És difícil trobar una professió més devaluada que la de mestre. Com a mínim no em ve al cap, ara mateix. Es parla de l’altra gran vulnerada: els metges, però crec que encara conserven un mínim del prestigi social que nosaltres els docents hem perdut. Dic això perquè no ens ajuden gens articles com el del “periodista” Iu Forn, publicat el 26 de novembre al diari Avui, a propòsit del canvi de calendari, en què aquest “periodista” ens titlla, d’una manera del tot barroera, segons el meu parer, “d’excel·lències que se’ns pot herniar el morro per haver de pencar una setmana més”. També parla de “privilegis de mariscals i mariscales” que sembla que tenim, els mestres.

I nosaltres al mig: l’ase dels cops. D’una banda amb un conseller que no ens escolta, uns sindicats que sovint ens preguntem a qui defensen i la xarxa social que, entre tots i amb l’Iu Forn al centre, ens menystenen i ens trepitgen.

Puc dir, en nom de milers de companys de professió i de vocació, que nosaltres, malgrat tot, no deixarem l’educació, però si ens hi ajuden en comptes de llençar-nos al foc, treballarem amb més autoritat davant els seus fills.

També els convidem a que es dediquin a l’educació i així podran tenir els privilegis de mariscals de què parla aquest anomenat periodista.

Hem volgut parlar una altra vegada del tema encara que l’article sigui ja de l’any passat perquè… aquest nou any 2010 viurà el CANVI: el curs vinent començarà una setmana abans, el febrer hi haurà una setmana de festa i els mestres serem als centres al juliol, a banda dels cursos d’estiu. Volem proclamar que nosaltres, els mestres, volem treballar, com tothom, amb la dignitat i el compromís que cal, com a professió dedicada a l’educació de persones.

Aquesta setmana ens ha deixat un dels professors universitaris d’història de més prestigi d’aquest país, el catedràtic i doctor en Història Contemporània Pere Anguera. Tal com recordava aquesta setmana un article a La Vanguardia, Anguera “va aprofundir en allò local i resultà universal. Va rematar els seus documentats treballs amb originals interpretacions”. I com també va destacar, aquest dijous, al Punt, el periodista Gerard Gort “Pere Anguera és un d’aquests insubstituïbles que marquen època. I ho és per moltes raons: pel mestratge, per l’excel·lència i el rigor, per una capacitat de treball inigualable i pel seu exemple de compromís cívic”.

Ens quedarà el seu saber: en aquells que el van tenir de professor i que el van rebre a través de la seva docència directa i els qui no, a través dels seus múltiples escrits: una quarantena de llibres i centenars d’articles.

Des d’aquí, des d’un món per educar, volem donar-li també el nostre humil i discret adéu, dedicant-li aquest petit editorial d’avui. Fins sempre.