hagin accedit a la borsa de treball de personal interí docent.

També poden intervenir, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial, i formular les propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en aquest darrer cas.

Control d’horari

La direcció del centre podrà resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades de tot el personal del centre. A banda de la sanció disciplinària que pugui comportar, els directors hauran de comunicar periòdicament al director dels serveis territorials d’Educació o a l’òrgan competent del consorci d’Educació de Barcelona la part de la jornada no realitzada que determina la deducció proporcional.

La selecció del director correspon a una comissió per a cada centre, es farà un concurs de mèrits i cal que superi un programa de formació.

Més formació

Els candidats seleccionats per a l’exercici de la direcció d’un centre hauran de seguir un programa de formació i el Departament d’Educació haurà de promoure programes de formació permanent. L’avaluació positiva de l’exercici en cada mandat comporta un complement de reconeixement. S’inclou també un apartat amb la condició de directiu professional docent, que podran obtenir els directors que tinguin almenys un període de mandat i que hagin estat avaluats de manera positiva. També cal tenir uns coneixements determinats i superar un procediment d’acreditació.

Avaluació

L’avaluació dels directors serà a càrrec de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, que haurà de concretar els procediments, els indicadors i els criteris per homogeneïtzar les dades i establir, d’acord amb la Inspecció d’Educació, els models i protocols per dur a terme l’avaluació de l’exercici de la direcció. El consell escolar del centre col·laborarà en el procés d’avaluació.

Un equip directiu ha de tenir obligatòriament tres membres: el director, el cap d’estudis i el secretari, i el mínim de mandat serà de quatre anys, que es podran renovar.

Incentius

La persona que ocupi la direcció d’un centre tindrà un reconeixement d’incentius important, que aniran augmentant a mesura que estigui més anys en el càrrec. Hi haurà un complement per lloc de treball, que es calcularà en funció de la dimensió, la complexitat del centre i la diversitat dels ensenyaments impartits. Si cal, el director estarà exempt d’impartir classes. Els directors de carrera podran ascendir en l’administració, tant en l’educativa com en altres departaments. Educació vol incentivar els directors per tal que continuïn com més anys millor als centres.

«Els canvis que hi ha plantejats són positius, però s’han d’acabar de polir»

El director de l’IES Montilivi de Girona és un dels tres representants de les comarques gironines en la junta central de direccions. El 25 de març aquesta junta es va reunir per valorar les novetats que es plantegen des del Departament d’Educació i a partir d’ara està previst recollir suggeriments de directors i claustres per intentar millorar els canvis que es preparen.

–Hi ha algun punt que consideri més polèmic?
–«El que genera molts dubtes és la figura del director professional. No està clar què passa si es decideix tornar a la docència, sobre el fet que es pugui mantenir o no la plaça si es canvia de cos.»
–Considera que cal canviar algun altre apartat?
–«Un dels que em neguitegen és el de triar personal interí per cobrir substitucions. Si això es fa des de les direccions hi podria haver algun favoritisme i crec que això s’hauria de seguir fent com ara, seguint l’ordre de la borsa de treball. També cal establir clarament els càrrecs directius.»
–Quin apartat destacaria com a més positiu?
–«Un d’important és el tema de la formació. Actuament per gestionar un centre calen recursos de lideratge i formació. L’apartat d’avaluació també em sembla positiu, ja que crea una petita pressió que pot fer que es treballi més en funció d’uns objectius. Pel que fa al pla estratègic, s’ha de destacar que la gran majoria de centres ja en tenen i això és molt positiu.»
–Algun altre punt pot comportar millores significatives?
–«És important que els directors siguin considerats autoritats públiques. Cal tenir en compte que els centres han canviat molt pel que fa a nombre d’alumnes i en tasques que es porten a terme. La gestió s’ha complicat i és importar reforçar la figura de l’equip directiu.»
–Els sindicats mantenen que els directors tindran molt més poder contractual.
–«Cal dir que només es poden definir les places singulars. A l’IES Montilivi, per exemple, només n’hi ha tres. Són persones que ajuden a tirar endavant aspectes del pla estratègic i estan sota la supervisió del consell escolar. Això continuarà sent així.»

