Els alumnes de sisè de l’escola hem llegit el llibre Set entrevistes de por de Carles Sala i Vila. Ens va agradar moltíssim i hem decidit ampliar les entrevistes, aquí us deixem la de l’Alba al senyor No se què i la de la Júlia a l’Esquelet Tafaner. Esperem que us agradin i us animeu a llegir el llibre!!!

Senyor No sé què

ALBA TORRES: Bon dia senyor No-sé-què.

SENYOR NO-SÉ-QUÈ: Bon dia.

AT: M’han parlat de tu,però exactament, no m’han dit què ets…

SN: Home per això em dic així…però si ho vol saber…(el senyor No-sé-què es grata el cap) doncs jo tampoc sé ben bé què sóc. El meu avi era mig llop, mig cuc, la meva àvia mig cuc amb el cap de flor, la meva mare era cuc, llop, cuca, flor i la cua de rata, el meu pare era mig humà mig tauró, així que sóc…llop , cuca, cuc, flor, rata, humà i tauró i crec que res més…

AT: I et sembla poc!

SN: Home, poc no, però tinc avantpassats amb moltes més coses que jo!

AT: I vostè un…subjecte com vostè què fa aquí al mig del bosc a una casa tan petita?

SN: A la ciutat tothom s’espanta de mi! Estic cansat jo, ja! Ja m’agradaria a mi viure a la ciutat!

AT: Això  que s’espantin de tu no m’ho crec.

SN:Que sí, que sí…

AT: Doncs jo crec que no s’haurien d’espantar de tu ja que ets un bellíssim monstre i un dels més guapos i tot!

SN: Oh moltes gràcies! Encara que ja ho sabia que era molt guapo, jo!

AT: Home, tampoc cal presumir.

SN: No m’agrada que em diguin que no presumeixi dels meus bellíssims encants.

AT: Bé, canviant de tema té alguna afició?

SN: Oh, sí que en tinc, i em serveix per a dormir. Cargolar-me la cua de rata!

De sobte, van  començar  a tocar les campanes del rellotge.

AT: Ui, crec que me n’he d’anar, fins a una altra senyor No-sé-què.

SN: El mateix et dic, un plaer.

TRES PINZELLADES DEL SENYOR NO-SÉ-QUÈ

LI AGRADA…

-Presumir.

-Cargolar-se la cua de rata( Li serveix per a dormir)

NO LI AGRADA…

-Que li diguin que no presumeixi.

-Que s’espantin d’ell.

LI AGRADARIA…

-Viure a la ciutat.

L’esquelet tafaner

­­­Júlia Gluis: Bon dia senyor Tafaner

Esquelet Tafaner: Bon dia Júlia Gluis

JG: Li puc fer una pregunta?

ET: Sí, és clar!

JG: Per què li diuen l’esquelet tafaner?

ET: Perquè de petit m’amagava als armaris de les habitacions a escoltar les converses.

JG: Ah! Interessant.

JG: I quants anys té vostè?

ET: Home això no és pregunta, però tinc 4 segles.

JG: 4 segles!!!!!

ET: Sí home ja ho sé que no els aparento; em cuido molt bé i faig servir cremes que feien servir els antics reis.

JG: Quin aliment li agrada més senyor Tafaner?

ET: A mi?

JG: Sí, és clar l’estic entrevistant a vostè

ET: Doncs, mm…ah, sí el pastís d’escarabats!

JG: Ah! molt bé, segur que està molt bo.

JG: Quan fa que viu en aquesta casa?

ET: Ja fa mitja vida o sigui 2 segles.

JG: I on vivia abans de viure aquí?

ET: Jo vivia en un castell a dalt de tot d’aquella muntanya (l’esquelet tafaner assenyala per la finestra de l’habitació, una muntanya amb un castell al cim)

JG: I per què va marxar?

ET: La veritat no ho sé, je je!

JG: Molt interessant!

JG: Què és el que no li agrada?

ET: No m’agrada quan la gent em veu i arrenca a córrer ni tampoc m’agrada el caràcter de la meva veïna d’habitació, la Núria Tocaflautes

JG: I a on li agradaria anar?

ET: A mi m’agradaria anar a viure a un castell d’Escòcia o a una caseta davant del mar.

JG: I per què no hi va?

ET: Per què demanen masses diners pel  lloguer.

JG: Bé senyor Tafaner ja és hora de plegar, gràcies per la seva atenció.

ET: De res senyora Gluis

TRES PINZELLADES DE L’ESQUELET TAFANER

LI AGRADA…

El pastís d’escarabats

NO LI AGRADA…

Que la gent quan el vegi arrenqui a córrer ni el caràcter de la seva veïna d’habitació, la Núria Tocaflautes.

LI AGRADARIA…

Anar a viure a un castell d’Escòcia o anar a viure a una caseta davant del mar.