http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=704672&idseccio_PK=1021

1. • La Sínia, amb quasi el 100% d’alumnes d’origen estranger, obté resultats destacats
2. • El centre és finalista del guardó que avui concedeix la Fundació Cercle d’Economia

«P obres nens». L’hi va dir al Sergi una persona pròxima quan li va comunicar que els seus fills anirien al CEIP La Sínia. El Sergi és un dels pocs pares nascuts a Catalunya amb fills a La Sínia. Un, a P-5 i una, a P-3. El comentari en qüestió revela la idea estereotipada que el Vic tradicional té del centre. Però el Sergi va prescindir de la idea estereotipada i va voler conèixer la realitat. Va conèixer «un projecte que ensenya el nen a pensar i l’invita a ser creatiu i un professorat amb una implicació tremenda» i va prendre la seva decisió. Set mesos després, la celebra. El jurat del premi Ensenyament del Cercle d’Economia també va voler conèixer La Sínia i aquesta tarda l’escola aspira, ja finalista, a guanyar el guardó.
El 69% dels 340 alumnes que té La Sínia han nascut a l’estranger. Encara que els cognoms de la majoria del 31% restant són estrangers, Carme Carbonell, la directora del centre, pot afirmar: «Són catalans de tota la vida».
On uns veuen un problema, altres veuen una realitat per gestionar. Carbonell pertany a la segona categoria. «Tenim alumnes de 22 orígens. Molt bé. Hem de donar a aquesta diversitat els millors resultats acadèmics possibles», diu.
En l’avaluació de sisè de primària del curs passat, la primera que es va fer, els alumnes de La Sínia van superar la mitjana de les escoles catalanes en català i en castellà. No va passar el mateix en matemàtiques.
Té una explicació. El català és l’element central de l’ensenyament a La Sínia. «La llengua posarà els nostres alumnes en igualtat d’oportunitats davant la vida amb altres alumnes –diu Carbonell–. Incorporar-los una llengua nova que no senten a casa és la nostra aposta perquè triomfin en els estudis».

LÈXIC RIC / En educació infantil les classes són eminentment orals, es busca una aplicació funcional dels conceptes ensenyats i s’utilitza un lèxic inusualment ric. A primària la llengua, sobretot escrita, és l’eix del currículum.
Els altres dos fets diferencials de La Sínia són la relació que estableix amb el barri i amb la família. Respecte a la primera relació, Carbonell diu: «No entenc l’escola sense donar resposta al seu entorn. L’escola ha d’estar oberta al barri i ser un dels seus pilars». I respecte a la segona: «Som tan pesats com afectuosos». El resultat de trucar als pares davant de qualsevol disfunció i a la vegada ajudar-los quan per exemple van a l’escola perquè se’ls ha espatllat la calefacció de casa és que a piscina, esport, les sortides i les colònies hi van el 100% dels escolars. Preguntin en altres escoles amb uns alumnes semblants.
«Ballem el ball dels alumnes», afirma Elisabet Franquesa, la cap d’estudis. És un ball «trepidant» que requereix un claustre «dinàmic, atrevit, flexible, amb capacitat d’improvisació i compromès», segons indica Franquesa.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=704758&idseccio_PK=1021

1. • L’autonomia dels centres i la creació del cos docent propi no s’alteraran
2. • El fracàs escolar baixa, però encara afecta dos de cada 10 estudiants catalans

La llei d’educació de Cata-lunya (LEC) continuarà tal com va ser aprovada pel Parlament el juliol del 2009. Demà finalitza el procés de conciliació de sis mesos obert pel Govern després que el PP presentés un recurs davant el Tribunal Constitucional. No obstant, ahir, en l’última reunió del calendari, el Govern va reafirmar la seva postura després d’una trobada amb una delegació del Departament d’Educació encapçalada per Francesc Colomé, secretari de Polítiques Educatives, i va decidir que no posarà traves al desplegament de la LEC.
Dos aspectes de la llei que havien provocat algun dubte a les files socialistes van rebre el vistiplau. En primer lloc, el concepte d’autonomia que permet als centres, amb uns objectius comuns, dibuixar la seva ruta decidint la quantitat d’hores dedicades a les diferents assignatures. El segon aspecte, el més conflictiu, era la creació d’un cos docent català, que va irritar les files populars. Veus del PP van afirmar que impediria a professors d’altres comunitats ensenyar a Catalunya.
El manteniment de l’statu quo legislatiu va tenir regust de victòria a Educació, tot i que Ángel Gabilondo, ministre d’Educació, ja havia llançat missatges d’avinença. El ministre va assegurar l’octubre de l’any passat que no tenien cap intenció de presentar un recurs contra la llei.

MILLORA A L’ESO / El conseller d’Educació, Ernest Maragall, es va prendre ahir un respir del setge dels sindicats per presumir d’alguns èxits. El nombre d’estudiants catalans que es graduen de l’ESO segueix a l’alça. El curs passat es va situar en el 78,6%, més d’un punt per sobre de l’anterior (77,4%). El 2002-2003 el percentatge va ser del 69,6%, si bé l’entrada en vigor de la llei orgànica de qualitat de l’educació (LOCE) i l’obligatorietat de repetir curs amb un determinat nombre de suspensos van ajudar a lluitar contra el fracàs. Pel conseller, és «un procés de millora indiscutible».
El 21,4% dels alumnes –dos de cada 10– matriculats l’any passat a quart d’ESO no van obtenir el títol: un 9,6% van haver de repetir curs, un 7,8% van sol·licitar un certificat i un 4% no s’hi van presentar. La Conselleria d’Educació va destacar la capacitat de recuperació del sistema educatiu: molts alumnes que repeteixen curs acaben obtenint la titulació i els que abandonen es poden reintegrar a través del Programa de Qualificació Professional Inicial
(PQPI). «No queden fora del sistema», va afirmar. Maragall va emmarcar els seus èxits en un context social «complex», amb un percentatge d’alumnes immigrants que va créixer del 6,9% el 2002 al 17,9% en el curs anterior.
El conseller va destacar «la creixent importància en quantitat i qualitat de l’educació postobligatòria». El curs passat, la xifra d’alumnes matriculats a primer curs de la formació no obligatòria va tenir un increment del 55,6%, com a conseqüència dels alumnes que van tornar a les aules mitjançant proves d’accés i aquells que van decidir estudiar un segon cicle.

MÉS BATALLES / Els sindicats preparen nous assalts contra la política d’Educació. A la convocatòria de dues vagues (18 de maig i 28 de setembre), el calendari de mobilitzacions publicat ahir afegeix concentracions davant els ajuntaments, tancades i referèndums als col·legis amb la participació de pares i alumnes de secundària.