Crítiques dels sindicats, que reclamen modificacions

Els sindicats han manifestat la seva posició contrària a molts dels canvis que es preparen. El portaveu d’USTEC-STEs a Girona, Xavier Díez, considera que el nou decret comportarà una pèrdua de pes democràtic de la comunitat educativa, ja que moltes decisions les podrà prendre ara directament el director. «Això pot donar peu a l’arbitrarietat», opina Díez. Josep Maria Anglès, d’ASPEPC-SPS, manté que «es torna enrere». «Els anys vuitanta es va aconseguir un funcionament democràtic dels centres. El director abans era el que manava i ordenava, i ara es vol tornar a aquesta situació.» El secretari general d’Ensenyament de CCOO a Girona, Víctor Sánchez, considera que el model que es defensa des d’Educació «no fomenta el treball en equip». Fonts d’UGT també han manifestat una posició contrària al decret. Els sindicats encara confien que es podran modificar apartats que consideren que poden comportar una marxa enrere per als centres educatius.

Darrera actualització ( Diumenge, 4 d’abril del 2010 02:00 )

Pasqua, en català i anglès

Leave a reply

Pasqua

Autor/a: Antoni Climent, Encarna Balaguer, M. Carmen Querol, M. Dolores Domingo, M. Esperanza Baticón, M. Teresa Solera, M. de las Mercedes Sañudo, Mar Aparisi i Óscar Guiral

Data de publicació: 27/11/2002

Data de catalogació: 19/02/2009

Durada: 20 minuts

Àmbit: JClic

Cost: Gratuït

Destinatari: Professorat / Alumnat

Descripció: Projecte d’activitats JClic que prenent com a centre d’interès la Pasqua treballa conceptes diversos com els colors, les mides, la orientació…

Nivell educatiu / Àrea curricular: Educació infantil / Comunicació i llenguatges

Easter

URL del recurs: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2003

Autor/a: Julie L.Hickin

Data de publicació: 18/05/2007

Data de catalogació: 29/04/2009

Idioma: Anglès

Durada: 30 minuts

Àmbit: edu365

Cost: Gratuït

Destinatari: Alumnat

Descripció: Miniunitat didàctica (MUD) interactiva que treballa la festa de Pasqua dins la cultura i la tradició anglosaxones. Gramaticalment s’hi practica el “Present Continuous” i les preposicions de lloc amb situacions i elements propis de la Pasqua. Inclou ajut per a les activitats interactives, un poema i un joc de vocabulari.

Nivell educatiu / Àrea curricular: Educació primària / Competències bàsiques

URL del recurs: http://www.edu365.cat/primaria/muds/angles/easter/index.htm

LA MONA DE PASQUA

Leave a reply

 

EL PASTIS DE LA MONA

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur,… La recepta de base és el pa de pessic i a cada casa hi ha la seva recepta.

Característiques nutricionals:

Nutricionalment cada ració de mona pot arribar a aportar-nos unes 250-300 calories amb un 25-30% de Greixos, un 60-65% d’Hidrats de carboni (simples) i un 10% Proteïna. També ens aportarà gran quantitat de colesterol degut als ous.

Per aquest motiu la mona, com d’altres productes de pastisseria, són una important font d’energia i cal vigilar-ne el seu consum.

 

LA FIGURA DE XOCOLATA

Característiques nutricionals de la xocolata:

La xocolata aporta unes 500 calories els 100g ja que és rica en greixos i hidrats de carboni (sucres).

  • Els Greixos. Procedeixen del greix de cacau, que conté una gran proporció d’àcid gras saturat (esteàric) que, a diferència d’altres, no augmenta el nivell de colesterol en sang.

La xocolata és un estimulant de l’estat d’ànim, perquè conté substàncies amb qualitats antidepressives com:

  • La teobromina que actua al sistema nerviós estimulant l’alliberament d’endorfines, que provoquen sensació de benestar.

 

RECEPTA DE MONA DE PASQUA (12 racions)

Ingredients:

6 ous

125 grams de farina

200 grams de sucre

½ sobre de llevat (Royal)

Pel farciment:

300g Melmelada de fruita

100g Ametlles torrades a trossets

Pel guarniment:

Fruites confitades

Figura de xocolata

 

PROCEDIMENT PER FER EL PA DE PESSIC:

  • Es separen les clares dels rovells.

  • Muntar les clares i el sucre a punt de neu en un bol.

  • A poc a poc afegir i barrejar la farina, desprès els rovells i per últim el llevat. Es remena fins que es forma un massa ben fina i esponjosa.

  • Preparar un motllo rodo de 25cm amb mantega i farina.

  • Coure al forn ja calent, a 175ºC, durant uns 45 minuts.

PROCEDIMENT PER FER EL GUARNIMENT:

  • Tallem el pa de pessic pel mig (horitzontalment) i hi posem la melmelada ben escampada.

  • Pels costats l’untem de melmelada i hi posem les ametlles torrades.

  • El damunt ho guarnim amb la fruita, fent alguna forma

  • Per acabar hi col·loquem la figura de xocolata.

Rosa Baró Vilà (Dietista-Nutricionista)

L´oasi de l´escola

Leave a reply

L´oasi de l´escola

La majoria dels alumnes de centres escolars del municipi han viscut els fets de Salt com “un problema d´adults”

SÍLVIA OLLER – Salt – 26/03/2010

http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20100326/53898016540.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20100

A l’IES Espriu els mateixos alumnes han de solucionar els conflictes

Els centres escolars de Salt han viscut força al marge les tensions entre col · lectius d´immigrants i autòctons que s´han produïtal municipi. Les escoles i instituts s´han acabat convertint en un oasi de pau, allunyades dels problemes de convivència i cohesió social que s´originaven al carrer. El fenomen, però, no ha passat desapercebut i professors i mestres han volgut conèixer la opinió dels seus alumnes sobre uns fets, que la majoria veuen com “un problema d´adults”. Alguns nois, però, encara no saben què ha succeïtal municipi on viuen. “La majoria dels nois i noies no han arribat a conèixer els fets; no llegeixen el diari, ni miren la televisió, de manera que han viscut aquests dies amb total normalitat”, explica la Roser Llopis, directora del SES de Salt, un centre on el 90% dels alumnes són d´origen estranger. “És com si el problema no anés amb ells”, reflexiona aquesta professora que destaca “l´acceptació l´un per l´altre” que hi ha a les aules d´aquest institut on hi ha representades fins a 25 nacionalitats diferents. Es dóna el cas, a més, que molts alumnes d´origen estranger no estan acostumats a opinar perquè provenen de païsoson no existeix la llibertat d´expressió. “Molts no saben donar cap resposta perquè al seu món o al país del qual provenen només acaten ordres”, constata la Laia Martín, educadora de l´Associació per a la recerca i l´acció comunitària Eina, que treballa en la millora de la convivència i la cohesió social al municipi. …

Professors consideren franquista la selecció de directors que proposa Maragall

Leave a reply

http://www.vilaweb.cat/ep/societat/3707275/professors-consideren-franquista-seleccio-directors-proposa-maragall.html

BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS)

El sindicat de professors USTEC·STEs considera “franquista” el nou projecte de decret de Direcció que planteja la Conselleria d’Educació que lidera Ernest Maragall, que modifica el mètode de selecció de directors escolars conforme a la normativa estatal.

En un comunicat, el sindicat ha recordat la creació del Cos de Directors sota el Franquisme i la seva posterior supressió, quan el claustre de professors elegia el director lliurement.

“El nou decret ens remet a una fórmula semblant a l’antic Cos de Directors i és un pas enrere en la democràcia dels col·legis”, ha afirmat la portaveu d’USTEC·STEs, Rosa Cañadell.

El nou decret, al costat de la normativa de la Llei Orgànica d’Educació (LOE), estableix que les direccions són seleccionades per una comissió mixta entre l’administració, professors i membres del consell escolar (famílies i alumnes).

D’altra banda, els mestres han considerat que és un “greu error” deixar en mans dels directors la decisions més importants del centre, ja que el decret reforça la seva autoritat i competències –entre d’altres assumptes, com a caps de personal–.

El Consell Escolar català aprova el decret d´autonomia de centres

Leave a reply

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/26/consell-escolar-catala-aprova-decret-dautonomia-centres/395806.html

Els sindicats rebutgen un dels projectes que van motivar l’última vaga del professorat

diari de girona

GIRONA | PILI TURON

El Consell Escolar de Catalunya ha donat el seu vistiplau al projecte de decret que regularà l’autonomia dels centres educatius, un dels temes que van motivar la vaga convocada pels sindicats la setmana passada. Ara, el Consell de Govern de la Generalitat ha d’aprovar el document i, si es compleix el calendari, el Departament d’Educació preveu que entri en vigor el curs vinent.

El decret d’autonomia de centres és una de les regulacions previstes a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), igual que el decret de direcció de centres; aquest últim està pendent del dictamen del Consell Escolar de Catalunya, que encara no l’ha estudiat, però la Conselleria també compta amb posar-lo en marxa a partir del setembre.

Dictamen favorable

Complint les previsions, els sindicats educatius presents al Consell Escolar de Catalunya van votar en contra del projecte de decret d’autonomia de centres en el plenari celebrat dimecres a la tarda. El dictamen final, però, va ser clarament favorable perquè va sumar 27 vots positius. El recompte es va completar amb 4 paperetes en blanc. Aquest mateix curs, els representants sindicals tampoc van subscriure un altre dictamen favorable del Consell, llavors sobre el nou calendari escolar.

El portaveu del sindicat Ustec·STEs, el gironí Francesc Saló, va exercir el seu dret a emetre un vot particular i, així, argumentar la seva oposició al projecte de decret d’autonomia elaborat pel Departament d’Educació.

Després de criticar una “falta de sensibilitat” del Consell Escolar de Catalunya cap a les propostes sindicals, Francesc Saló denuncia que el projecte de decret del Departament “torna a plantejar-se d’esquenes (…) el professorat i els estudiants”. En consideració d’Ustec·STEs, el dictament del Consell Escolar és “un xec en blanc” per tirar endavant un decret d’autonomia de centres que tindrà conseqüències negatives per a l’ensenyament públic. Entre els aspectes negatius que veuen al document hi ha les avaluacions de centres basades en proves externes a l’alumnat que, des del seu punt de vista, no reflecteixen el treball global del centre i responen a “un clar interès per imposar un model educatiu resultista”. També denuncien intencions d’augmentar recursos en funció dels resultats de cada centre i d’implantar un sistema basat en la competència, “perjudicant sensiblement els centres situats en entorns socials desafavorits i advocant la creació de guetos”; així com també de “desregular les condicions de treball del professorat”.

Places a l´institut

Leave a reply

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20100327/53898063516.html

ROSA ARTIGAL I VALLS – Directora Costa i Llobera Barcelona

A la seva carta Isabel Álvarezcritica el tracte que diu haver rebut de l´institut escola Costa i Llobera en el procés de preinscripció (“Places a l´institut”, 24/ III/ 2010). Com sigui que les afirmacions no es corresponen amb la realitat i, per tant, poden provocar confusió, fem els següents aclariments. Costa i Llobera aplica la normativa en el procés de preinscripció. En el primer curs d´ESO tenen preferència els alumnes procedents de la primària de la mateixa escola, garantint d´aquesta manera la continuïtat educativa. En conseqüència, les places disponibles cada any varien en funció de possibles repeticions, informació que està disponible a l´iniciar el procés de preinscripció i que es fa pública. Sempre treballem per poder oferir una educació comprensiva i per a què tots els alumnes, amb la seva singularitat, hi tinguin cabuda. Com que tenim places limitades, ens hem d´adaptar a la normativa que ens iguala a tots en els nostres drets i facilita així un procés just i transparent. Malauradament, no sempre és possible atendre totes les demandes i entenem el patiment de cada família i els ajudem a trobar altres opcions. Sempre es fa un esforç per atendre, mitjançant entrevistes, a totes les famílies. Si hagués plantejat directament la seva problemàtica, l´hauríem atès, i no seria necessari fer-ho a través del diari. Comprenem i compartim la seva preocupació quan diu que el pas de primària a secundària es converteix en un coll d´ampolla per manca de places. El nostre centre sempre ha treballat per contribuir a resoldre aquest problema. És per això que – tot i entenent el seu estat d´ànim-no podem acceptar la falsa acusació que, enlloc d´informar amb claredat, s´intenta dissuadir els interessats. No només és absurda i falsa, sinó que, a més, és injusta.

Reflexions sobre la vaga

Leave a reply

 

Avui tanquem una setmana complicada per a l’educació. Enmig de les juntes d’avaluació de final del segon trimestre, aquesta setmana hi ha hagut la quarta vaga que tots els sindicats d’ensenyament van convocar dimecres en contra de la política educativa del conseller d’Educació Ernest Maragall. La qualifico de complicada, o amb mal regust de boca, pel que fa al sentiment que tenim molts mestres i professors, per la insatisfacció latent que, més enllà d’haver secundat la vaga o no, tenim.

Fa unes setmanes el membre del Secretariat nacional del sindicat USTEC-STES, Ferran de Torres, ja ens va explicar aquí a Un món per educar els motius de la vaga.

Totes les organitzacions SINDICALS (USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT) acusen el conseller Maragall de voler trencar les negociacions i “jugar amb el temps” per dilatar els acords. Els sindicats es mostren farts de la política de “retallada de recursos”, a banda del nou decret d’autonomia dels centres que preveu la LEC, aprovada el juliol passat, que, segons els sindicats, anirà en “contra de la democràcia participativa” i permetrà la desregularització de les condicions laborals del professorat.

És obvi que la vaga del dimecres no va tenir la resposta desitjada pels sindicats. Del 60% de seguiment que asseguren els organitzadors de la vaga, el departament d’Educació en confirma un 22%. Amb aquesta dada facilitada pel Departament, el conseller d’Educació va afirmar que la vaga és «absolutament injustificada» i hi va afegir que «la via de la confrontació està esgotada».

El gran gruix de mestres i professors de Catalunya no hi som, a les meses de negociació amb la conselleria d’Educació. Però sí que vivim el dia a dia dels centres escolars. Sí que podem parlar de retallada de plantilles, d’endarreriment a l’hora d’ocupar una substitució, de nomenaments telemàtics poc transparents i públics, de retallada de pressupostos… I també podem explicar el nostre cansament de tantes vagues que no demostren un clar èxit de les reivindicacions, la certesa que una altra vaga empitjora la imatge dels docents davant la societat, i ens separa més de la resta d’actius en l’educació…

La majoria de mestres i professors estem convençuts que hi ha altres maneres de fer sentir la nostra veu i que no malmetin més la nostra professió. Cal imaginació.

Però el que està clar és que necessitem unitat. Com la que va demostrar el col·legi Prat de la Riba de Reus, que van fer ‘cassolada’ a dos quarts de 12 del matí en senyal de protesta, amb la participació dels pares i alumnes.

Perquè el que és de calaix és que l’educació ha d’unir pares, mestres i alumnes perquè se’ns escolti.